[785] Llengües xiulades

Si els xiulets poden ser una forma d'expressar el rebuig cap a allò que no ens agrada, també constitueixen curioses formes de comunicació arreu del món. A tots els continents hi ha traces de llengües xiulades, llengües que es fan servir per comunicar-se a llarga distància, sovint en terrenys abruptes. N'hi ha a la Xina, el Nepal, Mèxic, Laos, el Vietnam, el Brasil o Papua Nova Guinea. Els llenguatges xiulats proven de reproduir els sons de la llengua parlada convertint els fonemes en xiulets amb tons, longituds i intensitats específiques. Tot i l'alt nivell d'ambigüitat que comporten, les llengües xiulades permeten la comunicació fent servir diversos recursos com la brevetat i la repetició. En el cas d'Europa, es coneixen tres llengües xiulades: una a Grècia, una a la vall d'Aas, a França, i la més popular, la llengua xiulada de l'illa de Gomera. El silbo gomero, molt investigat, és matèria d'estudi obligatori a les escoles de l'illa de Gomera i el 2010 el govern canari va aconseguir que fos inclòs per la UNESCO a la llista dels fenòmens que constitueixen el Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Les llengües xiulades del món, excepte el silbo, es troben avui dia en perill d'extinció. Des d'aquí la mostra més calorosa de suport a totes les manifestacions lliures dels llenguatges xiulats del món.