Miro de trobar una imatge que reculli el concepte de cohesió textual. Sembla fàcil i no ho és. Entenem per cohesió aquella propietat dels textos que fa que se'ns presentin com una entitat amb una lògica i un sentit complets. Quan parlem de cohesió ens referim als connectors discursius que relacionen microunitats o macrounitats del text (conjuncions, adverbis, preposicions i locucions d'aquestes diverses menes); als signes de puntuació; a la determinació progressiva dels elements que van apareixent al text; a la successió anafòrica o catafòrica per mitjà de sinònims, hipònims, hiperònims, el·lipsis o pronoms. Un text està cohesionat quan les peces discretes que l'integren, obtingudes amb sistemes de documentació, gestió de la informació o per mitjà de tècniques de generació d'idees, es revelen totes necessàries, oportunes, alineades amb el sentit global del discurs i ajustades a les necessitats (també les estilístiques) del seu desplegament. La cohesió, doncs, és una propietat aglutinadora, una força que impedeix la fragmentació dels àtoms que solen ser a la base de la creació del text. La cohesió assegura que cap idea no queda despenjada de la resta, que cap entitat esmentada no queda aïllada o deslligada i és, doncs, ininterpretable. Un text cohesionat té una força semblant a la d'un imant damunt un grapat de claus que han deixat de ser entitats independents per esdevenir un sol cos sense discontinuïtats.21.3.10
[462] La força de la cohesió textual
Miro de trobar una imatge que reculli el concepte de cohesió textual. Sembla fàcil i no ho és. Entenem per cohesió aquella propietat dels textos que fa que se'ns presentin com una entitat amb una lògica i un sentit complets. Quan parlem de cohesió ens referim als connectors discursius que relacionen microunitats o macrounitats del text (conjuncions, adverbis, preposicions i locucions d'aquestes diverses menes); als signes de puntuació; a la determinació progressiva dels elements que van apareixent al text; a la successió anafòrica o catafòrica per mitjà de sinònims, hipònims, hiperònims, el·lipsis o pronoms. Un text està cohesionat quan les peces discretes que l'integren, obtingudes amb sistemes de documentació, gestió de la informació o per mitjà de tècniques de generació d'idees, es revelen totes necessàries, oportunes, alineades amb el sentit global del discurs i ajustades a les necessitats (també les estilístiques) del seu desplegament. La cohesió, doncs, és una propietat aglutinadora, una força que impedeix la fragmentació dels àtoms que solen ser a la base de la creació del text. La cohesió assegura que cap idea no queda despenjada de la resta, que cap entitat esmentada no queda aïllada o deslligada i és, doncs, ininterpretable. Un text cohesionat té una força semblant a la d'un imant damunt un grapat de claus que han deixat de ser entitats independents per esdevenir un sol cos sense discontinuïtats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Certament, és difícil trobar una imatge que il·lustri el concepte de cohesió textual. De vegades, explico als alumnes que és com la maionesa d'una ensalada russa, ja que és el que lliga tots els ingredients i fa que els trossets de patata, pastanaga, mongeta tendra, etc. no siguin simplement verdura bullida, sinó un nou plat molt més gustós. Resumint, que l'ensalada russa no té sentit sense la maionesa! :)
ResponEliminaHola Elena!
ResponEliminaBoníssima la imatge. Mentre en buscava una he passat per algunes de gastronòmiques, però no he acabat de trobar-ne una de tan clara com aquesta. Moltes gràcies.
Enric
Estic d'acord amb l'Elena que la teva descripció és una imatge fantàstica de cohesió textual.
ResponEliminaCom a corrector i traductor i especialment com a traductor i adaptador de teatre sé que hi ha un factor d'un text amb què es pot jugar per a obtenir cohesió: la coherència textual. En un text estrictament formal es demana que hi hagi (una sola) coherència; en canvi, en un text més lliure poden viure-hi diverses coherències per reflectir les diferents veus dins del discurs.
La coherència també es pot veure des de l'angle de la intertextualitat: quan portem un cert temps de discurs, els recursos que ja s'han fet servir refermen el text mentre que els recursos que hi són nous accentuen el fragment on són. Això no només és vàlid per la llengua (oral o escrita) sinó per a tota forma de narració, la visual inclosa.