Els acrònims es poden definir com abreviacions formades per lletres o segments de mots que formen part de paraules pròximes que esdevenen un mot ordinari. Són acrònims INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), MERCOSUR (Mercado Común del Sur), PRYCA (precio y calidad), emoticona (inicialment de l'anglès emotion i icon), telemàtica (telecomunicació i informàtica) o, per exemple, un acrònim curiós elaborat amb parts dels cognoms de tres persones: estraperlo (Strauss, Perel, Lowann). Darrerament s'ha estès l'acrònim Merkozy per designar l'entesa política entre Angela Merkel i Nicolas Sarkozy, profusament vehiculada per les imatges, al capdavant d'un intent desesperat de treure Europa de la crisi financera i fins de refundar-la. Si els acrònims presenten un grau de fusió conceptual elevat, Merkozy, en canvi, fa patir: s'hi veu massa el llautó d'una unió conjuntural de dos països tradicionalment enfrontats i rivals, s'hi veu massa una parella de ball momentània i interessada. Merkozy em produeix una angúnia semblant a la que m'inspira l'acrònim catanyol, l'angúnia de veure un monstre híbrid contranatura que avança amb aire amenaçant i que pren un cos desagradable i indesitjat. Tinc la sensació, amb tot, que l'acrònim Merkozy no farà gaire via, perquè els interessos particulars el desfaran com es desfà un terròs de sucre en un got d'aigua. Serà un bon senyal, sens dubte, que de l'acronímia no passem a l'eponímia, el fenomen que fa que el nom d'algú designi, per exemple, una zona geogràfica (Americo Vespucio, Amèrica; Simón Bolívar, Bolívia; Cristòfol Colom, Colòmbia; Felip II, Filipines). No puc ni imaginar la vella Europa, la del dolç nom de la nimfa mitològica seduïda per Júpiter, rebatejada per un epònim impronunciable de circumstàncies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada