[898] Comodins

Una vegada vaig conèixer una persona que solia repetir, sense trobar a faltar sentit al que deia: Si no d'això, no d'allò. L'ús dels mots comodí o de les paraules multiús és un dels indicadors clars de pobresa lèxica en un discurs elaborat. Ens referim a unitats de la llengua que tenen un significat ampli, que podríem dir que servirien en molts contextos, que són autèntics jòquers que no aporten especificitat. Pensem en paraules com aspecte, element, problemàtica, qüestió, tema, o, sobretot, cosa (entre els noms); o efectuar, realitzar i, especialment, fer o fotre (entre els verbs). Si diem el tema ens interessava molt, o fem moltes coses, o li van fotre un calbot, no afinem gaire en el sentit del que volem dir. Som als antípodes de la pesca de la truita de llac ens interessava molt o fem moltes activitats esportives sense pilota o li van clavar un calbot. Els comodins, amb tot (que sempre ens fa il·lusió tenir, per cert, quan juguem a cartes), no són pas negatius per se: de vegades ja hem precisat el sentit en un altre passatge del discurs proper, cap al qual el comodí apunta, o no podem o no volem precisar-lo, o fugim de la cerca de la perfecció i ens refugiem amb una certa indolència en la vaguetat de la llengua (li fa mal el d'això). L'ús de formes comodí, d'altra banda, és una pràctica excel·lent quan aprenem una llengua i no tenim la possibilitat de precisar, per desconeixement del vocabulari específic, per exemple. Tant en la producció escrita i oral com en la comprensió dels textos, l'ús o la imaginació d'un comodí ens pot permetre eludir un mal pas, cobrir ràpidament un espai semàntic problemàtic i tenir de seguida la necessària visió sencera de la frase, del període, del paràgraf o el discurs. No fa gaire temps, amb motiu de les darreres eleccions, el partit que governa l'Estat va preparar un vídeo forçat de declaració d'amor a Catalunya en què diversos polítics cantaven les excel·lències de la catalana terra. Un dels polítics era el president del govern espanyol, que va fer servir un comodí nefast, el cèlebre [los catalanes] hacen cosas, que suggeria pressa, desgana, desconeixement, mirada a l'engròs o una afecció més aviat vaga. Exactament el contrari, doncs, del que pretenia el vídeo. El deixo aquí, per si pot fer servei, talment un comodí, a algú més.