[263] Circuits d'intel·ligència col·lectiva

Aquests dies a la feina vivim la inquietud tecnològica a què em referia dies enrere en un post. Una de les decisions recents i que fa una setmana vaig explicar públicament ha estat crear una eina de treball al servei del professorat, entre un feix d'altres eines, que permeti recopilar informació de totes les aplicacions a la xarxa per a l'ensenyament-aprenentatge de llengües que entre tots els col·legues del Servei anem coneixent. Aquesta eina vol ajudar a evitar la situació de confusió tan típica que es mostra molt clarament al còmic amb què acompanyo aquest text. La clau de la proposta , és clar, és el circuit de gestió del coneixement a què va associada: la Unitat de Formació i Autoaprenentatge gestiona aquesta eina i la manté; el professorat (idealment per mitjà de sindicació) consulta i rep totes les noves entrades incoprorades a l'eina, que tracten de noves aplicacions a la xarxa, i, a partir del convenciment de les bondats de la intel·ligència col·lectiva, tothom pot fer arribar noves eines al repositori central i comentar les que li sembli. També es demana del professorat que retorni feedback perquè els col·legues puguin saber quines eines està utilitzant cadascú i quina opinió mereixen al professorat. La Unitat de Formació i Autoaprenentatge també potencia l'experimentació a peu d'aula amb les aplicacions basades en la tecnologia i promou la formació que es consideri necessària sobre la qüestió. Les respostes del professorat, de moment, han estat molt positives.