[835] Apps per a estudiants de mobilitat

Trobem ja a l'Apple store i a Google play una versió de les guies de conversa català-anglès i anglès-català, català-francès i francès-català i català-castellà i castellà-català elaborades pels Serveis lingüístics de la UB amb el suport de la Generalitat de Catalunya. No hi ha encara ressenyes dels usuaris disponibles als dos magatzems d'apps però ja podem considerar aquesta iniciativa un encert. El projecte s'anuncia al portal Intercat, espai amb recursos electrònics per aprendre la llengua i la cultura catalanes especialment pensats per a estudiants universitaris de mobilitat. L'aplicació és gratuïta, fet que s'agraeix especialment quan justament aquesta setmana s'ha difós la notícia de l'encariment general de les aplicacions d'Apple. No hi ha dubte que la proliferació de dispositius mòbils intel·ligents fa pensar molt seriosament en noves formes de servir els continguts de sempre. Les guies de conversa dels Serveis lingüístics de la UB són un bon exemple de progressiva adaptació dels productes elaborats pels serveis lingüístics universitaris als sistemes de distribució més oportuns a cada moment: van sorgir en format de paper, les vam tenir a l'abast en format per a web i comencem a poder-hi operar també en forma d'aquesta app per a dispositius mòbils que inclou les tres guies indicades. Que s'ha d'incorporar la dinàmica de treball amb apps als serveis lingüístics em sembla molt clar: un servei sempre ha d'anar a trobar el seu usuari i els estudiants de mobilitat van cada vegada més equipats amb eines que els permeten l'm-learning i l'u-learning. Si voleu donar un cop d'ull a la reflexió que fèiem amb una companya a la UAB sobre l'oportunitat d'incorporar les apps a l'ensenyament aprenentatge en el context dels centres de llengües universitaris, podeu mirar el vídeo breu que vam produir fa uns mesos. Aprendre llengües ha donat i anirà donant notícia, d'altra banda, d'apps que poden ser útils en l'aprenentatge lingüístic dins o fora l'aula i, més en general, en l'acollida lingüística.

[834] III Jornades d'Aprenentatge de Llengües

Ahir al matí van tenir lloc a la UPF les JAL, les III Jornades d'Aprenentatge de Llengües: Entorns, Eines i Recursos Didàctics, organitzades per la Direcció General de Política Lingüística i, enguany, el Grup de Recerca i Aprenentatge sobre Ensenyament de Llengües (GR@EL). Després de tants anys de relació amb la DGPL, de conèixer la professionalitat i el saber fer dels seus membres (la UAB va tenir el plaer d'organitzar-hi conjuntament les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües fa un any i mig), les JAL eren una cita obligada. I encara més per l'homenatge sentit a Montserrat Gimeno després de trenta anys fecunds de trajectòria professional empenyent, en uns anys de canvis profunds, l'ensenyament de la llengua catalana. La Jornada va ser també una ocasió de retrobament de molts professionals i amics i em va donar l'oportunitat de constatar que, malgrat el panorama negríssim en què tots plegats ens trobem immergits, la professionalitat de moltes persones té corda per anys. A les Jornades hi van intervenir Josep Maria Castellà i Olga Esteve amb dues conferències i Yvonne Griley, Montserrat Montagut i Alícia Arisa hi van presentar, al seu torn, l'Aula mestra. Vull destacar especialment la força comunicativa i el missatge de l'Olga Esteve. Dues de les reflexions que em venien al cap al llarg del matí eren les següents: en primer lloc, crec que hem d'abordar amb urgència, col·lectivament, un aspecte relliscós en el qual els dos conferenciants no van entrar centralment, un aspecte del qual es van quedar a la porta: l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua imbricat en l'ensenyament, l'aprenentatge i la pràctica de les competències digitals. Aquelles competències, per dir-ho clar, per a les quals el Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa no té solucions ni propostes, senzillament perquè s'han anat revelant decisives i s'han anat configurant al llarg d'aquests darrers deu anys, amb posterioritat a publicar-se el MECR. La segona reflexió que feia està lligada al projecte Aula mestra. La possibilitat de disposar d'un espai per a la flexibilització del Parla que obri, a més, la porta a la incorporació de materials nous a la plataforma és, indubtablement, positiva. Al moment que vivim, però, la creativitat dels ensenyants sorgeix arreu, es manifesta cada dia per mitjà d'eines i recursos nous i insòlits, i, amb molta freqüència, no es pot circumscriure a estructures donades, perquè desborda les estructures. És per això que penso que al costat dels esforços de canalització d'iniciatives hem d'obrir nous espais (presencials o virtuals) de reflexió, de diàleg, d'intercanvi de provatures i de realitats, d'experimentació, espais on els professionals puguin compartir, per exemple, el sentiment de desbordament, el neguit i la incertesa constants que representa ensenyar avui. Les jornades són, en aquest sentit, moments puntuals privilegiats, però potser ens cal encara obrir més xarxa.

[833] Rúbriques universitàries

Ja fa anys que la tendència de valorar les competències dels estudiants amb rúbriques s'ha anat estenent a les universitats i que es multipliquen les eines que faciliten al professorat i a l'alumnat generar-ne per als mil i un usos imaginables. Es tracta de matrius, més o menys configurables, que ajuden a avaluar per competències. Aquests recursos solen ser vàlids per a qualsevol disciplina acadèmica i, també, naturalment, per afavorir l'aprenentatge d'idiomes i de les competències comunicatives dels estudiants universitaris, competències que conformen el contingut acadèmic i que en són, en part, indestriables. Aquests dies m'ha arribat notícia d'una colla de recursos del Grupo de Investigación en Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación (el Gtea, grup consolidat de la Junta de Andalucía), de la Universitat de Màlaga, entre els quals hi ha eRubric, una eina que es posa al servei de les universitats de l'Estat (també del CBUC o la Biblioteca de Catalunya). Al servei vull dir que a través de RedIRIS es permet a les persones que pertanyen a qualsevol de les universitats esmentades accedir a les rúbriques. He estat fent proves (després d'optar pel proveïdor d'identitat UAB, que m'ha proporcionat l'accés immediat) i valoro la senzillesa i la flexibilitat que dóna l'eina. L'única reserva és que entre les llengües d'interfície (l'èuscar, el castellà, el gallec, el portuguès, l'anglès, el francès i el suec) no hi hagi encara el català, una qüestió que imagino senzilla de resoldre. Un aspecte interessant d'eRubric és que el recurs permet veure les rúbriques públiques elaborades per altres persones (hi ha possibilitat, també, de fer-les privades), que dóna una llibertat total de determinació de competències i evidències, o que permet ponderar els percentatges atribuïts a cada aspecte. Hi ha, a més, la possibilitat que intervinguin diverses persones en la valoració i hi ha prevista, d'altra banda, una sortida de la rúbrica amb diversos formats d'exportació (excel, pdf, fitxer xml). Aquests dies experimentarem el recurs per veure quin partit real se'n pot treure en el cas de llengües i competències de comunicació.

[832] Escriure per aprendre llengua, avui

Aquests dies dono voltes a la manera com els aprenents de llengua resolen o resolem les activitats d'expressió escrita que els encarrega regularment el professorat, les clàssiques activitats de writing. Abans resolíem els exercicis d'expressió escrita amb una gramàtica a prop i, sobretot, un bon diccionari (o diccionaris) i un verificador. Escrivíem i comprovàvem si anàvem bé, corregíem i lliuràvem el text. Les possibilitats de plagi sense xarxa eren limitades i feixugues i no eren percebudes com una amenaça pel professorat. Ara compondre un writing és una activitat que no té res a veure amb aquella altra. Deixant de banda pel fet de ser no ètica qualsevol activitat de plagi significatiu, la xarxa ens dóna unes possibilitats extraordinàries de prendre i, doncs, d'aprendre. D'entrada, podem accedir molt fàcilment a textos sobre la temàtica que desenvolupem, amb la terminologia oportuna, o també que presentin una forma discursiva semblant a aquella a què hem de circumscriure el nostre text. Una excel·lent activitat de preparació del writing, doncs, és navegar per documents escrits en la llengua meta que ens situïn en el nostre territori d'escriptura: anotant alguna paraula, algun terme, alguna estructura, algun element que després puguem incorporar al nostre escrit. Més enllà de les activitats estratègiques de situació, l'aprenent d'ara duu a terme altres pràctiques que capgiren la manera com aprèn llengua per mitjà de la pràctica escrita. El diccionari deixa de ser, en primera instància, una peça imprescindible, perquè hi ha l'altre gran diccionari, el corpus immens que és la xarxa, l'espai on realment es fan les consultes bàsiques. Un cop l'aprenent ha fet el primer esborrany del seu text (que hauria de produir sense gaires bastides ni ajudes, posant-se a prova i fent possible, doncs, una autoavaluació clara del seu punt d'inici) ve el moment de prendre-aprendre de la xarxa, sense por, sense prejudicis, però críticament, és clar. És el moment de cercar a la xarxa si la nostra estructura existeix en la llengua apresa, si la col·locació de mots que hem escollit és productiva o no, de pouar dels suggeriments vius que contenen les frases que ens lliuren els cercadors (noves paraules, noves estructures, noves col·locacions), d'aprendre dels textos reals en la llengua apresa que presenten precisament les opcions lingüístiques per les quals ens hem decantat en l'escriptura d'aprenentatge. Ja hi haurà temps d'anar als diccionaris a polir un sentit concret o afinar en una estructura. Abans el més natural és que com a aprenents ens exposem a la llengua real, als discursos vius que tenim a tocar i en una quantitat ingent. Tot això pressuposa una competència informacional i digital elevada en qui aprèn. I en el professorat, és clar. Aquest darrer no es pot quedar ancorat, a més, en una actitud de condemna cega del cut-copy-paste. Quan aprenem llengües retallem, copiem, seleccionem, contrastem, rebutgem o enganxem (oralment i per escrit)... L'exposició a la llengua, un dels grans factors de l'aprenentatge, ha canviat radicalment. I també les maneres d'aprendre davant el luxe insòlit de tenir tota la llengua a l'abast, que són ja radicalment noves.

[831] Acordar

Els ensenyants de llengua tenen des d'ahir un document de primera magnitud per portar a les aules, en la versió anglesa, preferentment, o en les traduccions que en vulguin fer. Es tracta de l'acord signat per David Cameron i Alex Salmond a Edimburg que estableix la celebració d'un referèndum per la independència d'Escòcia l'any 2014. El text d'aquest acord és, des del punt de vista lingüístic, de màxim interès, i hauria d'arribar immediatament a totes les aules. Mentre aquí quedem atònits davant els missatges polítics que un dia abans de la manifestació de l'11 de setembre afirmen cínicament que no es tracta d'una manifestació independentista; mentre aquí ens hem d'empassar la clàssica fal·làcia del franctirador de qui diu que convocar un referèndum és un delicte perquè el codi penal ho acabarà establint (és a dir: primer es dispara i després es posa la diana al lloc on ha anat el tret; bonica trampa argumentativa); mentre aquí hem de viure bombardejats per la mentida, l'insult, l'amenaça, la insinuació bèl·lica (l'article 155), el dogma de la intangibilitat de segons quines lleis i la dialèctica de la confrontació... mentrestant, Cameron i Salmond arriben amb una encaixada de mans a un agreement, a un acord redactat en un estil clar, precís, concís, sense eufemismes, despulladíssim, que és un exemple fenomenal no tan sols de prosa acurada i democràtica sinó també de la capacitat dels polítics de negociar i arribar a punts de trobada sense abandonar pas, naturalment, els interessos o les estratègies particulars. L'acord de Cameron i Salmond ha d'arribar a les aules de llengua (encara que només sigui a les desespanyolitzades aules catalanes, mentre que en algunes de l'Estat els alumnes reciten de memòria la prosa sacrosanta de la Constitució) si no ho ha fet ja, perquè l'escola, a més d'ensenyar a escriure clar ha d'ensenyar exactament a fer servir la paraula per respectar-se, per negociar, per superar els conflictes sense arribar al cop de puny, a propiciar l'entesa. Aquesta escola que vol ensenyar que la vida no ha de ser per força un plató televisiu d'energúmens que s'escridassen i s'insulten durà sens dubte l'agreement de Salmond i Cameron a les aules. I aquell dia, al pati, hi haurà tres conflictes menys.

[830] El llenguatge de la victòria

Aquests darrers dies s'ha fet molt popular una il·lustració satírica de l'any 1937 que expressa el que està intentant sense dissimular-ho gens el govern de l'Estat (allò d'espanyolitzar els nens i les nenes catalans, l'educació catalana). Ha estat precisament veient aquesta vinyeta que me n'ha vingut a la memòria una altra de molt cèlebre que espero que no sigui tan premonitòria com la primera i que vull portar al bloc com a mostra d'un llenguatge avui més que mai necessari, el de la sàtira i l'humor (vegeu l'entrada precedent) en un moment d'una enorme gravetat política que necessita els balons d'oxigen de totes les formes d'expressió civilitzada. Em refereixo a l'acudit que va aparèixer el novembre de 1905 al setmanari satíric ¡Cu-cut! després que la Lliga Regionalista hagués obtingut un èxit important a les eleccions municipals, èxit que els catalanistes van celebrar al Frontón Condal en l'acte conegut com el banquet de la victòria. A l'acudit es feia burla de l'exèrcit espanyol, en la línia humorística del setmanari. Feia pocs anys que les colònies d'ultramar s'havien independitzat d'Espanya i el text suggeria que si s'havia produït una victòria per força n'havien de ser protagonistes els civils (seran paisanos), a causa de l'alta ineficàcia dels militars espanyols. El llenguatge esmolat del ¡Cu-cut!, un signe inequívoc de la llibertat d'expressió fonamental en tota societat democràtica, va tenir resposta en un altre llenguatge: el 25 de novembre de 1905 una guarnició de militars espanyols va assaltar i destrosssar la seu del setmanari i també la del diari regionalista que hi estava ideològicament vinculat, La Veu de Catalunya, l'òrgan de la Lliga. Els fets del ¡Cu-cut! van provocar l'alçament popular i polític que va rebre el nom de Solidaritat Catalana, el qual va agermanar sensibilitats de signe divers davant una política estatal netament anticatalana. Cent anys després assistim a l'espectacle d'uns llenguatges radicalment diferents que es temptegen. Esperem que el de la victòria pugui ser ja només el de la veu dels ciutadans.

[829] Piulades de paraula viva (#espanyolisado)

Impressiona veure tanta gent seguint l'etiqueta #espanyolisado a Twitter i emulant les males traduccions i confusions català-castellà de tota la vida, aquelles en què incorrien tots els monolingües catalans que van desaparèixer ja fa un segle i que la Trinca va immortalitzar en una cèlebre cançó fa unes dècades. Les piulades cauen de vint en vint: "bajando de la fuente del gato", "la luna, la ciruela, vestida de luto" o "estaba ploviendo, me he caigudo en un basalo y me he hecho malo en el genollo". O "me hago cruces que no sepáis de qué pie bragas". Aquesta és la nostra música: davant l'estupidesa intel·lectual la resposta irònica i juganera. La resposta plàcida i bonhomiosa, però aclaparadora i imparable alhora. Una resposta que ja no té aturador. Amb el somriure, la revolta.

[828] Apps de competència intercultural

Avui tinc ganes de parlar d'algunes apps que ens permeten reforçar la competència intercultural. Les trobo remenant a l'Apple Store i les anoto no pas per fer-ne una revisió crítica sinó més aviat per propiciar-ne la realització (agrairia que deixéssiu comentaris sobre aquestes apps, si les heu experimentat o les coneixeu). La competència intercultural no és precisament una qüestió fàcil d'abordar en un material didàctic o divulgatiu, o en un producte lúdic. Rere els consells perquè ens puguem adaptar a altres espais culturals pot haver-hi fàcilment simplificacions, prejudicis, aplicació d'estereotips, la traducció de les visions oficials més que de la realitat complexa. Tot plegat obliga a estar alerta. Les apps de què vull donar notícia són Compare Cultures, una app gratuïta per a iPhone de Kwintessential que mostra gràficament els buits entre cultures. Una altra és Cultural Connections, per a iPad i per a iPhone (2,99 $), que posa a prova la nostra cultura sobre altres països. Destaco Cultural Competence, per a iPad (5,99 $), que ens acara a la diferència cultural sense receptes establertes, més aviat amb reflexions que ens permeten arribar a una bona entesa i de la qual puc dir que trec una bona impressió general. Aquesta app incorpora exercicis sobre estereotips, diferències culturals nacionals, valors i comunicació. Una altra d'interessant és Dos and Don'ts  (Europe Assistance Holding) per a iPhone i iPad, que pretén convertir-nos en viatgers conscients, capaços d'adaptar-nos a contextos nous amb hàbits culturals insòlits i normes de comportament i rutines comunicatives o gestuals noves. Aquesta app presenta trenta-cinc vídeos sobre dos i don'ts a diversos països d'Europa i en la seva versió premium incorpora informacions de països asiàtics.

[827] Llatinitat

Catalunya fa molt de temps que mira cap al Quebec, un territori de característiques relativament similars (en el qual, per cert, ja s'han fet sense cap tragèdia dues consultes sobiranistes aquests darrers anys) on la llengua francesa lluita per sobreviure davant el puixant i omnipresent anglès americà. És des d'aquell país que l'Office québécquois de la langue française, juntament amb la xarxa Realiter, han elaborat el Vocabulari panllatí de la bicicleta, una obra multilingüe amb lèxic comú i en bona part també específic de la bicicleta que em sembla una autèntica delícia. L'obra presenta els termes en català (amb participació del TERMCAT), castellà, francès, italià, romanès, gallec, portuguès i també anglès. Cada iniciativa conjunta que té en compte les llengües neollatines és una aventura estimulant. Cada publicació, estudi, jornada o projecte que considera alhora aquestes llengües tan lligades al nostre origen ens obre enormement els horitzons i ens retorna al nostre àmbit lingüístic natural, a la nostra essència. Un àmbit que no té res de resclosit, precisament, perquè la família de les llengües romàniques ens obre la porta de la comunicació amb mig món. Tots els ciutadans de la Catalunya del futur han de sentir com a pròpies les llengües romàniques, si més no des del punt de vista receptiu. Catalunya no pot viure més temps en l'estèril dialèctica lingüística del català i el castellà, sota el foc incendiari de qui vol fer creure obsessivament que s'exclou el castellà del sistema educatiu. La hispanitat castissa de sempre ens sembla ja completament reduccionista i provinciana. És moment de trobar continents que ens acullin; la llatinitat és una pàtria que no exclou, sinó que eixampla.

[826] Sensibilitat lingüística

Aquest cap de setmana a Cerdanyola del Vallès ha tingut lloc el VIII Festival Internacional de Teatre Infantil i Juvenil organitzat per l'entitat Bambalina amb el suport de la Fundació Xarxa i l'Ajuntament de Cerdanyola. En aquesta ocasió el Festival ha estat un bon exemple de sensibilitat lingüística al qual vull dedicar aquest apunt. Diverses companyies de fora del país han traduït al català els textos de les obres que representaven i han fet un veritable esforç per aconseguir-ho, amb uns resultats d'una gran dignitat. Un cas és el de la companyia Bao, d'actors francesos, que en poc temps s'ha preparat per poder interpretar en català els espectacles la Blancaneu descongelada i El comte Pilou-Pilou. Un altre cas és el de la companyia de titelles andalusa Arena en los bolsillos, dirigida per R. Díaz, amb l'espectacle Fora és un lloc. Si avui feien l'espectacle en català, s'ha de dir que l'interpreten en èuscar quan actuen al País Basc. I encara un altre grup, el dels alemanys del Theatherhaus Ensemble han representat la seva obra de teatre musical Anziehsachen en una combinació de català i alemany. Acostumats a menyspreus externs cap a la llengua, impressionen actituds sensibles com les d'aquests grups. Enhorabona al FIT per aquesta lliçó.