[262] Llengua i maduresa organitzacional

L'observació analítica de la praxi lingüística i comunicativa és un dels baròmetres que ajuden a determinar amb més precisió la maduresa d'una organització. Correspondria al nivell més baix de maduresa la manca d'unificació de la terminologia bàsica per referir-se a realitats rellevants per a l'empresa: seria el cas d'una universitat, per exemple, que utilitzés indistintament etiquetes com formació bimodal o formació semipresencial per referir-se a realitats idèntiques; o una sola denominació (massa) rica en sentits com assessorament, per exemple, per referir-se a realitats diferents, que convindria poder anomenar també diferentment. Una organització que no és capaç d'anomenar de manera unívoca les realitats rellevants que manipula és més que probable que no pensi bé. És una organització baldera: res no s'hi ajusta. He observat que a les organitzacions balderes molts actes comunicatius són innecessaris i pura faramalla formal i ritual i que el 90 % del paper que hi circula és paper mullat. Hi ha empreses, en canvi, en què es consensua un llenguatge per referir-se a les realitats rellevants i properes. No hi ha dubte que aquest és un bon indici de maduresa. Ara: es pot compartir un llenguatge a molts nivells. I un altre símptoma d'adolescència institucional, precisament, és la posada en circulació d'un llenguatge compartit però buit, insubstancial, que no té ni un mil·límetre de gruix al dessota. En aquests casos l'empresa comença a dir i repetir paraules de moda, allò que sembla que sona bé. En aquest tipus d'organitzacions ara mateix tot és adjectivat de dospuntzero i aviat (temps al temps) s'hi començarà a aplicar, n'estic segur, l'adjectiu semàntic a tort i a dret quan es comenci a estendre imparablement el terme web semàntica (aleshores hi haurà, segur, administració semàntica, formació semàntica, certificació semàntica, coordinadors semàntics, blocs i wikis semàntics i fins i tot es veurà la necessitat de referir-se a una semàntica semàntica). Hi ha termes que sembla que tinguin tots els números per ser usats amb una buidor esfereïdora: a l'àmbit de les llengües a la universitat els comodins sense rerefons estel·lars són, sens dubte, gestió del multilingüisme i sostenibilitat lingüística. Sense encomanar-se a Linguamón ni a Albert Bastardas es poden arribar a construir impunement frases com “Hem de fer una política lingüística basada en una bona gestió del multilingüisme a fi de contribuir a la sostenibilitat lingüística”, que poden arrencar alguns aplaudiments. A l'empresa madura, en canvi, la llengua que utilitzen els seus professionals i dirigents se li ajusta al cos com un vestit a mida. Els actes de comunicació formal són els imprescindibles i vinculen sempre les persones a uns compromisos basats en la paraula; els textos escrits valen; parlar no és mai perdre el temps; hi ha un respecte reverencial per la paraula donada; tothom sap com anomenar allò que té al davant, o ho investiga. I la principal ocupació dels professionals no és altra que construir aferrissadament, dia rere dia, el gruix del que diuen.