VISITES


28.4.13

[890] Xarxes socials per aprendre llengües? (i 2)

Vam dedicar fa uns dies un apunt a les xarxes socials específiques per aprendre llengües que han anat apareixent aquests darrers anys dins el fenomen d'expansió general de les xarxes socials. Comentàvem que des de diversos punts de vista (que es relacionen sobretot amb la descurança dels aspectes pedagògics) no resisteixen gaire, en general, una mirada crítica. Tenen res de bo, però? Sí. D'entrada, aporten una mirada diferent sobre l'aprenentatge idiomàtic: deixen clar que es pot aprendre llengües en qualsevol moment, que els processos formals no són els únics i que hi ha un potencial enorme de persones disponibles que volen aprendre i poden ensenyar que les xarxes posen, precisament, en contacte. La llengua que s'hi aprèn és una altra, és cert: és la llengua útil, la que pot ajudar a sortir del pas, la que treu d'un compromís en un moment determinat. No és la llengua dels nivells, de les progressions mesurades i reflexives que el formador, en altres circumstàncies, mira d'afavorir amb un material i un consell idonis, experts. No: és una llengua més casual, però també és llengua. La gran virtut de les xarxes socials específiques per aprendre llengües és que serveixen als individus espais per a l'exposició a l'aprenentatge (i les hores d'exposició són, precisament, clau en aprendre llengües). Aquesta és una virtut d'aquestes xarxes: afavoreixen l'exposició a l'input. Una altra característica que cal destacar és que tenen un enorme potencial motivador: la motivació és, sens dubte, un dels aspectes decisius en l'aprenentatge. Amb l'al·licient de conèixer altres persones i també de ser-hi solidari (ajudant-les a corregir els seus textos, puntuant les seves produccions...), les ganes de participar i aprendre en aquests espais socials d'aprenentatge es reforcen. Un altre dels aspectes positius clau d'aquestes xarxes és que afavoreixen la voluntat de comunicar (vegeu l'entrada que dedicàvem a la qüestió temps enrere), que és sens dubte el darrer esglaó de tot aprenentatge lingüístic, al qual no sempre s'arriba en els processos d'aprenentatge formal. Una darrera qüestió: les xarxes socials específiques per aprendre llengües tenen també l'atractiu de ser una alternativa. Ja vam veure que no són cap panacea (per bé que s'hi presentin) i que en certs casos tenen al darrere les grans empreses del sector de l'aprenentatge (Pons, Pearson, MacMillan, Rosetta Stone...). Tot i això, estenen ponts entre iguals que volen aprendre d'una manera alternativa, complementàriament a l'acadèmia o no. Aporten, doncs, també, el plaer de participar en espais nous i en dinàmiques noves per aprendre. Són un granet de sorra més, imperfecte però tangible, per liquidar l'antic ordre.

2 comentaris:

  1. Ja fa temps que sabem que no s'aprèn llengua per una sola via. És a dir, que no n'hi ha prou només parlant amb nadius, només escoltant, només llegint, només estudiant gramàtica, només veient rètols al carrer, només en contacte amb un professor, només amb les classes formals... Al contrari, la majoria d'aprenents necessitem tots aquests ingredients, per això l'autogestió de l'aprenentatge és tan rellevant: cal que cadascú sàpiga identifiqui què necessita i com ho pot aconseguir. Si aquesta autogestió no hi és, si es confia en l'acció d'un professor com a garantia màxima d'aprenentatge, la competència desitjada no arribarà, i en el seu lloc hi haurà frustració i atribucions de responsabilitat a agents externs al propi aprenent. En aquest marc, cercar el contacte amb nadius és una acció de responsabilitat individual cap al propi aprenentatge, i una oportunitat d'exposició a l'input, com tu dius, i aquí les xarxes socials fan el seu paper. Totes soles no fan prou, però és que un curs reglat tampoc no ho fa.

    Elisabet

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord, Elisabet. Moltes gràcies per ser-hi.
    ES

    ResponElimina