[392] Pluralink: hipertext amb estil

L'estil de l'escriptura dels textos per a web, a causa del fenomen de la hipertextualitat (hipermedialitat, per ser més exactes), experimenta una colla de vacil·lacions: quin nombre de vincles és imaginable en un text? A partir de quines paraules o expressions és raonable que es doni accés a altres webs o recursos (imatges, vídeos, podcast, etc.)? Quin grau de circularitat és sostenible en els textos? Quines giragonses estilístiques són acceptables des del punt de vista de la llegibilitat quan volem enllaçar diversos recursos externs des d'unes poques paraules? Tots hem volgut donar pas a tres o quatre webs des del nostre text i, en algun moment, hem hagut de fer servir fórmules com la següent: "...se'n pot trobar informació en aquest enllaç [link], en aquest altre [link] i en aquest altre [link]..." o similars. Des de l'òptica del lector de textos amb enllaços, eines com Snapshots (es fa servir en aquest bloc) ja estalvien haver de deixar el text originari, si no es vol abandonar, gràcies a la possibilitat de previsualitzar el punt d'arribada dels enllaços. Des del punt de vista del creador d'hipertext, vull parlar ara breument de l'aplicació Pluralink, de l'existència de la qual acabo de rebre notícia (no l'he experimentat encara). Es tracta d'un recurs que sembla que pot ajudar a mantenir d'una forma elegant l'estil dels hipertextos. Permet, com es pot veure a la imatge (part inferior dreta), plantejar l'accés a diversos enllaços des d'un text sense que se'n ressenti la prosa, ja que les opcions apareixen en forma d'un menú quan es passa el cursor damunt la paraula que hem determinat que sigui l'origen dels vincles. L'estil dels nous textos que creem a la xarxa dia a dia és ple de vacil·lacions, busca la seva naturalitat, espera eines i aplicacions que li permetin deixar de ser enrevessat i perifràstic i que l'aproximin decididament al lector.