Aquests dies la cançó dels Catarres sobre la xoni de Castefa, que ha sonat tot l’estiu, s’ha popularitzat moltíssim. Els comentaris públics de Jordi Pujol sobre la qüestió, defensant una Catalunya no dividida, l’han fet conèixer als que encara no en tenien notícia. Ahir sentia una de les rèpliques del noi xoni (o quillo) que, ai las, s’enamora d’una Montserrat com una casa i està disposat a fer tota mena de sacrificis per ella, fins i tot aprendre els pronoms febles. No sé si el país s’esquerda o no, suposo que és ple de petites fissures que, per sort, no van a més. Ara que comença el curs escolar (i universitari), hi ha una fissura que tots plegats hauríem de provar de tapar. Xonis (i no tant) veuran entrar a les aules mestres i professors. Com a mínim uns de molt determinats, els de llengua catalana, tindran la feblesa cíclica i clítica d’ensenyar els pronoms febles. Xonis (i no tant), sispli i porfa, apreneu d'una vegada els pronoms febles. Feu-ho per ells.
Quan feia primer de carrera vaig estudiar normativa catalana i en una sessió vam revisitar els pronoms febles. A molts dels alumnes, el professor ens va deslliurar del mite que «els pronoms febles "són" irregulars». Ens va fer una explicació de nivell de batxillerat que demostrava la regularitat del seu comportament. Des de llavors he defensat que els pronoms febles tenen una mala fama immerescuda.
ResponEliminaDesprés de pensar-hi força i de contrastar-ho amb vivències de persones pròximes he arribat a la hipòtesi següent: el missatge que els pronoms febles són difícils ve de persones que pensen en llengües que no expressen ni el partitiu ni l'«hi». Aquests són conceptes difícils d'explicitar si no hi estàs avesat.
Aquestes persones els poden arribar a dominar si això és el que volen, però al principi passen per un període de confusió. El típic cas de l'aprenent de llengua «estrangera» que es topa amb un tret «nou», un tret que en la seva llengua materna no té prominència i que, en conseqüència, li costa més esforç d'aprendre. Tots els qui hem estudiat altres llengües sabem que aquest és un fet completament normal.
Moltes gràcies, Lluc, pel comentari. Hem pecat, també, d'una excessiva quadriculació en les fórmules normatives dels pronoms, en les combinacions. Caldria, amb realisme, simplificar el que resulta artificiós, en la línia del que ja fa, per exemple, la CCMA (ésAdir).
ResponEliminaES
Hi ha pronoms febles i pronoms febles. Dels que he estudiat hi ha alguns que reconec i faig servir a diari i, com tot el que és útil, no costa d'incorporar. Però m'haureu de reconèixer que de vegades s'ensenyen a nivell molt teòric, combinacions de pronoms que semblen un embarbussament:"els les hi ho n'he dit". (Ja sé que no vol dir res,és broma)
ResponElimina