[834] III Jornades d'Aprenentatge de Llengües

Ahir al matí van tenir lloc a la UPF les JAL, les III Jornades d'Aprenentatge de Llengües: Entorns, Eines i Recursos Didàctics, organitzades per la Direcció General de Política Lingüística i, enguany, el Grup de Recerca i Aprenentatge sobre Ensenyament de Llengües (GR@EL). Després de tants anys de relació amb la DGPL, de conèixer la professionalitat i el saber fer dels seus membres (la UAB va tenir el plaer d'organitzar-hi conjuntament les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües fa un any i mig), les JAL eren una cita obligada. I encara més per l'homenatge sentit a Montserrat Gimeno després de trenta anys fecunds de trajectòria professional empenyent, en uns anys de canvis profunds, l'ensenyament de la llengua catalana. La Jornada va ser també una ocasió de retrobament de molts professionals i amics i em va donar l'oportunitat de constatar que, malgrat el panorama negríssim en què tots plegats ens trobem immergits, la professionalitat de moltes persones té corda per anys. A les Jornades hi van intervenir Josep Maria Castellà i Olga Esteve amb dues conferències i Yvonne Griley, Montserrat Montagut i Alícia Arisa hi van presentar, al seu torn, l'Aula mestra. Vull destacar especialment la força comunicativa i el missatge de l'Olga Esteve. Dues de les reflexions que em venien al cap al llarg del matí eren les següents: en primer lloc, crec que hem d'abordar amb urgència, col·lectivament, un aspecte relliscós en el qual els dos conferenciants no van entrar centralment, un aspecte del qual es van quedar a la porta: l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua imbricat en l'ensenyament, l'aprenentatge i la pràctica de les competències digitals. Aquelles competències, per dir-ho clar, per a les quals el Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa no té solucions ni propostes, senzillament perquè s'han anat revelant decisives i s'han anat configurant al llarg d'aquests darrers deu anys, amb posterioritat a publicar-se el MECR. La segona reflexió que feia està lligada al projecte Aula mestra. La possibilitat de disposar d'un espai per a la flexibilització del Parla que obri, a més, la porta a la incorporació de materials nous a la plataforma és, indubtablement, positiva. Al moment que vivim, però, la creativitat dels ensenyants sorgeix arreu, es manifesta cada dia per mitjà d'eines i recursos nous i insòlits, i, amb molta freqüència, no es pot circumscriure a estructures donades, perquè desborda les estructures. És per això que penso que al costat dels esforços de canalització d'iniciatives hem d'obrir nous espais (presencials o virtuals) de reflexió, de diàleg, d'intercanvi de provatures i de realitats, d'experimentació, espais on els professionals puguin compartir, per exemple, el sentiment de desbordament, el neguit i la incertesa constants que representa ensenyar avui. Les jornades són, en aquest sentit, moments puntuals privilegiats, però potser ens cal encara obrir més xarxa.