[325] Reflexions sobre el llenguatge

Llegeixo La història més bonica del llenguatge (2009). Es tracta d'un enfilall de reflexions sobre el llenguatge que ens arriben d'una forma amena i interessant. El llibre es planteja com una entrevista de la periodista Cécile Lestienne a tres experts en tres àrees que vertebren els temes de la conversa. Es tracta de Pascal Picq, paleoantropòleg, professor al Collège de France i autor de diverses obres sobre la prehistòria i els homínids; de Laurent Sagart, especialista mundial en l'evolució de les llengües i de Ghislaine Dehaene, especialista en el llenguatge dels nadons. Les converses entren a reflexionar, àgilment, sobre sobre l'origen de les llengües; sobre la relació entre el llenguatge humà i les formes de llenguatge dels altres animals (abelles, dofins, balenes, vervets, primats...), que no tenen la creativitat i la recursivitat que els pugui equiparar als llenguatges humans; sobre l'aparició de les llengües (monogènesi, poligènesi?), sobre la desaparició de llengües (l'actual, massiva, però ja la que es va produir al neolític); sobre la reconstrucció de les llengües que fan els filòlegs (cas de l'indoeuropeu, per exemple), amb el suport d'altres disciplines com l'arqueologia, la història o la genètica de les poblacions... L'obra també entra a fons en la qüestió de les llengües al món, la dificultat d'inventariar-les i les seves característiques privatives i, alhora, les característiques generals (els anomenats universals del llenguatge). La darrera part de l'obra, de la mà de les opinions expertes de G. Dehaene, es dedica a l'adquisició de la llengua per part dels nadons, que immediatament demostren unes competències extraordinàries pel fet que reconeixen la llengua materna i la veu de la mare. L'autora, que té en compte investigacions recents basades en modernes tècniques d'imatge i d'altra mena, afirma que “el cervell del nadó no és una cera tova que espera que el món exterior l'afaiçoni. Està estructurat en regions funcionals que l'ajudaran en el seu aprenentatge”. Dehaene, responent les preguntes de Lestienne, fa un complet itinerari per l'adquisició del llenguatge per part dels nens i nenes: el reconeixement de la música de la seva llengua, la distinció dels fonemes, la immaduresa motriu que els impedeix de parlar abans d'hora, el xerroteig en la llengua materna, la percepció sonora dels mots en la llengua materna, l'assoliment del domini d'una cinquantena de paraules, l'associació de sentit a les paraules, el creixement vertiginós del vocabulari (increment de deu per dia als 18-24 mesos)... fins als sis anys, en què nens i nenes disposen ja de 6.000 paraules. L'obra es tanca, encoratjadorament, amb una clara valoració del plurilingüisme: “...[el plurilingüisme] és un futur possible: no cal que patim cap mutació per dominar diverses llengües.” Interessant repàs doncs, de diversos temes candents relacionats amb el llenguatge de la mà de les opinions d'experts. En recomano la lectura.

[324] Esdevenir lletrats

Llegeixo Para ser letrados: voces y miradas sobre la lectura (D. Cassany, compilador, Paidos, 2009). Interessant recull d'articles, una quinzena, elaborats per investigadors de l'òrbita del grup Literacitat crítica, dirigit per Cassany, que és autor d'alguns dels textos. El volum s'adreça a diversos nivells educatius: parteix de l'assumpció que l'escola i el sistema educatiu en general (també la universitat) té un model deficitari d'ensenyament de la lectura i l'escriptura i conté exemplificacions i diverses propostes didàctiques que el converteixen en un text útil. L'obra tracta diversos temes i àmbits relacionats amb la lectura (i, de retruc, l'escriptura). El punt de partida és la constatació que cal un enfocament sociocultural de l'acte de llegir que superi els enfocaments basats en la decodificació (llegir = llegir el codi) o en la comprensió (llegir = inferir). Cal, dèiem, entendre la lectura des d'una perspectiva sociocultural en què llegir esdevé sempre una activitat situada i les pràctiques lectores no tenen sentit si no és dins una comunitat (perquè llegir i escriure no són pas, com sovint s'ha cregut, habilitats universals). Alguns dels àmbits o temes de què tracta Para ser letrados són la lectura en veu alta, les tasques comunicatives per a la lectura (E. Martín Peris), l'àmbit de la premsa, l'àmbit Internet (en un article de Francina Martí) o el de la lectura multimodal a partir de les presentacions en Power Point (se'n parla, trobo, com si aquest tipus de presentacions encara no es trobessin a la corda fluixa). M'ha interessat, d'altra banda, l'article que presenta un test a què es poden sotmetre els ensenyants per veure si veritablement ensenyen a llegir de manera crítica (Daniel Cassany, Joan Sala, eds.) i, sobretot, el text "Leer y escribir en la universidad: los géneros científicos" (D. Cassany, O. Albertí), que explica la importància de les llengües de les especialitats i combat tòpics com que llegir i escriure i dominar la disciplina acadèmica són coses diferents o que llegir i escriure són, en l'àmbit de les comunitats de pràctica acadèmiques, únicament un acte de comunicació: hi ha la construcció de coneixement, la construcció d'identitat i un element indiscutible de poder. Interessant, també, l'article de Cassany sobre la seva aproximació incipient a l'estonià, arran d'un viatge al nord d'Europa: la reivindicació de la mirada curiosa, estratègica i sense por davant una llengua desconeguda, aspectes que, sens dubte, s'haurien d'ensenyar a l'escola. Recomano la lectura, doncs, de Para ser letrados.

[323] Aprenentatge servei (APS) i ensenyament de llengües

Llegeixo Aprendizaje servicio y responsabilidad social de las universidades (Miquel Martínez, ed., Octaedro / ICE UB, 2008) i em convida a fer una reflexió sobre els serveis lingüístics universitaris, precisament perquè queden totalment fora de l'òrbita dels diversos articles que recull el volum (generals i sobre experiències concretes). Les universitats de l'EEES són cada cop més conscients que la seva funció no pot estar al marge de la responsabilitat social. Les propostes del que s'anomena aprenentatge servei donen una resposta clara i concreta a la missió d'aquestes institucions. Què és l'aprenentatge servei (APS)? El terme es va emprar per primer cop el 1967 per descriure un projecte a la universitat de Tennessee, per bé que des de començament del segle XX (a Mèxic, els EUA i altres països) s'han dut a terme activitats d'aprenentatge servei, sovint amb altres noms, amb el rerefons de les idees dels pedagogs Dewey i Makarenko. L'aprenentatge servei consisteix a desenvolupar activitats o programes de servei solidari de qualitat protagonitzats pels estudiants, orientats a atendre eficaçment necessitats d'una comunitat. Es tracta d'activitats planificades i (aquest element és fonamental) plenament integrades amb els objectius curriculars, amb l'objectiu que els estudiants, fent, puguin optimitzar els seus aprenentatges acadèmics. L'aprenentatge servei té sempre com a objectiu cobrir una necessitat social, pensar no en l'individu sinó en la comunitat i, al capdavall, transformar la realitat. L'APS és una eina poderosa per al treball dels valors, l'aprenentatge ètic, l'aprenentatge de la convivència en societats plurals o la construcció de la ciutadania democràtica. Davant l'interès de l'aprenentatge servei, se'm plantegen algunes qüestions. Els campus universitaris són, veritablement, espais farcits de necessitats lingüístiques i que han d'experimentar una transformació profunda des del punt de vista de les llengües, tal com prescriuen els plans de llengües universitaris com el de la UAB, en la línia de fer-ne espais veritablement multilingües i on es practiqui la sostenibilitat lingüística. ¿Per què no articular l'aprenentatge servei des de la formació lingüística d'un servei de llengües universitari? A tots els programes de llengua hi ha els valors, les actituds, la consciència intercultural, etc., per exemple, que es presten a un treball en aquesta línia. ¿Per què l'aprenentatge de llengües continua sent tan sovint una pura activitat narcisista, més vinculada al currículum personal que a la millora de les condicions de les comunitats a què els individus pertanyen? Necessitem explorar a fons l'aprenentatge servei i incorporar-ne pràctiques pilot a les accions formatives d'aprenentatge de llengües. L'experiència en accions relacionades amb el voluntariat lingüístic i l'acollida lingüística dutes a terme a la UAB des del 1996 ens hi pot ajudar enormement, és clar, per bé que els autors d'Aprendizaje servicio y responsabilidad social de las universidades exclouen explícitament els voluntariats de l'aprenentatge servei pel fet que no queda integrat amb els aprenentatges acadèmics, curriculars. M'agrada deixar escrita aquesta entrada en 31 de juliol... per no perdre gens de vista, després del relax estival, que a més de fer classes, els serveis lingüístics tenen la missió de transformar la realitat.

[322] Correctmytext

Dono notícia d'una eina gratuïta de correcció de textos a càrrec de persones humanes (quina satisfacció!): totes aquelles persones que es vulguin vincular a la comunitat Correctmytext. Les llengües de correcció són deu: anglès, alemany, francès, espanyol, portuguès, italià, rus, xinès, coreà i japonès. Com en moltes de les aplicacions del web 2.0, els futurs usuaris són convidats a emplenar una fitxa de perfil, en ingressar-hi, en què, entre altres dades, han d'indicar el nivell que tenen en cadascuna d'aquestes deu llengües. L'eina treballa amb aquesta informació com a aspecte clau a perquè qui envia un text a Correctmytext pugui confiar més o menys en la tasca de revisió (es pot sol·licitar, d'altra banda, el nivell de qui es vol que revisi el text). Faig la prova i introdueixo un text en anglès perquè algú me'l corregeixi. Caldrà esperar... però veig que hi ha possibilitat de sindicació, i, per tant, rebré l'avís quan algú hagi corregit el meu text. Perfecte. L'aplicació mostrarà, aleshores, a dues columnes, el text originari i la revisió, amb les esmenes marcades. Correctmytext té opcions d'accés als propis textos sotmesos a revisió, i a les revisions amb què hem contribuït a mantenir viva la comunitat. Hi veig també un sistema de punts per als revisors i la possibilitat (sempre que l'autor del text originari ho hagi autoritzat) que diversos revisors intervinguin en la correcció del text. M'agrada la filosofia d'aquesta aplicació: es basa en l'ajut mutu i en la possibilitat de col·laborar amb altres persones fins i tot des d'un coneixement no especialitzat, i també en el fet que absolutament tothom pot ser mestre i alumne i que molt sovint es necessita un cop de mà just in time... Tots els sistemes de control de la qualitat que es puguin introduir a l'aplicació, evidentment, seran benvinguts. I la possibilitat de participar-hi en català, no cal dir-ho.

[321] Widgets per aprendre llengües

L'aprenentatge de llengües ha deixat de ser una activitat reglada, que es produïa indefectiblement després de matricular-se en un curs presencial i en la qual un professor alliçonava els seus alumnes. Cada vegada hi ha més consciència que l'aprenentatge lingüístic es produeix pertot: a la xarxa, en contacte amb persones que parlen altres idiomes, en viatjar a altres països... Les persones obertes a les llengües cerquen per tots els mitjans les maneres de poder-se exposar a les llengües, de poder afrontar una exposició a un input que els permeti veritablement aprendre llengües. La xarxa té tota mena de recursos que afavoreixen l'exposició a les llengües. Avui vull parlar d'aquestes petites aplicacions de què la xarxa va plena, anomenades widgets i, en concret, dels widgets lingüístics. Alguns d'aquests widgets són els clàssics word of the day, com per exemple els de Transparent Language (vegeu-ne una mostra més avall), o els words of the day de la Language Learning Library. També vull destacar el Learn 10 widget, que mostra una llista dinàmica de deu parells de paraules a qui aprèn una llengua. O també hi ha widgets per a persones que aprenen xinès mandarí o el widget Internet Polyglot Word Widget (n'insereixo una mostra, al final de l'entrada) o Netlingo. L'aprenentatge lingüístic és, doncs, a mercè dels aprenents (és a dir, de tots nosaltres), que han de triar l'input que desitgen i, senzillament, exposar-s'hi.

Learn more Italian »

Get this widget

[320] Xtranormal: animacions a classe de llengua

No us perdeu aquesta aplicació, Xtranormal, que us permet crear una senzilla animació o una minipel·lícula (si preferiu anomenar-la així) en tres dimensions amb tota mena de detalls i d'acord amb quatre estils gràfics. Podreu escollir-hi el nombre de personatges (un o dos), les seves característiques, les veus, les càmeres que, a mesura que avança la història que inventeu, els han d'enfocar (visions generals, primers plans, visions d'un o dos personatges...), els gestos o reaccions que han de tenir, i, naturalment, podreu atorgar als personatges les frases que voleu que pronunciïn (en anglès). Les aplicacions a l'aprenentatge de llengua em semblen clares: la creació d'aquestes animacions situa l'aprenent, si s'escull més d'un personatge, davant la potencialment riquíssima activitat de construcció de diàlegs, que l'aprenent escriu i Xtranormal fa pronunciar correctament als personatges que actuen. Si escollim un sol personatge, podem fer-lo servir per practicar les nostres exposicions o presentacions orals, pot ser una mena d'alter ego o, si cal, el nostre substitut. Xtranormal es caracteritza per la seva facilitat d'ús: en molt poca estona qualsevol persona (no cal que sigui un nadiu digital) pot fer servir l'aplicació amb èxit. No cal ni inscriure's a Xtranormal per fer-la servir (tot i que sí que cal fer-ho si es volen desar i compartir les minipel·lícules creades). Si no coneixíeu aquest recurs, ara ja podeu crear la vostra pel·lícula. Aquí us deixo una mostra de l'animació que he creat en un moment. Enjoy it!

[319] Twinslator: traduir les piulades

Parlem de Twitter, ara que s'anuncia una imminent renovació de la seva senzilla pàgina d'entrada. I parlem de les piulades a Twitter (per cert: proposo des d'aquí fer servir aquesta forma, piulades, per designar els twits de l'ocell del programa: 'piular' vol dir també 'parlar', a casa nostra!). Fàcilment ens pot convenir escriure a Twitter en idiomes que no sabem escriure. Les eines de traducció a la xarxa són nombroses, però hem de poder trobar, sens dubte, les que ens permetin actuar amb més rapidesa. En el cas de Twitter la necessitat és escriure, traduir i enviar en un moment. He experimentat Twinslator, l'aplicació que em sembla més senzilla i útil per aconseguir l'objectiu indicat. Recull la teva aportació i la tradueix a l'idioma que seleccionis, d'una llista en la qual hi ha 42 llengües: hi ha el castellà, el gallec, el català, l'anglès, el francès, el turc, el suec, el rus, el romanès, el portuguès, el francès, el danès, el txec, l'àrab, l'albanès, etc. (no hi trobo llengües per les quals sento una gran simpatia, "llengües personals adoptives", segons la proposta de Maalouf, com l'occità o el basc, llàstima). No cal ni indicar, en aquesta aplicació, quin és l'idioma de partida, perquè en fa una detecció automàtica i de seguida proposa la traducció, que pots enviar des de Twinslator mateix a Twitter. Faig algunes proves al meu Twitter i no sempre sembla detectar correctament la llengua d'entrada, que és sempre la catalana. Com que ja estem acostumats que les eines de traducció no siguin perfectes... La utilitat és ben clara, amb tot. Twinslator no ens ha de fer oblidar, però, alternatives anteriors com TweetTranslate o Tweetrans.

[318] Projecte de Llei de la llengua de signes catalana

Excel·lent notícia a favor de la diversitat lingüística a Catalunya. El Projecte de Llei de la llengua de signes catalana ha estat aprovat aquesta setmana pel Govern de Catalunya (vegeu l'entrada que vam dedicar a Aprendre llengües a aquesta varietat lingüística), després de la llei estatal de 2007 que reconeixia legalment la llengua de signes catalana però sense regular-la, ja que aquest fet corresponia a la Generalitat. L'Estatut estableix, en el punt 6 de l’article 50, que "els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte". La llengua de signes catalana és una llengua usada des de fa més de dos segles i és la llengua natural de les persones sordes a Catalunya. Es calcula que la fan servir més de vint mil persones. Amb aquest Projecte de Llei aquesta llengua esdevé oficial, una petició històrica dels col·lectius que fan servir aquesta varietat. El Projecte té un abast lingüístic i regula la docència, l'aprenentatge, l'acreditació professional per a la seva docència i la recerca en aquesta llengua. D'altra banda, els aspectes destinats a garantir la igualtat d’oportunitats i l’accessibilitat s'hauran de concretar en la reforma de la llei d’Accessibilitat. El text ha tingut la col·laboració de FESOCA (Federació d’entitats de sords de Catalunya); la Plataforma LSC Ara; l’APANSCE, Associació de pares de nens sords de Catalunya; l’ACILS, Associació Catalana d’intèrprets de la Llengua de Signes Catalana; i l’IEC (Institut d’Estudis Catalans).

[317] Twitcam: vídeos al Twitter

L'eina de microblogging més estesa actualment (cada cop més utilitzada en ensenyament i aprenentatge) ja permet que hi enviem vídeos. Ens referim a Twitter, és clar, i a Twitcam per ser més concrets. El procediment és d'una senzillesa absoluta (tres passos elementals, a banda tenir webcam i micròfon) i no cal ni registre ni programari, només tenir un compte a Twitter. La durada dels nostres enregistraments pot ser com a màxim de 3 minuts. Com ja és habitual, el vídeo produït genera una URL i també un codi que permet incrustar-lo en un web. Twitcam ofereix també la possibilitat de xatejar. Acabo d'experimentar Twitcam i em sembla una eina interessant i poderosa, un accessori imprescindible per a Twitter. La qüestió, amb tot, és si volem tenir el grau de presència personal que ens dóna aquesta eina. Com ja hem comentat altres cops, el text sembla que permet una relació menys agressiva i menys exposada davant l'interlocutor. Es tracta, també, però, de veure què es vol comunicar i de triar la via més oportuna en cada cas. Acabo d'enviar al meu Twitter un breu vídeo de prova (la qualitat no és bona, és senzillament una prova, pràcticament sense llum). Caldrà veure l'ús real d'aquesta possibilitat a Twitter a partir d'ara.

[316] Image Chef (tot recordant Joan Brossa)

En la línia de l'efectista Wordle, trobem l'aplicació ImageChef, que també juga amb les paraules i les formes però presenta unes característiques diferents. Ara no és la mida de la paraula (indicadora de la freqüència d'ús) allò rellevant, sinó les múltiples possibilitats de tractament del nostre text en relació amb formes o símbols establerts, als quals les nostres paraules s'adapten: l'efecte estètic, en diverses de les proves que veig fetes o que experimento, no hauria desagradat el pretecnològic (però tan admirat) Joan Brossa. Un cop registrats a l'aplicació els usuaris poden sotmetre els seus textos a tota mena de formes o símbols i generar disposicions textuals de gran originalitat. Les possibilitats de personalització de les formes són també múltiples (es poden canviar imatges dels objectes bàsics que es proposen, el tipus de lletra, el color, el color de fons. No cal dir que un cop creat l'objecte (un poema visual, ben sovint) les possibilitats de compartir-lo, com passa amb la majoria d'eines del web social, són moltes (es poden enviar per correu, a Myspace, Facebook, al Twitter, inserir en un bloc, desar com a imatges...). A l'aula les possibilitats d'ImageChef són diverses i, amb tota seguretat, amb l'enginy del formador, un recurs agradable per acostar les lletres als estudiants. En aquesta entrada mostro una imatge i un vídeo generats a partir d'alguns dels patrons que ofereix ImageChef amb algunes paraules que jo mateix hi he afegit: unes senzilles paraules a la sorra, d'una banda, i, al peu d'aquestes ratlles, un diari personalitzat amb un titular certament paradoxal però que sembla ja inevitable.

[315] Teleprompter en línia gratuït

Fa temps al programa Argumenta vam dedicar una unitat a la lectura ràpida. Avui vull donar notícia d'un parell de recursos que ens permeten tenir un teleprompter a la pantalla, gratuïtament, que ens serveix, entre altres coses, per llegir textos a l'ordinador (ara que imprimir-los és gairebé un delicte) amb més rapidesa. Un és l'eina ZapReader, que ens permet llegir, a la velocitat que determinem, el text o el web que ens interessi (n'hi ha prou d'escriure el text o indicar l'adreça del web). Es pot personalitzar l'aplicació indicant la velocitat i el nombre de paraules que es vol que es mostrin alhora a la pantalla per a la lectura (per defecte la velocitat és de 300 paraules per minut i les mostra d'una en una, una rere l'altra). ZapReader permet una integració fàcil, a més, amb altres programes. Doneu un cop d'ull, si us cal, al vídeo que conté l'aplicació, que és, amb tot, ben senzilla de fer servir i del tot intuïtiva. La segona de les eines és CuePrompter.com (The Online Teleprompter). Recomano molt que la proveu. Es tracta d'un servei similar a l'anterior, gratuït, que no necessita cap software especial, i que permet igualment controlar la velocitat d'aparició de les paraules, determinar la mida de la pantalla, el cos de la lletra i la combinació dels dos colors bàsics del text (el blanc i el negre). L'efecte, en aquest cas, és veritablement semblant al d'un teleprompter, i molt efectista. Hi ha una limitació, en aquest cas, de 2.000 paraules. Les aplicacions a l'aula de llengua? Moltes: assajar la lectura ràpida i la comprensió lectora efectiva que s'hi genera o poder fer una exposició oral semillegida mirant cap a l'auditori o cap a la webcam i no cap al paper, per posar dos exemples.

[314] Geocrítiques

Hi ha eines a la xarxa que permeten una localització geogràfica d'un objectiu i vincular comentaris a aquest punt d'interès. Geocríticas es planteja com un espai per deixar observacions positives i negatives a l'indret seleccionat. He fet una prova ràpida que em fa adonar que el programa és, si m'ho miro bé, pràcticament buit encara. He buscat Girona, el parc de la Devesa, on aquests darrers dies ha transcorregut el Congrés Convit, he seleccionat la icona "edifici" (que, per cert, m'ha quedat un punt desplaçada, Devesa endins) i he escrit algunes valoracions positives i negatives sobre el Congrés (a manera de prova). He pujat una fotografia del Convit, també, a les valoracions escrites. Altres persones podrien, ara, recollir les seves valoracions i el seu material gràfic al lloc objecte de la "geocrítica". Proveu d'accedir a la geocrítica que he creat cercant Girona al mapa del món (no hi ha res més geocriticat en tot Girona...). Anècdotes a banda, el recurs (i altres de similars que hi ha a la xarxa) dóna joc en l'ensenyament de llengües, evidentment. D'una forma lúdica s'estimula els aprenents a crear uns textos valoratius sobre indrets visitats (un hotel, una ciutat, un estadi de futbol, etc.), que poden motivar fàcilment els comentaris d'altres aprenents. Paga la pena perdre un moment a descobrir aquest recurs.

[313] L'àgora de les àgores

Avui es tanca a Girona el Congrés Convit, de serveis lingüístics de territoris de parla catalana. Ahir i avui hem coincidit tres-cents professionals i ens hem comunicat experiències, activitats i iniciatives. Aquest contacte tan directe (tan físic si voleu) amb col·legues d'ací i d'allà (València, Mallorca, Perpinyà, la Franja, Catalunya...), la descoberta, de cop, de tanta realitat ignorada i la constatació de la desconnexió tan gran entre professionals quan no hi ha el pretext físic, fa pensar. Deixeu-me desgranar algunes reflexions. Penso que els professionals dels serveis lingüístics 1) estem més orientats als productes que a les xarxes; 2) estem més orientats als resultats que als processos; 3) estem més orientats a les nostres empreses, a les nostres corporacions, que a les causes compartides; 4) estem més orientats a l'individualisme que al sharism; 5) estem més orientats a explicar-nos els èxits que no a donar-nos entenent de les dificultats, la complexitat, els fracassos (avui que molts fracassos, que revelen capacitat d'iniciativa, ja es valoren als currículums!); 6) estem més orientats a l'exhibició de les certeses que no a compartir la incertesa, que és el signe clau del temps que ens ha tocat viure (no sabem explicar-nos prou les intuïcions, les vacil·lacions, les tendències, en un moment, precisament, de beta perpetu, en què gairebé tot són temptejos). Tot i que hi ha alguns canals oberts a la xarxa que possibiliten la concreció dels aspectes de què estic parlant, tinc la sensació que els professionals de la llengua ens hem de fer nostra encara, la xarxa com a àgora de les àgores i que ens hem de fer nostres, també, les lògiques emergents de participació en aquest espai privilegiat de connexió entre persones. Hem de saltar urgentment a les àgores de la xarxa i debatre-hi, comunicar-nos, compartir, lluitar. Ahir a la tarda Joan Solà en la seva emocionant intervenció al Congrés parlava de la necessitat del patriotisme, aquest concepte tan sovint connotat negativament pels abusos que se n'ha fet. Si a algú es pot aplicar allò que han dit tants escriptors (Pessoa, Unamuno, Brecht...), que la pàtria és la llengua, és indubtablement als professionals de la llengua. La vertebració d'aquesta pàtria, però, demana estar en sintonia amb les noves lògiques de relació a la xarxa i les noves formes de participació i col·laboració que implica. La nostra pàtria, amics, que perd dia a dia territoris espacials i personals, necessita que aprofitem tots els espais de vertebració imaginables i els que encara són inimaginables. És l'hora d'ocupar totes les àgores. La nostra llengua, avui que es tanca el Congrés de serveis lingüistics de territoris de parla catalana, necessita ser a tots els territoris. I el territori de diàleg dels professionals dels serveis lingüístics, en bona mesura, s'ha de construir encara.

[312] Convit a l'acció

Avui ha començat a Girona, a l'Auditori, el congrés Convit, primer congrés dels serveis lingüístics de terra catalana, amb la participació de més de tres-cents tècnics lingüístics. El congrés té dos eixos temàtics, l'acolliment lingüístic i les TIC, amb el fenomen del multilingüisme com a rerefons ineludible. L'acte ha començat amb els parlaments inaugurals dels representants de la Universitat de Girona, l'alcadessa de la ciutat, el secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya i membres representants de la Xarxa Vives, el govern d'Andorra i la Catalunya Nord. La intervenció inicial del Convit l'ha fet Genís Roca, expert en el fenomen del web 2.0. Ha estat una intervenció molt ben conduïda, magistral, propera a un xou, en què s'ha fet una excel·lent presentació de l'evolució de la tecnologia al llarg dels darrers cent anys, i, sobretot, al llarg de les darreres dues dècades fins a l'actualitat (n'he deixat alguns apunts al Twitter). Algunes de les conclusions de Genís Roca han estat que cal una actitud per afrontar el constant canvi tecnològic, i que els aspectes tecnològics, precisament, estan deixant de ser els més importants en la relació de les persones amb Internet. Tots els assistents s'han pogut veure reflectits en l'explicació dels avatars dels nascuts al llarg de la dècada des seixanta per la tecnologia (aprenentatges i desaprenentatges, situacions absurdes, anècdotes relacionades amb l'ús de la tecnologia, màquines i programes progressivament obsolets). A continuació hi ha hagut una taula rodona sobre el perfil dels professionals dels serveis lingüístics. Continuarà.

[311] Català, basc i gallec per als Erasmus

La Comissió Europea ha aprovat recentment que els estudiants universitaris que a partir del curs 2010-2011 es desplacin a estudiar a l'Estat puguin rebre cursos gratuïts de gallec, basc i català en origen, just abans que els estudiants iniciïn el curs acadèmic. Les úniques llengües que podien rebre aquests ajuts eren, a banda les oficials de la UE, l'islandès, el noruec i el turc i l'any 2006 uns 4.000 estudiants van participar en aquestes classes d'idiomes. La Comissió Europea finançarà els cursos de les llengües cooficials en el cas d'universitats estrangeres on aquestes llengües són utilitzades. El programa al qual s'acull aquest ajut és el Programa d'Aprenentatge Permanent de la Comissió Europea, que explicita entre els seus objectius i accions per a estudiants la “linguistic preparation”. Aquests ajuts són una reclamació històrica que esquiva, amb un pedaç, la situació insostenible de no oficialitat de la llengua catalana (basca i gallega) a la Unió Europea. Es dóna la circumstància que la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València es troben entre les deu universitats europees que més Erasmus van rebre el 2006-2007. Un motiu més per pensar en la necessitat que els estudiants que les visiten tinguin l'opció de conèixer la llengua catalana abans de visitar l'àrea catalanoparlant. La formació lingüística per a nouvinguts, doncs, organitzada des dels serveis lingüístics universitaris, s'ha de repensar d'acord amb aquesta nova realitat.

[310] Aprendre els mots del català antic

Llegeixo a Vilaweb que els aprenents de català i filòlegs de vocació o professió ja poden eixamplar el seu territori de recerca cap a l'antigor per mitjà de la xarxa. L'Editorial Barcino ha creat un cercador que recull el vocabulari de la col·lecció Els Nostres Clàssics (recollirà també el vocabulari dels llibres que vagin apareixent en aquesta col·lecció, creada el 1924, d'ara endavant). El web ha estat dirigit per Germà Colon i "permet la consulta de termes tècnics o d’especialitat i dels mots savis que sovint són primeres datacions en català". Vull destacar que els resultats s'exporten en format Word. Hi faig algunes proves: em proposo cercar mots del català antic (extrets del Diccionari del català antic de Mercè Costa i Maribel Tarrés) com ara: noïment (='dany'), arma (='ànima'), sovinença (='recordança'), volenters (='de bon grat') i cosseguelles (='pessigolles'). Què passarà? Troba arma, volenters i cosseguelles. Les altres paraules no deuen aparèixer als 170 títols publicats per Els Nostres Clàssics. Un nou recurs, d'indubtable valor, per als amants de la llengua catalana.

[309] Portals personals d'aprenentatge (2)

Parlàvem de l'article recent de Blees i Rittberger a Elearningpapers sobre “Web 2.0 Learning Environment: Concept, Implementation, Evaluation”. A banda la presentació més teòrica a la qual ja hem fet referència, l'article té la virtut de presentar un model concret de PLE compost de diverses aplicacions del web 2.0 com wikis, blocs (Wordpress), marcadors socials (CiteULike) o sindicació de continguts. El model presentat parteix de la base que “A Web 2.0 learning environment can be implemented in a variety of ways. The decision for certain implementations often depends on individual software experience, learning objectives and existing media competency”. I parteix també de l'opció (les opcions tecnològiques en la configuració dels PLE no són en absolut ingènues, com recordava no fa gaire Dolors Reig) de situar el wiki com a eina central, o centre d'aprenentatge del portal PLE (“a wiki as a central module offers the same integrative power as well as a more flexible adaptability to learner requirements, as it can be individually hosted and configured, and it is moreover possible to tag and categorise wiki contents, thus achieving a higher degree of structure and navigability”). El model dels autors es va aplicar a la Universitat de Ciències Aplicades de Darmstadt. El PLE dels autors es va posar a prova i es va avaluar en el marc de l'assignatura de Ciències de la Informació de la universitat citada (curs 2007-2008) i els resultats d'una enquesta en permeten valorar l'èxit sobretot pel que fa a la motivació i els resultats dels estudiants. A banda les múltiples consideracions sobre el model i tots els seus components, vull recollir uns comentaris de l'article sobre el rol del formador, aquesta gran incògnita en l'era del web social. Afirmen Blees i Rittberger, a partir de les seves lectures: “In a Wiki learning environment, teachers act as coaches or moderators in the process of learning and teaching (Bernhardt & Kirchner, 2007, 47) by introducing and pre-structuring, particularly in the beginning. All of the supportive measures offered by teachers should aim at a “target-group specific balance between the organising support offered by the teacher and the autonomy of the students” (Erpenbeck & Sauter, 2007, 150)”. Continuarem atents al que ens arribi sobre els PLE o, si ho preferiu, portals d'aprenentatge i la seva possible aplicació al context de l'aprenentatge de llengües.

[308] Portals personals d'aprenentatge (1)

Llegeixo l'article “Web 2.0 Learning Environment: Concept, Implementation, Evaluation”, d'Ingo Blees i Marc Rittberger (Elearningpapers, 30/6/2009), que em sembla interessant per donar resposta a la necessitat de la formulació dels personal learning environment, en un moment en què s'abusa de les etiquetes i, en canvi, es troben a faltar propostes concretes d'aplicació dels conceptes. Els autors afirmen: “We assume that the technological change introduced by Web 2.0 tools has also caused a cultural change in terms of dealing with types of communication, knowledge and learning”. I plantegen un model concret de PLE ja experimentat en un context formatiu, basat en aplicacions del web 2.0. D'entrada, els autors presenten “the concepts of eLearning 2.0 and Personal Learning Environments, along with their main aspects of autonomy, creativity and networking, and relate them to the didactics of constructivism and connectivism”. I, seguint Wesch, indiquen que el gran repte per a l'aprenentate és ara “creating platforms for participation that allow students to realize and leverage the emerging media environment”. Els PLE, o portals d'aprenentatge, són la resposta. Què és un PLE? Segons Lubensky (2006), un PLE permet l'aprenent “to access, aggregate, configure and manipulate digital artefacts of their ongoing learning experiences". Recupero també la citació de Downes (2007) que reporten els autors segons la qual “The ‘pedagogy’ behind the PLE (...) is that it offers a portal to the world, through which learners can explore and create, according to their own interests and directions, interacting at all times with their friends and community”. Blees i Rittberger assenyalen que els quatre grups de requeriments per a un entorn d'aprenentatge basat en el web 2.0 són: 1) Obertura i permeabilitat (“the learning environment is not an isolated island, but a learning portal”); 2) Participació (“learners and teachers actively participate in the development of the learning environment"); 3) Motivació i 4) Monitorització, retorn formatiu, avaluació ("teachers trace/pursue individual and shared learning activities"; "teachers offer regular feedback and assess contributions in an appropriate fashion apt to encourage motivation"). Continuem en una altra entrada.

[307] Diaris per aprendre llengües

Un company em dóna notícia d'un web que em fascina. Ja sé que a Internet hi ha tota mena de coses com aquesta, i que dia a dia hem d'anar posant a lloc la nostra capacitat de sorpresa, però què hi voleu fer. Es tracta de Newseum, un recurs fenomenal que ens permet cercar per països les cobertes de centenars de diaris. Les aplicacions a l'aula poden ser múltiples, però indubtablement pot ser un bon recurs per treballar aspectes de competència intercultural i de literacitat crítica. Els de competència intercultural: notícies d'abast global poden ser tractades des del filtre de les diverses cultures (estic segur que la cerca de diaris de països culturalment molt diferenciats pot donar un rendiment per treballar aquests aspectes clau actualment en l'ensenyament de llengua). Literacitat crítica: aquest recurs ens permet fer una mirada ràpida a diaris de signes ideològics ben diferents a fi de conscienciar els estudiants del fet que els textos tenen sempre ideologia, i a fi de poder-los facilitar eines per rastrejar aquesta ideologia. Són els aspectes de què fa uns dies Daniel Cassany ens parlava en la seva visita al Servei de Llengües de la UAB, mentre constatava que diverses experimentacions demostraven que molts joves no semblaven tenir la capacitat de llegir rere les línies, de distingir entre textos produïts des de visions del món o tendències del tot oposades. Una eina, doncs, Newseum, que ens pot posar al davant dels ulls, en pocs clics, òrgans de premsa que revelin mirades sobre el món fetes de de diverses cultures o des de diverses ideologies. Hi experimentarem.

[306] Lingueo: classes virtuals de llengua

Acabo de descobrir Lingueo, un web creat per dos francesos que va rebre una distinció al saló Expolangues. Es tracta d'un recurs a la xarxa que et permet posar-te en contacte amb persones que et poden ensenyar l'idioma que vols aprendre per mitjà de videoconferència (Lingueo té un elenc d'una quarantena de llengües a disposició dels aprenents, entre les quals hi ha el català) o, si ets un professor d'idiomes, oferir els teus serveis per mitjà de la plataforma: Lingueo té una doble entrada, per a aprenents i professors. Un dels principals avantatges d'aquest recurs és que no cal descarregar-se de la xarxa cap mena de programari: n'hi ha prou de tenir una webcam i un micròfon per poder participar en els processos de formació. Després d'omplir una fitxa amb les característiques personals (competències, llengües, aficions), Lingueo ofereix una agenda i un calendari per gestionar els contactes, les trobades i les disponibilitats. La possibilitat de compartir interessos entre aprenents i formadors és considerada un element interessant per a l'aprenentatge. Dues característiques més de Lingueo són que el professorat gaudeix de reputació o autoritat a partir de les puntuacions dels alumnes i que la plataforma permet cobrar pels serveis de formació prestats (a partir de 10 € l'hora, dels quals el professor en percep un 70 %). Si us interessa, podeu escoltar aquestes explicacions sobre Lingueo:

[305] Avatars multilingües

Experimento amb Voki, aplicació que em permet crear-me un avatar i inserir-lo on em sembli, explicant-se davant qui el vulgui sentir. Es tracta d'una fórmula menys agressiva, probablement, que l'autoenregistrament: l'avatar permet mantenir una distància. Voki permet enregistrar amb la teva veu, o utilitzar un conversor de text a veu que ja duu integrat. Faig proves amb un parell d'explicacions sobre el programa Argumenta de comunicació eficaç universitària. Faig que els meus avatars diguin dues o tres frases en gallec i en èuscar sobre Argumenta (extrec els textos de dues presentacions del projecte fetes a Santiago i a Bilbao aquests darrers anys). Per un moment tinc dubtes de si sóc el mateix (i he de tenir el mateix avatar, per tant) si parlo (perquè el sento com un alter ego) en gallec i en basc. Decideixo que sí, que la competència plurilingüe té aquestes coses i és enriquidor tenir un avatar amb una identitat complexa. A l'avatar gallec penso que li escauen unes ulleres. Aquí teniu les proves:

Get a Voki now!


Get a Voki now!

[304] Servir llengua

Els serveis de llengües universitaris s'han de reinventar. Un centre d'idiomes universitari pot ensenyar, és clar, l'anglès, l'espanyol, el català, l'italià, el francès, l'alemany, etc. (les llengües) pràcticament com si fos una acadèmia d'idiomes instal·lada a qualsevol lloc (al bell mig de la Rambla de Catalunya, per exemple) i seguint els nivells estàndard del MECR. Però hauria de ser, en bona mesura, una altra cosa. ¿Per què, a la pràctica, aquests serveis focalitzen tan poc en els aprenentatges lingüístics més relacionats amb la comunitat en què es troben, la universitària, una comunitat que hauria de donar el sentit bàsic a la seva existència? ¿Per què aquests serveis no saben o no poden trobar el seu rol en relació amb els llenguatges universitaris i els gèneres discursius en què es concreten en el món acadèmic o professional, des d'enfocaments, potser, situats més enllà de les opcions idiomàtiques? ¿Per què no saben ocupar aquest lloc natural, el de les necessitats de llengua i comunicació específicament universitàries? ¿Per què no saben fer veure als òrgans de decisió de les institucions que poden oferir una formació fonamental, decisiva, que és la que ensenya els estudiants a comunicar-se amb eficàcia i ser veritables professionals en la seva disciplina: a fer presentacions orals, a ressenyar llibres o les claus de l'escriptura científica? Més enllà d'aquest aspecte, d'altra banda, ¿com és que els serveis lingüístics no fan un pas endavant en la línia d'encetar una veritable reflexió sobre les competències comunicatives emergents, que podrien ensenyar amb solvència? ¿On és l'instint innovador, on queda la voluntat de viure en sintonia amb el segle? ¿Per què no tenen al seu punt de mira la nova alfabetització? ¿Com és que no assumeixen el repte de formar la comunitat universitària en les noves competències digitals, que cap centre universitari no ensenya sistemàticament? (avançàvem aquesta qüestió en una entrada anterior, fent referència a les aportacions de Jenkins sobre el tema). ¿Per què no s'emmirallen, els serveis lingüístics, en iniciatives com la de la Universitat Internacional d'Andalusia, amb el seu mòdul transversal per a l'adquisició de competències digitals (2009-2010) i reivindiquen com a propi aquest espai, el de la nova alfabetització? Caldria fer passos endavant cap a aquests plantejaments: l'alfabetització digital és, sens dubte, una aposta de present i de futur, del tot estratègica. Quan veig que l'entitat llengua és entesa com un bloc idiomàtic monolític de contorns definits i arcaics (la mateixa concepció de llengua de tota la vida: espanyol, alemany, anglès, català, francès), penso que els serveis de llengües universitaris, veritablement, s'han de reinventar.

[303] Més sobre PLE

Fa uns quants dies que donem voltes sobre els personal learning environments. El tema és molt interessant i diria que fa imaginar un futur que posa en quarantena tantes de les nostres realitats educatives quotidianes que encurioseix enormement i pot arribar a apassionar. El seminari del 7 de juliol sobre el tema, doncs, dins el programa Compartim de gestió del coneixement, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, dedicat específicament a aquesta qüestió, promet, i promet molt. Hi haurà, entre altres, Stephen Downes (per videoconferència), expert internacional en la conceptualització de l'aprenentatge electrònic 2.0, i Dolors Reig, experta en tecnologies 2.0, aprenentatge electrònic 2.0 i web social semàntica. Veig que la jornada té un abast teòric, però que també es parlarà de models concrets i se'n construiran. Incrusto una presentació recent de Dolors Reig sobre els PLE, per continuar debatent sobre el tema i anar fent boca per al dia 7. Fins ara.

Ple, Entornos personalizados de aprendizaje

View more presentations from Dolors Reig.

[302] Llegir la ideologia a la UAB

Demà divendres Daniel Cassany farà una conferència al Servei de Llengües de la UAB. L'hem convidat a parlar sobre un dels temes que es relaciona amb la seva recerca i que connecta directament amb una de les seves darreres publicacions: Rere les línies (Empúries, 2006). El títol de la conferència és "Llegir la ideologia: de la llengua al pensament crític". Un breu resum de la seva conferència, que ha elaborat el mateix Daniel Cassany, és el següent: "Diversos factors tecnològics i socioeconòmics han operat canvis radicals en les pràctiques lletrades. Avui accedim a escrits procedents de tot el món, de cultures, ètnies, ideologies, religions i sexes diferents. L’escrit ha perdut l’estatus de ‘veritat’ que havia tingut fins fa poc, perquè la llibertat d’expressió permet l’exageració, la manipulació i la falsedat. Com a conseqüència, llegir és més difícil que abans: a més de dominar l’eina idiomàtica i d’haver desenvolupat els processos cognitius, exigeix tenir coneixements socioculturals sobre l’ús de les pràctiques lletrades i haver desenvolupat habilitats comprensives i interpretatives més sofisticades per recuperar la ideologia, detectar significats contextuals, construir opinions personals. La conferència presentarà aquesta nova perspectiva sobre la lectura i oferirà algunes eines per incorporar-la a les classes d’L2." És un plaer tenir un expert com Daniel Cassany entre nosaltres dins el nostre cicle Amalgama de conferències i, alhora, una necessitat. El nou context universitari exigeix, indubtablement, estudiants/ciutadans capaços de ser suspicaços, de no ser esquemàtics en les seves lectures, de tenir l'habilitat de saltar de l'explícit a l'implícit en els textos que consumeixen. Estudiants/ciutadans capaços, en definitiva, de llegir la ideologia subjacent a tota mena de discursos. Uns estudiants/ciutadans que han d'estar preparats per a la lectura i el pensament crítics i, alhora, que han de saber conviure amb comprensions parcials i donar-se, quan calgui, marges d'error interpretatiu davant uns textos cada cop més variats i heterogenis que fan que l'exercici de la lectura sigui actualment una pràctica sociocultural complexa.

[301] Observacions de classe

Observar classes de llengües és una tasca habitual dels responsables dels estudis dels centres d'idiomes i també del professorat (les observacions entre companys es revelen una pràctica molt interessant i amb una llarga tradició). L'observació és altament enriquidora per al qui oberva, no cal dir-ho, i el feedback que s'aporta al professor observat li pot ser d'utilitat per reflexionar sobre els seus punts forts o febles. Les observacions de classe, amb tot, requereixen aplicar un mètode i un instrument i tenir clars una colla de criteris que poden ser objecte de controvèrsia. El debat es manifesta, d'una banda, entre l'observació informada o no informada. Tot i que és habitual la primera opció, les dades recollides en una observació informada no tenen res a veure amb les que s'obtenen en una de no informada. I això ha de fer pensar, és clar. Si qualsevol observació ja condiciona l'execució observada (la famosa paradoxa de l'observador de William Labov), l'observació anunciada allunya l'execució, radicalment, de la realitat i l'aproxima a un nou gènere de classe, la classe que ha de ser observada. Una altra qüestió important, sovint desatesa, és la de les observacions de tot allò que no és l'activitat presencial d'una acció formativa. El protocol d'observació, molt sovint, s'atura a les estones de presencialitat, i en canvi les accions formatives requereixen cada cop més intervencions del formador i dels aprenents en la zona en expansió de la virtualitat. Aquí els instruments d'observació de la classe presencial ja no serveixen, és clar, i es requereixen protocols específics. No cal dir-ho si els cursos tenen un component elevat de treball a distància o són, ras i curt, cursos virtuals. Una altra qüestió clau en les observacions és el tipus de qüestionari que l'observador ha de fer servir: es pot caure en la temptació de treballar amb qüestionaris exhaustius que sacrifiquin les impressions més generals, que són decisives si els observadors tenen molta experiència. Els tres aspectes generals clau en una observació de classe (presencial o virtual), des del meu punt de vista, són els següents (em situo als antípodes dels qüestionaris analítics): 1) capacitat de gestió de l'aula (de percebre tot allò que s'hi esdevé i intervenir-hi d'acord amb els nous rols del formador) ; 2) capacitat d'adaptació (des de múltiples punts de vista: nivell, contingut, necessitats individuals, necessitats de context); 3) capacitat de generació i manteniment d'un entorn d'aprenentatge motivador, amable, on aprendre pugui ser una activitat plaent. Hi ha molt més, és clar (domini del contingut, capacitat didàctica, capacitat retòrica...). Si m'hagués de quedar amb tres aspectes, però, serien els que he indicat.

[300] Moltes gràcies, amics!

Aprendre llengües està de festa. Va néixer ara fa un any i ha arribat a l'entrada 300 (19.000 visites!). Moltes gràcies a tots per la fidelitat i el suport a aquest observatori: lectors, seguidors, comentaristes, incondicionals, passavolants, voyeurs, amics o desconeguts. Aprendre llengües ha volgut posar un granet de sorra a dinamitzar i cohesionar una comunitat de pràctica professional en un àmbit laboral concret, i, alhora, obrir-se a persones externes al clos laboral. La ratlla de separació entre el dins i el fora, però, en aquests temps líquids i fluctuants és com si hagués quedat del tot abolida: tot llisca a les xarxes, on les persones (i les seves dèries, passions, contactes, iniciatives) esdevenen veritables nodes i motors d'activitat. Sé que molts dels qui llegiu Aprendre llengües perdoneu la precipitació i el risc assumit de parlar de massa coses conegudes parcialment, de vegades només a partir d'intuïcions; sé que enteneu que el que s'hi exposa són reflexions de treball (potser hauria de dir de batalla) enmig d'un procés d'aprenentatge personal en què importa més obrir finestres que tancar reflexions (no són èpoques per a tancaments). Aprendre llengües és, sense haver elaborat cap reflexió sobre aquesta qüestió, l'aplicació d'allò de què parla: és un entorn personal d'aprenentatge; és un exercici de discurs que vol esquivar la buidor de continguts i ideologia del discurs massa fragmentat i massa cosmètic; és aprenentatge informal; és aprenentatge al llarg de la vida; és autoaprenentatge; és un irrenunciable exercici d'empowerment professional; és la creença en el treball en comunitats de pràctica i en un model d'empresa basat en l'observació de tendències i en la innovació; és la confiança en el poder del web social i en la saviesa de la multitud; és una aposta sense límit pel sharism; és l'assumpció de la necessitat urgent de nous rols, noves competències i noves eines professionals; és una proposta personal de convivència amb la incertesa dels temps presents. I és, sobretot, una eina de construcció i una eina de subversió alhora, la dualitat del paradoxal banquer anarquista de Pessoa. Moltes gràcies, amics, pel suport a aquesta empresa. Si voleu passar, dilluns dia 29, pel Servei de Llengües de la UAB (edifici M1), a Bellaterra, a les 11.30 h a fer una copa de cava per celebrar el primer any de vida d'Aprendre llengües sereu ben rebuts (aviseu, però, o farem curt!). Si voleu fer un brindis virtual, aquí el teniu. Els temps són tan líquids que es pot brindar sense cava. Una abraçada.

[299] Aprendre llengües i coratge polític

L'Ajuntament d'Ardales, a Màlaga, ens acaba de donar una lliçó impagable a tots els que creiem que l'aprenentatge de les llengües requereix molt més que l'existència de persones disposades a aprendre llengües en centres d'idiomes, a la xarxa o als seus entorns personals d'aprenentatge. Molt més que bons professionals, bons mètodes i centres d'autoaprenentatge moderns. Aquest Ajuntament ha demanat a la Conselleria d'Educació de la Junta d'Andalusia que s'ensenyin el català, l'euskera i el gallec a les EOI, que es pugui ensenyar català i cultura catalana en aquesta localitat i que la Biblioteca del poble pugui disposar de materials per a l'ensenyament de la nostra llengua. Tothom podrà tenir, doncs, si ho desitja, un útil kit de català a l'abast. Aquest fet, que no hauria de ser excepcional, és aquests dies una notícia i un exemple: el dia de Sant Joan el ple d'Ardales va ratificar una moció en aquest sentit. La lliçó d'Ardales és la del coratge, la de la no acceptació de les polítiques lingüístiques (o les perverses polítiques lingüístiques per defecte) i els imaginaris estesos que fan un flac favor a la linguodiversitat i a la possibilitat de descentrament lingüístic dels ciutadans. La lliçó d'Ardales és la lliçó de la subversió, del triomf de la ideologia, del pensament transformador disposat a lluitar contra els raonaments econòmics, els prejudicis de la població (llengües importants i altres que no ho són), les manipulacions informatives, els arguments polítics sobre la destinació dels recursos públics. Perquè la moció que ha aprovat l'Ajuntament d'Ardales per unanimitat parla de "servir de ejemplo en Andalucía y España llevando a cabo una iniciativa para demostrar que se puede convivir con el respeto a la diversidad"; de "dar a conocer una de las lenguas co-oficiales de España con más de cinco millones de hablantes y facilitarla para la movilidad laboral"; indica que "con la aprobación y organización de cursos de lengua y cultura catalanas en Ardales se contribuiría a luchar contra prejuicios basados, en muchos casos, en desconocimiento". Les institucions i les persones que les condueixen han de tenir ideologia, coratge polític, capacitat i voluntat de transformar la realitat. No s'hi val a alinear-se de manera acomodatícia, disciplinadament, amb les polítiques que vénen de més amunt, les quals, com tothom sap (i més en temps de crisi, sense els pressupostos que els són imprescindibles) sovint són estèrils papers mullats. Ardales és, avui, un referent per a les persones que pensem que hi ha d'haver vida, d'aquí a cinquanta anys, per a llengües que no siguin el xinès, l'anglès o l'espanyol i que ara és el moment de forjar uns nous ciutadans més capacitats per a la flexibilitat mental, la superació del conflicte, el respecte a la diversitat. Necessitem, amics, més que mai, ideologia i coratge polític al servei del canvi. Necessitem una serena, lúcida i contundent subversió.

[298] Tres opinions de Mario Rotta

L'octubre passat vam tenir el plaer de tenir amb nosaltres Mario Rotta parlant de la figura de l'e-tutor (consulteu el vídeo de la seva conferència). Com que el món ara s'ha fet tan petit, dies enrere via Facebook li vaig plantejar algunes preguntes amb la idea de no perdre-hi el contacte i que, des de la seva experiència em pogués donar respostes breus i punyents (així li demanava) carregades d'oxigen. Ofereixo les respostes en aquesta entrada: li vaig preguntar, en primer lloc, sobre campus virtuals i entorns personals d'aprenentatge. Em va dir el següent: "I veri ambienti di apprendimento sono sempre stati personali e personalizzabili. Il concetto stesso di "piattaforma" (LMC, LCMS) è superato: gli strumenti del web 2.0 e altre tecnologie (ad esempio gli eBook readers) permetteranno a ogni studente di costruire il proprio ambiente di apprendimento e la propria biblioteca digitale". D'acord. La segona pregunta va ser sobre les competències digitals. Diu Mario Rotta: "Non basta essere "nativi digitali". I nativi digitali sono abituati alla tecnologia ma questo non significa che siano consapevoli dell'uso che se ne può fare. Mancano soprattutto le competenze critiche (la capacità di usare le tecnologie per raggiungere un obiettivo) e una visione poliprospettica (la capacità di iintegrare tra loro tecnologie diverse)". I la darrera pregunta que vaig fer-li va ser sobre la competència lingüística i comunicativa dels estudiants universitaris. La resposta de Rotta va ser la següent: "...sulle implicazioni comunicative c'è ancora molto da fare: nessuno insegna agli studenti a essere chiari, sintetici, efficaci, né a capire che la comunicazione si fonda su regole che cambiano in base allo scenario (presenza, distanza, gruppo, rete...) e alla multimodalità dei linguaggi". Les nostres universitats no viuen fenòmens singulars, doncs, pel que fa a aquests aspectes. Qui ensenya, doncs, els estudiants a comunicar-se?

[297] L'empresa enxarxada

"A tot s'hi val perquè encara s'ha d'inventar tot". Acabo de llegir l'article d'Enrique Dans a Vincles (revista de la Cambra de Comerç de Barcelona), "L'empresa enxarxada", d'on extrec aquesta frase llibertària i esperançadora, una divisa per tenir present. No puc deixar de fer un breu comentari d'aquest article ara que Aprendre llengües, que forma part del vast concepte de què parla Dans i que neix al cor de la dinàmica d'un servei lingüístic universitari, s'acosta a l'any de vida, fet que convida a plantejar-se el sentit de l'eina. Enrique Dans adverteix de la importància que han anat adquirint les xarxes socials fora de l'empresa (no ser-hi pot voler dir ser un individu "parasocial") i a l'empresa, i, també, del fet que s'han fet servir i es fan servir (ben naturalment) abans que se'n regulin clarament els protocols d'ús. Dans constata que les xarxes socials no són ni bones ni dolentes: simplement són i seran. I ataca de manera fulminant, a l'article, les empreses que en viuen al marge, les quals titlla d'"irresponsables" (empreses retrògrades i cegues que impedeixen, per exemple, que els seus empleats utilitzin el Facebook en hores de feina). L'empresa, indica Dans, hauria de plantejar-se i planificar seriosament la presència a les xarxes socials, marcar-se objectius i controlar rigorosament les mètriques associades a la presència en aquestes xarxes. I són els professionals de l'empresa, ben sovint (les persones), els que saben on hi ha els públics, els aliats potencials, les complicitats imprescindibles per tirar endavant els projectes, els clients (diu Dans: "En aquests temes, no hi ha res com la sensibilitat del treballador local: ells seran els millors aliats a l’hora de dir a quines xarxes locals hi ha la majoria dels seus amics o el públic objectiu"). Els serveis lingüístics universitaris, que han tingut una activitat excepcionalment dinàmica, ben sovint empesa des de les bases, i que han estat exemple de treball en xarxa al llarg d'aquests darrers vint anys, no poden permetre's ara veure-les passar, ni haurien de considerar excentricitats juvenils i autocomplaents de professionals desvagats les presències als facebooks, les piulades als twitters, la gestió de blocs amb continguts o l'ús de tantes i tantes eines socials que generen i consoliden, dia a dia, xarxes de professionals connectats. La recepta és molt senzilla: es tracta de fer un pla estratègic sobre la qüestió, i, després, com diu Dans, "l’única cosa important és que es plantegi que, si es tindrà presència a les xarxes socials, s’ha de fer bé: dedicar-hi recursos, no «ser-hi pel simple fet de ser-hi» i intentar assabentar-se de tot, per no semblar «un pop en un garatge»". Mentrestant, toca gaudir de la llibertat ("a tot s'hi val, perquè encara s'ha d'inventar tot"). Una llibertat que generen els temps d'incertesa i que, penso, ja és una conquesta sense retorn.

[296] Xat amb traducció a quaranta-cinc llengües

La tecnologia està esdevenint un recurs extraordinari de suport al plurilingüisme i al multilingüisme. Vull escriure quatre línies, avui, sobre Babelwith.me, una d'aquelles eines que fascinen. Es tracta d'una aplicació que permet fer xats amb altres usuaris amb traducció simultània a altres idiomes, quaranta-cinc llengües de moment, entre els quals hi ha el català, el portuguès, el xinès, el japonès o el gallec (no hi ha l'èuscar, ara com ara, és una llàstima). No cal registrar-s'hi, i les sessions tenen associada una URL el coneixement de la qual permet que intervinguin al xat tots els usuaris que vulguem. La invitació a prendre part en el xat es pot fer enviant la URL generada, per Twitter, Facebook o per correu electrònic. El potencial d'eines com Babelwith.me és senzillament impressionant. Tinc la sensació que la preservació de la linguodiversitat depèn i dependrà d'aquesta mena de recursos tecnològics. Em preocupa (moderadament) que l'opció ràpida de la traducció amb aquesta mena d'eines no ens faci abandonar el repte de l'aproximació a les altres llengües i cultures, un camí no pas directe, però que tants aprenentatges proporciona. La seguretat lingüística de prémer el boto i tenir la traducció pot perjudicar, tal vegada, la necessària construcció de ciutadans oberts, flexibles, amb competències pluriculturals i plurilingües en constant configuració? Pot acabar generant individus tancats en si mateixos (els monolingües se sentiran més segurs i més legitimats a ser-ho per sempre?). Si podem entendre un company que xateja en gallec, en italià o en portuguès o en qualsevol altra llengua que ens resulti pròxima, hem de llegir-lo en la seva llengua. Que no ens acabi passant com amb els adolescents i les calculadores... No vull ser pessimista, però, avui, sinó tot al contrari. Em meravella Babelwith.me, el recomano entusiàsticament. Les possibilitats a les aules multilingües o a les universitats exposades a la mobilitat i la diversitat creixents, són enormes. Les oportunitats de presència o de supervivència de les llengües poc conegudes, en aquesta parcel·la del món virtual en expansió que són els espais de comunicació síncrona, són veritablement sensacionals. Acabo d'obrir una sala per si voleu entrar-hi i fer provatures.

[295] Professionals i apoderament

Un alt càrrec de la meva universitat parlava no fa gaire d'un concepte clàssic de la direcció de persones, l'empowerment, terme de difícil traducció, que podem traduir per apoderament (també he vist temptatives de traducció com potenciació, capacitació, traspàs de poder). L'apoderament es podria considerar, segons com ens ho miréssim, com el contrari de l'expropiació (no fa gaire parlava des d'aquest bloc de la necessitat de tenir i promoure a les plantilles professionals amb propietat). L'apoderament, en el cas dels centres d'idiomes, passa per donar poder als professionals (tant si són docents com si pertanyen al cos de gestió, com si són directius). Sobretot als que poden i volen fer aportacions significatives per al creixement de l'empresa. Perquè donar poder no és perdre'n, generalment, sinó guanyar-ne. I apoderar-se, en general, des de l'òptica del receptor, no equival a heretar una fortuna fàcil, sinó a exercir una capacitat complexa i a practicar un grau d'implicació amb l'empresa que no té res de senzill. Apoderar-se no és sortir a la foto: és, senzillament, assumir i exercir una responsabilitat, exigent com totes. El poder de decisió damunt el treball que es fa, l'autonomia, una capacitat àmplia de decidir són cracterístiques definitòries dels treballadors productius, innovadors i compromesos amb l'empresa. Aquesta hauria de ser una màxima de funcionament dels serveis lingüístics universitaris, entitats que ja duen una singladura de més de vint anys en molts casos. Deixeu-me posar un exemple recent reeixit: divendres va donar els seus fruits un cas concret d'apoderament al Servei de Llengües, en una iniciativa que es va presentar a la Jornada d'experiències de suport al PDI que introdueix l'anglès o altres llengües estrangeres en la docència. Ara fa gairebé un any vaig redactar un senzill projecte per a l'elaboració d'un bloc de suport a les pràctiques (bastant incipients encara, o mancades d'orientacions) de realització de la docència en anglès a la UAB en assignatures no lingüístiques (en una línia propera a les metodologies CLIL/AICLE que no fa gaire David Marsh va venir a explicar a Barcelona). El projecte, realitzat amb un pressupost mínim, l'ha desenvolupat una professional del Servei que tenia l'experiència, la preparació, l'interès i l'entusiasme adequats per a l'apoderament. Algú que estava preparat per rebre, administrar i fer créixer el poder i al qual, lògicament, no tenia cap mena de sentit mediatitzar. El producte és avui una realitat que ha crescut a mans d'un professional autònom. Una satisfacció. Les converses mantingudes amb l'autora i amb altres persones del Servei interessades en el desenvolupament del projecte, al llarg d'aquests mesos, han estat una delícia. La Unitat de Formació i Autoaprenentatge del Servei ha guanyat, indubtablement, una eina per a l'aprenentatge lingüístic dels docents de la UAB, però hi ha guanyat molt més: ha guanyat un autor, algú satisfet i orgullós del seu projecte, algú que ja pensa en el pròxim projecte (ja hem començat a planificar la possibilitat de publicar uns materials d'autor en la mateixa línia del bloc). Donar poder és molt sovint guanyar-ne, amics, una senzilla paradoxa per a la reflexió.