Aquesta és, sens dubte, una realitat emergent d'una força enorme en el món de l'ensenyament, que augura una autèntica revolució. Després que la formació virtual, en un acte reflex de pur mimetisme amb allò que s'esdevenia en el món físic (el del ciment i les aules de vegades encara sense ordinadors ni canons), s'hagi bastit durant anys damunt els constructes anomenats EVA (entorns virtuals d'aprenentatge) o VLE (virtual learning environment) o plataformes LMS (de learning management system) o, més simplement, campus virtuals, tot sembla indicar ara que, amb el detonant i l'impuls de les darreres i tan diverses aplicacions basades en la tecnologia (el web 2.0), l'aprenentatge virtual pot deixar per fi d'estar supeditat a la realitat física, de ser-ne una rèplica forçada i inconsistent. Com? Amb els entorns d'aprenentatge personal (els PLE, o personal learning environments), que, com indica Graham Attwell a l'article “Personal Learning Environments – the future of eLearning?” (no us el perdeu!) poden ser la forma del futur de l'aprenentatge a la xarxa. Una de les bases dels PLE és que l'aprenent és el centre del procés d'aprenentatge (naturalment!). Pot semblar una obvietat, però l'EEES nascut de la Declaració de Bolonya ha hagut de recordar-ho amb lletres de motlle. Una altra de les bases dels PLE és que l'aprenentatge formal és només una petita part de l'aprenentatge d'una persona: és decisiu en la formació de cadascú tot allò que s'aprèn informalment (i que ni tan sols es considera, sovint, aprenentatge). Una altra noció que és a la base dels PLE és que cada cop s'estén més el paradigma de l'aprenentatge al llarg de la vida. Continuarem. Doneu un cop d'ull, però, mentrestant, a la presentació següent:30.9.08
[86] Entorns personals d'aprenentatge (PLE) (1)
Aquesta és, sens dubte, una realitat emergent d'una força enorme en el món de l'ensenyament, que augura una autèntica revolució. Després que la formació virtual, en un acte reflex de pur mimetisme amb allò que s'esdevenia en el món físic (el del ciment i les aules de vegades encara sense ordinadors ni canons), s'hagi bastit durant anys damunt els constructes anomenats EVA (entorns virtuals d'aprenentatge) o VLE (virtual learning environment) o plataformes LMS (de learning management system) o, més simplement, campus virtuals, tot sembla indicar ara que, amb el detonant i l'impuls de les darreres i tan diverses aplicacions basades en la tecnologia (el web 2.0), l'aprenentatge virtual pot deixar per fi d'estar supeditat a la realitat física, de ser-ne una rèplica forçada i inconsistent. Com? Amb els entorns d'aprenentatge personal (els PLE, o personal learning environments), que, com indica Graham Attwell a l'article “Personal Learning Environments – the future of eLearning?” (no us el perdeu!) poden ser la forma del futur de l'aprenentatge a la xarxa. Una de les bases dels PLE és que l'aprenent és el centre del procés d'aprenentatge (naturalment!). Pot semblar una obvietat, però l'EEES nascut de la Declaració de Bolonya ha hagut de recordar-ho amb lletres de motlle. Una altra de les bases dels PLE és que l'aprenentatge formal és només una petita part de l'aprenentatge d'una persona: és decisiu en la formació de cadascú tot allò que s'aprèn informalment (i que ni tan sols es considera, sovint, aprenentatge). Una altra noció que és a la base dels PLE és que cada cop s'estén més el paradigma de l'aprenentatge al llarg de la vida. Continuarem. Doneu un cop d'ull, però, mentrestant, a la presentació següent:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada