A mesura que el finançament per a
l'ensenyament de la llengua catalana als nouvinguts ha anat davallant
dràsticament aquests darrers anys en l'àmbit de l'acollida
lingüística universitària, es fa més necessària que mai la
reflexió sobre les primeres hores d'aprenentatge lingüístic,
sociocultural i intercultural dels nouvinguts, aquelles amb què s'ha
d'atendre els acabats d'arribar si no es vol liquidar tota
possibilitat d'acollida al país. Les primeres quinze hores són ara com ara fonamentals i no hi ha marge d'error. És per això
que els serveis lingüístics ben aviat començarem a treballar en un
disseny formatiu per a aquestes hores inicials. Caldrà tenir en
compte, naturalment, les experiències que ja es duen a terme des de
fa molts anys en formació lingüística per a nouvinguts als diversos centres de l'àmbit
universitari i els productes i metodologies existents i també
experiències d'altres països o llengües. Un dels documents que
tinc entre mans aquests dies és precisament el llibre Español como nueva
lengua. Orientaciones del Instituto Cervantes para un curso de
emergencia destinado a inmigrantes, de Fuenciscla Isabel Sanz
(Madrid, Santillana: 2005) amb una programació que cobreix les primeres trenta hores
d'un nouvingut alfabetitzat. El text situa l'aprenentatge en àmbits
públics i professionals i respon a la necessitat dels estudiants
d'aprendre amb urgència el castellà amb finalitats socials i
laborals. Cadascun dels àmbits en què es vertebren les unitats del
text (nou) es desglossa en funcions, gramàtica, lèxic, aspectes
socioculturals, tipus de text i estratègies interculturals. El text
conté també unes
especificacions metodològiques, una reflexió sobre l'ensenyament de
la llengua, sobre el paper del professorat i una explicació de les
activitats proposades i dels procediments i les dinàmiques de
treball i els criteris per a l'avaluació. Si la Direcció General de
Política Lingüística ens ha lliurat darrerament un nou programa del nivell inicial (2011), és imprescindible també un cop d'ull a
les propostes que ens vénen d'altres llengües que ho tenen tot regalat, perquè els recursos econòmics són en el cas del castellà
d'una magnitud extraordinàriament superior a la del català.5.6.12
[791] Formació d'emergència per a nouvinguts
A mesura que el finançament per a
l'ensenyament de la llengua catalana als nouvinguts ha anat davallant
dràsticament aquests darrers anys en l'àmbit de l'acollida
lingüística universitària, es fa més necessària que mai la
reflexió sobre les primeres hores d'aprenentatge lingüístic,
sociocultural i intercultural dels nouvinguts, aquelles amb què s'ha
d'atendre els acabats d'arribar si no es vol liquidar tota
possibilitat d'acollida al país. Les primeres quinze hores són ara com ara fonamentals i no hi ha marge d'error. És per això
que els serveis lingüístics ben aviat començarem a treballar en un
disseny formatiu per a aquestes hores inicials. Caldrà tenir en
compte, naturalment, les experiències que ja es duen a terme des de
fa molts anys en formació lingüística per a nouvinguts als diversos centres de l'àmbit
universitari i els productes i metodologies existents i també
experiències d'altres països o llengües. Un dels documents que
tinc entre mans aquests dies és precisament el llibre Español como nueva
lengua. Orientaciones del Instituto Cervantes para un curso de
emergencia destinado a inmigrantes, de Fuenciscla Isabel Sanz
(Madrid, Santillana: 2005) amb una programació que cobreix les primeres trenta hores
d'un nouvingut alfabetitzat. El text situa l'aprenentatge en àmbits
públics i professionals i respon a la necessitat dels estudiants
d'aprendre amb urgència el castellà amb finalitats socials i
laborals. Cadascun dels àmbits en què es vertebren les unitats del
text (nou) es desglossa en funcions, gramàtica, lèxic, aspectes
socioculturals, tipus de text i estratègies interculturals. El text
conté també unes
especificacions metodològiques, una reflexió sobre l'ensenyament de
la llengua, sobre el paper del professorat i una explicació de les
activitats proposades i dels procediments i les dinàmiques de
treball i els criteris per a l'avaluació. Si la Direcció General de
Política Lingüística ens ha lliurat darrerament un nou programa del nivell inicial (2011), és imprescindible també un cop d'ull a
les propostes que ens vénen d'altres llengües que ho tenen tot regalat, perquè els recursos econòmics són en el cas del castellà
d'una magnitud extraordinàriament superior a la del català.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Però els nostres estudiants de català a la UAB no els calificaria de nouvinguts, doncs no estan aquí per quedar-se. Més aviat serien estrangers, ¿no?
ResponElimina(Sóc la Belén tot i que digui Lysh. Es que he variat el perfil per un bloc noruec que he començat i ara em surt així)
[Nouvingut, pintat de nou, casat de nou: que acaba de venir, que s'acaba de pintar, que s'acaba de casar]
ResponEliminaSón nouvinguts, sí, perquè acaben d'arribar. L'estrangeria és un concepte polític (i filosòfic: A. Camus, L'étranger).
ES
D'acord, però el llibre del que parles és sobre immigrants que tenen necessitat d'un curs d'emergència i no em sembla el cas del nostre alumnat.
ResponEliminaEls nostres alumnes acaben d'arribar, sí, però tornaran aviat a llurs països, per a ells el català no és urgent, més aviat és un interés cultural i un enriquiment personal.
Els alumnes nouvinguts necessiten la llengua catalana suficient per sobreviure al país i al context (universitari) on arriben sense alterar gens ni mica l'ecosistema lingüístic. Es troben, molts, en una veritable situació d'emergència (pot ser que no entenguin la llengua escollida lliurement pel seu professorat!) si no s'han preparat abans d'arribar, que seria l'ideal.
ResponEliminaES
Enric, trobo excel·lent el raonament «els alumnes nouvinguts necessiten la llengua catalana suficient per sobreviure al país i al context (universitari) on arriben sense alterar gens ni mica l'ecosistema lingüístic». És un canvi de punt de vista paradigmàtic respecte a «per a ells el català no és urgent, més aviat és un interès cultural i un enriquiment personal». Passar de l’interès particular a l’interès general d’ecologia lingüística.
EliminaGràcies, Guillem, pel comentari.
EliminaHi estic d'acord, Enric. Cal prioritzar les necessitats acadèmiques i treballar la comprensió escrita i oral.
ResponEliminaEm fa l'efecte que per a un nouvingut universitari estranger el català té un interès més pràctic que cultural i, de segur, que trobaran suport més en l'anglès o el castellà per a sobreviure. No sé si això contamina o no l'ecosistema o si genera mal de cap.
ResponEliminaMentre el català no tingui una projecció internacional com ara qualsevol de les llengües europees més importants, no crec que sigui prioritari malgastar diners en polítiques lingüístiques i menys ara que la hisenda pública està sota zero.