Aquests dies he estat treballant amb el llibre Guía de contenidos lingüísticos por niveles del español. Según el Marco Común Europeo de Referencia para ELE, de L. Díaz, R. Martínez i J. A. Redó (Octaedro: maig de 2011). No hi he acudit per l'interès en l'espanyol, hi he anat a provar de resoldre dubtes per al català. Les persones vinculades amb l'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació de les llengües tenim a la nostra disposició des del 2001 el Marc Europeu Comú de Referència del Consell d'Europa, un document ineludible. Aquest document, amb tot, és una base que s'ha de desplegar en forma de diverses concrecions pràctiques per a cada llengua i per a diversos col·lectius (professorat, alumnat, experts en avaluació, gestors de la formació). Sigui en forma de portfolios europeus de les llengües, de criteris o orientacions per a l'avaluació o de relacions més o menys àmplies dels continguts del MECR per nivells de llengua. En el cas de l'espanyol, aquest darrer aspecte va tenir un impuls molt gran el 2008 amb el flamant Plan curricular del Instituto Cervantes. Niveles de referencia para el español, en tres volums i més de dues mil pàgines. Aquesta obra s'ha convertit en un veritable referent en l'àmbit de l'espanyol llengua estrangera. I no tan sols en el cas de l'espanyol, perquè altres llengües que defineixen o revisen els seus nivells també s'hi abeuren. El valor del text que comento en aquestes ratlles és sens dubte que es tracta d'una obra àgil i pràctica. S'organitza en tres grans blocs (nivells A, B, C del Consell d'Europa) que es subdivideixen parcialment en dos blocs més cadascun (nivells A1 i A2, B1 i B2, C1 i C2) i cobreix en dues-centes pàgines els continguts bàsics de llengua per nivells amb indicacions sobre aspectes sociopragmàtics, de gramàtica discursiva, de tasques comunicatives i alhora la indicació dels continguts funcionals i gramaticals per nivells. Per posar un exemple ràpid d'aquestes darreres qüestions, el text ens indica que l'accentuació de diftongs i triftongs, la puntuació estilística i el domini de tota mena de sigles són tres dels continguts gramaticals del nivell C2 (dins l'àmbit de fonologia i aspectes gràfics). Trobo a faltar en l'obra una justificació d'algunes diferències estructurals del text en abordar els diversos blocs: només al nivell A1 i A2 hi ha una secció de resum específic per a cada nivell i unes especificacions breus de les competències gramaticals generals; les recomanacions lèxiques, anomenades diferentment, només apareixen als nivells B i C; al nivell C, d'altra banda, els continguts funcionals són generals per a C1 i C2. Ara: la Guía de contenidos lingüísticos por niveles del español és sens dubte un llibre de consulta ràpida ben útil, un dels necessaris desplegaments del MECR.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada