[390] Multilingüisme latent

A les universitats hi ha un enorme capital lingüístic underground al qual la política lingüística basada en el trilingüisme (català, castellà, anglès) no sap fer res més que adreçar de tant en tant alguna paraula de consideració en algun discurs oficial o unes línies formulàries en algun solemne paper mullat. La ignorància sobre el multilingüisme latent en aquests espais d'intercanvi privilegiat, els campus universitaris, és espectacular. I allò que podria ser un segell distintiu de les universitats i un focus d'atracció d'estudiants d'arreu (és a dir: la possibilitat que tindrien d'experimentar la vivència unica de formar part d'un context multilingüe complex però alhora harmònic, sostenible), resta inexplorat. Una anècdota: al Servei de Llengües hi ha uns plafons on els alumnes que volen fer un intercanvi lingüístic, de manera totalment lliure, anoten les llengües que saben, les dades personals i les llengües que voldrien practicar amb alguna altra persona del campus. Avui he passat una estona al plafó i m'he entretingut a fer números. Els alumnes que s'interessen per un intercanvi lingüístic en aquest espai de comunicació quasi espontani (hi ha altres vies més formals a la UAB per formar part de parelles que intercanvien llengües) són més de 350. Les llengües que diuen conèixer aquests alumnes són gairebé 40: espanyol, català, anglès, portuguès, francès, macedoni, alemany, xinès, gallec, italià, danès, àrab, polonès, turc, èuscar, suec, finès, coreà, urdu, neerlandès, eslovè, rus, sard, búlgar, japonès, grec, ucraïnès, esperanto, txec, hebreu, estonià, romanès, burkinabé, laosià, farsi, zambià, als quals cal afegir les varietats siciliana i calabresa. I les llengües per les quals s'interessen aquests estudiants (de vegades més d'una llengua per persona) són 26: espanyol (156), anglès (140), català (112), francès (44), italià (35), alemany (27), japonès (15), portuguès (10) i també coreà (4), rus (3), turc (3), suec (2), txec (2), xinès (2), neerlandès (1), persa (1), ucraïnès (1), gal·lès (1), suahili (1), èuscar (1), eslovè (1), àrab (1), esperanto (1), danès (1), romanès (1) i llengua de signes (no s'indica quina de les llengües de signes) (1). Els coneixements i els interessos lingüístics dels estudiants de la UAB, doncs, a partir d'aquesta radiografia caçada al vol, són, amb molta probabilitat, molt diversos. Les preguntes que se'ns acuden, és clar, són moltes. Com lliga que l'acadèmia d'idiomes ensenyi 7 llengües i que els alumnes en coneguin una quarantena i s'interessin per aprendre'n 26? Qui sap quantes llengües es parlen al campus? A qui li interessa saber-ho? ¿Qui pot avaluar l'enriquiment lingüístic i cultural que la diversitat de llengües i cultures aporta als estudiants, en un context Bolonya que prioritza, precisament, la formació integral de les persones? ¿Qui està realment interessat a identificar aquest capital latent, a apuntalar-lo, a fer-lo créixer, a dissenyar una estratègia perquè pugui contribuir a forjar persones plurilingües, estudiants amb major consciència lingüística, ciutadans oberts decididament a les llengües? Qui està disposat a oposar-se, amb paraules i amb fets, al malbaratament de l'impressionant capital lingüístic latent que estatja la universitat?