[737] Microconte de Nadal

Amics i amigues, he escrit un microconte nadalenc, que deixo aquí. Espero que us agradi. Fa així: "A Sara Regàs aquelles festes l’entusiasmaven. En particular, el dia de Nadal. En aquella diada li plaïa tenir a punt un correctíssim àpat tradicional (amb un esplèndid pollastre de pota blava, farcit, com a segon plat); li agradava també poder reunir a casa tots els membres de la família, i considerava gairebé un deure reconciliar-se amb els parents. Sobretot amb el seu gendre. Però el que més fascinació li produïa d’aquell dia passava a altes hores de la nit, sovint ja ben entrada la matinada del dia de Sant Esteve. Es tractava del ritual de preparació dels canelons que es posarien a taula al cap d’unes hores. Sara Regàs, aleshores, prenia les restes del pollastre i les esqueixava, les grapejava, les trinxava, les picolava i les matxucava fins que en sortia el dens farciment que després embolicava amb la pasta dels canelons. A l’hora de menjar-se’ls, l’endemà, qualsevol fotesa (un comentari desafortunat sobre les neules, totalment remullides; el litigi momentani per l’últim tros de torrons d’Alacant; el cantusseig desafinat d’una bonica cançoneta de Nadal) li donaria ales per adreçar un retret al gendre que abocaria, segur, a una prometedora disputa. Perquè Sara Regàs necessitava alimentar l’esperança d’un nou any amb tres-cents seixanta-quatre dies normals. I sabia que, per aconseguir-ho, era imprescindible esmicolar com més aviat millor la treva del dia de Nadal". Amics i amigues, Bon Nadal!