[684] Superficials?

He llegit Superficiales, de Nicholas Carr (2010) (Santillana, 2011), un text veritablement colpidor sobre com Internet pot estar influint les nostres ments en un sentit no precisament positiu. Em sembla estimulant i agosarada aquesta visió qüestionadora dels efectes de l'activitat a la xarxa de l'ésser humà. Carr planteja aquesta activitat com un sistema d'interrupció constant, de divisió de l'atenció, de minva de la capacitat de concentració, d'entronització de la fragmentació, d'incapacitació per a l'activitat de la lectura profunda, d'externalització d'activitats mentals decisives i inalienables com ara la memòria. El seu punt de partida és considerar que els mitjans, històricament, han modelat sempre la ment humana, a causa de l'enorme neuroplasticitat del cervell (disposar de mapes o de rellotges, per exemple, ha condicionat i canviat la nostra ment al llarg del temps), aspecte sobre el qual aporta dades de recerca recents. Les hipòtesis de Carr són molt estrictes i radicals pel que fa al nou mitjà, la xarxa, ja que considera que en aquest cas (agafeu-vos!) el mitjà està consumint la ment humana. Em semblen interessants des de l'òptica dels interessos d'Aprendre llengües les reflexions adreçades a l'escriptura i a la lectura i a les noves formes com es manifesten a partir de l'existència de la xarxa. Són, sens dubte, un motiu de reflexió. El trànsit del paper a la pantalla, segons l'autor, ha representat la mort de la lectura aprofundida a mans de la distracció i el salt d'un fragment a un altre fragment relacionat, lliscant sempre per espais radicalment superficials. Carr repassa a Superficiales la història de l'escriptura i, tot i reconèixer el potencial dels textos en pantalla, focalitza en la negativa sobrecàrrega cognitiva que duen associada aquests textos, que atrauen l'atenció dels lectors amb mitjans poderosos, però amb l'únic resultat de dispersar, finalment, aquesta atenció. L'hipertext, doncs, i les formes d'escriptura enriquida hipermèdia, en la visió de Carr (que aporta els exemples de diversos experiments), lluny de ser un procediment alliberador i al servei de l'esperit crític del lector, han esdevingut una tasca que no ha afavorit la comprensió ni l'aprenentatge, sinó que ha augmentat la confusió del lector. El diagnòstic de Carr convida, doncs, a pensar serenament sobre l'efecte d'Internet en les nostres ments i en el nostre llenguatge. Sobretot als que tendim a veure-hi el costat positiu, els guanys innegables, als que pensem que la xarxa construeix una humanitat més capaç i millor.