[266] Plataformes sense plataforma

Llegeixo un article interessant d'Enrique Dans, "Educación online: plataformas educativas y el dilema de la apertura", aparegut a la Revista Universidad y Sociedad del Conocimiento. La reflexió de l'autor se centra en la tendència que viuen les organitzacions formatives despertes d'anar superant la seva formació uniforme basada en els Learning Management Systems i anar-se obrint a la utilització d'eines independents escollides per l'alumne i relacionades entre si d'una manera laxa (les small pieces loosely joined a què ens referíem fa temps). Els plantejaments de Dans coincideixen de ple amb observacions que ja hem anat desgranant des d'Aprendre llengües a partir de lectures espigolades ací i allà (llegiu, per exemple, els posts dedicats als entorns d'aprenentatge personal, els PLE) i ens refermen en la visió que els campus virtuals caduquen. Caduquen perquè encorsetar l'aprenentatge, en un moment d'hiperabundància de continguts i de canals d'accés a continguts i d'accés a eventuals companys d'aprenentatge (mestres-alumnes) és ja una activitat podríem dir-ne noucentista. No hi ha res més ridícul, avui dia, que ficar-se en una cofurna (campus) virtual. Els (auto)aprenents del segle XXI no poden acceptar més límits ni restriccions a la seva forma d'aprendre: ni continguts precuinats, ni canals de comunicació establerts, ni companys de classe numerats i ordenats alfabèticament! Retorno a l'article de Dans. L'autor hi fa una reflexió en profunditat sobre l'estratègia que han d'adoptar les organitzacions respecte al grau d'obertura que vulguin donar als seus continguts i respecte al grau d'obertura amb què s'han de formar els seus alumnes: l'evolució de la xarxa i dels usos que se'n fan aboca a l'aprenentatge amb metodologies basades en la plataforma sense plataforma, en el mashup, en l'entorn personal d'aprenentatge. Així, els entorns controlats (Blackboard, el principal, i Moodle, l'alternativa basada en codi obert) topen amb la filosofia del web 2.0, que obre les portes de bat a bat a l'originalitat, la indistinció dels espais formatius i els que no ho són, la creativitat sense límits de l'estudiant, i que esbatana espais, també, a un aprenentatge ubicu i basat en les eines al núvol, com se sol dir, o lluny de cap territori local. Treballar amb campus virtuals pot representar, segons Dans, per als joves estudiants, "renunciar a una filosofia de trabajo aprendida mediante la práctica a través de horas de navegación". És interessant el repàs que fa l'autor de les eines que tenen a les plataformes sense plataforma els joves estudiants alliberats de la dictadura formativa del XX i dels seus darrers cops de cua, les plataformes LMS: blocs, feeds RSS, tagging, watchlists, planets, folksonomies, etc. Tal com indica Dans, l'opció per les plataformes sense plataforma reclama unes organitzacions amb un grau elevat de maduresa: "la decisión de optar por una "plataforma sin plataforma" resulta, en contra de lo intuitivo, más compleja para las instituciones que la de simplemente seguir la "hoja de ruta" marcada por una plataforma y su inventario de herramientas." Estan madures les organitzacions per fer aquest salt? Seran capaços els centres de formació com ara les acadèmies de llengües universitàries d'ajudar els aprenents a alliberar-se, per fi, de la tirania que arrossega des de fa segles l'activitat formativa? M'agradaria creure que sí.

[265] Power... què?

Animoto és una eina innovadora per crear presentacions que relega els consabuts powerpoints a una altra dimensió: genera automàticament les nostres presentacions, en vídeo, amb un marcat segell de professionalitat i ens resol una tasca que amb tota probabilitat hauríem trigat dies a resoldre. A partir de la nostra elecció de música, fotografies o textos, l'aplicació ens munta (a nosaltres o als alumnes del nostre centre) un vídeo de gran qualitat que substitueix la nostra presentació clàssica. Cal destacar-ne les facilitats per compartir els vídeos creats (via missatges, incrustant-los en un bloc, enviant-los a YouTube, etc.). Les possibilitats d'ajustament d'opcions són múltiples, com és habitual en aquestes aplicacions (velocitat, tempo de la música, etc.). L'opció del remix també s'hi preveu. Llegim al web d'Animoto: “No two Animoto videos are ever the same, and our Remix button lets you quickly remix your videos to create a completely new video. Use our one-click remix to instantly create a new video, or do a complete remix with new photos and music.” Dono un enllaç a un vídeo creat amb Animoto, elaborat per un estudiant, que dóna una idea del que permet fer l'eina. No tinc cap dubte de la utilitat de l'aplicació a les classes de llengua o mentre els nostres estudiants universitaris fan presentacions orals a les aules. Una eina més, doncs, al servei de la millora de les competències comunicatives.

[264] Identificar qualsevol llengua escrita

Avui vull donar notícia d'un web interessant per a les persones que estem sensibilitzades per totes les qüestions relacionades amb les llengües, la diversitat lingüística, la manera com s'escriuen les llengües del món. Es tracta d'una eina fascinant, Langid, que ens permet introduir un fragment de qualsevol mena de text en qualsevol llengua i ens indica ràpidament a quina llengua pertany. Acabo de fer algunes proves amb l'aplicació, que és gratuïta. Em funciona bé en diverses provatures, tot i que hi entro algunes frases en les variants dialectals valenciana (un text amb un meua, per exemple) i balear (una primera persona verbal amb desinència zero) del català i no les reconeix: les considera espanyol i francès respectivament. També he de dir que m'hi sobren les banderetes nacionals associades (la bandera que correspon a l'èuscar és mitja bandera espanyola i mitja de francesa!), i que preferiria veure un mapa de localització de la llengua en qüestió i poder tenir alguna dada ràpida sobre l'idioma (nombre de parlants, alfabet que fa servir, etc.). Langid permet identificar la llengua de fragments de text, de fitxers, de textos del Twitter, de missatges de correu electrònic... Em fa gràcia haver descobert aquesta aplicació quan justament dijous, dia de Sant Jordi, el Servei de Llengües de la UAB va organitzar un concurs d'identificació de la llengua en què apareix escrita la frase Un món de llengües, que es presentava als participants en 19 idiomes. Ara he pogut saber ràpidament que Diller Dünyasi és la solució turca. El concurs es va tancar divendres amb unes dues-centes persones participants que aspiren a guanyar un iPod.

[263] Circuits d'intel·ligència col·lectiva

Aquests dies a la feina vivim la inquietud tecnològica a què em referia dies enrere en un post. Una de les decisions recents i que fa una setmana vaig explicar públicament ha estat crear una eina de treball al servei del professorat, entre un feix d'altres eines, que permeti recopilar informació de totes les aplicacions a la xarxa per a l'ensenyament-aprenentatge de llengües que entre tots els col·legues del Servei anem coneixent. Aquesta eina vol ajudar a evitar la situació de confusió tan típica que es mostra molt clarament al còmic amb què acompanyo aquest text. La clau de la proposta , és clar, és el circuit de gestió del coneixement a què va associada: la Unitat de Formació i Autoaprenentatge gestiona aquesta eina i la manté; el professorat (idealment per mitjà de sindicació) consulta i rep totes les noves entrades incoprorades a l'eina, que tracten de noves aplicacions a la xarxa, i, a partir del convenciment de les bondats de la intel·ligència col·lectiva, tothom pot fer arribar noves eines al repositori central i comentar les que li sembli. També es demana del professorat que retorni feedback perquè els col·legues puguin saber quines eines està utilitzant cadascú i quina opinió mereixen al professorat. La Unitat de Formació i Autoaprenentatge també potencia l'experimentació a peu d'aula amb les aplicacions basades en la tecnologia i promou la formació que es consideri necessària sobre la qüestió. Les respostes del professorat, de moment, han estat molt positives.

[262] Llengua i maduresa organitzacional

L'observació analítica de la praxi lingüística i comunicativa és un dels baròmetres que ajuden a determinar amb més precisió la maduresa d'una organització. Correspondria al nivell més baix de maduresa la manca d'unificació de la terminologia bàsica per referir-se a realitats rellevants per a l'empresa: seria el cas d'una universitat, per exemple, que utilitzés indistintament etiquetes com formació bimodal o formació semipresencial per referir-se a realitats idèntiques; o una sola denominació (massa) rica en sentits com assessorament, per exemple, per referir-se a realitats diferents, que convindria poder anomenar també diferentment. Una organització que no és capaç d'anomenar de manera unívoca les realitats rellevants que manipula és més que probable que no pensi bé. És una organització baldera: res no s'hi ajusta. He observat que a les organitzacions balderes molts actes comunicatius són innecessaris i pura faramalla formal i ritual i que el 90 % del paper que hi circula és paper mullat. Hi ha empreses, en canvi, en què es consensua un llenguatge per referir-se a les realitats rellevants i properes. No hi ha dubte que aquest és un bon indici de maduresa. Ara: es pot compartir un llenguatge a molts nivells. I un altre símptoma d'adolescència institucional, precisament, és la posada en circulació d'un llenguatge compartit però buit, insubstancial, que no té ni un mil·límetre de gruix al dessota. En aquests casos l'empresa comença a dir i repetir paraules de moda, allò que sembla que sona bé. En aquest tipus d'organitzacions ara mateix tot és adjectivat de dospuntzero i aviat (temps al temps) s'hi començarà a aplicar, n'estic segur, l'adjectiu semàntic a tort i a dret quan es comenci a estendre imparablement el terme web semàntica (aleshores hi haurà, segur, administració semàntica, formació semàntica, certificació semàntica, coordinadors semàntics, blocs i wikis semàntics i fins i tot es veurà la necessitat de referir-se a una semàntica semàntica). Hi ha termes que sembla que tinguin tots els números per ser usats amb una buidor esfereïdora: a l'àmbit de les llengües a la universitat els comodins sense rerefons estel·lars són, sens dubte, gestió del multilingüisme i sostenibilitat lingüística. Sense encomanar-se a Linguamón ni a Albert Bastardas es poden arribar a construir impunement frases com “Hem de fer una política lingüística basada en una bona gestió del multilingüisme a fi de contribuir a la sostenibilitat lingüística”, que poden arrencar alguns aplaudiments. A l'empresa madura, en canvi, la llengua que utilitzen els seus professionals i dirigents se li ajusta al cos com un vestit a mida. Els actes de comunicació formal són els imprescindibles i vinculen sempre les persones a uns compromisos basats en la paraula; els textos escrits valen; parlar no és mai perdre el temps; hi ha un respecte reverencial per la paraula donada; tothom sap com anomenar allò que té al davant, o ho investiga. I la principal ocupació dels professionals no és altra que construir aferrissadament, dia rere dia, el gruix del que diuen.

[261] SoopBook: crear llibres col·laborativament

Sant Jordi és un moment excel·lent per motivar la lectura entre els alumnes de llengües, evidentment, i també per fer-los participar en activitats d'escriptura. No hi ha centre vinculat amb les llengües que no organitzi alguna mena de certamen literari al voltant d'aquesta diada. Les possibilitats que ens dóna la xarxa relacionades amb l'escriptura d'obra literària són extraordinàries i es poden convertir en un bon recurs a les aules d'idiomes. Vull presentar, avui, una eina relacionada amb la creació col·lectiva de llibres a la xarxa, SoopBook, un recurs fenomenal per a qualsevol professor, que es presenta de moment en català i en castellà. Una vegada més es tracta d'una eina a la xarxa basada en la col·laboració. Els usuaris, si així ho determina l'autor que engega l'obra, poden decidir cap on volen conduir els textos d'altres persones i escriure aquests camins, marcar els llibres creats com a favorits, introduir valoracions per capítols o globals. Les possibilitats que dóna SoopBoook són de crear llibres normals (cada capítol de 200 a 5.000 caràcters); llibres ràpids (cada capítol de 10 a 40 caràcters) i altra mena de llibres, amb total llibertat. No tenim cap dubte que l'entusiasme per l'aprenentatge d'una llengua es pot congriar a l'entorn d'aquestes eines. Una altra de destacada en aquesta línia és Protagonize. Bon dia de Sant Jordi, amics. I que el llegir no us faci perdre l'escriure.

[260] Sindicació de continguts

Les qüestions de comunicació interna a les empreses són alhora complexes i interessants. Una de les eines de què fa uns anys disposem, que ens permet superar l'estadi feixuc de la comunicació per correu electrònic, és la possibilitat de sindicació de continguts. La sindicació consisteix bàsicament a definir un espai personal al qual vagin a parar les informacions que regularment ens interessa seguir a la xarxa, sense necessitat d'haver-les d'anar a buscar expressament. Els interessos, doncs, vénen a nosaltres. Als centres d'idiomes pot ser idoni que el col·lectiu del professorat que ho desitgi pugui seguir per aquest mitjà els òrgans de comunicació interna o el moviment que es produeix en espais de creixement col·laboratiu, permanentment actualitzats per intel·ligència col·lectiva. La sindicació no és pas un fenomen nou, però l'ús no és massiu i natural entre els professionals de centres com el nostre. Hi dedico aquest post per si algú que no s'hi hagi introduït en vol valorar les virtuts. Recomano, d'altra banda, aquesta explicació de Genís Roca (que s'autodefineix com una "explicación para no iniciados") i el vídeo que incrusto a continuació, que explica de manera molt clara com i per qui motiu pot ser oportuna la sindicació.

[259] Llengües regionals i minoritàries: jornada a Bilbao

Dono breu notícia de la Jornada organitzada pel Consell d'Europa a Bilbao sobre la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries: realitzacions i reptes (20-21 d'abril, Museu Guggenheim). Consulteu-ne, si voleu, el programa. La Jornada, que s'obrirà demà, tindrà especialistes internacionals (europeus i de fora d'Europa) sobre la qüestió i es fa amb motiu del desè aniversari de la promulgació de la Carta (Aprendre llengües va dedicar un post a parlar d'aquest document, des del qual oferia un enllaç a la versió aranesa del text). Els temes debatuts, en ponències i taules rodones fan referència al background, els problemes, les perspectives, casos locals de promoció i protecció i dificultats jurídiques relacionades amb l'aplicació de la Carta, un instrument que han anat ratificant parcialment, d'acord amb les seves polítiques lingüístiques o l'absència de polítiques lingüístiques (la més perversa de les polítiques lingüístiques), els diversos estats europeus. No sabem si amb una punta d'ironia, el web del Consell d'Europa afirma, fent referència a l'Estat espanyol, que “Though governments bear the primary responsibility for preparing the ratification and application of the Charter, the Spanish example shows that regional and local authorities also play a very important role, as they are confronted on a daily basis with the use of minority languages”. Potser és significatiu que l'única llacuna en el programa, l'únic ponent que no ha estat confirmat (“to be confirmed”, llegim), sigui el representant del govern espanyol que ha de parlar ni més ni menys que de “The protection of regional minority languages in Spain: a valid experience for Europe”. Seguirem l'esdeveniment, per veure qui acaba parlant en nom del govern i quina és la lliço que l'Estat pot aportar a Europa en relació amb aquesta qüestió.

[258] Conviure amb la incertesa tecnològica

Ens ha tocat viure un temps veritablement excepcional. Parafrasejant Z. Bauman, hem passat molts anys tendint cap a les utopies, o llocs desitjables on tot havia de funcionar en perfecta harmonia, i si ja teníem la intuïció que les utopies sempre quedaven massa lluny, és ara, en el vertigen del temps actual, que la utopia es revela veritablement una terra de ningú, perquè no existeix, és més que mai un no-lloc. Nedem en la més absoluta incertesa, una incertesa amb la qual potser no hem après a conviure serenament: potser encara provem de localitzar el lloc cobdiciat, somiat, idíl·lic, que no existeix. Cal superar la paradoxa: viure serenament en la incertesa. Passo als topants professionals d'Aprendre llengües en què es mou sempre la reflexió d'aquest bloc: molts companys de feina que són formadors de pedra picada, excel·lents professionals, alguns dels quals tenen competències i curiositats (una competència clau!) digitals avançades se senten totalment desbordats per l'allau d'eines, d'aplicacions, de webs dos punt zero o tres punt zero... No saben què fer-ne ni què fer, saben que s'han d'obrir a la tecnologia; que hi han de mantenir un peu posat i si pot ser dos millor; saben que no poden ni volen perdre el tren si han de ser uns bons professionals; i saben també que qualsevol opció que prenguin requereix un gran esforç i té una data de caducitat... se senten nàufrags de la incertesa tecnològica. La incertesa és ja el medi on vivim i viurem. Un company de feina em comentava que amb tres o quatre cursets de formació tecnològica es posaria al dia. Posar-se al dia? Què vol dir posar-se al dia? Aquesta expressió ha perdut ja tot el sentit. No sé si hi ha baixes laborals per angoixa davant la incertesa tecnològica (podria ser) i no veig que les empreses ofereixin, tampoc, formació per gestionar la incertesa o saber-hi conviure. La incertesa dels professionals de la llengua pel que fa a la tecnologia només es pot resoldre si aquests professionals en tenen consciència, per començar; si s'accepta que la incertesa és una situació normal, en segon lloc; si es té una enorme obertura de mires, en tercer lloc, i una capacitat d'adaptació a flor de pell i de cervell... I, sobretot, si es té una actitud oberta a compartir (llegiu, si voleu, l'entrada que vam dedicar en aquest bloc a l'actitud de sharism). Només les empreses que sabran propiciar aquesta actitud i dotar-se dels canals per fer aflorar la intel·ligència col·lectiva dels seus professionals tindran l'antídot a l'angoixa que genera la incertesa. M'atreviria a dir que un equip de professionals veritablement implicats entre ells està en bones condicions de conviure amb i en aquest nou medi vital. El moment que ens ha tocat viure, deia en començar aquest post, és excepcional. És excepcional perquè retorna el valor a valors perduts: compartir experiència i coneixement ja no és una opció altruista, ja és una obligació de l'empresa que vol ser competitiva. Aquesta és l'excepcionalitat i la grandesa dels temps presents: de l'aparent confusió en sortirem més humans.

[257] Youtubetime: retallar un vídeo a YouTube

Els formadors de llengües es troben, molt sovint, que volen treballar amb vídeos a la xarxa, de YouTube per exemple, però que són vídeos extensos i no sempre interessants completament per als seus objectius. Amb freqüència l'interès d'un vídeo per al formador és per un passatge concret, per exemple. A la xarxa hi ha eines que permeten retallar els vídeos (com per exemple tubechop.com o www.splicd.com). Avui vull parlar breument, però, de youtubetime, eina d'utilització elemental que retalla els vídeos de YouTube. Faig la prova amb el vídeo sobre la creativitat, de Bruce Branit, que vaig incrustar a l'entrada [251] d'Aprendre llengües: 1) retallo l'adreça URL de YouTube on es troba ubicat; 2) la situo a la primera caixa de text de l'aplicació i 3) indico, a continuació, a l'espai oportú, que vull tenir el vídeo a partir del minut 7.00 (moment màgic de la mirada de desencís de la noia quan s'esvaeix el món de somni). Doncs això: l'aplicació genera aleshores una nova URL de YouTube on hi ha el vídeo retallat, que trobareu, en aquest cas, en aquest enllaç. Facilíssim i útil. Si voleu veure el vídeo de Branit sencer (el torno a recomanar, per la seva bellesa), continua essent al seu lloc. Bon cop de tisora, amics.

[256] Forvo: pronunciar-ho tot

Forvo és una guia de pronúncia que creix gràcies a les aportacions de la multitud que col·labora en el projecte i que no té equivalent en cap altre recurs que coneguem. Va ser llançada fa poc més d'un any i ara conté ja més de 200.000 paraules pronunciades en 213 idiomes. La participació amb enregistraments és senzillíssima; n'hi ha prou de tenir un micròfon connectat. Forvo té un sistema de qualitat amb col·laboració de més de 80 correctors nadius que de manera voluntària revisen els enregistraments enviats a l'aplicació per qualsevol persona. El ritme de creixement de la guia de pronúncia és actualment d'unes 600 paraules noves cada dia. Forvo conté mapes per ubicar les pronúncies i diverses possibilitats de web social com posar-se en contacte amb les altres persones que intervenen, votar les pronúncies, esmenar-les, demanar pronúncies a altres usuaris, etc. Es pot accedir a les paraules buscant-les directament o per mitjà d'una classificació en categories. Les aplicacions a l'ensenyament-aprenentatge de llengües són evidents: possibilitat de sentir les paraules d'una llengua, de comparar les pronúncies dialectals, de sentir, quan és possible, més d'un locutor pronunciant la mateixa paraula.... Els estudiants i formadors de correcció fonètica, d'altra banda (a la UAB en tenim una colla) poden trobar-hi (o aportar-hi) les paraules que els interessin per al seu procés d'ensenyament-aprenentatge. No és pas inimaginable, d'altra banda, que els parlants de certes variants diatòpiques poc divulgades o conegudes s'organitzin per deixar la seva empremta fonètica a la xarxa. O els parlants de llengües amb pocs parlants o situacions de minorització. El català és la setena llengua de les 213 indexades amb més paraules pronunciades (4.752 paraules). Té al davant l'anglès (36.029), l'alemany, l'espanyol (10.000: una sola persona n'hi ha enregistrat 500), el portuguès, l'àrab i el francès (que n'hi té poques més que el català: 4.986). L'occità, el gallec i el basc hi tenen unes 300 paraules cada llengua. Després de donar-m'hi d'alta hi envio un parell de mots en català: aprendre i llengües. Escolteu-los, si us ve de gust.

[255] Wordle: núvols de paraules

M'agrada Wordle, aquesta eina senzilla a la xarxa que ens genera en un moment un núvol de paraules a partir d'un text prèviament introduït al web de l'aplicació, dimensionades segons les seves aparicions. A banda el positiu efecte estètic del recurs (les opcions de personalització en aquesta línia són ben diverses i els resultats, notables), em sembla un instrument molt valuós a l'hora d'aproximar-se a conèixer les característiques lèxiques de textos propis i aliens. En el cas dels textos propis, el núvol de paraules pot ajudar-nos a millorar aspectes cohesius i de variació dels textos com ara el control dels elements amb una referència idèntica (l'abús de les paraules repetides, de vegades difícil de veure en textos extensos, és ràpidament perceptible). En el cas dels textos aliens, sotmetre els escrits (textos o URL) a Wordle pot ser d'ajut valuós, per exemple, per provar de llegir rere les línies, anant al fons del discurs i a les intencions o a la ideologia des del qual s'ha produït, que de vegades es pot veure enterbolida per sorolls de la forma. L'estudiant universitari necessita eines per detectar la ideologia subjacent als textos, per entendre'ls veritablement, per tenir, en definitiva, una bona literacitat crítica. Aquesta competència és clau en la capacitació per a la vida acadèmica i professional. Posaré a prova, a continuació, un text. Prenc el missatge de Nadal de Joan Carles I de desembre de 2008 i facilito un enllaç al núvol generat. Una senzilla visualització al permet veure, destacades, España, Constitución, terrorismo i confianza. I la crisis també s'hi veu de seguida, és clar, entre altres paraules. Si voleu veure el núvol de l'esborrany d'aquesta entrada d'Aprendre llengües, aquí el teniu.

[254] El futur de les llengües

Llegeixo El futuro de las lenguas: diversidad frente a uniformidad (2008), nova contribució d'UNESCO Etxea a favor de la diversitat lingüística al món. Es tracta d'un recull d'articles de diversos experts sobre la qüestió, que obre un escrit de Belén Uranga (grup Amarauna, d'UNESCO Etxea) i tanca un text de Mònica Sabata sobre la prestigiosa entitat Linguapax. Els textos recollits al volum no tenen rebuig. S'hi troben escrits amb valoracions de caràcter general al costat d'altres que fan referència a zones calentes del planeta pel que fa a la diversitat lingüística: Mèxic, Veneçuela, la Xina, l'Àfrica, la zona de Papua Nova Guinea. Algunes d'aquestes àrees estudiades són entre les més diverses del món: Àfrica és el continent amb més diversitat lingüística, a Papua Nova Guinea deu milions de persones parlen un miler de llengües; Mèxic és el quart país del món pel que fa a nombre de llengües parlades, unes tres-centes. Vull destacar, per començar, les aportacions al volum de dues figures de referència sobre el tema, Juan Carlos Moreno Cabrera i Carme Junyent. Moreno hi és contundent: la globalització capitalista avança de bracet amb unes coordenades culturals i lingüístiques per a l'homogeneïtzació, que passen per la imposició cultural anglosaxona de l'anglès. La globalització no és ni espontània, ni descentralitzadora (valorant, per exemple, diverses llengües), ni redueix les desigualtats: Moreno indica que el nou anglès après per molta gent al món genera precisament desigualtat i proletaritza les persones en la mesura que és un anglès sovint amb poc prestigi i que no és reconegut com a mitjà de promoció. L'autor és contundent també a rebutjar els vaticins de l'expansió imparable de l'anglès arreu (ho exemplifica, com li sentiem a fer mesos enrere a la UAB, en el cas de l'Índia). L'autor conclou considerant que si s'aproxima una mort massiva de llengües, aquest fet té una correlació indubtable amb l'expansió d'altres, amb la de l'anglès, sobretot. I que no es tracta tant de la mort de les llengues, com de la seva aniquilació. L'article de Carme Junyent és també il·luminador. Hi analitza el fenomen de la immigració no pas com una amenaça sinó com una oportunitat per a la preservació de la diversitat, una oportunitat que no es pot desaprofitar. Junyent creu que aquesta és, precisament, la clau per a la defensa de les llengües, atès el fet que la bunkerització lingüística s'ha revelat inútil i fa encara més vulnerables les llengües que es volen defensar: “la diversitat genera diversitat”, afirma l'autora amb claredat. Junyent és conscient, amb tot, que el camí és llarg i demana la implicació de persones i institucions: “¿estamos dispuestos a comprometernos con la preservación de la diversidad lingüística?”.

[253] Xarxa social Erasmusu

Qui no corre, vola. Ens arriba informació sobre la nova xarxa social Erasmusu, una iniciativa OpenTalent del BBVA promoguda pels joves emprenedors de Cokidoo, la qual vol oferir servei als estudiants d'intercanvi: els Erasmus, però també els de qualsevol altre programa de mobilitat. Aquesta xarxa es troba actualment en fase de proves i només s'hi pot accedir per mitjà d'invitació. Erasmusu té per objectiu donar informació als estudiants sobre qualsevol ciutat i universitat del món a partir de les experiències i opinions d'altres estudiants. La xarxa permetrà accedir a les xarxes de contactes de les persones que en formen part, compartir-hi i, per mitjà d'un sistema de votació, establir una valoració de les millors universitats i ciutats. Erasmusu recollirà també el perfil de l'estudiant, on es faran constar les seves mobilitats (passades, presents i futures) i facilitarà als estudiants la possibilitat de conèixer i relacionar-se amb altres estudiants d'altres ubicacions. No cal dir que ens agrada aquesta iniciativa (biografies lingüístiques en moviment, és clar): pensem que enfoca bé el target, que focalitza en un àmbit en expansió imparable, la mobilitat i que obre una possibilitat relacional a un col·lectiu que es reconeix com a tal i que està molt obert a compartir a la xarxa. Caldrà seguir aquest projecte per veure si es consolida i, sobretot, com s'hi enfoca la qüestió lingüística i intercultural: “Erasmusu ofrecerá servicios cada vez más competitivos, adaptados a las necesidades de los estudiantes en torno a la comunicación, el turismo, el aprendizaje de idiomas, el flujo de información, las relaciones de amistad, y en definitiva en todo lo enfocado a la experiencia del viajero libre y sin fronteras que queremos ofrecer a los estudiantes de todo el mundo. Erasmusu está centrada en la persona, integrada y orientada al estudiante viajero, en que todos puedan crear, consultar, utilizar y compartir la información y el conocimiento, para que las personas, las comunidades y las asociaciones de estudiantes puedan emplear plenamente sus posibilidades en la promoción de su desarrollo personal y cultural.” Si us voleu afegir al grup Erasmusu al Facebook, aquí ho teniu.

[252] Mind maps

Una de les aplicacions fascinants que ens ofereix la xarxa actualment són els mapes conceptuals. Al web en podem trobar un bon grapat (un dia hi dedicarem una entrada). Es tracta d'eines que, sens dubte, poden ser oportunes en l'aprenentatge de llengües en la mesura que col·laboren a desenvolupar les capacitats estratègiques dels aprenents o, per posar un parell d'exemples, es poden revelar molt útils en la planificació dels textos que es volen generar, o en l'agrupació lògica del lèxic de la llengua que s'aprèn. Són només dues possibles utilitzacions. Avui vull parlar de l'eina Text2MindMap, que no facilita la construcció dels mapes conceptuals clàssics en què tot parteix d'una bombolla central, sinó que es basa en una estructura jeràrquica que l'usuari prèviament construeix: l'aplicació genera de manera molt senzilla mapes conceptuals des de llistes de paraules prèviament establertes i categoritzades. El resultat és la traducció gràfica de la jerarquia en forma d'un mapa. Les possibilitats de personalització són diverses: podem modificar els colors, el tipus de lletra, el gruix de les ratlles de relació, moure els elements i, si ho desitgem, treballar a pantalla completa. Quan tinguem el mapa conceptual ben definit, podem convertir-lo en una imatge. Es tracta d'una aplicació gratuïta i d'ús immediat: en uns pocs segons es genera el primer mapa conceptual. Consulteu, si us sembla, el tutorial següent:

[251] La creativitat: la nova tecnologia

El professorat de llengües està inquiet. I aquesta és una notícia sensacional. Al meu context la impagable inquietud ha sorgit, com sol passar en molts processos similars, per una sobtada necessitat d'adaptació. La necessitat d'adaptació ha posat damunt la taula tota una colla de qüestions de pedagogia, de metodologia, de continguts, d'eines i recursos que pot fer servir el formador de llengües que es trobaven ensotalades en algun soterrani massa profund. L'adaptació, al Servei de Llengües de la UAB, és la de la nostra formació a la del context més immediat, l'universitari, sense el qual el Servei no té sentit. Es tracta de l'adaptació de la formació a la que preconitza l'Espai Europeu d'Educacio Superior, la que es basa en els crèdits ECTS, a fi de trobar-nos en sintonia amb la resta d'ensenyaments universitaris i poder formar part inequívocament del sistema. La inquietud docent té molts caires vius. Un de destacat és el tecnològic: el formador es pregunta què ha de saber; quines competències digitals ha de tenir; quines eines ha de fer servir; quins dels recursos que coneix o mig coneix o desconeix poden ser més útils a l'aula o fora l'aula; d'on traurà el temps per formar-se en tecnologia; com pot ensenyar amb una tecnologia que els seus alumnes viuen i ell només utilitza; quant de temps li representarà gestionar una aula totalment o parcialment basada en la tecnologia... El formador sent l'angoixa de l'evolució vertiginosa de les eines informàtiques o de la xarxa i se sent desconcertat, atordit, descol·locat, inquiet. De vegades fins i tot acaba pronunciant-se contra la tecnologia perquè no pot assimilar-la. Aquests dies llegia unes ratles suggestives de Rob Wall, "Creativity is the new technology" (amb un vídeo veritablement fascinant de Bruce Branit: si teniu uns minuts i voleu veure representada la força de la creativitat, no us el perdeu, l'incrusto al peu del text) que presento aquí com una senzilla resposta al neguit tecnològic. El text afirma que el segle XX ha estat el segle tecnològic per excel·lència i que el XXI serà el segle de la creativitat, una creativitat basada, és cert, en una tecnologia que permet fer-ho quasi tot. Tranquils, doncs, si aquesta és la tendència: la recerca que emprèn l'individu i el professional no s'ha de plantejar com un acarament a un oceà immens i mutant de recursos fora d'un mateix (la inassolible tecnologia), sinó essencialment com un acarament a un pou interior i subjectiu (la irrenunciable creativitat). El moviment no és de fora a dins, sinó de dins a fora: no es tracta de buidar el mar a cops de galleda, sinó de pouar l'aigua interior i abocar-la al mar.

[250] II Concurs d'Oratòria

Ahir va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona l'acte final del II Concurs d'Oratòria, emmarcat dins el XII Seminari sobre Dret i Llengua. L'acte va passar del tot desapercebut en una institució ja abocada a les vacances de Setmana Santa (queda algú?), però no vull deixar d'explicar ni que sigui molt breument aquesta experiència formativa que considero d'un gran interès en un moment com l'actual. Un moment actual en què sembla que la universitat s'hauria d'abocar a reforçar decididament les competències bàsiques dels seus alumnes, entre les quals la de comunicació, lògicament, és una de les fonamentals. El concurs d'oratòria del Servei de Llengües i la Facultat de Dret es planteja com un curs amb algunes de les unitats formatives del programa Argumenta (exposició oral, argumentació) que els alumnes inscrits han pogut seguir a distància, al llarg d'un mes, sota l'excel·lent supervisió d'un e-tutor. Al final del curs, i d'acord amb un supòsit de dret plantejat, els participants han hagut de defensar públicament una posició davant un jurat. I ho han hagut de fer, és clar, amb un discurs ben construït, solvent i persuasiu, i alhora amb una bona fonamentació jurídica. Això és tot. Però és molt. N'hi havia prou, ahir, de ser a l'acte, al qual vaig participar com a jurat, per adonar-se que la iniciativa és l'embrió d'una línia d'actuacions imprescindibles en l'àmbit universitari: una línia d'accions que ha d'ajudar el nostre alumnat a saber parlar en públic argumentadament i a defensar les seves idees: és a dir, que ha de capacitar l'alumnat per a la vida professional. I molt més: l'ha de situar en òptimes condicions per exercir una ciutadania participativa i responsable. A l'acte d'ahir vaig veure uns participants enormement motivats (hi ha una manera millor d'aprendre?); conscients de la importància del llenguatge en la vida acadèmica i professional; reflexius sobre les estratègies de retòrica i oratòria que feien servir; altament empàtics i receptius; desitjosos d'aprendre i millorar... I vaig veure en acció, també, persones que fonien en una sola activitat la llengua i els continguts, indestriablement, i que entenien a la perfecció que sense un bon domini de la llengua i la comunicació no hi ha, en realitat, contingut imaginable. El Concurs d'Oratòria ha estat, també, per segon any, una oportunitat magnífica de treball col·laboratiu entre professionals: les unitats del dinamització i de formació i autoaprenentatge del Servei de Llengües hem treballat, un cop més, conjuntament. Alguns membres del Servei de Llengües, d'altra banda, hem tingut la sort de tornar a col·laborar en plena sintonia amb els professors de la Facultat de Dret. Hem d'agrair, també, la sensibilitat i l'interès del degà de la Facultat, que va assistir a l'acte i va valorar les intervencions i l'organització, en unes emocionants paraules de cloenda.