La idea que certs serveis lingüístics universitaris es puguin oferir per mitjà de consorcis amb una òptima gestió dels recursos humans i, sobretot, amb una oferta àmplia de serveis als usuaris, és bàsica i no ha de representar cap esquinçament de vestidures. Deixo l'apunt d'un exemple australià il.lustratiu, després que a Aprendre llengües ja hàgim parlat en altres ocasions d'interessants recursos d'aquell continent compartits pels seus serveis lingüístics i oferts a la resta d'universitaris del món (eines antiplagi acadèmic, recursos d'escriptura a les disciplines, tutorials d'escriptura, etc.). El consorci de serveis de què vull parlar avui implica tres universitats de l'estat de Queensland, a l'est de l'illa, amb els campus a Brisbane. Es tracta de la Griffith University, la Queensland University of Technology i la University of Queensland, que han constituït la BULA (Brisbane Universities Languages Alliance) amb aquesta finalitat, amb els suports de les tres institucions i el govern. Amb independència del campus en què s'ensenyin presencialment les llengües (i sense menystenir la formació virtual per mitjà de Blackboard o amb recursos específics) els estudiants poden escolllir aprendre les llengües que la BULA ofereix, que tenen totes al seu abast, per l'aprenentatge de les quals poden tenir el reconeixement oportú a l'expedient acadèmic. Les llengües que ofereix la BULA són el xinès, el japonès, el coreà, l'indonesi, l'alemany, el francès, l'italià, el portuguès, el rus i l'espanyol, un elenc prou ampli en un país d'hàbits educatius profundaments monolingües en anglès. No costa d'imaginar que alguns d'aquests idiomes (pràcticament tots oferts en un ampli ventall de nivells) tindrien poques possibilitats de ser viables sense una estratègia de treball consorciat (quantes persones es deuen interesar per l'italià o el francès, per posar dos exemples, en un dels tres campus?). Des de la School of Languages & Comparative Cultural Studies de la University of Queensland, un potent centre d'idiomes, podeu accedir al consorci BULA.
Interessant. Ara bé, crec que no es pot comparar el BULA i altres centres al món anglosaxó (conec millor el cas dels EUA) amb els nostres serveis lingüístics. Més aviat els hauríem de compara amb els cursos de llengua dins de filologia anglesa, francesa (o com es digui), etc. La diferènciap princpial dels sistemes universitaris i les llengües és que, per exemple als EUA, tu pots començar a aprendre una llengua a la universitat (per exemple, al departament d'espanyol, no als serveis lingüístics, que no n'hi sol haver) i treure't un títol en aquesta llengua, cosa que és més difícil a casa nostra (on ja es demana un nivell). Sí que és veritat que la tendència és a fer grans "centres" d'estudis internacionals (per exemple a Indiana U se n'acaba de proposar un) que aglutinin molts cursos de llengües, cultura, etc. de diferents DEPARTAMENTS de la universitat (no de serveis lingüístics entesos a la nostra manera). Ui, no sé si m'he explicat. Només volia puntualitzar la difereència entre els nostres serveis lingüístics i el que es fa a latres universitats.
ResponEliminaEnric,
ResponEliminaParlar a les nostres universitats d'una "òptima gestió dels recursos humans" em sembla del tot improbable (per no dir impossible!). I serem els tècnics dels SL els primers que patirem el consorci quan arribi. Temps al temps!