[788] Escriptura acadèmica en anglès

Font

Fa uns dies vaig trobar al Bloc de de la Biblioteca de Lletres de la UB referència a un recurs interessant per a l'escriptura acadèmica en anglès. Es tracta del material de la Universitat de Manchester Academic Phrasebank, desenvolupat per John Morley. El material no és nou (2005), però el veig de tanta utilitat en el nostre context, l'universitari, que hi dedico aquestes ratlles per no perdre'l de vista. El plantejament del recurs és ben senzill: s'ofereix als estudiants la fraseologia més comuna i útil en escriure un text acadèmic. Les categories en què s'estructura el web inclouen introduccions, referències a altres textos o veus en el text, expressions relacionades amb el pensament crític i la seva formulació, aspectes relacionats amb la metodologia de la recerca, amb la presentació dels resultats, la discussió (pros i contres o implicacions dels resultats de la recerca), redacció de conclusions, definició de termes, exemples, explicació de causes i efectes, comparacions i contrastos, etc. El producte em sembla idoni per a les necessitats de molts aprenents i estudiants i fàcilment incorporable com un recurs més de foment de l'aprenentatge autònom a les aules d'anglès. Si algú especialitzat en aquest idioma vol valorar el recurs, pot fer-ho en forma d'un comentari.

[787] Què emmarca el Marc?

Fa temps que tenia ganes d'escriure unes ratlles sobre el text de Susana Llorián Entender y utilizar el Marco común europeo de referencia desde el punto de vista del profesor de lenguas (Madrid: Santillana, 2007). Tots els qui treballem en relació amb l'aprenentatge de llengües vam veure com la publicació del MECR (el 2001, el 2003 en la versió catalana), després de deu anys de gestació del document i dècades prèvies de pòsit fecund, canviava els paràmetres d'actuació d'institucions formatives, gestors de la formació lingüística o professorat de llengües. El MECR, un document de difícil digestió, era ja el lloc on molts professionals anaven a buscar respostes que no sempre hi havia o al qual acudien amb esquemes mentals que l'eina no sempre satisfeia. El MECR, dens i poc transparent, ha generat alhora en els professionals desconcert i una mena d'estranya admiració i reverència que l'ha fet veure en molts casos com una mena de bíblia de dictats indiscutibles. El text de Susana Llorián explica magníficament què emmarca el Marc i fa, doncs, una funció extraordinària: fa entendre amb un gran sentit didàctic la significació del MECR al professorat de llengües. L'obra és un veritable exercici de mediació tan insubstituïble, a parer meu, com algunes de les eines del Consell d'Europa que han ajudat a manejar i aplicar el MECR (penso per exemple en el manual per relacionar i ancorar proves de llengua amb el Marc). El text de Llorián s'organitza en vuit parts i té sempre una entrada amable, una explicació sòlida dels continguts que tracta cada capítol (cadascun presenta, a més, una bibliografia) i, meravellosament, unes aplicacions concretes del tema tractat d'una banda a la reflexió i la pràctica del professorat i, d'una altra banda, a la situació de l'aula. L'obra orienta sobre allò que és i no és el MECR (no és un document curricular; no inclou inventaris d'ítems de gramàtica, vocabulari, funcions comunicatives; no és una guia metodològica; no és un tractat teòric; no es pot aplicar de manera directa; no podem agafar-ne els descriptors i convertir-los en els objectius d'un curs, etc.) i en repassa els aspectes clau deixant sempre al professorat la possibilitat de decidir, convidant-lo constantment a fer-ho. El text dedica un capítol a la competència plurilingüe i pluricultural, un a la dimensió horitzontal del MECR (paràmetres i categories que permeten que els europeus concebin els processos d'aprenentatge i ús de les llengües en els mateixos termes), un a la dimensió vertical (els nivells i el que s'hi relaciona), un a les competències generals del MECR (com cal tractar-les?), un a les competències comunicatives, un a les activitats comunicatives de la llengua i les estratègies de comunicació, un darrer al disseny i l'execució de les tasques dins i fora l'aula. Entender y utilizar el Marco común europeo de referencia... és, des del meu punt de vista, un text essencial per als que tenen el Marc com un document essencial.

[786] Llenguatge a la mirada

Del web Gustavo Gili

Deixo unes notes del llibre d'Enric Jardí Pensar con imágenes (Barcelona: GG, 2012). No fa gaire parlàvem, en l'espai d'una aula formal universitària, dels multialfabetismes, necessaris per no quedar exclosos de la vida i la participació ciutadana al nostre segle. A l'alfabetització clàssica (la de la lectoescriptura en mitjans escrits o impresos) s'hi han afegit altres alfabetitzacions: l'audiovisual, que va entrar a les escoles, tímidament, ja fa mig segle, i les més recents: la digital i la informacional. Pensar con imágenes és un text de divulgació que ens ajuda a ser menys analfabets en el llenguatge visual. L'obra ens mostra una seixantena d'imatges del disseny gràfic i en fa el comentari d'anàlisi que ens guia en la interpretació i ens permet entendre els motius que van dur el creatiu a proposar la seva idea, a plantejar la seva solució. Els recursos que s'apliquen a les imatges creades són ben diversos: composicions, sumes, connotacions, textos, colors, signes, icones, indicis, símbols, codis, metàfores, ironies, metonímies, prosopopeies, sinècdoques, hipèrboles, redundàncies, anàfores, eufemismes, obvietats, estranyament i imprecisió, entre altres. El text de Jardí és una invitació constant a la imaginació (convida a formular la imatge que apareixerà a la pàgina següent ja des del text de la pseudocoberta del llibre) i un exercici lloable de didàctica dels conceptes bàsics que tracta. Com diu Jardí "Saber como miramos y pensamos, cómo pensamos con imágenes, no nos hará ni mejores creadores de imágenes ni mejores lectores. Pero es un conocimiento imprescindible que todo diseñador gráfico, artista visual, ilustrador, director de arte e incluso cualquier consumidor de imágenes tendría que tener. No es lo mismo escribir en prosa que saber que se está escribiendo en prosa". Recomano aquest text, doncs, que ens fa augmentar de manera plaent el coneixement i la consciència del llenguatge de les imatges.

[785] Llengües xiulades

Si els xiulets poden ser una forma d'expressar el rebuig cap a allò que no ens agrada, també constitueixen curioses formes de comunicació arreu del món. A tots els continents hi ha traces de llengües xiulades, llengües que es fan servir per comunicar-se a llarga distància, sovint en terrenys abruptes. N'hi ha a la Xina, el Nepal, Mèxic, Laos, el Vietnam, el Brasil o Papua Nova Guinea. Els llenguatges xiulats proven de reproduir els sons de la llengua parlada convertint els fonemes en xiulets amb tons, longituds i intensitats específiques. Tot i l'alt nivell d'ambigüitat que comporten, les llengües xiulades permeten la comunicació fent servir diversos recursos com la brevetat i la repetició. En el cas d'Europa, es coneixen tres llengües xiulades: una a Grècia, una a la vall d'Aas, a França, i la més popular, la llengua xiulada de l'illa de Gomera. El silbo gomero, molt investigat, és matèria d'estudi obligatori a les escoles de l'illa de Gomera i el 2010 el govern canari va aconseguir que fos inclòs per la UNESCO a la llista dels fenòmens que constitueixen el Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Les llengües xiulades del món, excepte el silbo, es troben avui dia en perill d'extinció. Des d'aquí la mostra més calorosa de suport a totes les manifestacions lliures dels llenguatges xiulats del món. 

[784] Apps per aprendre llengües: un vídeo

Publico avui al bloc un vídeo que hem elaborat amb la companya del Servei de Llengües de la UAB Silvia Solá sobre la utilitat de les aplicacions per a dispositius mòbils per aprendre llengües. Els professionals de les llengües, els aprenents i les organitzacions tenim les apps al davant i ens preguntem què fer-ne. S'hi poden aprendre llengües realment? Tenen valor? Cal desenvolupar-ne? El vídeo que presentem ens ha ajudat a pensar-hi i apunta algunes respostes, però planteja sobretot preguntes. Són les nostres preguntes, les dels qui veiem com la tecnologia ens va posant a les mans tota mena de ginys que ens prometen un nou aprenentatge i tenim preguntes per fer, ganes d'experimentar i voluntat de compartir les preguntes i l'experimentació. Gaudiu del vídeo i, si us agrada, difoneu-lo.

[783] Reciclar els textos

Els textos escrits se'ns han tornat des de ja fa molt de temps vàlids per a diversos usos. Són pocs els escrits que un professional redacta i acaben essent d'usar i llençar. Al contrari. El text que hem redactat inicialment com unes notes demà pot ser un senzill informe de feina, demà-passat pot ser la base d'una presentació oral i tres dies més tard el text per a la sol·licitud d'una subvenció. El text que un dia ens serveix per a una ponència, l'endemà pot constituir una part d'una classe que hem d'impartir o una conferència que hem de fer. Un text ens pot ser la plantilla per expressar-nos en una situació gairebé idèntica, mutatis mutandis. El tractament del bagatge de textos amb què convivim, doncs, necessita una reflexió i una cura especial a cada nova operació. Ja no es tracta només de saber escriure a cada moment, ajustant-nos a les circumstàncies i els mil factors que condicionen l'acte d'escriure. Es tracta d'aplicar les estratègies per poder reciclar adequadament les nostres produccions preexistents, fet que requereix una mirada diferent als documents. Allò decisiu d'un material reciclat és que sigui adequat. Un protocol de reciclatge de textos hauria impedit l'error que mostro en la imatge, que s'acaba de produir. El govern espanyol ha emès un comunicat de condol per la mort de Carlos Fuentes anomenant-lo per error el pare d'Artur Mas (el document s'ha redactat damunt el que fa uns dies devia servir per comunicar el condol per la mort del pare del polític català). Aquest error, que mai no s'hauria produït en un text creat de cap i de nou, és fruit de no saber gestionar el reciclatge dels textos. Una competència bàsica, indubtablement, en època de remescles.

[782] Congressos de llengua

Aquests són dies de congressos. En deixo unes notes. La setmana passada vaig ser al TRICLIL, els dies 9 i 10 de maig, on vaig presentar l'experiència d'educació plurilingüe en el marc de l'acollida lingüística de què ja he parlat en un apunt recent. Vaig seguir tot el que vaig poder del congrés i vull destacar-ne les ponències de N. Mercer i J. Cenoz amb què es va encetar cadascun dels dos dies i també la insistència en diverses de les aportacions de la necessitat de fomentar el plurilingüisme i la competència intercultural tot practicant les experiències CLIL. En el sentit negatiu, voldria dir que les terceres llengües altres que l'anglès van tenir una presència quasi nul·la al congrés, i que gairebé totes les experiències explicades es referien a la integració d'aquesta llengua amb els continguts disciplinaris. Avui i ahir, d'altra banda, ha tingut lloc a Barcelona el simposi EUNOM, xarxa europea per al multilingüisme de la qual la UAB és membre. Des del Servei de Llengües hi hem explicat la nostra experiència d'adaptació a les successives onades d'e-learning al llarg dels darrers quinze anys. Hem explicat que vam començar fent materials didàctics multimèdia (des del Divercat fins a l'Argumenta) amb estratègies de col·laboració interuniversitàries i d'acord amb el que es pot definir com la primera generació d'e-learning (la que s'enfocava a crear materials didàctics). Hi hem explicat també com l'organització ha viscut la segona generació d'e-learning, el treball des dels campus virtuals amb materials virtuals (des de plataformes pròpies del Servei com ara Linguassist, o de la nostra universitat com el seu campus virtual). I, després de l'experiència d'aquesta segona onada (la que té per metàfora l'aula virtual), hem explicat el trànsit cap a la tercera, la que ha obert organitzacions, gestors de la formació i professorat cap a les eines del web social (blocs, wikis, aplicacions web de tota mena), fase que es caracteritza per la flexibilitat, la col·laboració i el mashup. El servei ha tingut també una experiència àmplia en les arenes movedisses d'aquesta tercera generació d'e-learning. En acabar, la representant del Servei que ha intervingut ha fet referència a la reflexió actual sobre aprenentatge mòbil que duem a terme a la nostra organització. Finalment, aquesta setmana tinc el plaer de participar al congrés Digitalingua amb un vídeo que hem elaborat amb una companya del Servei titulat To App or No To App?, que posa damunt la taula la reflexió sobre l'ús en l'ensenyament i aprenentatge de llengües de les aplicacions per a dispositius mòbils. Crec que el missatge d'aquest vídeo resumeix l'actitud del Servei davant la tecnologia educativa aquests darrers quinze anys: 1) tendència a la innovació, 2) observació atenta del que es mou i activitat de filtratge, 3) foment de l'experimentació al centre, 4) acceptació del solapament de les diverses generacions d'e-learning, 5) actuació amb pragmatisme i 6) plantejament constant de dubtes i preguntes. Ben aviat inseriré el vídeo al bloc. La modalitat que hi predomina és, com ja podeu imaginar, la interrogativa.

[781] Per on van els trets

El veterà creador de mots encreuats veneçolà Neptalí Segovia ha estat acusat de donar un missatge terrorista en una de les seves creacions habituals per a la premsa. Diverses paraules d'una seva graella de lletres recent semblarien indicar ni més ni menys que estava donant la instrucció d'assassinar el germà d'Hugo Chávez ("Adán", "Ráfagas", "Asesinen"...). La qüestió ha semblat greu a alguns i ben ridícula a la majoria. S'hi ha trobat de seguida el referent de Charles de Gaulle a la Segona Guerra Mundial, que va fer servir un sistema semblant per enviar missatges xifrats al moviment de resistència antinazi des de Londres. Crec que els antioposició veneçolans aquest cop n'han fet un gra massa i que la situació és veritablement paranoica i digna de fer-se un panxó de riure. Però és ara que recordo que ahir vaig fer una partida de l'Emparaulats amb algú amb un nick molt estrany que va escriure seguides les paraules fil·loxera, demolir i lapislàtzuli, que ben segur que no poden voler dir res de bo i ja em comencen a preocupar. Em sembla que no jugaré més a l'Apalabrados.

[780] Docència en català i plurilingüisme

Després d'un mes de feina, obrim a tothom el treball de crowdsourcing que hem elaborat en el marc d'una assignatura del Màster d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic per mitjà d'un wiki i que he tingut el plaer de proposar a l'alumnat i de coordinar. El treball s'ha realitzat amb una metodologia col·laborativa i és una reflexió sobre les estratègies, les reflexions i els consells que poden resultar útils a un docent universitari per fer la seva classe en català com a llengua principal tot fomentant el plurilingüisme de l'aula. El producte, que s'ha tancat sota una llicència Creative Commons, resta obert a tothom qui hi vulgui participar (les aportacions es recullen a la pestanya del wiki que porta per nom "Contribucions"). El wiki té el format d'una guia en tres parts que planteja als docents vint-i-quatre reflexions orientades a fer compatibles l'opció per la llengua pròpia i l'opció per fomentar el plurilingüisme a l'aula. La primera secció es refereix a aspectes relacionats amb la planificació. La segons, a aspectes relacionats amb les actituds. La tercera, a les estratègies i les habilitats lingüístiques, discursives i de comunicació. El producte es presenta com una eina de reflexió i s'orienta a promoure l'educació plurilingüe i a facilitar una acollida lingüística adequada a l'alumnat universitari nouvingut. Tot l'equip que hem elaborat aquest recurs (consulteu els crèdits a la primera pàgina del wiki) us agrairíem que en difonguéssiu l'existència, si ho considereu oportú, i que hi deixéssiu el vostre feedback. Moltes gràcies.

[779] Si tens collons...

Avui els responsables de l’educació lingüística dels infants de l’Espanya profunda aniran a les aules amb input fresc i viu. Avui els mestres i les mestres explicaran que el català és una llengua propera al castellà. Diran que és una llàstima que el sistema educatiu espanyol no sigui com l’escandinau, en què les tres llengües altament emparentades (suec, danès i noruec) s’ensenyen a les escoles des de fa més d’un segle a fi de facilitar la intercomprensió entre els ciutadans dels diversos països. I aprofitaran l’input fresc que ens ha regalat el president de la comunitat autònoma extremenya, que ha parlat en català en una frase adreçada a l’alcalde de Barcelona ("Si tens collons...."). És igual que tot un president hagi parlat públicament com si es trobés en un carreró fosc entre macarres ("Si tens collons..."). És igual que la pronúncia no hagi estat bona ("Si teng cojong...", gairebé idèntica a "Si trenco jonc"). Les llengües no s’aprenen sense input i el català no té cap mena de presència pública a l’Estat. Els mestres i les mestres, sens dubte, sabran aprofitar les tres paraules (i els punts suspensius). Aquest input servirà avui a les aules ibèriques per explicar les estructures sintàctiques panromàniques; servirà per explicar que el verb tenir, que ens ve del llatí, és una de les paraules que constitueix el lèxic panromànic (castellà, tener; francès, tenir; italià, tenere; portuguès, ter; romanès, a tine). Servirà per explicar que les elles de moltes paraules catalanes solen correspondre a altres sons i grafies en les llengües romàniques, fruit d’evolucions particulars (collons, cojones, coglioni, colhões...). L’educació plurilingüe i la intercomprensió poden fer avui un salt de gegant. L’altra educació, però, la més bàsica, i l'altra comprensió, també la més bàsica, retornen a l'època de les cavernes.

[778] El pes de les llengües

Del web Portalingua

Un dels arguments amb què sovint es prejutgen les llengües i se'n considera absurd l'aprenentatge és el de la importància de la llengua en qüestió. La importància és relativa, naturalment. Habitualment es tenen en compte aspectes quantitatius com el nombre de parlants de la llengua per indicar que a certs idiomes val la pena dedicar-los les hores d'aprendre'ls i que a altres, no. Els rànquings sempre situen al capdamunt les mateixes llengües, les grans llengües de comunicació com ara l'anglès, l'espanyol o el xinès. M'ha agradat descobrir un baròmetre que incorpora diverses variables interessants i originals a l'hora de determinar el pes de les llengües. Es tracta del baròmetre Calvet, elaborat per Louis-Jean Calvet i Alain Calvet i a l'abast de tothom des del web Portalingua. El baròmetre es nodreix de fonts de dades fiables, té en compte 137 llengües, totes de més de cinc milions de parlants, i determina el pes de les llengües a partir de diversos criteris: el nombre de parlants, l'entropia (dispersió de la població), l'index de desenvolupament humà, l'índex de fecunditat, l'índex de penetració d'Internet, el nombre d'articles a Viquipèdia, els territoris on la llengua és oficial, l'obtenció d'algun premi Nobel de literatura i el nombre de traduccions (com a llengua meta i com a llengua font). Les variables són discutibles, és clar, però m'agrada trobar-hi el factor Internet de manera clara. Si fem un cop d'ull al baròmetre Calvet, podem continuar creient en les llengües romàniques, que constitueixen el nostre patrimoni lingüístic fonamental. Observo que el francès apareix en segon lloc del rànquing, darrere l'anglès, que l'espanyol és la tercera, que l'italià és la novena i el portuguès la setzena i que el català ocupa la posició número vint. El romanès apareix al número quaranta. La posició del català, que té més de 133.000 articles a la Viquipèdia, és encoratjadora. Confiem que aquest pes reflecteixi una realitat més o menys objectiva i que es tradueixi en més capacitat de seducció i, doncs, en més aprenents.

[777] Educació plurilingüe

Dijous participaré al congrés TRICLIL de la UAB amb una comunicació fruit d’un intens treball col·laboratiu amb una quinzena de persones sobre ús de la llengua catalana en la docència i foment del plurilingüisme. Tots els textos institucionals que ens parlen de llengües i universitats (des dels estatuts fins als plans de llengües) fan servir expressions contundents per referir-se a l’horitzó lingüístic desitjable a les universitats: el suport inequívoc a la llengua catalana, el foment del multilingüisme, la consolidació de l’anglès. Els grans discursos, amb tot, topen amb la realitat de les pràctiques diàries del professorat, pràctiques que no són senzilles de dur a terme i que requereixen una autèntica revolució en les maneres d’ensenyar i aprendre si és que es vol dur a les aules una veritable educació plurilingüe, que és l’única via que permet concretar de manera eficient tots els principis grandiloqüents que, altrament, poden acabar sent paper mullat. El nou docent universitari, doncs, que educa d’una manera integral, amb l’horitzó de fer competents els estudiants molt més enllà de la seva disciplina acadèmica, té alguna responsabilitat en l’educació plurilingüe dels seus alumnes. Com contribuir a aquesta formació? Explicarem, dijous, les estratègies que ens poden aproximar a fer-ho. En parlarem, naturalment, en aquest espai.