[691] Xifres i lletres

Llegeixo amb plaer el Libro de los números: Los números en la formación del léxico (Bilbao: Universitat de Deusto, 2010), obra de S. Segura Munguía. El text ens permet fer un recorregut per les paraules del castellà (sovint de base llatina) que remeten als números del zero al deu i també al cent i al mil. L'obra ens descobreix qüestions interessants. Hi llegeixo que el mot zero ve del baix llatí zephyrum, amb origen, com és sabut, en l'àrab (i hi retrobo l'expressió entranyable ser un zero a l'esquerra). Trobo també curiositats en les expressions vinculades amb el número u: veig què significa monjo (amb origen en el grec monakhós, 'únic, solitari') i em sembla interessant, igualment, trobar reunides paraules que suggereixen la unitat com ara univers, universitat, primat, priorat, protocol, singular... que fàcilment tenim emmagatzemades lluny les unes de les altres al cervell, d'acord amb criteris deslligats de la idea del nombre. M'agrada entendre, d'altra banda, alguns mots vinculats amb el número dos com ara dubte, que implica una fluctuació entre dues coses. I trobo a l'obra juntes paraules amb el tres com a base: trèvol (tres fulles) tríptic, testimoni (de trēs i stō), tribu (amb referència a la divisió en tres del poble romà) o el contundent treball. És sabut que l'origen del mot treball, amb el tres a les entranyes, és en un estri de tortura constituït per tres pals, el trĭpālĭum (*trĭpālĭare, 'torturar'), qüestió que convé no perdre de vista al bell mig de les bones i merescudes vacances. El recorregut pel text em porta per quarantenes, quaresmes, tetrabrics i tetrarquies (el quatre) i cap a les quinieles o els esquinços (el cinc). L'autor explica que a l'origen de l'esguince o l'esquinç pot haver-hi un llatí *exquīntīare ('partir en cinc trossos'). I em duu també per sestes o migdiades (el sis), setmanes i zones septentrionals (el set), degans i decàlegs (el deu) o milhomes (el mil). Em quedo, per acabar, amb una imatge de productivitat numèrica. El nostre blat (el llatí vulgar que va donar lloc al català era prou diferent del de la Bètica) és en castellà el centeno, de tritĭcum (trigo) centēnum, perquè es creia que cada gra en donava una centena. Déu n'hi do la productivitat dels nombres a les nostres lletres.