[948] La lliçó permanent de Moreno Cabrera

Aprendre llengües sent admiració pel discurs del catedràtic de lingüística general de la Universidad Autónoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera, del qual hem parlat en diverses ocasions (llegiu-ne les entrades al blog). Amb motiu de la recent publicació de Los dominios del español: guía del imperialismo lingüístico panhispánico, La 2 li va fer una entrevista (programa "Para todos la 2"), ara fa un mes, que no té rebuig. No té rebuig per les preguntes de la periodista i per les respostes de Moreno Cabrera. Les preguntes són l'essència del prejudici lingüístic i les respostes l'essència de l'educació plurilingüe que necessitem. És una autèntica llàstima que la veu de Moreno sigui una prèdica en el desert hispànic. La periodista parla de "la lengua que nos une" i de seguida fa servir la fal·làcia del nombre (el nombre de parlants d'espanyol la fa una llengua útil), a continuació planteja (sic) si un idioma que parla tanta gent (l'espanyol) és que és fàcil d'aprendre i, per tant, més útil. Més endavant, es pregunta si les bondats del multilingüisme es confirmen en el cas de persones que saben quítxua o guaraní i castellà... Encara més avall insinua que amb les llengües vernàcules o minoritàries és possible comunicar-se i, pensant-se que la pregunta és retòrica, demana a Moreno Cabrera si és més útil saber anglès o català. La mirada de Moreno, impressionant, és la seva habitual: les llengües (com l'espanyol) s'han expandit i són poderoses, sí, però a costa de l'arraconament i la marginació d'altres llengües (a la península i fora); sota l'homogeneïtat dels 400 milions ("l'espanyol") hi ha una enorme diversitat; tots els multilingüismes són interessants, totes les cultures i les llengües són riques (el guaraní, que tan exòtic sembla a la presentadora, té, a més, uns quants milions de parlants); totes les llengües són de comunicació. I, per reblar el clau, Moreno afirma sense vacil·lar que "es posible entendernos en toda España en catalán", i que "el catalán podría ser tan útil para comunicarse como el castellano en todos sitios", encara que no sigui així de facto. La mala educació lingüística és la responsable que a l'Estat hi hagi persones "sordes", incapaces d'atendre i entendre altres llengües com el català o el gallec. Moreno, que defensa el fet d'aprendre a entendre les llengües pròximes (amb la lògica de la intercomprensió) no té cap dubte a afirmar, davant la mirada i el cervell atònits de la presentadora, que en el reino de España "Hoy por hoy el catalán es más útil que el inglés para buscar trabajo". Un Moreno Cabrera un cop més, impressionant, exposant en deu minuts les bases de l'educació lingüística que volem. Mentrestant, sense ni tan sols poder-se arribar a plantejar si "boig" (de "Boig per tu") té relació amb "bojos" (de "boixos nois"), el sòrdid etnocentrisme estigmatitza la cantant Shakira, que ha gosat cantar una lletra en català.

[947] Simposi d'Ensenyament del Català (i II)

[Reprenc l'apunt anterior parlant del IV Simposi Internacional sobre l'Ensenyament del Català.] El tercer simposi (2002) es va vertebrar en cinc àrees (llengua, cultura i educació; coneixement i ús de la llengua; noves migracions; tecnologies de la informació i la comunicació, i currículums i metodologia) que ens permeten continuar perfilant les inquietuds dels darrers anys a l'entorn de l'ensenyament del català. Si les conseqüències de la primera immigració, l'espanyola, havien estat ben presents en les dues primeres edicions, el tercer simposi va fer front, en canvi, al fenomen de la nova immigració i a la seva repercussió en l'ensenyament de la llengua, en un moment de fort increment de la demanda de la formació inicial de llengua per a nouvinguts. Un altre dels temes destacats del tercer simposi va ser el de les noves tecnologies i la seva relació amb l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua. Si els simposis del 1981, el 1991 i el 2002 van tenir una acollida excel·lent (entre els set-cents i el miler de participants; un nombre elevat de comunicacions: entre una seixantena i més d'un centenar), a hores d'ara ja es pot afirmar que el IV Simposi Internacional sobre l'Ensenyament del Català ha tingut un gran èxit de convocatòria. Els quatre eixos temàtics en què s'encaixen les conferències, les ponències i les comunicacions previstes en aquesta edició són els següents: llengua, cultura, societat i polítiques educatives; didàctica de la llengua; adquisició i aprenentatge de llengües i formació del professorat. Des del tercer simposi, el 2002, ha plogut molt (el Marc europeu comú de referència per a les llengües en català es publicava el 2003; Facebook naixia el 2004; YouTube, el 2005; Twitter, el 2006; el Parla.Cat sorgia el 2008...) i hem vist néixer i créixer aquí i allà recursos i bones pràctiques (d'acolliment lingüístic, per exemple, o relacionades amb els enfocaments plurals en l'aprenentatge de les llengües i el foment del plurilingüisme): a peu d'aula, a la xarxa, o als despatxos des d'on es dissenyen les polítiques educatives. El IV Simposi recollirà, sens dubte, els fruits de l'activitat vertiginosa dels darrers anys i sabrà donar resposta al context i a les qüestions emergents i crítiques. La diferència essencial amb els anteriors simposis, des del meu punt de vista, serà la manera de participar-hi i de ser-hi dels professionals. Deu anys de web social (el web 2.0 naixia el 2004) han deixat en tots nosaltres el que m'atreviria a anomenar un "estat de simposi permanent". Amb la gimnàstica de més d'un decenni d'explicar-nos a les xarxes socials, de compartir i projectar amb altres col·legues, de generar espais de trobada formal o informal al ciberespai, el IV Simposi promet ser una experiència d'ancoratge estimulant i enriquidora.

[946] Simposi d'Ensenyament del Català (I)

Els dies 4 i 5 d'abril de 2014 tindrà lloc a la Universitat de Vic el IV Simposi Internacional sobre l'Ensenyament del Català. L'organitzen la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic, juntament amb altres institucions com el Departament d’Ensenyament, el Departament de Cultura, l’Ajuntament de Vic i el Consorci per a la Normalització Lingüística, entre altres. Es tracta d'un esdeveniment adreçat als professionals relacionats amb l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua catalana de tots els territoris on es parla i s'ensenya, i de tots els nivells educatius, així com als tècnics i responsables de les polítiques que incideixen en l'ensenyament de la llengua. El IV Simposi és un exemple de continuïtat en una voluntat professional de reflexió, en l'anàlisi de la realitat circumdant, en l'intercanvi d'experiències i de bones pràctiques, i en una capacitat de projecció i revisió d'objectius. Els tres simposis precedents, amb els quals l'actual s'alinea, es van realitzar els anys 1981, 1991 i 2002 i van ser promoguts també per la Universitat de Vic (o els centres que en constituïen l'embrió: l'Escola de Mestres d'Osona, els Estudis Universitaris de Vic). Tots quatre simposis reflecteixen, doncs, la perseverança exemplar de  més de quaranta anys d'interès dels experts per l'ensenyament del català. Un període que es troba emmarcat per dues transicions polítiques: la transició democràtica espanyola, rere la qual quedava una època nefasta per a l'idioma, i la transició nacional actual, plena d'incerteses. La trajectòria del simposi permet radiografiar, des de la distància, gairebé mig segle d'activitat en l'àmbit de l'ensenyament de la llengua. Les preocupacions del primer simposi van ser sobretot la catalanització de l'escola i la urgent capacitació dels seus ensenyants per assumir el repte amb una formació sòlida. Només tres anys abans, el 1978, s'havia establert l'obligatorietat del català al sistema educatiu (del parvulari a la formació professional i el COU) i es veia necessari que l'ensenyament arribés efectivament a més centres que no ho feia i que se superessin les tres hores de català a la setmana establertes per llei. Deu anys més tard, el segon simposi palesava la preocupació dels professionals pel fet que el coneixement de la llengua no era prou secundat per l'ús social que se'n feia. I revisava i debatia, d'altra banda, una inciativa d'èxit i de cohesió social, la immersió lingüística. Al simposi es reflexionava també, entre altres qüestions, sobre com havia de ser la formació dels futurs mestres del país. Continuarem. 

[945] Tot construint un MOOC de llengua

L'últim dia de l'any 2013 vam saber que el nostre projecte MOOC havia estat dels catorze seleccionats per l'AGAUR en la seva primera convocatòria relacionada amb cursos massius oberts en línia. Quan dic el nostre projecte MOOC em refereixo al que duem endavant al Servei de Llengües de la UAB per capacitar els docents universitaris d'onsevulga a fer les classes en anglès, si per decisió personal o per motius de política universitària o altres han d'afrontar aquest repte. Ja fa més de vuit anys que el Servei de Llengües va començar a treballar en aquesta línia, pensant en els docents del seu entorn immediat, la UAB. I ara ens resulta estimulant fer un salt endavant cap a la creació d'un MOOC, és a dir, d'un projecte per a una audiència il·limitada i global. Una aventura, certament, impagable. El projecte es farà realitat aquests pròxims mesos i es començarà a impartir la formació a la plataforma Coursera a començament de 2015 (la UAB va entrar a Coursera ara fa un any i ja hi té cinc cursos). L'aventura de crear aquest MOOC no es pot dur a terme sense el finançament a què feia referència, sense un model de gestió de projectes, sense un equip interdisciplinari (els projectes amb tecnologia, com afirmava T. Bates al seu text Cómo gestionar el cambio tecnológico, ja fa més de deu anys, han de ser necessàriament projectes fets des de molts angles, des de moltes mirades, des de moltes actuacions professionals simultànies). L'equip que hi treballa al Servei està integrat per una coordinació, per professionals de la docència en llengua anglesa, per un tècnic audiovisual (l'elaboració de vídeos és fonamental en el projecte), pels companys de l'assessorament lingüístic, per personal específic de suport al desenvolupament de MOOC... Hi ha una quinzena de persones implicades directament en el projecte. Esperem que el vaixell arribi a bon port: el calendari de treball és dens i complex. Estic convençut que, més enllà de crear un producte estem fent moltes coses més: estem participant globalment com a Servei de Llengües en un fenomen clau per entendre les noves maneres d'aprendre a la universitat, estem fent formació mentre projectem, estem treballant col·laborativament, som més capaços de comprendre i valorar el fenomen MOOC. Estem participant, al capadavall, d'una de les formes del nostre segle. I això és, certament, estimulant.   

[944] Productes digitals en català

La Generalitat de Catalunya ha llançat aquests darrers dies l'opuscle 10 raons perquè els productes digitals parlin català, que s'adreça a les empreses que treballen en l'àmbit digital i els ofereix deu arguments senzills i alhora contundents per fer-los veure que el català és una oportunitat de negoci. La publicació i la difusió de l'opuscle s'inscriuen en l'agenda digital de la Direcció General de Política Lingüística, que vol incidir en la competitivitat del català en entorns digitals. Les deu raons són ben sòlides: nombre de parlants, model d'introducció del català ja seguit per les grans marques digitals globals o els principals sistemes operatius, índex alt de penetració del català a la xarxa, elevat nombre de continguts en català a Internet (també els d'ensenyament i aprenentatge de llengües, és clar), presència de l'idioma als webs més visitats a Catalunya, posició destacadíssima de la llengua a la Viquipèdia, presència i ús de la llengua a les xarxes socials, llengua amb domini propi, llengua entre les primeres d'Europa en traducció automàtica. El futur de la llengua es juga en molts àmbits i en molts fronts (sense oblidar, lamentablement, el judicial), però la vitalitat en l'esfera digital és una garantia de vivor i de connexió amb la modernitat sens dubte ineludible per garantir l'avenir del català. L'aprenentatge de llengües, lògicament, també necessita un ampli desenvolupament de mitjans i de continguts digitals i una capacitat de reciclatge i reconversió de productes digitals que es van desfasant i de projecció de continguts digitals nous. Alguns dels índexs que aireja l'opuscle estimulen a continuar treballant: per exemple, la llengua catalana és la vuitena llengua més utilitzada en blogs i la dinovena més usada a Twitter. Doneu un cop d'ull a l'opuscle i difoneu-lo. Ara toca més que mai buscar raons.