[391] Saber llengües

El concepte saber llengües ha canviat radicalment. Abans, per dir-ho ràpidament, saber una llengua es relacionava estretament a tenir unes competències lingüístiques similars a les d'un parlant nadiu d'aquella llengua. Fa temps, però, que ja es dóna valor a totes les competències lingüístiques, per minses que siguin, que un individu posseeix en totes les llengües que formen part de la seva vida lingüística. Saber llengua pot ser també, doncs, tenir les habilitats receptives en una llengua determinada, o un domini funcional molt concret en una altra, o saber quatre expressions de contacte en una tercera. Tot compta. Ara bé: penso que encara no s'acaba de sumar netament a aquest saber llengües, com caldria, un altre bagatge molt important: tot allò que som capaços de fer per aconseguir els nostres objectius de llengua i comunciació en un medi tan poderós com la xarxa. M'explico: sovint considerem que una persona que fa servir un corrector ortogràfic que li millora els textos no en sap i en realitat fa trampa; sovint pensem que les consultes a obres lexicogràfiques o d'altra mena en línia tapen les vergonyes de la ignorància lèxica dels alumnes, que fan trampa; sovint menysvalorem les competències digitals que, davant la pantalla, ens ajuden a compondre els nostres textos: moltes reflexions acaben reduint la qüestió a la crítica del retalla i enganxa que practiquen els alumnes o a la inacceptabilitat del plagi. Ara: algú que sigui capaç, per exemple, d'escriure un text quotidià en una llengua que desconeix perquè ha localitzat a la xarxa un text preexistent molt similar... fa alguna cosa més que fer trampa. Sap llengua, en cert sentit: sap satisfer les seves necessitats lingüístiques. El seu plagi, en aquest cas, és una pràctica estratègica instrumental que no té res a veure amb l'honestedat. Faig una prova mentre escric aquestes línies: imaginem que no sé italià i vull escriure una carta de reclamació en aquesta llengua a una companyia aèria italiana perquè m'ha perdut les maletes. Cerco a Google pàgines que continguin alhora tres expressions en italià que he buscat primerament en un diccionari en línia: negligenza ('negligència'), mia lettera di reclamo ('la meva carta de reclamació'), bagagli (maletes). Vaig a parar a un web que em permet crear, picossant d'aquí i d'allà, una carta de reclamació en italià. No sé italià, però puc, en set minuts, escriure en italià un text molt semblant a altres que ja s'han escrit. Saber llengües també ha d'incorporar competències com aquesta, a l'abast de qualsevol persona. Vull acabar donant notícia d'una experiència en la línia del que explico: a Dinamarca (llegiu la informació a la BBC), catorze escoles fan ja exàmens en què els alumnes poden estar connectats a la xarxa i en què les competències digitals es consideren indissociables d'allò que s'avalua. És això.