VISITES


16.9.11

[701] Paisatge posttecnològic

Dèiem que la revolució que empeny la tecnologia en l'àmbit de l'ensenyament-aprenentatge de llengües és absoluta. Que d'aquí a pocs anys ja no reconeixerem res del passat, ni ens hi identificarem. Deixo la visió en un microconte: “Al carrer 21 duien unes llarguíssimes penjarelles de corall vermell a les orelles que els dificultaven la marxa. Al 27 tots anaven amb una camisa aparentment encongida (es tallaven en sec damunt mateix dels mugrons). Va respirar tranquil quan va veure que al carrer 31 homes i dones portaven, com ell, el que haurien pogut ser uns pantalons de camals acampanats. De seguida es va adonar, però, que no s’hi hauria pogut confondre, perquè la roba d’ells tenia sempre una peculiar aparença granelluda de rèptil antediluvià. Al 33 els homes calçaven una mena de sabates de vidre (que li evocaven encara, com si es tractés d'un remot bàlsam, el record d'algun obscur conte infantil) i portaven una arengada de plàstic penjada a la parpella esquerra. Més enlla del 36 els referents minvaven vertiginosament. Al 39 tothom vestia una roba de color carn ajustada al cos estampada d'ulls que apareixien aquí i allà (es va haver de palpar la cara per tenir la certesa que els tenia a lloc). Va ser al 42 que tots duien unes estranyes casaques de cinc mànigues, totes plenes; al 43 que homes i dones exhibien una superfície ovalada de cera tova, una blanca taula rasa, com a únic rostre sense caràcter, i al 45 que ja no va saber veure res que li suggerís la vida tal com ell l’havia conegut.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada