Aquests dies m'ha caigut a les mans el
Método TED para hablar en público, de Jeremey Donovan (Ariel:
2013). M'hi he aproximat amb curiositat, per veure si el mètode em
proporcionava algun element fonamental que calgués tenir en compte en ensenyar llengua oral, ara que la producció de vídeos per a la xarxa creix
exponencialment, empesa per les classes capggirades, els MOOC i un cert
esgotament de la preponderància a la xarxa dels textos escrits. El
text de Donovan ("Los secretos de las conferencias que triunfan
en todo el mundo") és el resultat de l'atenta observació per
part de l'autor d'un munt de conferències TED (plenes d'idees valuoses
escampant-se arreu del món), aquest espai de vídeos a l'entorn d'uns actes programats en què
generalment en uns pocs minuts algú ens explica alguna cosa que o bé canvia radicalment una nostra percepció o bé ens empeny a actuar cap a un canvi.
Si bé no puc parlar de decepció, perquè el text està ben escrit i
paga la pena llegir-lo, he de dir també que no aporta res de nou al
que ja s'ha dit una i una altra vegada sobre com parlar en públic.
Potser allò que afegeix més valor a l'obra és la referència a conferències
TED concretes, en diversos moments, que es poden anar a veure a la xarxa per
detectar-hi els aspectes comentats. Els temes que vertebren el discurs del llibre, d'altra banda, són força clàssics: com escollir el
tema, com fer-se presentar, com començar, com gestionar la part
central de la conferència i les transicions, com concloure, què fer
amb l'humor, com gestionar els suports visuals, el pànic escènic,
el llenguatge no verbal... Més enllà d'algunes guspires, d'algunes troballes puntuals
que fan pensar (frases contundents de l'estil de: "lo mejor que
puedes hacer a la hora de impartir una conferencia es no contar con
el apoyo de diapositivas" o "las diapositivas deben servirle
al público, y no servirte a ti de chuleta gigantesca"), es pot afirmar que el text no té sorpreses per a les persones interessades en el tema. Un acaba pensant que el secret del mètode TED no és a les conferències
en si mateixes, sinó en tot el muntatge TED que permet generar-les i
difondre-les. Crec que aquesta altra història, la de l'èxit viral
de les conferències TED, tindria molt més interès que l'explicació ja coneguda de com parlar en públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada