Dijous participaré al congrés TRICLIL de la UAB amb una
comunicació fruit d’un intens treball col·laboratiu amb una quinzena de
persones sobre ús de la llengua catalana en la docència i foment del
plurilingüisme. Tots els textos institucionals que ens parlen de llengües i
universitats (des dels estatuts fins als plans de llengües) fan servir
expressions contundents per referir-se a l’horitzó lingüístic desitjable a les
universitats: el suport inequívoc a la llengua catalana, el foment del
multilingüisme, la consolidació de l’anglès. Els grans discursos, amb tot,
topen amb la realitat de les pràctiques diàries del professorat, pràctiques que
no són senzilles de dur a terme i que requereixen una autèntica revolució en
les maneres d’ensenyar i aprendre si és que es vol dur a les aules una
veritable educació plurilingüe, que és l’única via que permet concretar de
manera eficient tots els principis grandiloqüents que, altrament, poden acabar
sent paper mullat. El nou docent universitari, doncs, que educa d’una manera
integral, amb l’horitzó de fer competents els estudiants molt més enllà de la
seva disciplina acadèmica, té alguna responsabilitat en l’educació plurilingüe
dels seus alumnes. Com contribuir a aquesta formació? Explicarem, dijous, les
estratègies que ens poden aproximar a fer-ho. En parlarem, naturalment, en
aquest espai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada