El Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona ha obert un portal lingüístic anomenat Babel amb una excel·lent visió del que ha de ser un servei lingüístic a la comunitat universitària. Ja fa molt de temps que des d'Aprendre llengües parlo dels nous serveis lingüístics que necessita el sistema: aquí n'hi ha una mostra, nascuda en plena crisi, que no podem fer sinó celebrar i que ha de ser un referent i ha d'arribar a les aules de totes les facultats en la ja il·limitada universitat-xarxa. Babel és un espai plantejat com un centre de redacció que facilita recursos per a l'aprenentatge de diverses llengües, que dóna pistes per gestionar la bibliografia i criteris per parlar bé en públic, i que s'atreveix, també (fet sensacional), amb el tema complex de la llengua a les disciplines. Els lectors d'Aprendre llengües ja saben com aquest és un dels temes que considero fonamentals en el nostre ensenyament de llengua a la universitat, un veritable deute històric de la universitat a l'estudiant. Babel és un encert per diversos motius: a) per l'aliança de serveis universitaris que reflecteix; b) pel servei que ofereix a tot el sistema universitari (i no cal clonar el que ja existeix!); c) perquè és un exemple agosarat de remescla, d'aquesta nova pràctica de la qual sentim a parlar a tota hora: el material interuniversitari Argumenta, per exemple, és delicadament esquarterat a Babel i posat al servei d'objectius d'abast reduït, en un intel·ligent ús dels recursos virtuals propis existents. No puc deixar d'agrair, finalment, que Babel hagi tingut en compte l'espai d'aprenentatge Aprendre llengües, que gestiono. Remet a una bona part de les entrades de recerca sobre recursos dedicades a la llengua a les disciplines que aquest bloc ha anat publicant i duent a les aules universitàries i enllaça també algunes altres parts del meu bloc. Gràcies per la confiança i enhorabona per la iniciativa.
Ostres, Enric. Quin honor. Moltes gràcies.
ResponEliminaHola Enric,
ResponEliminaFa temps que els serveis lingüístics universitaris [SLU] apostem pels serveis lingüístics multilingües, per l'aprenentatge d'idiomes (no només el català) i per la necessària col·laboració amb les biblioteques.
La Universitat de Girona, com altres universitats, també segueix aquest model de SLU adaptat a les noves necessitats en el context de l'EEES.
Babel és un portal clar, ben organitzat, integrador i amb una intenció ferma de continuïtat. Pensant en l'estudiant.
L'estudiant-usuari-aprenent, apoderat, amb uns objectius d'aprenentatge clars, podrà fer-ne ús, d'aquests recursos. És un deute i un dret que donarà sentit a la necessària rendibilització de l'esforç, el temps i els recursos humans i econòmics invertits en aquest nou portal.
Enhorabona a l'Andreu i a tot l'equip universitari per aquesta nova font d'informació que cal difondre des de l'Aprendre Llengües i des d'altres blocs, pàgines web i per què no, des de les xarxes socials i institucionals...
Em pregunto si en el nostre context universitari, la xarxa Vives es planteja aquestes noves maneres d'aprendre i integrar cada vegada més l'aprenentatge formal i l'informal, el PEL i els PLE...
Mentre llegia i escrivia aquest comentari m'ha vingut al cap un comentari que vaig fer a l'entrada 'Balanç del 2n CONVIT, al bloc de la Marta Estella. Et convido a llegir-lo.
Finalment presentes BABEL com exemple dels nous serveis lingüístics que necessita el "sistema". I tant! Nous serveis, nous usuaris, nous models, nous sistemes.
Teresa
Col·legues,
ResponEliminaGràcies pels comentaris, sense els quals aquest espai tindria un sentit molt limitat. Des del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Gironès, professionals d'aquí i d'allà que assistim a l'ensulsiada de les velles organitacions, ens trobem quasi per atzar en espais oberts, interconnectats i lliures. Som a un clic de Harvard, a un altre del MIT, a un altre de la UB, la UNAM o la UdG... a un altre de qualsevol universitat australiana... o de qualsevol persona que tingui alguna cosa a dir... Com més flueixen la informació i el coneixement a la xarxa més ridículs són els regnes de taifes en què es fragmenten els vells sistemes. Treballem cada cop més amb la idea de la universitat-xarxa. La universitat-xarxa no té amos, es fa amb les aportacions i el suport de tots els que volen ser-hi, institucions, grups, amalgames conjunturals de persones i individus a títol personal. La universitat-xarxa no té tanques: aprenem a escriure autònomament a Girona, saltem de seguida cap a Purdue, volem en un segon cap a Monash. La universitat és un basar enorme on tothom pot sortir a comprar el que li plagui i fins i tot vendre les seves confitures sense complexos. La universitat sacralitzada, la universitat-catedral, deixa pas a un ingent basar dinàmic, viu, prometedor, pel qual tot just aprenem a moure'ns. Fins aviat!
Enric
Moltes gràcies, Enric, per aquest post. Com tu bé saps, molta de la feina inclosa al Babel es deu a la voluntat d'unir esforços, idees i projectes de moltes persones que treballen en els serveis lingüístics universitaris. Mar Anton
ResponEliminaSalutacions, Mar.
ResponElimina