L'apunt [666] d'Aprendre llengües recull una petita expansió literària. Ahir a la interessant Jornada La mirada experta. Ensenyar i aprendre llengües (Linguamón - CIREL, Departament d'Ensenyament), de la qual recomano consultar la documentació, va treure el nas, només un moment, la creativitat, tan difícil d'ensenyar, d'estimular i d'avaluar (Neus Figueras ens recordava que l'avaluació mai no pot pretendre arribar a tot arreu, que té limitades les seves possibilitats, que és "l'art del possible"). Us deixo, amics i amigues, un microconte amb el cogombre com a motiu central, que vaig redactar fa cinc o sis anys i que aquests dies m'ha tornat al paladar de la memòria. No l'avalueu: és "llengua alliberada de tota responsabilitat informativa" (Steiner); és a dir, literatura. Diu així: "Un dia Jos Mitchell dinava en un restaurant de Connecticut sota l’atenta mirada d’un home vestit de fosc. Va demanar, fidel al seu costum de sempre, una amanida sense cogombre. Era tanta l’aversió que tenia al cogombre que els seus amics, espies de professió dels temps de la guerra freda, li havien tret el malnom de Jos Cucumber. Aquell dia l’home de fosc, un tal Stanley, li va retreure que en realitat no fos un espia nord-americà, sinó un de rus del contraespionatge a les ordres d’un tal Nikolai. I el tal Stanley de seguida el va convèncer de salvar la pell brindant-li la possibilitat d’aprofitar els seus contactes amb el KGB per passar dades confidencials als americans. Cucumber va acceptar la proposta sense fer escarafalls. Posteriorment, Jos Mitchell va ser enxampat diverses vegades, ara pels russos, ara pels americans (va treballar, successivament, pels agents Dostenko, Richards, Kàrpova i Jefferson). Un dia, mentre Jos Mitchell es menjava una amanida russa a Sant Petersburg i deliberava, atabalat, a quina de les dues potències havia de fer arribar uns documents que duien la llegenda top secret, es va adonar que s’estava menjant uns ralets de cogombre i, encara més, que els trobava excel·lents. I a Cucumber encara li va fer gràcia constatar que s’havia arribat a trair fins i tot a si mateix".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada