[289] Adaptar-se o extingir-se: tu tries

Assisteixo a la setzena sessió web, "Darwin a la societat de la informació: adaptació (i beneficis) o extinció", al Centre d'estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat, a càrrec d'Ismael Peña-López. Oratòria curiosa, amb una barreja de nivells de formalitat sorprenent (amb una presentació en prezi en lloc d'un Power Point: al Power Point li queda poc temps de vida), però contingut interessant. El ponent hi planteja com les TIC han canviat i canvien la manera com les persones i les institucions tenen presència en els seus àmbits d'actuació i com queden més lluny o més a prop, segons la seva intervenció, de l'exclusió social. Peña-López enceta la xerrada amb una interessant reflexió sobre la superació actual del paradigma de l'escassetat, que aboca a tota una colla de canvis en múltiples àmbits (l'empresa, l'educació, el Govern, el ciutadà, els mitjans...), que analitza amb detall. L'escassetat (l'existència d'uns béns finits com a material bàsic de treball i d'intercanvi), associada a uns costos de transacció, a la presència d'uns intermediaris i unes institucions de tall tradicional, s'acaba: 1) a l'escola el coneixement ja no és un coneixement fixat, escàs, el del mestre que aporta la llum als seus alumnes, el del llibre de text amb la veritat infal•lible, el de la institució-edifici, tancada, amb tot el personal docent dins la institució, entre les quatre parets; 2) l'empresa deixa d'estar tenallada per uns productes que es poden pesar i quantificar, per unes oficines físiques, per uns organigrames en què el cim de la piràmide equival a la persona que sap més (adaptar-se és tendir cap a una horitzontalització vertiginosa de l'empresa); 3) el Govern deixa de ser el govern de la burocràcia, de les guixetes, dels partits, per passar a ser el govern de l'acció, de la informació, dels serveis; 4) el ciutadà deixa d'estar ancorat a uns espais vivencials fixos per saltar a uns espais relacionals on tothom és un possible contacte, on les àgores de relació són infinites; 5) els mitjans es transformen també radicalment a risc de desaparèixer tal com els coneixem. En resum, el funcionament del món tal com l'hem conegut al llarg dels darrers 250 anys es deslegitima a tota velocitat. Ismael Peña-López ha analitzat l'impacte del canvi en aquests diversos àmbits i ha apuntat que les opcions no són gaires: l'extinció, l'evolució darwiniana o el lamarckisme exemplificat en el coll de la girafa que s'allarga en centenars d'anys fins a arribar a les fulles cada cop més allunyades. Pel que fa a la formació, aspecte que ens interessa més aquí, l'ha presentada en un moment entre darwinià i lamarckià, enmig d'un canvi profund, i ha focalitzat en els exemples dels coneixements lliures a la xarxa, d'una banda, i en la necessitat de sistemes d'acreditació oberta (més endarrerits que els coneixements oberts), que no depenguin de les institucions certificadores d'habitud, les quals perden, se n'adonin o no, el monopoli de l'acreditació d'allò que les persones han après. Una de les reflexions clau que ha fet Peña-López és sobre les competències necessàries per afrontar el canvi, crucials (doneu un cop d'ull a la seva presentació). L'educació necessita, evidentment, alfabetització tecnològica, alfabetització informacional, alfabetització mediàtica i presència digital (e-portfolios, entorns personals d'aprenentatge). Adaptar-se o extingir-se.

[288] Set coses que hauries de saber sobre...

Ja sé que a Internet hi és tot i que tothom és a un clic de tot... però per si algú no el conegués, vull donar notícia avui d'un recurs que no tinc cap dubte a qualificar d'excepcional: per la senzillesa, pel gust, perquè toca aspectes clau d'això que anomenem el web social. Es tracta de les guies 7 Things You Should Know, d'EDUCAUSE, entitat que es presenta com "a nonprofit association whose mission is to advance higher education by promoting the intelligent use of information technology. EDUCAUSE helps those who lead, manage, and use information resources to shape strategic decisions at every level [...]. EDUCAUSE programs include professional development activities, applied research, strategic policy advocacy, teaching and learning initiatives, online information services, print and electronic publications, special interest collaborative communities, and awards for leadership and innovation". Fa un temps vaig parlar d'una d'aquestes guies. Es tracta d'utilíssimes eines d'informació (un senzill però solvent pdf d'un parell de planes) sobre temes tan interessants per a alguns de nosaltres com: els entorns personals d'aprenentatge, Ning, Second Life, YouTube, Skype, Facebook, Wikipedia, Flickr, Podcasting, Wikis, Blogs, Digital Storytelling, RSS, Creative Commons, Twitter, Geolocation, Virtual Worlds, E-Books, Videoblogging, Voicethread, etc. Un autèntic festival d'explicacions acurades i estilísticament unitàries, senzillament ben fetes, d'una cinquantena de les màgiques paraules que estan omplint la vida de moltes persones, i la seva activitat professional i personal, a fi que puguin deixar de ser paraules màgiques per esdevenir realitats. A la xarxa hi és tot, sí, ara mateix podem trobar centenars d'explicacions sobre Ning o el que calgui, però s'agraeixen enormement els bancs de continguts solvents, els centres d'autoaprenentatge, si ho voleu veure així, en què un criteri ordenador pensa en la nostra digestió de tantes i tantes coses que ens interessaria conèixer. EDUCAUSE ens ho dóna. Bona digestió.

[287] Wordnik: més que un diccionari

M'agrada Wordnik, aquesta aplicació gratuïta (només si es vol fer alguna aportació a Wordnik cal registrar-s'hi) orientada al lèxic de la llengua anglesa que dóna informacions molt interessants de les paraules, des del punt de vista de l'ús i sense cap voluntat prescriptiva. Les informacions de Wordnik no són habituals en altres eines o diccionaris semblants, i algunes són veritablement curioses. Wordnik mostra frases en què les paraules cercades apareixen en context, d'una banda, i aporta interessantíssima informació sobre la freqüència d'ús de la paraula objecte d'interès al llarg de la història, amb gràfiques diacròniques de la vitalitat de la paraula. Faig una prova: trio robot, paraula inventada pels germans txecs Čapek (Karel, i Josef) el 1920 amb el seu sentit modern (llegiu l'explicació de l'etimologia de robot a l'entrada de Karel Čapek a la Viquipèdia). Wordnik indica, enraonadament, que la paraula es va fer servir sobretot entre 1920 (no abans) i 1950, i que l'ús es va esllanguir força posteriorment. Què més ofereix Wordnik? La pronunciació de les paraules; algunes aparicions recents (de pocs minuts abans) de la paraula cercada a Twitter, plenament contextualitzada; l'etimologia de les paraules; imatges de Flickr que tenen relació amb la paraula cercada; sinònims, antònims; la indicació del nombre de vegades que pots sentir, normalment, la paraula escollida en un període de temps determinat; etc. Wordnik té a la seva base diversos diccionaris de prestigi. Val la pena, veritablement, perdre una estona explorant Wordnik. La part més curiosa, sens dubte, és la de les gràfiques de freqüències. Faig proves amb software, football, esquire, communist i se'm mostren els resultats que es poden veure seguint els enllaços. Esperem que el català tingui aviat una eina d'aquestes característiques.

[286] Twitter a les aules?

Moltes de les noves eines o aplicacions que ens està proporcionant la xarxa tenen una plasticitat fabulosa, que les converteix en aptes per dur a terme activitats impensades inicialment. per qui les va concebre. Els usuaris, doncs, condueixen les eines cap on volen: fenomenal. Perquè el que importa no són tant les eines com els interessos de les persones. Els interessos (i el seu acompliment) romanen, les eines passen. Es dóna la circumstància que diverses eines que moltes persones solen vincular a activitats de passar el temps (o, directament, de perdre el temps, si escoltem els més crítics) acaben revelant-se poderoses en àmbits professionals o acadèmics. Acaben essent reconduïdes pels interessos molt definits de les persones. Facebook n'és un cas clar: algunes persones no hi veuen res més que un espai per tontejar, però una part de l'activitat professional de molts individus passa ja per Facebook. Pel que fa a Twitter, jo mateix havia pensat fins fa quatre dies que era una eina de contacte, i que una eina en què uns amics es van informant d'allò que estan fent, de vegades amb una elevada concreció de detall, no podia oferir res de bo a l'activitat acadèmica i professional. Discrepo, ara, obertament. Per Twitter (per les piulades de les persones que he decidit seguir) m'he assabentat, aquesta setmana, de moltes qüestions rellevants en l'ordre de la meva activitat professional. I el temps perdut a esquivar els comentaris dels companys d'eina que avisen que ja s'han llevat, que han punxat una roda o que se'n van a dormir no m'han pres gaire temps. Hi he comunicat alguns pensaments breus, d'alta banda, a persones que sé que llegeixen el meu Twitter, o he completat una conversa de cafè amb uns amics que segueixen aquesta eina. En fi, molt més que tonteig. Incrusto a continuació un vídeo, “The Twitter Experiment”, de la Facultat d'Arts i Humanitats de la Universitat de Texas (Dallas), que exposa l'ús que fa una professora a classe de Twitter amb finalitat d'afavorir la participació i el debat dels seus estudiants. Els resultats, sorprenents. Crec en aquesta fórmula. És evident que els 140 caràcters de Twitter no permeten produir argumentacions, i que limiten el tipus de text que es genera (que es pot trobar a un clic, amb tot), però també ho és que la facilitat amb què un grup nombrós pot generar opinió i debat, dins i fora de l'aula, és molt gran. La brevetat dels missatges, d'altra banda, des de l'angle de la formació lingüística, pot ser un constrenyiment forçat de gran valor si del que es tracta és de promoure la capacitat de síntesi dels nostres estudiants. Twitter a les aules de llengua, doncs? Val la pena escoltar-ne experiències i valorar la possibilitat d'introduir-ne l'ús, puntualment.

[285] Professionals amb propietat

Una de les claus de la motivació del professorat de llengües de qualsevol centre rau en el fet que senti respectada la seva creativitat, la seva aportació personal, el seu saber fer, la seva experimentació. És imprescindible, des del punt de vista de la gestió del personal docent dels centres d'idiomes, saber detectar els interessos, les passions, les habilitats dels professionals i estimular-ne el desenvolupament i collir-ne els fruits en forma de materials docents i aportacions o innovacions de tota mena. Un dels errors habituals dels centres és aplicar polítiques d'expropiació, de vegades velada, sota mil i una fórmules: "això no ho has fet tu, és el fruit de l'experiència col·lectiva"; "això és del centre, perquè s'ha fet en hores de formació que ha pagat el centre"; "aquest material s'hauria d'haver creat en col·laboració amb altres professionals i no hauria d'haver estat una iniciativa individual", etc. El centre no en treu res d'aplicar fórmules d'expropiació. Al contrari. Algú que ha estat capaç de crear, de tenir una idea brillant, de desenvolupar un prototipus d'alguna cosa, d'experimentar un recurs d'avaluació nou, etc. mereix la confiança i el respecte per allò que ha endegat segurament amb una gran dosi de voluntarisme i compromís i mereix poder gestionar l'espai creatiu que ha desenvolupat amb un màxim de suport. El centre hauria de poder estar orgullós del seu personal innovador, potenciar-lo i aplicar polítiques de promoció i fins de modelització amb la resta de la plantilla. Una bona mesura d'encoratjament d'iniciatives és demanar a les persones innovadores que expliquin (per mitjà d'un taller formatiu, per exemple) allò que han creat o de què se senten orgulloses. Els professionals amb l'autoestima a lloc, amb un autoconcepte adequat, orgullosos del que poden aportar a la institució són, sense cap dubte, la millor llavor de la innovació de l'empresa.

[284] Language awareness

Després d'anys de no sentir a parlar més que dels enfocaments comunicatius en l'ensenyament de llengües trobo encara més interessants les reflexions relacionades amb la consciència lingüística, anomenada language awareness al context anglosaxó, que no tenen el seu focus en els aspectes comunicatius. El corrent de language awareness va sorgir als anys setanta a Anglaterra i a Austràlia per resoldre els problemes seriosos que es plantejaven en l'aprenentatge de l'anglès a les escoles. La figura de referència del corrent és Eric Hawkins, que als anys vuitanta va aglutinar les reflexions fetes sobre la matèria i va arribar a proposar una assignatura pont de language awareness entre les diverses llengües que s'ensenyaven a l'escola a Anglaterra. El corrent de language awareness arriba fins a nosaltres en forma de múltiples ramificacions: l'interès inicial sobre la forma lingüística conviu amb la cerca d'un canvi en les actituds i l'imaginari dels alumnes a fi que s'obrin (o es desvetllin, seguint la terminologia del corrent en llengua francesa) decididament a les llengües. En relació amb aquest interès, al Servei s'han engegat diverses iniciatives de foment de la consciència lingüística de l'alumnat aquest darrer curs 2008-2009, que esperem que es puguin reforçar el 2009-2010. Vull donar notícia, en aquest espai, d'un material alliberat a la xarxa per The Open University dins el projecte Open Course Ware que permet que els professors treballin language awareness amb els seus alumnes. El material (orientat a l'anglès, nivell intermediate) porta per títol “Teaching languages: language awareness”, és senzill i útil i comporta unes dotze hores de feina a l'aprenent. S'hi fan interessants reflexions sobre l'origen i la història de les paraules, sobre famílies de paraules, s'hi plantegen etimologies... El material conté activitats i interessants enllaços (com el que es fa a “The Routes of English”, de la BBC). Pot ser interessant donar-hi un cop d'ull i pensar com introduir la reflexió de consciència lingüística a l'aula.

[283] Cursos gratuïts a la xarxa

Fa dies vam parlar, en un post, de la iniciativa Open Course Ware d'alliberament de continguts digitals a la xarxa, al capdavant de la qual hi ha el MIT i 200 universitats més del món. La iniciativa ha arribat també a universitats catalanes com, per exemple, la UAB, la UOC i la UPC. Una de les universitats de l'àrea catalanoparlant que més s'ha abocat a l'OCW és la Universitat d'Alacant, que ja hi té més de 80 cursos. El principal proveïdor de continguts a l'OCW és el MIT, que hi participa actualment amb gairebé 2.000 cursos (d'un total de 3.638 disponibles). L'accés als contiguts del projecte OCW es pot fer per mitjà del web de l'OCW Consortium que conté un cercador que permet buscar els cursos per idiomes o especialitats. Veig que el català és un dels sis idiomes de cerca (tot i que els recursos en català no són gaires, numèricament), al costat de l'anglès, el xinès, l'espanyol, el neerlandès i el japonès. Una cerca per l'etiqueta languages ens genera 270 ítems, relacionats amb diverses llengües com el llatí, el xinès, el japonès, l'espanyol, el francès, l'alemany, el crioll, i també de múltiples aspectes específics relacionats amb el llenguatge i les llengües. Vull destacar ara mateix continguts com “Am I ready to study in English”, de The Open University (5 hores), d'interès alt per a l'autoaprenentatge; “Getting started on Classical Greek” (10 hores), de The Open University; “Exploring the English Language” (9 hores), de The Open University; “First Year Chinese I” i "First Year Chinese II" de l'Utah State University; “Beginning Japanese”, del MIT; “German: Regionen, Traditionen und Geschichte” (12 hores) de The Open University, etc. Pel que fa als cursos d'universitats de l'Estat espanyol i d'Hispanoamèrica, la forma millor de cerca és des d'OCW Universia, que permet localitzar els continguts per universitats i per àrees de coneixement. Trobo alguns cursos d'idiomes interessants, també, per aquesta via (sobretot d'anglès, cercant per l'àrea de coneixement filologia anglesa). És a dir: abans de crear materials virtuals per a l'aprenentatge d'idiomes, que tenen un cost molt elevat i que s'amortitzen molt lentament i caduquen amb rapidesa, sembla interessant donar un cop d'ull als que les universitats del món que participen en el projecte OCW van alliberant progressivament a la xarxa. Molts dels que he consultat presenten una qualitat mitjana-alta.

[282] Eina per a la detecció del plagi

Espero que el company de feina Ian no consideri un plagi que faci referència a una eina de la qual ell dóna notícia en una entrada a Twitter (és broma!). Em refereixo a Approbo, a la qual acabo de donar-me d'alta i en la qual començo a experimentar: hi he enviat un text de treball, personal, amb aquella angoixa que jo no hagués extret massa, inconscientment, d'una font (de vegades el plagi no és una acció gaire conscient, i menys ara que els autors es difuminen, en certa manera, a la xarxa, per a moltres persones) o, sobretot, que algú altre no hagués copiat el meu text. Em troba cinc textos que hi tenen connexions, però amb tots la coincidència és només d'algunes paraules clau, esparses. La relació és nul·la des de tots els punts de vista. Un d'ells es titula Disseny eficient d'una xarxa d'autobusos en entorns congestionats. Les possibilitats de plagi en un sentit o l'invers són zero. No m'interessen gens (però gens) els autobusos en entorns congestionats. Faig la prova amb alguns fitxers que contenen entrades d'Aprendre llengües i no troba que siguin a Internet idèntiques, en aquest bloc. No vull treure, és clar, conclusions precipitades. Faig alguna altra prova més reeixida, però preocupant. Copio un passatge de la Viquipèdia catalana relatiu a Joan Miró, el deso en un fitxer i el faig analitzar: cap coincidència. Faig el mateix amb un passatge de l'entrada Joan Miró de la Wikipedia en anglès, i detecta a l'instant el plagi. Funciona millor per a l'anglès que per al català? No puc respondre, però el resultat és curiós. Se m'acut una altra pregunta: detecta d'alguna manera la traducció d'un text? Hi ha alguna eina capaç de detectar el plagi que es basa en una traducció d'un text aliè? A banda la precisió o no de l'eina per a l'objectiu a què es destina, se m'acut també si no pot servir un altre objectiu del professorat de llengües o de les persones que elaboren exàmens: trobar textos de naturalesa relativament similar, en absolut plagiats però que tractin (pel lèxic coincident) un mateix tema o corresponguin fins i tot a un mateix àmbit (acadèmic, professional, científic, etc.). Continuaré experimentant amb l'eina: els alumnes de la Facultat estan a punt de lliurar-me un treball... Qualsevol comentari, no cal dir-ho, serà molt ben acollit.

[281] Contra la classe enllaunada

Mai no m'han agradat els llibres de text, les programacions rígides i els materials precuinats i mancats de significació per a l'alumne, descontextualitzats. Sempre he cregut en la llibertat del docent, en la seva creativitat i en la seva capacitat de relacionar la classe de llengua amb les mil i una circumstàncies socials que fan que determinades realitats siguin en un moment determinat rellevants i altres, en canvi, perfectes cadàvers enllaunats. No té sentit que la classe número setze d'un curs que es repeteix cíclicament sempre sigui idèntica a si mateixa, ni que tots els professors que fan el mateix tipus de curs vagin a toc de xiulet fent classes número setze sempre idèntiques a si mateixes. És absurd. Conec molts professors lliures, amb tot, que saben construir artefactes (gairebé explosius) a mida per a cada dia, per a cada sessió. Demà hi ha la final de la Champions i aquests formadors oblidaran les pàgines 82, 83 i 84 del llibre, la fotocòpia rònega de cada edició del curs, els pronoms febles i els quantitatius. I explicaran, per exemple, que Puyol ve del llatí PODIUM, que en català dóna puig; que Iniesta, d'origen llatí, es correspon a la paraula castellana hiniesta o iniesta, amb equivalents catalans ginesta (llegiran els poemes de Carner, Maragall o Leopardi sobre la ginesta?) o italià ginestra. I potser comentaran a l'aula que Henry ('casa poderosa') i Guardiola (de l'arrel WARDON, 'seguir amb els ulls') són dos germanismes i que Busquets ve de bosc, que és una paraula també germànica incorporada al català a través de l'occità... I si els ve la vena crítica (els vindrà, segur), els professors es presentaran a l'aula amb el poema "La croada", on l'incommensurable Pere Quart mostra els homes alienats pel futbol en plena dictadura franquista que s'alcen, "quan s'acosta l'hora", com herois, avançant "entre marcials i amotinats", "com assumits pel fat enorme de les grans ofensives o els grans èxodes". Uns homes l'únic heroisme dels quals és, però, ai las, acudir a l'estadi a veure el futbol, panem et circenses. Necessitem, amics, molta més epopeia. I volem professors valents; professors que un bon dia s'alçurin i decideixin que no explicaran mai més els pronoms febles.

[280] Projectes europeus d'aprenentatge de llengües

Dedico unes ratlles, avui, als projectes d'aprenentatge lingüístic europeus que aplega la publicació recent (2009) Langues, Creativité et Innovation: histoires de réussites européennes (Direcció General d'Educació i Cultura. Programa per a l'educació i la formació al llarg de la vida de la Unió Europea). Hi trobem projectes adreçats a l'aprenentatge d'infants (recurs d'introducció a l'anglès i al francès per a nens i nenes de 3 a 6 anys); a l'aprenentatge de l'anglès d'adults amb handicaps intel·lectuals; recursos adreçats a l'aprenentatge de l'estonià i el danès i un projecte d'aprenentatge en festivals lingüístics. Però els tres projectes que em semblen més interessants són: 1) Euromobil II, programa multimèdia interactiu d'aprenentatge lingüístic i d'informació destinat a afavorir la qualitat dels intercanvis d'estudiants (reforça la llengua i les competències interculturals), que fa servir enregistraments en vídeo (txec, francès, polonès, portuguès, romanès). El curs desenvolupa la comprensió oral i escrita, el vocabulari, les capacitats de comunicació oral i de conversa, la llengua escrita i la llengua parlada. També: 2) Mission Europe, sèrie d'emissions de ràdio que permet seguir una intriga policial bilingüe amb un heroi que és un jugador de jocs de vídeo que emprèn aventures a França, Polònia i Alemanya (novament un terreny apte per a la col·laboració entre la formació i la dinamització lingüístiques). I 3) Programmacción, eina informàtica que permet als professors de llengües crear fitxes personalitzades en el context de realització d'activitats lúdiques d'expressió oral, d'acord amb un enfocament pedagògic centrat en l'estudiant (en espanyol, alemany, italià, hongarès i polonès). Un cop d'ull a aquests projectes pot fer pensar en la possibilitat d'utilitzar-los o, tal vegada, pot donar alguna idea aplicable a les llengües adients, el català per exemple.

[279] Multilingüisme i creativitat, encara

Els beneficis del multilingüisme són múltiples: no tinc cap dubte que un individu multilingüe o potser senzillament obert a les llengües té moltes possibilitats de ser una persona flexible, tolerant, dialogant, un integrant d'això que s'anomena la ciutadania democràtica. La conferència de David Marsh de dijous apuntava en la línia de relacionar el multilingüisme i la creativitat, una de les bases de la innovació. Em sembla una connexió formidable i n'estic segur que la recerca en aquesta línia acabarà demostrant que són dos fets del tot relacionables. Sembla clar que les estratègies creatives que els aprenents apliquen en l'aprenentatge lingüístic o quan proven de comunicar-se en una llengua estrangera són competències que es poden transferir a altres situacions de la vida. Vull donar una breu notícia, precisament, de la investigació que duu a terme CREAM, en ple Any de la Innovació i la Creativitat, sobre aquesta qüestió. Es tracta del projecte "The Contribution of Multilingualism to Creativity", encarregat per l'EACEA (Education, Audiovidual and Culture Executive Agency) de la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea. El projecte es troba en aquest moment en fase d'avaluació. Hi participen experts de 29 països d'Europa. Llegim al web de la iniciativa: "The aim of this project is to examine and validate the contribution of multilingualism to creativity. Other important objectives of the project will be to (a) contribute to the debate launched around the 2009 European Year of Creativity and (b) provide support for a wide dissemination of the findings." Esperem aquestes dades. Els arguments per defensar el multilingüisme i, doncs, la utilitat de llengües com la catalana o altres que no gaudeixen d'una estructura estatal que els empari, poden guanyar força amb recerques com aquesta, que s'ha de completar ben aviat. Caldrà afanyar-se a fer arribar les conclusions als òrgans de govern de les universitats i, en un altre nivell, a transformar-les en missatges de consum que puguin arribar als usuaris dels serveis lingüístics amb claredat informativa i que tinguin la força de conduir més persones que mai cap a l'aprenentatge lingüístic.

[278] Conferència de David Marsh

M'escapo a Barcelona a sentir David Marsh a l'acte organitzat per Linguamón, la Càtedra de multilingüisme Linguamón-UOC i el Cesire Cirel en la conferència que duu per títol "CLIL as a Catalyst for Change i Languages Education". Vivim de prop, a la universitat, el corrent CLIL (o més aviat la introducció progressiva sense gaires reflexions de l'anglès a la docència), tot i que es tracta d'una metodologia desenvolupada sobretot en altres nivells educatius. Marsh és indubtablement un guru d'aquesta metodologia que es revela crucial en aquest moment per obrir els alumnes al multilingüisme o al coneixement d'altres llengües (sobretot l'anglès). Tal com ens ha recordat Isidor Marí en la introducció del ponent, Marsh té una solidíssima trajectòria des dels anys vuitanta sobre ensenyament i multilingüisme i és un dels fonamentadors de la metodologia CLIL. La intervenció de Marsh ha estat la d'un gran personatge que ho sap, s'ho creu i hi juga: l'hem vist traspuant un entusiasme desbordat pel mètode, divertint-se i divertint (amb un registre irònic incessant: ha començat comparant el CLIL amb el Cirque du Soleil) comunicant, sobretot, passió i creença. Diria que ha oficiat la seva conferència, i que hem vist, sobretot, entusiasme i espectacle. Isidor Marí ha anunciat la publicació d'una entrevista que li ha fet Miquel Strubell aprofitant la seva estada a Catalunya que apareixerà pròximament, al web de Linguamón. S'hi reflectirà, segurament, el pensament de Marsh d'una forma més sistemàtica. Avui el guru del CLIL ha actuat i interactuat molt (el diàleg amb el públic ha estat constant) i ha subratllat, des d'un convenciment absolut, els èxits del CLIL al continent europeu (ha citat els casos del País Basc, Catalunya, Itàlia, Holanda, Àustria, etc.), tot indicant que qualsevol canvi en un sistema educatiu necessita uns vint anys per implantar-se. També ha insistit en l'oportunitat que aquest corrent constitueix per canviar les polítiques educatives. Marsh s'ha mostrat un fervent defensor del learning by doing que el CLIL exemplifica i del constructivisme imprescindible perquè el CLIL funcioni (línia pedagògica que, segons ell, és el secret de l'èxit del sistema educatiu de Finlàndia, on resideix). M'han semblat decisives les referències al component motivacional que hi ha a la base del CLIL i tot un vessant interessantíssim de recerca recent de Marsh sobre el fet que les persones multilingües (via CLIL, per exemple) són més ràpides, flexibles i, sobretot, creatives, que les monolingües: "multilinguals have more potential for creative thinking than monolinguals". Els avantatges del multilingüisme, segons Marsh, són pertot: en memòria, en capacitat metalingüística, en consciència sobre les llengües, en els efectes positius en les malalties neurogeneratives dels adults... Marsh ha fet referència, al final de l'exposició, al Clil Cascade Network (CCN), projecte cofinançat per la Comissió Europea que David Marsh coordina i que s'orienta a fer un suport als formadors CLIL de diversos nivells educatius i diverses llengües. Es tracta d'un recurs imprescindible per estar al corrent d'aquesta metodologia educativa en expansió.

[277] Amfibis, híbrids i polialfabetitzats

Tot el que ens ajudi a conèixer els nostres alumnes és fonamental per entendre el nostre paper educatiu. Vull deixar una breu constància, avui, de l'obra d'Alejandro Piscitelli (autor de Ciberculturas 2.0), presentada no fa gaire a Buenos Aires, Nativos digitales: dieta cognitiva, inteligencia colectiva y arquitectura de la participación (Buenos Aires: Santillana, 2008), de la qual aquesta entrevista amb l'autor a LaVoz.com.ar (26/5/2009) és un bon aperçu. Recomano llegir les paraules de Piscitelli, que anticipen l'interès del llibre. Perquè els nois i noies de la generació Y, nascuts després de 1980, són ja el nostre públic majoritari als serveis lingüístics universitaris, els consumidors de formació lingüística i els generadors de productes verbals. Piscitelli defensa a l'entrevista la ja clàssica categoria dels nadius digitals (no necessàriament definida per l'edat) i la lluita cultural profunda que subjau al fenomen de la nova cultura digital, lluita en què una part, la tradicional, defensa aferrissadament la cultura del llibre i de la lectura profunda davant la cultura de la socialització i el mashup. La posició de Piscitelli és clara: "El libro es el libro y la pantalla es la pantalla, y es una pérdida de experiencia y de mundo no estar en uno de estos dos. Por eso hay que ser anfibio, híbrido y polialfabetizado". L'entrevista insisteix força en els temes educatius. M'interessen les visions del docent com a "creador de conflictes", i la de les possibilitats que dóna la xarxa per un ensenyament personalitzat al màxim ("Hoy existen herramientas de personalización de la educación como no han existido nunca"). L'autor fa referència, també, a les competències de Jenkins per a una alfabetització digital (consulteu el post d'Aprendre llengües en què s'hi va fer referència): "Ahora se dan más en el campo lúdico que en el campo del conocimiento, pero habrá que llevarlas a la escuela". Provarem de trobar el llibre. L'entrevista a Piscitelli, de moment, suggereix.

[276] Joc contra el plagi acadèmic

Sempre he pensat que els serveis lingüístics universitaris tracten amb un producte que la comunitat a què s'orienten els hauria de prendre de les mans. Tot allò que es refereix a la llengua, en un àmbit com el de l’ensenyament superior, hauria de ser considerat clau, una condició sine qua non de dels productes que s'hi generen. L’adequació formal de les produccions verbals que són objecte de construcció i transacció a la universitat no és un afegitó final, un accessori, un vernís últim, una pàtina embellidora. La cura lingüística no té res a veure amb una operació d’última hora, semblant a l’acció de sotmetre un text a un verificador ortogràfic. Res d’això. La formalització lingüística i comunicativa és consubstancial a les produccions universitàries, i la seva adequació allò que fa, ras i curt, que ho siguin o no ho siguin. Aquesta evidència hauria de situar la formació i el suport lingüístics que proporcionen els serveis de llengües de les universitats en un lloc central del sistema. A banda la qüestió crucial del tractament que donen a aquestes qüestions els nous plans d’estudi, i de l’espai d’intervenció (o no) que tenen els serveis lingüístics en aquest tema, cal espavilar-se a provar nous llenguatges per arribar al públic universitari. Les unitats de dinamització dels serveis lingüístics fa temps que fan molt bona feina en aquesta línia. El vessant lúdic és una possibilitat, indubtablement. El Servei de Llengües de la UAB l’ha explotat amb recursos com Incògnit. Vull donar a conèixer, des d'aquí, un joc divertit que pretén conscienciar els estudiants de la necessitat que no plagiïn (consulteu el material interuniversitari Argumenta si voleu consells per evitar el plagi). Es tracta d’un recurs interessant, que dóna idees i apunta maneres de fer, generat per la University of British Columbia per mitjà del seu Academic Integrity Ressource Center.

[275] WolframAlpha: alguna pregunta més?

WolframAlpha, de Stephen Wolfram, ja és aquí. Es tracta del nou cercador a Internet que havia de deixar enrere Google i constituir un nou paradigma en la cerca d'informació, el cercador que anuncia que és capaç de respondre qualsevol pregunta objectiva. És una mena de computador al qual s'hauria d'afegir el coneixement enciclopèdic d'Internet (computador + enciclopèdia). Es presenta com "the first step in an ambitious, long-term project to make all systematic knowledge immediately computable by anyone. You enter your question or calculation, and Wolfram|Alpha uses its built-in algorithms and growing collection of data to compute the answer". Li faig algunes preguntes en llenguatge natural (aquesta és una de les seves característiques destacades, entén el llenguatge dels humans). De moment només entén l'anglès (espero que aquesta qüestió no s'assumeixi com un fet natural, com ja sembla que s'hagi assumit, actualment, que la ciència es fa en anglès). Començo per una pregunta senzilleta: "Where is Barcelona" i em respon això. Li pregunto a continuació "How large is the Earth" i em respon això. Li pregunto, encara, "Where is Bin Laden" i només em pot dir això altre. Li pregunto també "What is the best ressource to learn catalan" i em respon: "WolframAlpha isn't sure what to do with your input". Tot allò que no sigui calculable o factual no pot tenir resposta a WolframAlpha. És el moment, evidentment, de començar a conèixer aquesta eina que tot just ha arribat. Les respostes a preguntes relacionades amb la llengua em satisfan: té alguns exemples de cerques sobre llengües que semblen interessants com per exemple informació sobre una llengua o els seus parlants, comparació de llengües, dades dels idiomes que es parlen en un país. Vegeu, per exemple, el que respon a la cerca de llengües de l'estat espanyol; o el que respon a la petició de dades comparatives català-finès (prou interessant). Llegeixo per aquí i per allà que l'eina no respon exactament al que se n'esperava, però que té un indubtable valor. Se n'opina, en general, que potser és poc menys que una gran calculadora de dades objectives i es rebutja la comparació amb Google, perquè són eines diferents: Google ens dóna documents; WolframAlpha calcula respostes. Entre les opinions que llegeixo veig que predomina la idea que és una aportació interessant, però complementària, i que no es pot considerar, com s'havia anunciat, que sigui una veritable revolució del coneixement. Encoratjo, des d'aquí, els lectors d'Aprendre Llengües a aportar al bloc tot el que els sembli interessant mentre utilitzin aquest nou giny de cerca des del punt de vista de l'ensenyament-aprenentatge de llengües.

[274] Comunicar la ciència

Les acadèmies d'idiomes universitàries han de carregar piles: les necessitats idiomàtiques genuïnament universitàries no són tant dominar el català, el castellà i l'anglès (sobretot l'anglès: hi ha una focalització desmesurada en l'aprenentatge d'aquesta llengua, que no deixa veure res més...), com saber comunicar la ciència. És això. Es pot saber tot l'anglès del món i no poder comunicar com un estudiant o un investigador universitari, no tenir la llengua suficient. Suspendre, per tant, estrepitosament, com a estudiant i investigador. La comunicació de la ciència demana reflexió, consciència crítica sobre l'ús de la llengua, competències comunicatives que van més enllà de l'estricte ús del codi lingüístic. Si un estudiant universitari, per exemple, no pot reflexionar sobre com ha de donar unes dades fruit de la recerca, per exemple, al seu públic lector; si no pot o no sap reflexionar sobre el format més adequat (menys feixuc, més visual, més estratègic) amb què ha de lliurar les seves dades a l'audiència; i, encara, si no sap trobar les eines que li permetin expressar aquestes dades tal com les imagina (el coneixement de les eines ben sovint és a la base de la imaginació de com formalitzar les dades!) és un estudiant que ha fracassat. I podria ser que tingués un nivell sisè d'anglès. ¿No hi ha manera que la comunicació acadèmica i científica a la universitat sigui vista com una prioritat, com un objecte real d'ensenyament-aprenentatge a càrrec d'un professional? ¿A quins especialistes (no s'hi val a pressuposar a tot professor universitari la capacitat de transmetre coneixements adequats sobre comunicació acadèmica i científica, és clar!) s'encarrega la capacitació comunicativa dels estudiants? Quina oficina, departament, servei, centre, assumeix la direcció, l'orientació, en aquesta qüestió? És trist, però ens movem entre les mirades de reüll dels regnes de taifes i les visions estèrilment territorials, i, a l'hora de la veritat, l'erma terra de ningú: perquè ningú no sembla capaç d'articular seriosament l'ensenyament als universitaris de la llengua que realment els pertoca d'aprendre a la universitat. No vull acabar aquesta entrada sense parlar d'una eina útil, Chartle.net, una magnífica aplicació gratuïta a la xarxa que permet elaborar gràfiques estadístiques (per a les opcions bàsiques no cal ni registrar-se), amb altes possibilitats de personalització, i incorporar-les després a una pàgina web. Doneu un cop d'ull, si us ve de gust, a aquest instructiu tutorial. ¿Qui s'ocuparà de fer arribar eines com aquesta, als estudiants, i de donar-los els criteris per usar-les? ¿Per què els serveis lingüístics universitaris catalans no s'aboquen a ensenyar a comunicar la ciència, com fan els serveis lingüístics de tantes universitats del món?

[273] Xarxes semàntiques

Sento una especial fascinació per les eines que ens mostren d'una manera gràfica les relacions semàntiques entre les paraules. Vull parlar ara breument de Lexipedia, un recurs en línia construït sobre el software multilingüe ConceptNet (empresa Vantage Learning). L'aplicació opera amb els idiomes anglès, neerlandès, francès, alemany, italià i espanyol. Resulta espectacular seleccionar llengua i introduir a continuació una paraula i veure com es desplega al teu davant tota una xarxa semàntica que vincula la paraula inicial amb altres amb les quals té una connexió de sentit (sinonímia, antonímia i els anomenats fuzzynyms). L'eina també dóna les indicacions de la categoria de la paraula, marcades amb codis de colors. No hi falten tampoc les definicions dels mots, els exemples i la possibilitat de sentir-ne la pronúncia (per bé que aquest darrer aspecte no sembla funcionar). Hi trobo a faltar, decididament, la possibilitat de desar (en forma d'imatges, per exemple), les xarxes semàntiques generades i també alguna opció d'impressió. Tot amb tot, les aplicacions de l'eina a l'aprenentatge són impressionants: a banda el potencial de treball multilingüe, comparant xarxes en diverses llengües, és clar que aquesta eina ens ajuda extraordinàriament a preparar el terreny per als nostres textos orals o escrits, per posar un exemple. Imaginem que hem de fer una exposició oral sobre la veritat a classe d'anglès: introduïm true a Lexipedia i se'ns mostra una extraordinària xarxa amb més de 50 paraules relacionades. Espigolant-ne mitja dotzena d'oportunes estem en bones condicions de començar a produir el nostre text amb rigor lèxic. Encara més, és clar, si cerquem les xarxes d'altres paraules clau de la nostra producció. Vet aquí una altra eina, doncs, per a l'entorn personal d'aprenentatge.

[272] Comparar escoles d'idiomes d'Europa

Molt sovint des dels centres d'idiomes es necessiten dades comparatives relacionades amb diversos paràmetres d'altres centres de llengües. Dono a conèixer breument Eurolanguages.com, amb seu a Dublín. Es tracta d'un projecte en creixement, que va començar el 2008 i que actualment ja té indexades més de 100 escoles d'idiomes i suma ja més de 700 cursos en 8 idiomes i 13 països. No és gaire encara, si tenim en compte el volum enorme d'escoles d'idiomes, però les possibilitats de consulta i comparació ja comencen a ser interessants per als gestors de la formació dels centres d'idiomes. Les dades que ens ofereix Eurolanguages.com estan relacionades amb el preu, les qualificacions obtingudes pels estudiants i la classificació dels centres. Els centres d'idiomes poden també donar-s'hi d'alta. No cal dir que l'interès per a l'aprenent és també molt gran. Eurolanguages.com és conscient que "Finding and confirming a place on an international language course is difficult, and searching online isn’t always helpful. There are thousands of results for every destination, without any indication as to which one is best. So how can anyone decide on which city? which school? and at what price? who do you contact? and who can you trust? You can trust us. We offer you more choice than ever before, with up-to-date information on all available schools and courses, and the insight and tools to compare them." Cal tenir present que Eurolanguages també dóna l'opció als aprenents de fer una reserva en els centres de què obtenen informació. Bona cerca.

[271] Tot fent servir la Viquipèdia

Els formadors i els aprenents de llengües fan un ús constant i reiterat de la Viquipèdia, una eina d'intel·ligència col·lectiva, paradigmàtica del que s'ha anomenat la filosofia web 2.0. Les possibilitats de consulta per a tots dos col·lectius són àmplies i els continguts lingüístics i de tota mena hi creixen a diari. Diversos professionals de les llengües, d'altra banda, conviden els seus aprenents a deixar-hi traça, en ple aprenentatge de llengua, sobretot amb tasques d'expressió escrita. Vull donar notícia, des d'aquí, de dues eines que ens ajuden a moure'ns per la Viquipèdia. Una és wikiAlarm, que ens permet rebre un avís quan altres persones modifiquen les pàgines de la Viquipèdia en què hem esmerçat, potser, força temps de redacció. Qualsevol alteració, per petita que sigui, ens serà notificada. La mateixa aplicació ens permet també seguir les modificacions de qualsevol article de la Viquipèdia, de manera que podem estar avisats ràpidament de tot allò que es mou en aquest espai de referència relacionat amb els temes que ens interessen. Una altra eina molt interessant és la Wikimindmap, recurs que aplica la filosofia dels mapes conceptuals de què la xarxa va plena a la Viquipèdia en diversos idiomes (hi ha també el català, entre onze llengües). La Wikimindmap ens permet navegar més fàcilment per la Viquipèdia perquè ens mostra el mapa de tots els articles que conté que es relacionen amb l'article que ens interessi. Dos recursos, doncs, per usar millor la Viquipèdia: un detector d'alteracions dels articles i el mapa conceptual d'aquesta eina sensacional creada pels internautes.

[270] Gestionar els processos formatius

Els autoaprenents i els formadors d'autoaprenentatge estan de sort. Vull parlar breument, avui, d'Study-HQ, una eina especialment adequada per als estudiants universitaris que ajuda en l'autogestió del processos de formació. Ens hi hem de registrar i després podrem fer un bon seguiment del temps que dediquem a l'estudi, i portar una bona planificació de les activitats i anotar els resultats que anem obtenint. L'eina ens deixa tenir-hi obertes diverses matèries i indicar el temps d'estudi, descriure les tasques que fem, els problemes que se'ns presenten i la forma de resoldre'ls. Study-HQ té també utilitats estadístiques, que ens permeten obtenir dades setmanals o mensuals del nostre progrés. Veiem que l'aplicació també permet una programació que ens envia missatges de correu electrònic per avisar-nos de les tasques que hem de fer o lliurar. Sense cap mena de dubte es tracta d'una eina amb possibilitats d'ús als centres d'autoaprenentatge i perfectament aplicable al treball de planificació i metacognició dels estudiants. I que es revela molt oportuna en el context de l'Espai Europeu d'Educació Superior. Aquí teniu un vídeo de l'aplicació. No proveu d'apujar el volum perquè no hi ha so.

[269] Llegir el (meu) diari

Tot es precipita cap a la responsabilitat, el criteri i la decisió de l'individu. Anar a comprar un diari ple d'escrits molts dels quals no ens interessen en absolut (quin percentatge del diari que comprem, si encara en comprem, és veritablement rellevant per a nosaltres?) és ja un absurd. Els diaris del segle passat contenien les notícies que, en general, a l'engròs, podien interessar el seu públic lector. Però ara el ciutadà del segle XXI es revolta pel dret personal a triar, a decidir allò que vol que digui el seu diari. Ara ja ens sembla una pèrdua de temps (i de recursos naturals, en un altre sentit) que ens caiguin a les mans planes plenes de textos que no són significatius per a nosaltres. La qüestió ja està resolta, però: amb aplicacions a la xarxa com MeeHive, un agregador que ens permet crear el nostre diari, amb actualitzacions periòdiques, amb la forma d'un diari. Un diari radicalment únic com nosaltres i ajustat estretament a allò que ens interessa. Es tracta senzillament de subscriure-s'hi, de determinar el tipus de notícies que es volen rebre (o feeds de diversos mitjans, blocs, o cerques que ens interessin) i ja podem començar a llegir-lo, cada dia del tot personal. El nostre diari permet també, com totes les aplicacions del web social, que compartim notícies amb altres lectors dels seus diaris. Les possibilitats de MeeHive en l'ensenyament-aprenentatge de llengües són òbvies: la creació del periòdic personal fàcilment es pot considerar una tasca o un projecte a la classe de llengua, i l'explotació des del punt de vista lingüístic (des de plantejaments monolingües o plurilingües) pot ser riquíssima. MeeHive, doncs, és una bona opció en aquesta línia: doneu un cop d'ull al vídeo explicatiu que incrusto més avall. Acabo: la nova tecnologia està liquidant els productes estàndard, vàlids per a tothom. Constitueix una manca de subtilitat personal imperdonable, en ple segle XXI, esdevenir per falta de recursos un clon del nostre veí, compartir-hi uns hipotètics interessos que algú altre ha decidit per nosaltres. Aviat qui no sàpiga 1) determinar clarament què vol i, sobretot, 2) comunicar-ho a les eines que l'hi han de facilitar esdevindrà un nàufrag en un oceà curull de signes sense sentit. És l'hora dels ciutadans amb esperit crític, amb criteri, amb capacitat de decisió i que disposin alhora de les habilitats tecnològiques que els permetin exercir-los.

Meehive Intro from Meehive on Vimeo.

[268] Aprenentatge autònom de llengües en tàndem

Dies enrere parlàvem de paraules buides en l'àmbit de les llengües a la universitat. N'estic segur que una altra d'aquestes paraules sovint utilitzades superficialment és tàndem lingüístic. Diverses universitats, començant per la UAB (la revista El Campus de març dedicava un article a aquesta qüestió: "Puja al tàndem lingüístic!", p. 16 i 17) tenen disponible per mitjà dels serveis lingüístics o entitats d'acollida la possibilitat que dues persones (solen ser un nouvingut i un autòcton) intercanviïn l'aprenentatge de llengües. Un tàndem és això, dues persones en acció. No aconsegueixo, però, trobar mai gran cosa explícita rere aquestes activitats, gran cosa més que algú que possibilita des del punt de vista organitzatiu que dues persones es trobin i aprenguin l'un la llengua de l'altre, generalment, o una llengua ben sabuda per l'altre. I després campi qui pugui. On és la reflexió per a un aprenentatge òptim? Perquè rere un tàndem lingüístic hi ha tota una colla d'implicacions metodològiques que són decisives a l'hora de realitzar un bon aprenentatge de llengua. Aborda de manera excel·lent aquesta qüestió el recull d'articles El aprendizaje autónomo de lenguas en tàndem. Principios, estrategias y experiencias de integración, coordinat per Ana Ojanguren i Margarita Blanco i publicat per la Universitat d'Oviedo (2006). Es tracta d'una obra adreçada a professors de llengua, assessors lingüístics i persones que vulguin donar suport a activitats de tàndem lingüístic. La publicació recull part dels resultats del projecte ODL (Open and Distance Learning) finançat per la Unió Europea, en què han participat 12 universitats del continent. El text es divideix en cinc seccions: 1) la primera es dedica a explicar els conceptes essencials d'aquesta mena d'aprenentatge (hi destaca un article de David Little sobre tàndem i autonomia de l'aprenent); 2) la segona descriu alguns dels factors que es relacionen amb l'eficàcia d'aquest model d'aprenentatge; 3) la tercera tracta del suport a l'aprenentatge en tàndem i de la figura de l'assessor, tutor o assistent a les diverses institucions on s'ha implantat l'aprenentatge en tàndem; 4) la quarta secció informa de les diverses possibilitats de suport en l'aprenentatge en tàndem (tant per a estudiants com per a assessors); 5) i la cinquena secció recull les experiències d'integració d'aprenentatge en tàndem a l'educació superior en institucions educatives de diversos països (universitats de Sheffield, de Bochum, d'Oviedo, etc.). Fins i tot s'aborda la integració d'aquesta activitat en els plans d'estudi universitaris. L'activitat de tàndem lingüístic, amb aquesta interessant publicació al davant, guanya un gruix immens. Un gruix que és satisfactori trobar en la fecunda cruïlla entre les àrees de dinamització lingüística i de formació i autoaprenentatge, perquè tot allò que és interdisciplinari és sempre molt més ric que allò que és estanc.

[267] L'educació mata la creativitat?

Al centre educatiu on treballo hem endegat un canvi cultural complex, però que estic segur que recollirà els seus fruits. Ja ho està començant a fer. Són ja diverses les persones que han optat per un sharism organitzat (de l'altre sharism, el caòtic, el dels passadissos, el cafè o la sala de professors no cal parlar-ne; és importantíssim, és clar, però no respon a cap planificació de la gestió del coneixement) posant a disposició de tots els companys de feina coneixements ben diversos en espais adients. En aquest context Liz Streater, professora d'anglès del Servei de Llengües, m'ha enviat un vídeo fenomenal que s'adiu del tot amb una preocupació personal (també meva) i que crec que hauria de ser la preocupació de qualsevol organització educativa. I a diversos nivells (alumnes, staff). Es tracta del vídeo que recull una intervenció de Ken Robinson a les TED Conferences de l'any 2006 als EUA. Una intervenció que duu per títol “Do schools kill creativity?” El discurs de Robinson és deliciós, ple de notes d'humor (voreja el subgènere del monòleg humorístic) i ple, sobretot, d'apreciacions subtils. La idea central de Robinson és que la creativitat és essencial en l'ésser humà (tant com l'alfabetització) i que justament els sistemes educatius (tots) no fan altra cosa que liquidar-la de manera obstinada. M'agrada especialment el passatge en què Robinson parla de com és d'important no tenir por d'equivocar-se, saber assumir riscos, no renunciar a la creativitat personal. Conduint el tema cap a l'aprenentatge de llengües: les persones relacionades amb l'ensenyament-aprenentatge idiomàtic sabem que la por a l'aula no ajuda gens, que assumir riscos i llançar-se és una de les claus de l'èxit en l'aprenentatge d'una llengua. Els formadors i tota la institució educativa haurien de reflexionar sobre fins a quin punt respecten i fomenten la creativitat, l'absència de por dels seus alumnes. I l'organització educativa hauria de pensar, també, és clar, si considera important o no la creativitat dels seus empleats, com l'estimula i com l'acull. Incrusto el vídeo de Robinson, en dues parts. He triat de YouTube la versió en anglès subtitulada en portuguès (hi ha també la la xarxa a versió en castellà, però de castellà ja en sabem).

[266] Plataformes sense plataforma

Llegeixo un article interessant d'Enrique Dans, "Educación online: plataformas educativas y el dilema de la apertura", aparegut a la Revista Universidad y Sociedad del Conocimiento. La reflexió de l'autor se centra en la tendència que viuen les organitzacions formatives despertes d'anar superant la seva formació uniforme basada en els Learning Management Systems i anar-se obrint a la utilització d'eines independents escollides per l'alumne i relacionades entre si d'una manera laxa (les small pieces loosely joined a què ens referíem fa temps). Els plantejaments de Dans coincideixen de ple amb observacions que ja hem anat desgranant des d'Aprendre llengües a partir de lectures espigolades ací i allà (llegiu, per exemple, els posts dedicats als entorns d'aprenentatge personal, els PLE) i ens refermen en la visió que els campus virtuals caduquen. Caduquen perquè encorsetar l'aprenentatge, en un moment d'hiperabundància de continguts i de canals d'accés a continguts i d'accés a eventuals companys d'aprenentatge (mestres-alumnes) és ja una activitat podríem dir-ne noucentista. No hi ha res més ridícul, avui dia, que ficar-se en una cofurna (campus) virtual. Els (auto)aprenents del segle XXI no poden acceptar més límits ni restriccions a la seva forma d'aprendre: ni continguts precuinats, ni canals de comunicació establerts, ni companys de classe numerats i ordenats alfabèticament! Retorno a l'article de Dans. L'autor hi fa una reflexió en profunditat sobre l'estratègia que han d'adoptar les organitzacions respecte al grau d'obertura que vulguin donar als seus continguts i respecte al grau d'obertura amb què s'han de formar els seus alumnes: l'evolució de la xarxa i dels usos que se'n fan aboca a l'aprenentatge amb metodologies basades en la plataforma sense plataforma, en el mashup, en l'entorn personal d'aprenentatge. Així, els entorns controlats (Blackboard, el principal, i Moodle, l'alternativa basada en codi obert) topen amb la filosofia del web 2.0, que obre les portes de bat a bat a l'originalitat, la indistinció dels espais formatius i els que no ho són, la creativitat sense límits de l'estudiant, i que esbatana espais, també, a un aprenentatge ubicu i basat en les eines al núvol, com se sol dir, o lluny de cap territori local. Treballar amb campus virtuals pot representar, segons Dans, per als joves estudiants, "renunciar a una filosofia de trabajo aprendida mediante la práctica a través de horas de navegación". És interessant el repàs que fa l'autor de les eines que tenen a les plataformes sense plataforma els joves estudiants alliberats de la dictadura formativa del XX i dels seus darrers cops de cua, les plataformes LMS: blocs, feeds RSS, tagging, watchlists, planets, folksonomies, etc. Tal com indica Dans, l'opció per les plataformes sense plataforma reclama unes organitzacions amb un grau elevat de maduresa: "la decisión de optar por una "plataforma sin plataforma" resulta, en contra de lo intuitivo, más compleja para las instituciones que la de simplemente seguir la "hoja de ruta" marcada por una plataforma y su inventario de herramientas." Estan madures les organitzacions per fer aquest salt? Seran capaços els centres de formació com ara les acadèmies de llengües universitàries d'ajudar els aprenents a alliberar-se, per fi, de la tirania que arrossega des de fa segles l'activitat formativa? M'agradaria creure que sí.

[265] Power... què?

Animoto és una eina innovadora per crear presentacions que relega els consabuts powerpoints a una altra dimensió: genera automàticament les nostres presentacions, en vídeo, amb un marcat segell de professionalitat i ens resol una tasca que amb tota probabilitat hauríem trigat dies a resoldre. A partir de la nostra elecció de música, fotografies o textos, l'aplicació ens munta (a nosaltres o als alumnes del nostre centre) un vídeo de gran qualitat que substitueix la nostra presentació clàssica. Cal destacar-ne les facilitats per compartir els vídeos creats (via missatges, incrustant-los en un bloc, enviant-los a YouTube, etc.). Les possibilitats d'ajustament d'opcions són múltiples, com és habitual en aquestes aplicacions (velocitat, tempo de la música, etc.). L'opció del remix també s'hi preveu. Llegim al web d'Animoto: “No two Animoto videos are ever the same, and our Remix button lets you quickly remix your videos to create a completely new video. Use our one-click remix to instantly create a new video, or do a complete remix with new photos and music.” Dono un enllaç a un vídeo creat amb Animoto, elaborat per un estudiant, que dóna una idea del que permet fer l'eina. No tinc cap dubte de la utilitat de l'aplicació a les classes de llengua o mentre els nostres estudiants universitaris fan presentacions orals a les aules. Una eina més, doncs, al servei de la millora de les competències comunicatives.

[264] Identificar qualsevol llengua escrita

Avui vull donar notícia d'un web interessant per a les persones que estem sensibilitzades per totes les qüestions relacionades amb les llengües, la diversitat lingüística, la manera com s'escriuen les llengües del món. Es tracta d'una eina fascinant, Langid, que ens permet introduir un fragment de qualsevol mena de text en qualsevol llengua i ens indica ràpidament a quina llengua pertany. Acabo de fer algunes proves amb l'aplicació, que és gratuïta. Em funciona bé en diverses provatures, tot i que hi entro algunes frases en les variants dialectals valenciana (un text amb un meua, per exemple) i balear (una primera persona verbal amb desinència zero) del català i no les reconeix: les considera espanyol i francès respectivament. També he de dir que m'hi sobren les banderetes nacionals associades (la bandera que correspon a l'èuscar és mitja bandera espanyola i mitja de francesa!), i que preferiria veure un mapa de localització de la llengua en qüestió i poder tenir alguna dada ràpida sobre l'idioma (nombre de parlants, alfabet que fa servir, etc.). Langid permet identificar la llengua de fragments de text, de fitxers, de textos del Twitter, de missatges de correu electrònic... Em fa gràcia haver descobert aquesta aplicació quan justament dijous, dia de Sant Jordi, el Servei de Llengües de la UAB va organitzar un concurs d'identificació de la llengua en què apareix escrita la frase Un món de llengües, que es presentava als participants en 19 idiomes. Ara he pogut saber ràpidament que Diller Dünyasi és la solució turca. El concurs es va tancar divendres amb unes dues-centes persones participants que aspiren a guanyar un iPod.

[263] Circuits d'intel·ligència col·lectiva

Aquests dies a la feina vivim la inquietud tecnològica a què em referia dies enrere en un post. Una de les decisions recents i que fa una setmana vaig explicar públicament ha estat crear una eina de treball al servei del professorat, entre un feix d'altres eines, que permeti recopilar informació de totes les aplicacions a la xarxa per a l'ensenyament-aprenentatge de llengües que entre tots els col·legues del Servei anem coneixent. Aquesta eina vol ajudar a evitar la situació de confusió tan típica que es mostra molt clarament al còmic amb què acompanyo aquest text. La clau de la proposta , és clar, és el circuit de gestió del coneixement a què va associada: la Unitat de Formació i Autoaprenentatge gestiona aquesta eina i la manté; el professorat (idealment per mitjà de sindicació) consulta i rep totes les noves entrades incoprorades a l'eina, que tracten de noves aplicacions a la xarxa, i, a partir del convenciment de les bondats de la intel·ligència col·lectiva, tothom pot fer arribar noves eines al repositori central i comentar les que li sembli. També es demana del professorat que retorni feedback perquè els col·legues puguin saber quines eines està utilitzant cadascú i quina opinió mereixen al professorat. La Unitat de Formació i Autoaprenentatge també potencia l'experimentació a peu d'aula amb les aplicacions basades en la tecnologia i promou la formació que es consideri necessària sobre la qüestió. Les respostes del professorat, de moment, han estat molt positives.

[262] Llengua i maduresa organitzacional

L'observació analítica de la praxi lingüística i comunicativa és un dels baròmetres que ajuden a determinar amb més precisió la maduresa d'una organització. Correspondria al nivell més baix de maduresa la manca d'unificació de la terminologia bàsica per referir-se a realitats rellevants per a l'empresa: seria el cas d'una universitat, per exemple, que utilitzés indistintament etiquetes com formació bimodal o formació semipresencial per referir-se a realitats idèntiques; o una sola denominació (massa) rica en sentits com assessorament, per exemple, per referir-se a realitats diferents, que convindria poder anomenar també diferentment. Una organització que no és capaç d'anomenar de manera unívoca les realitats rellevants que manipula és més que probable que no pensi bé. És una organització baldera: res no s'hi ajusta. He observat que a les organitzacions balderes molts actes comunicatius són innecessaris i pura faramalla formal i ritual i que el 90 % del paper que hi circula és paper mullat. Hi ha empreses, en canvi, en què es consensua un llenguatge per referir-se a les realitats rellevants i properes. No hi ha dubte que aquest és un bon indici de maduresa. Ara: es pot compartir un llenguatge a molts nivells. I un altre símptoma d'adolescència institucional, precisament, és la posada en circulació d'un llenguatge compartit però buit, insubstancial, que no té ni un mil·límetre de gruix al dessota. En aquests casos l'empresa comença a dir i repetir paraules de moda, allò que sembla que sona bé. En aquest tipus d'organitzacions ara mateix tot és adjectivat de dospuntzero i aviat (temps al temps) s'hi començarà a aplicar, n'estic segur, l'adjectiu semàntic a tort i a dret quan es comenci a estendre imparablement el terme web semàntica (aleshores hi haurà, segur, administració semàntica, formació semàntica, certificació semàntica, coordinadors semàntics, blocs i wikis semàntics i fins i tot es veurà la necessitat de referir-se a una semàntica semàntica). Hi ha termes que sembla que tinguin tots els números per ser usats amb una buidor esfereïdora: a l'àmbit de les llengües a la universitat els comodins sense rerefons estel·lars són, sens dubte, gestió del multilingüisme i sostenibilitat lingüística. Sense encomanar-se a Linguamón ni a Albert Bastardas es poden arribar a construir impunement frases com “Hem de fer una política lingüística basada en una bona gestió del multilingüisme a fi de contribuir a la sostenibilitat lingüística”, que poden arrencar alguns aplaudiments. A l'empresa madura, en canvi, la llengua que utilitzen els seus professionals i dirigents se li ajusta al cos com un vestit a mida. Els actes de comunicació formal són els imprescindibles i vinculen sempre les persones a uns compromisos basats en la paraula; els textos escrits valen; parlar no és mai perdre el temps; hi ha un respecte reverencial per la paraula donada; tothom sap com anomenar allò que té al davant, o ho investiga. I la principal ocupació dels professionals no és altra que construir aferrissadament, dia rere dia, el gruix del que diuen.

[261] SoopBook: crear llibres col·laborativament

Sant Jordi és un moment excel·lent per motivar la lectura entre els alumnes de llengües, evidentment, i també per fer-los participar en activitats d'escriptura. No hi ha centre vinculat amb les llengües que no organitzi alguna mena de certamen literari al voltant d'aquesta diada. Les possibilitats que ens dóna la xarxa relacionades amb l'escriptura d'obra literària són extraordinàries i es poden convertir en un bon recurs a les aules d'idiomes. Vull presentar, avui, una eina relacionada amb la creació col·lectiva de llibres a la xarxa, SoopBook, un recurs fenomenal per a qualsevol professor, que es presenta de moment en català i en castellà. Una vegada més es tracta d'una eina a la xarxa basada en la col·laboració. Els usuaris, si així ho determina l'autor que engega l'obra, poden decidir cap on volen conduir els textos d'altres persones i escriure aquests camins, marcar els llibres creats com a favorits, introduir valoracions per capítols o globals. Les possibilitats que dóna SoopBoook són de crear llibres normals (cada capítol de 200 a 5.000 caràcters); llibres ràpids (cada capítol de 10 a 40 caràcters) i altra mena de llibres, amb total llibertat. No tenim cap dubte que l'entusiasme per l'aprenentatge d'una llengua es pot congriar a l'entorn d'aquestes eines. Una altra de destacada en aquesta línia és Protagonize. Bon dia de Sant Jordi, amics. I que el llegir no us faci perdre l'escriure.

[260] Sindicació de continguts

Les qüestions de comunicació interna a les empreses són alhora complexes i interessants. Una de les eines de què fa uns anys disposem, que ens permet superar l'estadi feixuc de la comunicació per correu electrònic, és la possibilitat de sindicació de continguts. La sindicació consisteix bàsicament a definir un espai personal al qual vagin a parar les informacions que regularment ens interessa seguir a la xarxa, sense necessitat d'haver-les d'anar a buscar expressament. Els interessos, doncs, vénen a nosaltres. Als centres d'idiomes pot ser idoni que el col·lectiu del professorat que ho desitgi pugui seguir per aquest mitjà els òrgans de comunicació interna o el moviment que es produeix en espais de creixement col·laboratiu, permanentment actualitzats per intel·ligència col·lectiva. La sindicació no és pas un fenomen nou, però l'ús no és massiu i natural entre els professionals de centres com el nostre. Hi dedico aquest post per si algú que no s'hi hagi introduït en vol valorar les virtuts. Recomano, d'altra banda, aquesta explicació de Genís Roca (que s'autodefineix com una "explicación para no iniciados") i el vídeo que incrusto a continuació, que explica de manera molt clara com i per qui motiu pot ser oportuna la sindicació.