[676] El prisma del llenguatge (2)

El text de Deutscher que he començat a comentar en l'apunt precedent dedica tota la segona part a respondre una pregunta: la llengua materna influeix la nostra manera de pensar? Determina com pensem i com percebem el món? Després de la caiguda en desgràcia de la coneguda hipòtesi Sapir-Whorf (la rebutjada idea de la “relativitat lingüística”), se sol considerar que tots pensem igual o, si més no, que la influència de la nostra llengua en el nostre pensament és molt poc significativa. Guy Deutscher, com comentava, hi posa un matís i afirma que no es pot desestimar que la llengua pugui influir en alguns aspectes del pensament i de les percepcions. Deixa clar, amb tot, que les llengües no limiten en cap cas la comprensió dels conceptes i afirma que “difereixen en el que han de transmetre, no en el que poden transmetre”. Per dir-ho d'una altra manera: sense que ens limitin gens el raonament lògic ni la comprensió, les llengües ens obliguen a prestar atenció a certs aspectes del món i poden condicionar certs hàbits mentals amb conseqüències en la memòria, la percepció o les associacions mentals. Deutscher posa exemples de diverses menes per desplegar la seva idea. Primer: no totes les llengües expressen igual l'espacialitat. Hi ha llengües egocèntriques, com el català i tantes altres, i llengües geogràfiques, com el tzetal o el guugu yimithirr (la llengua que dóna nom al cangur) o tantes altres llengües sovint tan desconegudes. Aquestes darreres llengües es refereixen a les relacions espacials a partir de coordenades geogràfiques: no parlen de la dreta, l'esquerra, el davant i el darrere; generen frases com “mou-te cap a l'est”, o “mira quina formiga tens al nord del peu” (davant, darrere, esquerra o dreta... depèn). Aquest sistema d'expressió de l'espacialitat és fruit d'un fet cultural i, segons Deutscher, té conseqüències en la manera de pensar l'espai dels parlants de les llengües geogràfiques. Un parlant de guugu yimithirr, per exemple, percep diferentment dues habitacions idèntiques, amb distribució calcada, situades a banda i banda del passadís d'un hotel, que per a un parlant de català són senzillament iguals. Segon: el gènere gramatical de les llengües influeix les associacions mentals dels parlants. Tercer: parlants de llengües diferents poden percebre els colors de manera lleugerament diferent, condicionats per les convencions culturals que arrosseguen les seves llengües, amb segmentacions diverses (encara que no arbitràries) de l'espectre cromàtic. És el cas dels anglòfons i els russòfons davant el color blau. No hem respost encara la qüestió de la complexitat de les llengües. En parlarem (ara sí) al pròxim apunt. [Agraeixo la traducció al castellà d'aquesta ressenya a l'espai Tlaxcala, la xarxa internacional de traductors per a la diversitat lingüística.]