[847] Llegir per aprendre una llengua estrangera

Vull dedicar unes ratlles, avui, a l'activitat habitual en l'aprenentatge de llengua que consisteix a llegir un llibre, per decisió pròpia o encàrrec del docent. Aquesta pràctica s'ha eixamplat molt, és clar, amb les múltiples possibilitats de llegir que la tecnologia ens posa avui a l'abast. Tots els textos són ja propers, també els literaris, i alhora des de múltiples dispositius que ens permeten una experiència lectora radicalment nova. Si el que volem proporcionar a l'alumnat són textos de lectura graduada, al mercat n'hi ha per triar i remenar en el cas d'algunes llengües, especialment l'anglès. També els textos de lectura fàcil, dels quals ja hem parlat a Aprendre llengües, són una opció en determinades circumstàncies. Voldria parlar, però, ara, de les lectures no adaptades, i d'experiències fallides o reeixides en afrontar un estudiant la lectura d'un text real sense retocs, d'una novel·la, per exemple. Estic convençut que és clau que l'alumnat reflexioni sobre l'ús del diccionari en aquesta circumstància. Perquè fer servir el diccionari té, sovint, en molts aprenents de llengua, un efecte altament perniciós. Crec que un cop l'aprenent ha verificat (després de llegir un parell de pàgines) que comprèn el sentit general del text, s'ha d'oblidar totalment del diccionari mentre llegeix. Les possibilitats d'aprenentatge lèxic que brinda una novel·la no adaptada a un aprenent d'una llengua estrangera són tan enormes, que el que pot aportar un diccionari es pot considerar una sobrecàrrega evitable. La lectura d'un text d'aquestes característiques és plena d'inferències, de reconeixements de paraules i expressions latents, de formes que són a la zona de desenvolupament proper de l'aprenent de llengua. Tan sols el repte de convertir allò que es pot reconèixer en un actiu lingüístic operatiu a partir d'aleshores en la pròpia producció en la llengua apresa pot ser ja un guany altament significatiu. Allò fonamental llegint un text literari és arribar al gaudi estètic que proporciona el text que es llegeix, que seria imperdonable liquidar a cop d'interrupcions constants per la pruïja d'impedir que s'escapi cap sentit. La lectura del text literari en la llengua que aprenem requereix, això sí, que hi deixem les nostres marques, les nostres observacions, que hi subratllem els mots que en una operació necessàriament posterior a haver exhaurit el plaer literari, a haver acabat l'obra, cercarem potser al diccionari i anotarem, aleshores, en un vocabulari propi a la xarxa, en una flashcard, o a la nostra llibreta de paper, si ens ve més de gust.