VISITES


1.9.13

[917] Storytelling: la narrarquia (i 2)

Som en un món, dèiem al fil de la lectura de Christian Salmon, governat per les narratives. En tots els àmbits, també en el laboral. El model de l'empresa muda del passat, en què es prohibia que els treballadors parlessin, perquè deixaven de ser productius, ha passat a la història. Les organitzacions, ara, es vertebren en narratives (adéu a les check-list i les presentacions fal·laces), és l'era de l'storytelling. Els executius esdevenen, doncs, storytellers, generadors de relats. Uns relats que han d'atrapar els treballadors com els podria atrapar una bona novel·la. L'empresa relatadora, contrària a l'empresa muda, es preocupa també per les històries dels assalariats i considera que el silenci és, precisament, allò que mata l'empresa. Considera que tothom té una història per explicar, en un informe o davant la màquina de cafè. El repte de l'empresa, en aquest cas, és monumental: l'organització vol comptar amb aquestes històries i, encara més, una de les seves tasques principals és gestionar el capital narratiu del grup entenent que els relats són un factor clau per a la innovació i el canvi i, alhora, una eina d'aprenentatge. La metodologia en aquests casos, ens diu Salmon, és llarga i costosa (amb software específic, fins i tot) i l'empresa relatadora substitueix alguns dels seus documents fonamentals (reglaments interns, objectius, procediments) per l'articulació dels relats que s'hi generen. Evidentment, l'storytelling a l'empresa és un terreny relliscós: el gegant Enron, per exemple, se'n va anar a l'aigua després de crear una ficció completament tòxica i falsa sobre allò que no era. Perquè l'aplicació de l'storytelling a l'empresa no és tan senzilla: el relat d'empresa pot esdevenir una contrarealitat amb un poderós efecte hipnòtic, esdevé fàcilment un sistema de control, un mecanisme de poder, una arma per formatejar les ments. Els treballadors tenen i tindran sempre contranarracions o històries que no seran vistes tan sols per l'empresa relatadora. Històries de llibertat contra les narrarquies alienadores, històries de dessincronització de les ficcions del poder.

3 comentaris:

  1. Benvolgut Enric Serra,

    He llegit la seva entrada i, com que estic estudiant terminològicament a la UAB el cas de l'Storytelling, voldria demanar la seva col·laboració. He d'argumentar si és millor continuar utilitzant el manlleu Storytelling o bé si, en cas contrari, hauríem de preferir una alternativa catalana. M'agradaria saber què en pensa vostè: creu que és millor utilitzar el manlleu? Utilitzar la paraula Narraquia que vostè ha utilitzat en el seu blog? O potser creu que hi ha una altra alternativa possible?

    Agraïria moltíssim la seva ajuda.

    Moltes gràcies per endavant,

    Julia

    ResponElimina
  2. Hola Julia,
    Nararrquia se'n va cap a una altra qüestió molt connotada: -arquia (del grec) ens duu a la reflexió sobre el poder (el poder de la narració). Storytelling és neutre. Proposaria explicar històries.
    ES

    ResponElimina