[351] Alfabetitzar a la universitat

Reprenc el tema de la nova alfabetització, de l'entrada anterior, a propòsit de la lectura de Manuel Area, Begoña Gros i Miguel Á. Marzal Alfabetizaciones y tecnologías de la información y la comunicación (Síntesis, 2008). Davant els nous alfabetismes i la necessitat de donar-los una resposta formativa, la proposta més sòlida, coherent i global, a la comunitat universitària, ha estat la de les biblioteques. Ha estat una resposta en una de les línies d'alfabetització a què em referia a l'entrada anterior: l'alfabetització informacional. Les biblioteques universitàries han fet els deures, podríem dir, empeses per la seva necessitat d'adaptació i de supervivència. I sovint ho han fet amb excel·lència. Impulsades per la xarxa REBIUN i per poderoses dinàmiques pròpies, han sabut reivindicar el seu paper central a les universitats: si podien ser vistes com uns magatzems perifèrics i auxiliars, han esdevingut nodes centrals (des de fórmules CRAI, per exemple). Les biblioteques s'han sabut adaptar al canvi de concepte: al pas de l'escassetat (el magatzem de llibres) a la gestió de l'abundància (la informació il·limitada). Aquestes entitats han sabut deixar de servir als seus usuaris un bé escàs, els llibres dels prestatges, per esdevenir espais d'educació. Han sabut assumir un rol i un servei radicalment nous i d'enorme repercussió en l'àmbit universitari: el de l'alfabetització informacional dels seus usuaris. Els autors d'Alfabetizaciones y tecnologías de la información y la comunicación indiquen clarament que "Este incremento ingente de la cantidad de información disponible en las redes está provocando que las bibliotecas [universitarias] no sólo sean instituciones destinadas a almacenar y facilitar el acceso a sus fondos, sino que también deban acometer la formación, o si se prefiere, la alfabetización en la información." (p. 122). Com que la desitjable introducció d'aquesta i de les altres alfabetitzacions en els currículums dels diversos nivells d'ensenyament (també els universitaris) és lenta, cal agrair el pas endavant fet per les biblioteques amb l'objectiu d'ajudar a construir estudiants (ciutadans) alfabets. Ja hem vist, però, que no es tracta d'una sola alfabetització, sinó d'una necessària multialfabetització. Qui ha assumit, doncs, la formació en les altres noves alfabetitzacions a la universitat? Continuarem.