Els ensenyants de llengua tenen des
d'ahir un document de primera magnitud per portar a les aules, en la
versió anglesa, preferentment, o en les traduccions que en vulguin
fer. Es tracta de l'acord signat per David Cameron i Alex Salmond a Edimburg que estableix la celebració d'un referèndum per la independència d'Escòcia l'any 2014. El text d'aquest acord
és, des del punt de vista lingüístic, de màxim
interès, i hauria d'arribar immediatament a totes les aules.
Mentre aquí quedem atònits davant els missatges polítics que un
dia abans de la manifestació de l'11 de setembre afirmen cínicament
que no es tracta d'una manifestació independentista; mentre aquí
ens hem d'empassar la clàssica fal·làcia del franctirador de qui
diu que convocar un referèndum és un delicte perquè el codi penal
ho acabarà establint (és a dir: primer es dispara i després es
posa la diana al lloc on ha anat el tret; bonica trampa argumentativa);
mentre aquí hem de viure bombardejats per la mentida, l'insult,
l'amenaça, la insinuació bèl·lica (l'article 155), el dogma de la
intangibilitat de segons quines lleis i la dialèctica de la
confrontació... mentrestant, Cameron i Salmond arriben amb una
encaixada de mans a un agreement, a un acord redactat en un estil
clar, precís, concís, sense eufemismes, despulladíssim, que és un
exemple fenomenal no tan sols de prosa acurada i democràtica sinó també de la capacitat dels polítics de negociar i arribar a punts de
trobada sense abandonar pas, naturalment, els interessos o les estratègies particulars. L'acord de Cameron i Salmond ha
d'arribar a les aules de llengua (encara que només sigui a les
desespanyolitzades aules catalanes, mentre que en algunes de l'Estat els
alumnes reciten de memòria la prosa sacrosanta de la Constitució)
si no ho ha fet ja, perquè l'escola, a més d'ensenyar a escriure
clar ha d'ensenyar exactament a fer servir la paraula per
respectar-se, per negociar, per superar els conflictes sense arribar
al cop de puny, a propiciar l'entesa. Aquesta escola que vol ensenyar
que la vida no ha de ser per força un plató televisiu d'energúmens que s'escridassen i s'insulten durà sens dubte l'agreement de Salmond i Cameron
a les aules. I aquell dia, al pati, hi haurà tres conflictes menys.
Gràcies per aquest apunt, el trobo rodó.
ResponEliminaGràcies a tu, Imma, pel comentari. Sembla clar que totes dues bandes tenen interessos molt i molt concrets, però l'assoliment d'un acord en uns termes tan clars impressiona en el nostre context. Molts records.
ResponEliminaES
Em trec el barret. M'ha deixat bocabadat. Un aplaudiment per ambdós parlaments.
ResponElimina