[700] Pragmatisme

Dansant sota la pluja

Com més va més decisius trobo els nous professionals pragmàtics. La revolució que empeny la tecnologia en l'àmbit de l'ensenyament-aprenentatge de llengües és absoluta, vertiginosa. D'aquí a pocs anys ja no reconeixerem res del passat, ni ens hi identificarem. Sentirem el mateix odi per les formes d'aprendre encara actuals que el que ara sentim per les formes ràncies de quaranta anys enrere. El nombre de recursos i eines que dia a dia van precipitant el canvi en l'aprenentatge és sensacional i les possibilitats dels docents de conèixer-les prou i aplicar-les amb èxit són, naturalment, limitades i estan condicionades per mil constrenyiments. El que ens cau al damunt és una mena de pluja torrencial que fa uns quants anys que dura i dura i ja no pararà. Una pluja torrencial que ha de transformar el nostre paisatge, que ha d'afaiçonar d'una manera completament nova el territori on hem tingut els peus clavats durant mil anys. Si les actituds d'obertura, receptivitat i observació permanent del que es mou al nostre voltant i alhora l'intercanvi constant de coneixement amb els col·legues (alumnes-mestres: persones) són absolutament clau, també ho és la decisió d'experimentar amb possibilitats d'èxit. No podem dur en massa els nostres aprenents a territoris ignots, a paisatges d'aprenentatge que són massa enllà encara de les seves expectatives d'aprenentatge, o per arribar als quals hi ha algunes escletxes reals que no podem passar per alt (econòmiques, per exemple: no podem pressuposar que tots els nostres alumnes tenen un iPad). Crec que el pragmatisme del docent és ara fonamental. Conèixer i fer conèixer (compartir coneixement) tot allò que apunta cap a la transformació és important. Però encara més sembrar a l'aula les llavors del canvi que tenim unes certes garanties que poden germinar. Aquest és el punt just per anar avançant gradualment, amb professionalitat, cap a un territori en què res ja no s'assemblarà a res.