Quan vénen les vacances els docents fugen a corre-cuita de les aules. I fugen també dels discursos que impregnen els manuals, les classes i, sobretot, els políticament correctíssims exàmens de llengua. Hi ha textos (i temes!) que semblen reservats a exàmens de llengua, que no trobaríem més que en exàmens de llengua. Què és millor tenir gossos o gats a casa? Què preferiries que tingués el teu veí, cinc gossos o cinc criatures (cas real d'ahir en una aula de llengua, ho prometo)? Voldries tenir un apartament gran en un barri lleig o un apartament petit en un barri agradable? És millor viure al camp o viure a la ciutat? Quines són les aficions d'en Pau, en Pere i/o en Berenguera? Com es prepara un plat típic del teu país (ei, amanit amb tota mena de connectors)? És millor tenir un veí a la porta que un parent a Mallorca? Què en penses dels aliments transgènics? Què en penses de la recollida selectiva de deixalles al teu poble? Una de les característiques d'aquest món de discursos en què viu immergit sense gaires alternatives el docent de llengua és que solen ser triats per no ofendre ni ferir ni per casualitat cap mena de sensibilitat: es descarten dels exàmens, per exemple, textos sobre religió, qüestions ideològiques (res de parlar d'avortament en un examen), qüestions sensibles (conec una persona, per exemple, que es va posar a plorar a l'examen de llengua perquè havia de comentar un text sobre divorcis i ella, ai las, s'acabava de separar...). A l'estiu, pero, els docents de llengua abandonen l'espai tancat dels discursos dels manuals i dels exàmens i tornen a la normalitat, que és plena de textos incorrectes, de textos que toquen directament la sensibilitat (religiosa, política, ideològica...), de textos que disparen amb bala, de textos amb una creativitat lingüística inexplicable (ningú no demana ja explicacions), de textos que de vegades no cal ni que s'entenguin. I encara menys si el llibre o el diari on els llegim ens ha caigut a terra a causa d'una agradabilíssima becaina estival.22.7.11
[687] Fugir de les aules de llengua
Quan vénen les vacances els docents fugen a corre-cuita de les aules. I fugen també dels discursos que impregnen els manuals, les classes i, sobretot, els políticament correctíssims exàmens de llengua. Hi ha textos (i temes!) que semblen reservats a exàmens de llengua, que no trobaríem més que en exàmens de llengua. Què és millor tenir gossos o gats a casa? Què preferiries que tingués el teu veí, cinc gossos o cinc criatures (cas real d'ahir en una aula de llengua, ho prometo)? Voldries tenir un apartament gran en un barri lleig o un apartament petit en un barri agradable? És millor viure al camp o viure a la ciutat? Quines són les aficions d'en Pau, en Pere i/o en Berenguera? Com es prepara un plat típic del teu país (ei, amanit amb tota mena de connectors)? És millor tenir un veí a la porta que un parent a Mallorca? Què en penses dels aliments transgènics? Què en penses de la recollida selectiva de deixalles al teu poble? Una de les característiques d'aquest món de discursos en què viu immergit sense gaires alternatives el docent de llengua és que solen ser triats per no ofendre ni ferir ni per casualitat cap mena de sensibilitat: es descarten dels exàmens, per exemple, textos sobre religió, qüestions ideològiques (res de parlar d'avortament en un examen), qüestions sensibles (conec una persona, per exemple, que es va posar a plorar a l'examen de llengua perquè havia de comentar un text sobre divorcis i ella, ai las, s'acabava de separar...). A l'estiu, pero, els docents de llengua abandonen l'espai tancat dels discursos dels manuals i dels exàmens i tornen a la normalitat, que és plena de textos incorrectes, de textos que toquen directament la sensibilitat (religiosa, política, ideològica...), de textos que disparen amb bala, de textos amb una creativitat lingüística inexplicable (ningú no demana ja explicacions), de textos que de vegades no cal ni que s'entenguin. I encara menys si el llibre o el diari on els llegim ens ha caigut a terra a causa d'una agradabilíssima becaina estival.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo sóc partidària de no anar amb tants miraments i tocar tota mena de temes. A la vida real m'he trobat volent parlar en noruec de coses realment importants i no tenir ni el vocabulari ni els recursos per fer-ho. Crec que la majoria d'estudiants ens ho agrairia.
ResponEliminaDues experiències:
ResponEliminaLa primera. Una vegada en una classe de francès en un lloc de Catalunya, el professor, força interessat per les ciències polítiques, ens va preguntar què en pensàvem de la ETA. Els alumnes érem de tot Espanya i de tots els colors. A la classe es va fer un silenci sepulcral que, tanmateix, una alumna provà de trencar amb poca fortuna.
La segona. En una altra classe de francès en una altre lloc de Catalunya, un altre professor ens feia parlar sobre l'actualitat a França: la proposta de llei d'obrir els comerços en diumenge, el subsidi de pobresa i els joves que en viuen, la renúncia de la baixa de maternitat de la ministra de Justícia...