[73] Com aprendre les llengües?

El Consell d'Europa va publicar fa un temps una guia amb uns consells excel·lents per reeixir en l'aprenentatge d'una llengua. Es tracta d'un senzill fullet que ajuda els aprenents o futurs aprenents de llengües a reeixir en el seu procés. La guia prova de desmuntar tota mena de tòpics i prejudicis sobre l'aprenentatge de llengües, convida a reflexionar sobre allò que es vol poder fer en la llengua objecte d'aprenentatge; fa pensar sobre el com i l'on i sobre els mètodes i els materials més idonis per a cada persona; sobre el lloc des del qual fer la formació (al país, a l'estranger, virtualment). I dóna criteris, també, per saber escollir un curs adequat. Aquest material dóna també tota una colla de consells pràctics, desmitificadors, relacionats amb les quatre destreses lingüístiques.

[72] Carta de les llengües regionals i minoritàries: 10 anys

L'any 2008 és el del desè aniversari de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. El català i l'aranès es troben dins aquest relativament exòtic calaix de sastre. La Carta... "is designed to protect and promote regional and minority languages as a key aspect of cultural heritage in Europe and to allow people who speak a regional or minority language to use it in private and public life". Els diversos estats europeus s'han anat adherint, lentament i amb diversos graus de suport, al text de la Carta en aquests deu anys. Tal com llegim a l'excel·lent entrada de la Viquipèdia sobre la qüestió, "La Carta proporciona una llarga llista d'accions concretes que els estats signataris poden prendre per protegir i promoure les llengües regionals i minoritàries històriques. Hi ha dos nivells de protecció; els estats signataris han d'assumir d'entrada el nivell mínim de protecció per a les llengües especificades; els signataris poden més endavant declarar que una o més de les llengües gaudiran d'un major nivell de protecció, tot comprometent-se a fer efectives almenys 35 accions a escollir d'una llarga llista detallada a la Carta." La Carta va entrar en vigor el dia 1 de març de 1998, amb la ratificació de cinc estats. Fins al 2008 10 estats han signat la Carta i 28 l'han ratificada. Escolteu les paraules de Terry Davis, secretari general del Consell d'Europa, amb motiu del desè aniversari del text. Aquí teniu, també, la versió aranesa del text.

[71] Crystal, Pinter, Benet i Jornet...

El paral·lelisme entre la diversitat biològica i la diversitat lingüística (i entre l'ecologia i l'ecolingüística) ja té uns quants anys de vida. Sovint s'han posat en correlació la biodiversitat i la linguodiversitat. A l'obra de D. Nettle i S. Romaine Veus que s'apaguen. La mort de les llengües del món fins i tot s'arriba a la conclusió que els espais del planeta amb més biodiversitat són, alhora, els que conserven una major riquesa en linguodiversitat. La consciència ecològica, amb tot, ha recorregut un llarg camí i ha arribat a ser una ideologia estesa socialment, mentre que la ideologia de defensa de la linguodiversitat sembla cosa de filòlegs, cases de les llengües i associacions d'abast reduït (Terralingua, per exemple). Els sociolingüistes, amb tot (Krauss, Hagège, Crystal o, aquí mateix, Junyent, Tuson...) coincideixen a vaticinar la primera extinció massiva de llengües de la història (entre el 50 i el 90 % de llengües desapareixeran al segle XXI). El cèlebre David Crystal, al pròleg de Language Death, apuntava una prova de la poca extensió social de la reflexió i la preocupació sobre l'extinció lingüística: no hi ha manifestacions artístiques de la mort de les llengües (!). Ell mateix és l'autor d'una obra teatral en aquesta línia, Living on, que es va representar l'any passat (2007) al Regne Unit, la qual pretén mostrar les implicacions emocionals que té per a lingüistes i parlants la mort d'una llengua. Crystal afirma al seu bloc: "I don't know of any novels on this subject, but the other genres mentioned have actually been exploited, albeit minimally. There is David Malouf's short story 'The only speaker of his tongue', for example, and for plays Harold Pinter's Mountain Language and my own Living On. [...] I don't know of any musical pieces on the topic, for instance. Isn't it a perfect subject for Philip Glass? Do you know of any paintings? Or sculptures, apart from Rachel Berwick's 'living sculpture' that I allude to in Language Death? Or -for this is a topic that is bigger than the 'high arts' - pop songs or raps? My most profound hope is that the artists of the world (in the broadest sense) will take this subject on board. It is, as I argue in the paper, the only real way of getting the subject of language endangerment into the hearts of the public at large." De moment, doncs, l'extinció massiva de llengües no arriba al cor de les masses. En l'àmbit català la reflexió de Benet i Jornet a Salamandra, estrenada fa dos o tres anys al TNC, anava, parcialment, en aquesta línia. Què cal, però, perquè la pèrdua de la linguodiversitat preocupi els artistes i, doncs, la societat?

[70] Encara contra el plagi acadèmic

Aquests dies la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB està interessada que s'hi presenti el programa Argumenta, i, en concret, que s'hi treballin quatre unitats: una és la del plagi. A l'entrada 7 vam tractar aquesta qüestió. Trobem un excel·lent tutorial (“Don't cheat yourself”), d'uns 30 minuts de duració, elaborat per l'Student Learning Center de la University of Leicester amb una clara finalitat: “to help you to understand what plagiarism is and how to avoid it”. És francament impressionant veure que el recurs, per si no fos poca la qualitat que presenta, té versions diverses adaptades a unes quantes disciplines universitàries (biologia, criminologia, enginyeria, geologia...). Llàstima que diversos altres recursos de l'Student Learning Center no siguin d'ús lliure.

[69] Estils d'aprenentatge (i 2)

Hem parlat a l'entrada 48 dels estils d'aprenentatge. Hi afegim ara un recurs complementari, VARK. És una eina força popular a la xarxa per provar de determinar l'estil d'aprenentatge d'una persona. Consisteix en un qüestionari (que es pot realitzar en línia, o no) amb un nombre força reduït de preguntes, que ajuda els aprenents a determinar el perfil de les seves preferències d'aprenentatge. Fa referència a un sol dels múltiples components de l'estil d'aprenentatge, però que hem de considerar decisiu: “VARK is about one preference -our preference for taking in, and putting out information in a learning context. Although it is a part of learning style we consider it an important part because people can do something about it.” L'acrònim VARK fa referència a “Visual, Aural, Read/write, and Kinesthetic sensory modalities that are used for learning information”. Podeu consultar una bona descripció d'aquestes categories al web i provar de determinar com sou com a aprenents.

[68] Espanyol com a llengua estrangera

Una garbellada per la xarxa dóna accés a múltiples recursos per al professorat i l'alumnat d'ELE, que els especialistes d'aquesta llengua valoren regularment. N'he seleccionat uns quants que m'han semblat interessants. La Zona ELE, els Recursos para profesores de español lengua extranjera, els múltiples i interessants recursos d'International House, la pàgina de Recursos web para ELE o la de Formespa (recursos adaptables para la clase de ELE). Són destacables, també, Todoele.net. La página del profesor de español como lengua extranjera i Elenet.org. Recursos didácticos para profesores y alumnnos de ELE. No us perdeu, d'altra banda, el web de Regalos para estudiantes de español como lengua extranjera (amb encreuats o passatemps de diversos nivells). Recomano, també, l'article Actualización de los recursos del docente de ELE en Internet, d'Antoni Nomdedeu, dins la revista redELE. No cal dir, d'altra banda, que la xarxa és plena de vídeos per aprendre el castellà. Un que em sembla senzill però d'una qualitat acceptable, de nivell A2, amb el títol "Ésta es Barcelona" és el següent. El mateix autor en té altres d'interessants i útils a YouTube al mateix canal (hi podeu accedir des d'aquest mateix vídeo).

[67] Vídeos per saber prendre apunts i llegir millor

El Dartmouth College, per mitjà del seu Academic Skills Center, posa a disposició dels seus estudiants universitaris i de qui vulgui a Internet uns excel·lents vídeos que ajuden a prendre apunts (hem avançat alguna cosa sobre notetaking en una altra entrada del bloc) i a millorar la lectura. Són vídeos en anglès i n'hi ha dues versions de cadascun, una sense subtítols i una altra amb subtítols (també en anglès). Consulteu, doncs, si voleu: Notetaking, techniques for effectively recording information from classes and lectures (sense subtítols) i Notetaking... (amb subtítols) i Reading improvement, strategies for improving reading rate and comprehension (sense subtítols) i Reading improvement... (amb subtítols). Són molt recomanables.

[66] Congrés internacional de CercleS (i 6)

Amb alguns companys del Servei de Llengües de la UAB serem a Sevilla per participar amb diverses comunicacions al Congrés internacional de CercleS. La meva porta per títol "El desenvolupament de les competències parcials receptives en llengua catalana en alumnes de mobilitat a la UAB". Hi explico una experiència que a poc a poc, amb el temps, i fruit d'una suma d'iniciatives en paral·lel del servei lingüístic i del treball d'uns quants professionals, s'ha convertit en un projecte engrescador de construcció d'un espai multilingüe sostenible, el campus universitari de la UAB. És l'experiència de l'acollida lingüística dels estudiants que dominen una o més llengües romàniques (aquest és el cas de la majoria dels estudiants de mobilitat que arriben a la UAB). El projecte té un objectiu possibilista que té la base conceptual en els principis de la sostenibilitat lingüística: vol promoure el desenvolupament de les competències receptives (comprensió oral i lectora) en llengua catalana dels estudiants "romànics" nouvinguts, d'acord amb el MECR, amb l'objectiu que aquests estudiants puguin seguir l'activitat acadèmica sense haver d'alterar el fràgil equilibri d'usos lingüístics del campus universitari. El projecte de comprensió es basa en l'existència de cinc factors: 1) el treball seguint una metodologia d'intercomprensió a partir del parentiu genètic de les llengües romàniques; 2) el treball de les estratègies per a la comprensió lingüística; 3) el reforç de l'horitzó d'expectativa dels estudiants pel que fa als gèneres acadèmics i les característiques del llenguatge formal universitari; 4) el treball de la competència intercultural; 5) la presència del component socioafectiu en l'aprenentatge de llengua (suport humà de voluntaris lingüístics, per exemple) com a element que contribueix a afavorir la comprensió. Una de les claus del projecte és que no es planteja com una iniciativa unidireccional ("fer comprendre" a algú nouvingut allò que "no comprèn"), sinó que es planteja com un projecte global de comprensió, on autòctons (internacionalitzant-se a casa) i al·lòctons s'enriqueixen mútuament i proven de construir i compartir quelcom que és més enllà, fins i tot, dels codis lingüístics: la voluntat de comprendre, l'exigència ètica de comprendre. Aquest és el denominador comú que el projecte aspira a crear per mitjà de diverses accions de formació i dinamització lingüística. Un apunt final per tancar el cercle de CercleS: ens ha semblat una bona pràctica de sostenibilitat lingüística que el Congrés permeti presentar la comunicació en qualsevol llengua, català en el meu cas (amb les diapositives de presentació en anglès).

[65] Congrés internacional de CercleS (5)

Pel que fa a l'eix de metodologia i innovació en avaluació del Congrés Internacional de CercleS, destaquem les ponències següents: “Assessing an institution-wide language programme using the european language portfolio and the common european framework of reference” (Irlanda); “Checklists for learner autonomy: practices of self-assessment” (Alemanya); “Self-assessment: good practice guidelines for foreign language teachers” (Espanya); “Alternative assessment methods for the multicultural classroom” (Espanya). Finalment, pel que fa a aspectes actuals en l'aprenentatge i l'ensenyament de llengua, volem destacar les participacions següents: “Distributed language learning: the web, the elp and the learner” (Bèlgica); “Learning to learn: strategy teaching in the university second language classroom” (Espanya); “The language café” (Suècia i Lituània): “The linguistic snapshot: key for the reflection on learning processes (Espanya)” i “Why, what and how to integrate in academic language studies? (Finlàndia) [“One way of promoting awareness and increasing the social relevance of language and communication studies among both staff and students is adoption of an integrative pedagogical approach. This refers to an instructional design, where the principle of integration is extended beyond what is generally understood by LSP or LAP, although some features are naturally the same. In this design integration refers to a holistic system of incorporating in academic language studies e.g. transferrable skills (e.g. learning skills, critical information management, use of new learning environments), discipline-specific discourse conventions and cultures, strategic skills for team-working and intercultural collaboration, presentation skills, networking and employment skills, etc. Achieving food learning outcomes in these skills benefits both the subject department and the students in their pursuit of good employability.”]

[64] Congrés internacional de CercleS (4)

També els eixos de llenguatges d'especialitat i de la qualitat als centres d'idiomes presenten ponències d'interès al Congrés internacional de Cercles. En destaco: 1) “Specific italian course for future erasmus students” (Espanya); 2) “The european language portfolio in esp courses: the case of business english listening modules” (Itàlia) i, pel que fa al segon tema: 1) “Evaluating the management of education at the language centre” (Finlàndia) i 2) “The language resource centre as a mechanism of change towards autonomous language learning” (França). Interès especial, d'altra banda, presenta l'eix de la interculturalitat en l'aprenentatge de llengües, amb ponències com les següents: 1) “A portfolio approach to assessing intercultural communicative competence (Itàlia) [“However, while the authors of the Common European Framework were successful in identifying and establishing levels and descriptors for linguistic competence, they failed to provide adequate parameters to assess intercultural competence even though in the description of competences, the CEF recognises the importance of knowledge of the world and intercultural skills (Byram, 2000)”; els autors elaboren un “supplementary material designed to make portfolio holders reflect on their intercultural experiences and report behavioural progress in intercultural situations.”]; 2) “A cultura-based exchange with room videoconferencing” (Alemanya) [Videoconferencing is a solution for my course because students could see and hear each other at the same time instead of having to journey to a foreign country, which is not always easy to organize.]; 3) “Interculture wiki: promoting language learning and intercultural communication using web 2.0 (itàlia); 4) “Designing a multicultural language programme” (Txèquia); “Tools for developing cross-cultural competence” (Txèquia); “How can elp enhance intercultural competence?” (Eslovàquia, Espanya).

[63] Congrés internacional de CercleS (3)

El Congrés Internacional de CercleS, del qual hem donat notícia a les entrades 58 i 59, promet, en els seus diversos eixos de treball, aportacions interessants. Llegeixo alguns abstracts. A priori crec que es poden destacar les intervencions següents. De l'eix d'e-learning, 1) “Teachers’ and learners’ roles in web-based learning (Finlàndia)”; 2) “Dvds for language learning: reflections on a multilingual project” (Itàlia) [que anuncia la “creation of worksheets based on films, for students of 7 European languages”]; 3) “Challenges and opportunities in using internet-based case studies and simulation projects” (Alemanya, Espanya) [“Language case studies and global simulations are efficient means of using task-based approaches in university language teaching & learning. They are particularly useful in improving productive language skills, while at the same time they can be used to develop reading skills in an authentic situation.”]; 4) Approaching the ELP biography through online surveys” (Itàlia); 5) “How to stimulate writing education for the i-generation (Bèlgica) [“In our presentation, after having outlined the traditional and actual frameworks of writing education, we will present a trajectory of 10 stages the teacher can use to guide students of a language career in order to improve their writing level, taking into account the characteristics of the new education era and its electronic possibilities. We will also present its impact on the quality of the student’s writing exercises.”]; 6) “Wiki and wikipedia for esl” (França); 7) “Implementation of a blackboard-based course to promote learner’s autonomy: conditions and effects” (Alemanya); 8) “The role of e-guidance in blended and online environments for language learners” (Finlàndia) [“The purpose of my paper is to present practical examples of how to raise language learners´ awareness of their responsibility for their own learning, in other words, learner autonomy. Based both on theory and longtime practical experience of my colleagues and myself, my presentation will focus on four crucially important principles, which are the following: 1) the language learner’s awareness of his/her new role as an e-student; 2) the importance of online study skills; 3) the role of collaboration and interaction in blended/ online environments; 4) the language learner’s ability to receive, utilize and give feedback”.]

[62] Dia europeu de les llengües (26/9)

El 26 de setembre és el Dia europeu de les llengües. Des de l'any 2001, sota l'organització conjunta del Consell d'Europa i de la Unió Europea se celebra aquest dia. "The general objectives of the European Day of Languages are: 1) Alerting the public to the importance of language learning and diversifying the range of languages learnt in order to increase plurilingualism and intercultural understanding; 2) Promoting the rich linguistic and cultural diversity of Europe, which must be preserved and fostered; 3) Encouraging lifelong language learning in and out of school, whether for study purposes, for professional needs, for purposes of mobility or for pleasure and exchanges." Al web del Consell d'Europa es pot trobar tota la informació relacionada amb aquest esdeveniment (informació dels anys anteriors, esdeveniments que tindran lloc, recursos, enllaços, etc.). Si es vol es pot enviar una targeta de felicitació. A la UAB, el 26 de setembre es reflexionarà sobre el multilingüisme i la globalització al segle XXI.

[61] Pixka bat és molt!

El Govern basc tancarà ben aviat la campanya Pixka bat es mucho ("una mica és molt"), de promoció de l'euskera, la qual ha rebut més de 100.000 visites a Internet. El vídeo de promoció de la campanya a YouTube, amb la cançó del mateix nom, ha estat vist per 60.000 persones diferents. La campanya, que ha estat un èxit, ha tingut per objectiu desdramatitzar l'ús de l'euskera i la seva pretesa "dificultat" i fer perdre la por a fer-lo servir. Ens sumem, és clar, a la campanya, i aprofitem per dir que ens agradaria que el basc tingués més presència als productes i els serveis que ofereixen, en concret, les universitats catalanes (ens satisfà, en aquesta línia, que el projecte Argumenta tingui plantejada una traducció a l'euskera). Recomanem molt veure el clip amb la canço de la campanya, i incorporem al bloc tres vídeos francament divertits que mostren petits malentesos de la vida quotidiana que no haurien de retreure els qui es llancen a fer servir l'euskera. No passa res si es confon arratsalde on amb Arantxa León; liburua (= 'el llibre') amb biburua (= 'el que té dos caps'; buru = 'cap') o si no sabem demanar bé un tallat! (pel que fa a l'error en l'aprenentatge de llengües, recomano l'article "El error en el proceso de aprendizaje", d'Ana Isabel Blanco, de l'Instituto Cervantes de Varsòvia). Pixka bat és molt... per començar.

[60] Bones pràctiques de mediació

Parlàvem no fa gaires dies en aquest bloc de la mediació lingüística. Linguamón - Casa de les Llengües ha organitzat per al dia 2 d'octubre la seva III Jornada de Bones Pràctiques de Gestió del Multilingüisme (traducció, interpretació, mediació) enfocant la qüestió cap a les llengües dels immigrants. Recordem també que Linguamón té un especial interès a promoure bones pràctiques en qualsevol qüestió relacionada amb el multilingüisme (consulteu la secció del seu web sobre aquest aspecte): "Linguamón Bones Pràctiques vol contribuir d’una manera activa i positiva a la sostenibilitat de les llengües, i per fer-ho dirigeix la seva activitat a la promoció i la difusió de bones pràctiques de gestió del multilingüisme i de la diversitat lingüística que s’han dut a terme amb resultats satisfactoris per part de diferents comunitats lingüístiques". Té també un directori de bones pràctiques validades per la institució, que en recull, per exemple, algunes de les que han endegat els serveis lingüístics universitaris.

[59] Congrés internacional de CercleS (2)

Els grans eixos de què es tractarà al congrés de CercleS a Sevilla són sis: 1) l'e-learning; 2) les llengües d'especialitat; 3) la gestió de la qualitat als centres de llengües; 4) la interculturalitat i l'aprenentatge de llengües; 5) la metodologia i la innovació en l'avaluació; 6) les qüestions actuals en l'ensenyament i aprenentatge de llengües. L'organització ha posat l'èmfasi, en cadascun d'aquests eixos, a promoure la reflexió sobre l'eina clau per a l'aprenentatge de llengües a Europa des de fa uns anys, el portfolio europeu de les llengües, promogut pel Consell d'Europa. Així, a cada eix de treball es plantegen directament preguntes sobre el portfolio: 1) ¿Cómo se pueden integrar actividades basadas en Internet en la enseñanza basada en el Portfolio? o ¿Cuáles son las líneas comunes en el desarrollo de portfolios electrónicos?; 2) ¿Hay ejemplos de usos innovadores del Portfolio en el contexto de lenguas para fines específicos?; 3) ¿Cómo puede contribuir el Portfolio a las oportunidades del estudiante y a la movilidad profesional?, ¿Cómo pueden los centros de idiomas desarrollar un enfoque integrado de aproximación al Portfolio?: 4) ¿En qué medida se ocupa el Portfolio de la dimensión intercultural en el proceso de aprendizaje de idiomas?; 5) ¿Cuál es el papel del Portfolio en la evaluación y en la autoevaluación?, ¿Hay nuevos modelos en la evaluación de la programación usando el Portfolio? 6) ¿Cubre el Portfolio las necesidades de los estudiantes a nivel universitario?, ¿En qué medida se ajusta el Portfolio a las programaciones universitarias de lenguas? (por ejemplo: traducción, interpretación) o a los enfoques (por ejemplo, el AICLE: Aprendizaje Integrado de Contenidos y Lenguas Extranjeras). Sembla, doncs, que l'aposta europea per aquest instrument de treball derivat directament del Marc europeu comú de referència... és clara, i que el Congrés anirà ple de portfolio; és una notícia excel·lent per als amants d'aquest recurs.

[58] Congrés internacional de CercleS (1)

Del 18 al 20 de setembre es farà a Sevilla la desena conferència internacional de CercleS, "Language Centres for a Plurilingual Future in Europe". Aquesta organització és la Confederació Europea de Centres de Llengües de l'Ensenyament Superior. Agrupa 290 centres que ensenyen llengües en l'àmbit universitari a 22 països europeus. CercleS es va fundar a Estrasburg el 1991. Entre els objectius de CercleS (els indiquem en francès) hi ha: "Soutenir l'action des centres de langues dans les établissements européens d'enseignement supérieur, en vue de dispenser une formation en langues qui fasse appel aux ressources technologiques et pédagogiques les plus adaptées"; "promouvoir la recherche en matière d’apprentissage des langues étrangères au niveau international", i "faciliter la collaboration internationale et interdisciplinaire entre les centres de langues, pour leur permettre de coordonner et mener à bien leurs initiatives." Una de les activitats clau d'aquests darrers anys de CercleS ha estat l'elaboració d'un portfolio europeu de les llengües pensat per a l'àmbit universitari. La desena conferència internacional d'aquesta organització és acollida, aquest 2008, per l'Instituto de Idiomas de la Universidad de Sevilla. En parlarem.

[57] Projectes per aprendre llengües (i 2)

Els projectes europeus per a l'aprenentatge de llengües publicats per la Unió Europea a l'opuscle La mobilité crée des opportunités tenen un gran interès: són variats (incideixen en diverses llengües europees, les llengües més parlades però també altres de minoritàries, o les que s'han incorporat darrerament a la UE: "FEEL"); toquen diversos nivells de l'ensenyament; faciliten en alguns casos l'aprenentatge de llengües pròximes (projecte "Ajoh, Czesc et Hallo"); posen l'èmfasi a propiciar l'aprenentatge de llengües de col·lectius amb dificultats (persones desafavorides o marginades: projecte "Allegro" o persones amb hàndicaps visuals, projecte"Listen and Touch"). Són originals pel que fa a les estratègies (museus nòmades per fomentar la diversitat lingüística: el projecte "Glossomuseums"; aprenentatge per mitjà dels transports públics a diversos països d'Europa: projecte "Learning by Moving"; aprenentatge de llengua gràcies al futbol: projecte "Soccerlingua"). Els projectes es basen sovint en l'ús de mitjans virtuals (DVD interactiu: "Lost In"); però altres pivoten damunt l'ús de mitjans més tradicionals com la ràdio ("Mission Europe") o la televisió ("Speech Bubbles"). És molt interessant el projecte SPIK, d'aprenentatge multimèdia per saber afrontar situacions lingüístiques conflictives (en alemany). Perquè la llengua no es fa servir pas sempre en situacions de calma i relaxament absoluts.

[56] Projectes per aprendre llengües (1)

Aquest 2008 ha vist la llum una publicació de la DG d'Educació i Cultura de la Unió Europea, dins el programa d'aprenentatge al llarg de la vida, que recull tretze projectes europeus de màxim interès per a l'aprenentatge de llengües (facilitem l'enllaç a la versió francesa): La mobilité crée des opportunités: histories de réussites européennes. Leonard Orban, el comissari europeu per al multilingüisme, a la introducció de la publicació es refereix al multilingüisme esperançadorament com a "partie du code génétique de l’Union" i hi afirma que "la langue fait partie intégrante de notre identité et est l’expression la plus directe de la culture". Indica també que a Europa "la diversité linguistique est un fait établi. Dans une Union européenne fondée sur l’«unité dans la diversité», la capacité à communiquer dans plusieurs langues est une obligation pour les citoyens, pour les organisations et pour les entreprises. Nous avons pris l’engagement de préserver et de promouvoir cette caractéristique principale du projet européen". Els projectes de qualitat per a l'aprenentatge de les llengües són, doncs, molt benvinguts, és clar, i més encara si presenten el tret de l'originalitat, com els escollits. Els que aplega la publicació han estat desenvolupats gràcies al suport del programa Lingua de la Unió Europea (el català, malauradament, no pot accedir als ajuts d'aquest programa pel fet de no ser llengua oficial de la UE). Comentarem alguns d'aquests projectes.

[55] Ressenyar

Ressenyar una obra (un llibre, un article, una pel·lícula, etc.) és una de les activitats més habituals de la vida acadèmica de qualsevol estudiant, l'encàrrec clàssic que els professors no deixen mai de fer als seus alumnes. Es poden trobar explicacions de com ressenyar obres de mena molt diversa (consulteu, per exemple, la unitat d'Argumenta sobre la ressenya), però potser no estem tan habituats a accedir a models de ressenyes o recensions elaborades per professionals, a remenar i a triar. Donem notícia, a continuació, de tres webs amb ressenyes en anglès que poden resultar útils, precisament, perquè en presenten una bona mostra. Es tracta del web Metacritic, amb comentaris a obres de ficció i no ficció, que enllaça amb múltiples ressenyes dels mitjans de comunicació sobre una mateixa obra. La lectura de ressenyes ben diferents d'un sol text, igualment vàlides, fa reflexionar molts estudiants i els obre els ulls a considerar que no han d'aspirar a trobar la ressenya, sinó a crear la seva ressenya. Es poden consultar, també, els webs The complet review o Bookpage (America's book review). Recomanem també els enllaços a ressenyes científiques, literàries i cinematogràfiques del bloc Histori@, de M. A. Martí (UAB). Es pot treure profit, igualment, dels consells de com fer una ressenya d'Emilio Garrido (Universitat Pública de Navarra).

[54] Voluntariat lingüístic intercultural

La perspectiva de la interculturalitat com a valor afegit als equips humans que han de produir conjuntament algun bé material o intel·lectual és molt interessant i cada cop més actual; n'hem parlat en algunes entrades. Ens sembla molt rellevant la reflexió feta per Volunteering Australia (juntament amb l'Australian Multicultural Foundation) sobre les accions de voluntariat realitzades per persones procedents de substrats culturals i lingüístics diversos. És una reflexió que neix al cor de la complexa situació ètnica, lingüística i cultural australiana. El projecte de Volunteering Australia (un projecte entre molts altres) s'ha gestat amb el suport del Department of Families, Community Service and Indigenous Affairs (FaCSIA), del Department of Immigration and Citizenship (DIAC, formerly DIMIA) i de l'Office for Women australians. Una de les diverses línies de recerca en aquest projecte és la que porta per títol Involving Volunteers from Culturally and Linguistically Diverse Backgrounds, i té per objectiu ajudar les organitzacions a implicar entre el seu cos de voluntaris persones de substrats lingüístics i culturals diversos. Se'n pot consultar un resum divulgatiu. Hi llegim que: "Organisations that effectively involve volunteers from culturally and linguistically diverse (CALD) communities are often successful because: they get to know CALD communities within their local area; they recruit volunteers from these communities; they recognise and respect difference and educate themselves about different cultures; they have policies that are inclusive of diversity." Potser ha arribat el moment, en un país com el nostre cada cop més complex (més CALD, si voleu), de pensar en uns voluntariats lingüístics menys relacionats amb l'acció de les persones autòctones i que comptin decididament amb el capital que poden aportar els nouvinguts (el Pla de llengües de la UAB parla d'aprofitar aquest capital), un valor decisiu en una societat diversa. No sembla cap utopia imaginar equips interculturals de voluntaris lingüístics.

[53] Amics de J. Carlos Moreno Cabrera (i 2)

Per què amics de Juan Carlos Moreno Cabrera? Perquè quan se li pregunta en una entrevista a El Periódico “Señale un error de los catalanes al plantear su defensa de la lengua”, respon: “Les reprocho que no hayan sido más intransigentes en su uso. Deberían hablarlo en Madrid. En el Congreso. En las entrevistas.” O perquè pot afirmar sense manies, en una entrevista a Noticias de Guipuzkoa que “Hay una educación ancestral que mantiene que existe una única lengua, el castellano, y que todo lo demás son anécdotas o cuestiones más o menos folclóricas. Esa educación se sigue manteniendo hoy en día, la teoría sigue siendo la misma: que vivimos en un Estado monolingüe y mononacional.” O perquè pot dir sense embuts a Público.es que a l'Estat no hi ha partits polítics d'àmbit espanyol que siguin veritablement plurilingües. O perquè és un fervent defensor del plurilingüisme passiu, com ho declara amb entusiasme en aquesta altra entrevista, o perquè desmunta tots els prejudicis lingüístics i afirma que “todas [las lenguas] son exactamente igual”. Amics de Juan Carlos Moreno Cabrera, també, perquè afirma que somia en castellà, però que de vegades ho ha fet en euskera, en rus o en anglès.

[52] Amics de Juan Carlos Moreno Cabrera (1)

J. C. Moreno Cabrera (1956) és, per a nosaltres, una figura imprescindible. Per això celebrem que obri el curs del Servei de Llengües de la UAB el dia 26 de setembre a les 10 del matí amb una conferència. És doctor en filosofia i lletres i catedràtic de lingüística general a la Universitat Autònoma de Madrid, una personalitat destacada en l'àmbit de la lingüística a l'Estat i una de les rares veus espanyoles significades que defensen obertament i amb convicció la diversitat lingüística i el multilingüisme a l'Estat, i que, alhora, fan una severa crítica a la política lingüística que aquest aplica. El seu darrer llibre, El nacionalismo lingüístico: una ideología destructiva (2008) n'és un clar exponent. Els interessos de Moreno Cabrera són molt amplis. En destaquen els estudis relacionats amb la tipologia, la classificació, la situació, l'expansió i la desaparició de les llengües del món. Ha publicat entre altres obres: Lenguas del mundo (1990), La dignidad e igualdad de las lenguas (2000), El universo de las lenguas (2003), Las lenguas y sus escrituras (2005); De Babel a Pentecostés [Manifiesto Plurilingüista] (2006). O també: Lógica Formal y Lingüística (1987), Fundamentos de Sintaxis General (1987), La lingüística teórico-tipológica (1995), Diccionario de lingüística neológico y multilingüe (1998), Curso universitario de lingüística general (2a ed. 2000), Semántica y gramática (2003) i Introducción a la lingüística (2a ed. 2004). Volem destacar, també, que ha dirigit l'adaptació a l'espanyol de The Cambridge Encyclopedia of Language, de David Crystal (Madrid, Taurus, 1994), que ha estat membre del comitè científic de l'Informe sobre les llengües del món promogut per UNESCO ETXEA i que és membre del comitè científic de LINGUAMÓN-CASA DE LES LLENGÜES.

[51] Presentacions orals

En la conjuntura de l'EEES tots els estudis de grau incorporaran l'elaboració i la defensa d'un estudi final de grau amb un nombre de crèdits força rellevant. Els estudiants universitaris, doncs, hauran de ser capaços de fer una bona presentació oral en públic (consulteu, si us calen, les explicacions de la unitat d'Argumenta dedicada a l'exposició oral). La cultura acadèmica del nostre país no ha donat gaire importància, fins fa poc, a aquesta qüestió. Els aspectes implicats en la realització d'una bona intervenció oral són múltiples: la preparació d'un bon guió, el control de tots els elements paralingüístics, la regulació de la densitat informativa, la construcció del discurs, el domini d'alguns recursos bàsics d'oratòria i retòrica per aconseguir la necessària persuasió, la preparació d'un bon material de suport (documentació per als assistents, presentació amb programari informàtic). Per damunt de tot, és clar, l'èxit d'una presentació rau a saber trobar l'orador una veu pròpia, original, que navegui amb personalitat enmig de la intertextualitat habitual en els textos acadèmics. Algunes presentacions breus (5 minuts aproximadament) de caràcter expositiu (més que no argumentatiu) generades a l'assignatura de llengua oral de primària de la Facultat de Ciències de l'Educació fa tan sols uns mesos, que els mateixos alumnes van ubicar a YouTube, són les següents: una sobre els volcans (de Robert Morral i Miguel Romano); una sobre el clima mediterrani (de Marina Cabello i Esther Sallent); una sobre l'atmosfera (de Lluís Pérez i Climent Oller); una sobre la fecundació (de Iolanda Grau, Carme Bernárdez i Ada López) i una sobre la classificació dels animals (de Marta Paredes i Maria Vilà); una sobre l'aigua (de Jordi Company i Àlex Moreno) o una sobre l'aparell respiratori humà (d'Oriol Bosch i Vicenç Márquez). Doneu un cop d'ull a la següent (un fragment), sobre el mètode científic, amb la intervenció excel·lent d'E. Barrachina:

[50] El banquer anarquista, de F. Pessoa

50 entrades al bloc. Una aventura de formació permanent, d'autoaprenentatge, de lifelong learning, de compartir "palpitacions del temps" (per dir-ho orsianament) amb companys coneguts o silenciosos. El web 2.0, s'ha dit, és això: "crear, mesclar i [, sobretot,] compartir". Acabo de llegir El banquer anarquista, de Fernando Pessoa, una faula dialèctica (que hauria de ser lectura obligatòria a la unitat d'argumentació del programa Argumenta, amics formadors!). Es tracta d'un text de 1922, però radicalment contemporani, en què un banquer defensa davant un interlocutor inquisitiu, en un monòleg aclaparador, que ell sí que és un veritable anarquista, i no, en canvi, els que es vanten de ser-ne i n'ostenten el nom. Les paraules del banquer són iròniques i fins i tot cíniques, és clar, però brillants i poderoses. El banquer demostra que totes les altres vies que ha intentat per liquidar les falses "ficcions socials" en què s'estructura la societat (ficcions socials injustes, que no responen a raons "naturals" i que sovint no tenen cap base ferma), i per aproximar-se a la llibertat, no han estat i no seran mai viables. I que el seu individualisme lliure, que no pot destruir d'una tacada les ficcions socials, però que, en canvi, té la virtut impagable de no generar cap forma nova de tirania, és l'únic anarquisme imaginable. Pessoa destil·la al text un profund, amarg i preocupant escepticisme respecte a l'acció de grup: "En l’estat social present no és possible un grup d’homes, per ben intencionats que siguin, per preocupats que estiguin només a combatre les ficcions socials i treballar per la llibertat, que treballin junts sense que espontàniament creïn tirania...". Aquesta preocupació, però, l'ha resolt el web 2.0, amb el formigueig incessant de persones que dia a dia sembren, recullen, comparteixen i generen espais de llibertat totalment desubicats (utòpics, hauríem dit fa un temps) respecte a les ficcions socials. Amics, sisplau: es fa tard i el Liceu de la ficció social és ple de gom a gom... Deixeu anar la vostra bomba orsini; escampeu riquesa, banquers anarquistes!

[49] Mobilitat i competència intercultural

La mobilitat de persones a la Unió Europea és una clara opció política per a l'assoliment de la competitivitat, la ciutadania i la concòrdia europees. A l'informe Making learning mobility an opportunity for all, del High Level Expert Forum on Mobility (creat pel comissari Jan Figel el desembre de 2007) es recomana "to radically increase mobility opportunities for young people in the mid-term. By 2020 [...] at least 50% of all young people aged 16-29 should be offered the opportunity to engage in some form of cross-border mobility at some point. This offer should be irrespective of their social background and cover a wide range of learning contexts including school, university and vocational training as well as other formal and informal learning environments. The forum calls for strategic action to address barriers to mobility and to engage on a new partnership - of the EU, Member States, regions, education institutions, business and civil society - to boost mobility." Cada vegada serà més natural, doncs, la trobada d'europeus de procedències diverses en àmbits laborals o d'estudi. La competència intercultural passarà així encara més al primer pla. Alguns dels espais de trobada d'europeus són actualment les aules de les universitats. En altres contextos fora de la universitat, d'altra banda, ja estem molt acostumats a veure en funcionament equips interculturals: els equips de futbol de primera línia, per exemple, inclouen una autèntica amalgama de llengües i cultures. Es troben en la mateixa situació les millors orquestres o les organitzacions no governamentals d'abast internacional, per posar dos exemples més. També les empreses, cada cop menys lligades a un territori concret i amb uns objectius més globals, acaben esdevenint conglomerats de persones de llengües i cultures ben diverses. No és gens estrany, així, que en aquestes organitzacions hi hagi la figura del mànager intercultural, encarregat de polir les diferències generades entre empleats pel contacte entre cultures (el mànager intercultural fa entendre, per exemple, que l'autoritat, la jerarquia, la puntualitat o l'autonomia dels treballadors són conceptes que no es veuen igual en una cultura que en una altra) i de treure el màxim partit de les diverses formes de veure el món. La competència intercultural es revela, en tots aquests casos, imprescindible. S'hi presta des de les institucions formatives l'atenció que li correspon i li correspondrà, encara més, en un futur immediat?

[48] Estils d'aprenentatge (1)

Un dels vessants fonamentals de l'aprenentatge autònom és conèixer-se com a aprenent. Llegim al web de Linguanet Europa: "Tots els aprenents tenen diferents maneres d'aprendre a l’hora d’estudiar una llengua. A uns els agrada escoltar i parlar i d’altres prefereixen analitzar textos o estudiar amb l’ajuda de suport visual. Tot i així molts aprenents barregen diferents estils d’aprenentatge. El que és important és recordar que absolutament tots els estils d’aprenentatge poden tenir resultats excel·lents quan s’aprèn una llengua". Habitualment es parla d'aprenents preferentment visuals, auditius o quinestèsics. Al web de Richard M. Felder i Barbara A. Soloman Learning styles and strategies es defineixen diversos estils d'aprenentatge a partir de les dualitats següents (que no són pas les úniques possibles), les quals no són mai absolutes en les persones: aprenents actius vs. aprenents reflexius; aprenents sensitius vs. intuïtius; aprenents visuals vs. verbals; aprenents seqüencials vs. globals. La Universitat de l'Estat de Nord Carolina posa a disposició de qualsevol autoaprenent una senzilla aplicació que ajuda a determinar aquests estils d'aprenentatge (l'Index of Learning Styles Questionary). Pot ser utilitzat "by individuals who wish to determine their own learning style profile and by educators who wish to use it for teaching, advising, or research". Podeu consultar altres qüestionaris sobre estils d'aprenentatge, per exemple, a Information and questionnaires for assessing learning styles and preferences o també podeu donar un cop d'ull al qüestionari de Marcia L. Conner What's Your Learning Style? I trobareu molt més sobre estils d'aprenentatge a support4learning.org.uk.

[47] Voluntaris lingüístics (i 3)

Aquests dies, arran dels Jocs de Pequín, hem pogut veure com el voluntariat ha tornat a ser una institució fonamental en el desplegament de moltes de les activitats d'aquest esdeveniment global. Volem deixar constància que el voluntariat lingüístic, com a tal, hi ha tingut un paper. Llegíem ja en unes informacions en plena organització dels Jocs Olímpics que "Selon un responsable du Bureau du Groupe de coordination du volontariat et du bénévolat aux Jeux Olympiques de Beijing, les besoins du service volontaire et bénévole des J.O. nécessitent le recrutement d'un plus grand nombre de volontaires et de bénévoles linguistiques. A cet effet, le bureau susmentionné invite sincèrement les personnalités des divers milieux de la société remplissant les conditions requises à s'inscrire dans les meilleurs délais. Les départements intéressés commenceront à partir de mi-décembre au deuxième tour d'examen et de choix des bénévoles linguistiques."Els voluntaris lingüístics han intervingut, per exemple, en els serveis d'atenció mèdica dels Jocs o en el suport als desplaçaments dels visitants estrangers. Com és lògic, hi ha hagut en aquests casos formació específica per als voluntaris. Altres iniciatives de voluntariat lingüístic de què tenim notícia més enllà de les universitats són, per exemple, el d'un grup de dones bénévoles (o voluntàries) canadenques amb altres dones (immigrants) que no coneixen prou l'anglès o el francès. Un altre voluntariat lingüístic interessant, que aporta idees, el trobem al Japó: el Tokyo Metropolitan Government té un pla d'intervenció de voluntaris en el cas de desastres que preveu l'existència del voluntari lingüístic, que té com a missió "give victimized foreigners language support during a large-scale disaster" (punt 3). Una nova iniciativa de voluntariat lingüístic als hospitals podem trobar-la al North York General Hospital de Toronto, que és un centre marcadament multicultural, multiracial i multilingüe, on són imprescindibles per a la feina diària les competències lingüístiques i interculturals. A la vista d'algunes d'aquestes experències de voluntariat lingüístic llunyanes i ben externes a la universitat, semblaria oportú que els serveis lingüístics universitaris assumissin el repte de formar voluntaris per a intervencions específiques no estrictament relacionades amb el context universitari, i, encara més, que no fossin necessàriament orientades a l'acollida d'estudiants nouvinguts. Potser els crèdits per a accions solidàries dels nous plans d'estudi podrien obrir una via per a la formació d'aquests nous voluntaris que demana una societat cada cop més complexa, de la qual la universitat no hauria de quedar despenjada.

[46] Voluntaris lingüístics (2)

La idea del voluntariat lingüístic va ser seguida amb interès des de fora de les universitats i, al cap de sis anys d'engegar-se l'experiència del voluntariat lingüístic a la UAB, La Generalitat va activar amb decisió el programa Voluntaris per la llengua, inciativa d'una gran ambició, claredat i senzillesa alhora, que requereix la intervenció d'un autòcton i d'un nouvingut. El primer ha de comprometre's a mantenir unes sessions de conversa amb el segon, a fi que aquest pugui practicar l'ús de la llengua catalana i optimitzar l'aprenentatge de la llengua. La iniciativa de la Generalitat és àmpliament explicada a l'article següent sobre els Voluntaris per la llengua i va ser distingida com un dels "Ten successfull ways to motivate language learners" a la Unió Europea. Milers de persones, avui dia, en una progressió ascendent, constitueixen parelles lingüístiques que segueixen les directrius del programa de Voluntaris per la llengua i que semblen satisfetes de l'experiència, per totes dues parts. Observem aquest testimoni:

[45] Voluntaris lingüístics (1)

Quan el 1996 al Gabinet de Llengua Catalana de la UAB es va crear el voluntariat lingüístic (una idea que es va treure del magí el company J. Pujol Nadal en el context d'una extraordinària comunitat d'amics en plena efervescència d'idees, projectes i realitzacions), poc es podia pensar aleshores que el moviment tindria continuïtat a la UAB i que s'estendria més o menys ràpidament a altres universitats catalanes per mitjà dels seus serveis lingüístics. A banda la UAB, els voluntaris lingüístics van prendre cos i es van estendre a la UPC, a la UJI, de Castelló, a la UV, a València, a la URV, a Tarragona, a la UdL, a Lleida, o a d'altres universitats del Principat. Els voluntaris lingüístics van arribar també ben aviat a les Illes (a la UIB) i, més recentment, s'han estès a les universitats gallegues (Universitat de Santiago de Compostel·la). Les finalitats o els objectius dels diversos voluntariats universitaris són lleugerament diferents: sempre preveuen com una de les seves activitats principals el suport a l'acollida lingüística i cultural d'estudiants nouvinguts, però també tenen altres objectius vinculats amb les activitats de dinamització de la llengua a les universitats. La Universitat Autònoma de Barcelona, d'altra banda, ben aviat va començar a articular un programa de formació dels voluntaris i voluntàries (vegeu, per exemple, el programa de l'XI Curs de Formació del Voluntariat Lingüístic), amb xerrades sobre el voluntariat, sobre diversos productes per a l'aprenentatge de la llengua, sobre aspectes sociolingüístics, sobre metodologia per a la seva intervenció com a voluntaris lingüístics, etc. Recordo que vaig intervenir directament en un dels primers cursos de formació donant pautes als voluntaris sobre els productes formatius per a l'aprenentatge de llengua i l'acollida lingüística. També les altres universitats s'han sumat a la formació del voluntariat, que considero del tot imprescindible. A la UAB, des de fa uns anys, es fa servir per a aquesta formació una de les unitats del programa Argumenta, la d'acollida d'estudiants nouvinguts, concebuda amb aquesta finalitat en dissenyar el material.

[44] I Jornada Interuniversitària Argumenta (1)

Després d’uns anys de funcionament del programa Argumenta i de la constatació de la seva utilitat formativa a diverses universitats, el Servei de Llengües de la UAB organitza la I Jornada Interuniversitària Argumenta. La conjuntura actual de la definició dels plans d’estudi universitaris i de la valoració de les competències bàsiques transversals d’ordre lingüístic i comunicatiu en el marc de l’EEES, fan que un producte com Argumenta tingui més vigència que mai. La Jornada s’adreça als tècnics lingüistes i al professorat dels serveis lingüístics universitaris catalans que vulguin conèixer Argumenta o explicar com hi treballen a la seva institució. La Jornada vol tenir un caràcter informatiu i formatiu alhora i potenciar l’intercanvi d’experiències relacionades amb la utilització del material en els nous escenaris que viuen les universitats catalanes. A banda la conferència inicial de Mario Rotta, sobre “L’e-tutor a l’era del web 2.0” (consulteu l'entrada 6 si voleu veure i sentir les explicacions de Mario Rotta), professor de la Universitat de Florència, especialista en educació i tecnologia, hi haurà les comunicacions següents sobre experiències d’ús d’Argumenta promogudes pels serveis lingüístics universitaris catalans: Montserrat Marigó (UPC): “Explotació i usos d’Argumenta a la UPC” (12.30 a 12.50 h); Andreu Ayats (UAB): “Modalitats d’utilització d’Argumenta a la UAB” (12.50 a 13.10 h); Fiona Kelso (UAB): “La traducció/adaptació d’Argumenta a l’anglès” (13.10 a 13.30 h); Mar Anton (UdG) i Anna Serra (UAB): “El perfil del formador d’Argumenta” (13.30 a 13.50 h); Ester Tur (UAB): “Utilitat d’Argumenta en els cursos de llengua que segueixen els programes de la Secretaria de Política Lingüística” (13.50 a 14.10 h) i Cristina Gelpí (UOC/UPF): “Utilitat d'Argumenta per a l'aprenentatge de la redacció acadèmica a la UOC” (14.10 a 14.30 h). A la tarda, després de dinar, diversos grups de treball entre els assistents provaran de concretar el futur d'Argumenta (per si us pot interessar, fa uns mesos apuntava algunes de les línies de futur d'Argumenta, i feia una mirada de balanç en un article a Llengua i Ús).

[43] Mediació lingüística (i 2)

La mediació lingüística és una de les manifestacions de la competència lingüística comunicativa de les persones. Llegim al Marc europeu comú de referència...: "Tant en la recepció com en la producció, les activitats escrites i/o orals de mediació permeten la comunicació entre persones que no són capaces de comunicar-se directament per les raons que sigui. La traducció o la interpretació, una paràfrasi, un resum o una anotació subministra a un tercer una (re)formulació d'un text al qual aquest tercer no té, en principi, un accés directe. Les activitats de mediació de tipus lingüístic, que (re)processen un text ja existent, tenen un paper considerable en el funcionament lingüístic de normal de les nostres societats." (p. 33). La mediació s'associa a estratègies de planificació (desplegar els coneixements previs, localitzar els recursos, preparar glossaris, tenir en compte les necessitats de l'interlocutor); d'execució (anticipar, omplir buits, advertir les possibilitats i les equivalències); d'avaluació (comprovar la congruència dels dos textos, comprovar la coherència dels usos) i de reparació. En el context actual, en què les persones ja no aspiren, com a aprenents de llengües, a la near native competence, i en què són cada cop més valorades les possibilitats d'intercomunicació respectuoses amb la diversitat lingüística (fins i tot assumint l'existència d'algunes pèrdues d'informació), la capacitat de mediació lingüística es revela decisiva per escurçar les llacunes comunicatives. Les actuacions basades en qualsevol forma de voluntariat lingüístic, d'altra banda, tan actuals, també requereixen una bona capacitat de mediació lingüística.

[42] Denominador comú

Les formulacions de defensa d'una llengua comuna, la que sigui, en el sentit d'un únic codi de comunicació entre persones són d'una pobresa intel·lectual esfereïdora. El Manifiesto por la Lengua Común que va aparèixer a la llum pública abans de l'estiu signat per Mario Vargas Llosa, Carlos Castilla del Pino, Félix de Azúa, Fernando Savater, etc. no tenia altre objectiu que blindar una idea de "comunitat" idiomàtica a l'entorn d'una sola llengua (a l'entrada 1 oferíem la rèplica de Juan Carlos Moreno Cabrera al text). Fa autèntica llàstima intel·lectual llegir (punt 1 del manifest) que "La lengua castellana es común y oficial a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles." A qualsevol persona que sàpiga el castellà, és clar, se li ha de suposar, per un elemental respecte a la intel·ligència, una elevada capacitat de comprensió del català i el gallec, que serà quasi total després de poquíssimes hores d'exposició a aquestes llengües. O a algú que sàpiga el català i el castellà, no se'l pot ofendre pressuposant que no pot entendre el gallec. Però, a més, s'ha de pressuposar en els ciutadans una capacitat de comprensió d'un altre calibre: la comprensió depèn de molt més que de l'estricte domini d'un codi. El denominador comú entre dues persones que es volen comprendre no té el nom de cap llengua, és fet d'un ingredient tan elemental i aclaparador com una senzilla voluntat de comprensió compartida. Aquest és el denominador comú, aquesta és la llengua comuna per la qual signaríem un manifest de comunió amb qui fos. No em puc estar de citar unes paraules del filòsof José Antonio Marina a La selva del lenguaje (1998) que expressen bé la idea: “...en la vida diaria, zona conflictiva siempre, la comprensión deja de ser un fenómeno psicológico y lingüístico y se convierte en una exigencia ética. Nos podemos malentender usando la misma lengua y podemos comunicarnos usando lenguas distintas. Todo depende de si existe o no un proyecto de entendimiento que vaya más allá del lenguaje.” On és ara l'exigència ètica? On és ara el projecte d'entesa? On és el denominador comú? Com és, J. A. Marina, que vas poder escriure aquestes ratlles essencials i que has esdevingut, ara, deu anys després, un dels divuit promotors del manifest?

[41] Mediació lingüística (1)

Les activitats de mediació són a l'ordre del dia: es parla de mediació social, de mediació penal, de mediació escolar, de mediació internacional... En el terreny de la lingüística el terme sol referir-se a determinades activitats que demanen la intervenció d'un expert en la llengua (professionals terminòlegs, traductors, intèrprets, assessors, persones que han d'intervenir en àmbits on la comunicació és potencialment conflictiva...). Hi ha actualment a Catalunya diversos estudis de mediació lingüística, com el postgrau en mediació lingüística de la Universitat de Lleida, per exemple, que ha de formar "experts en el camp de la comunicació lingüística i interlingüística (recursos comunicatius per a institucions i empreses: redacció, normalització lingüística, llibres d’estil, llenguatge d’especialitat, projecció internacional), capaços d’oferir els seus serveis com a assessors lingüístics en tots els sectors de la productivitat i dels serveis (públics o privats) en els quals la competència lingüística necessiti anar acompanyada d’una bona base cultural." També és conegut el nou grau de mediació lingüística de la Universitat Pompeu Fabra, que ha rebut una distinció de qualitat de l'AQU en l'adaptació a l'EEES. Mediació lingüística, amb tot, no és un terme que s'hagi de reservar a determinades especialitzacions acadèmiques o professionals, perquè és, precisament, una de les destreses clau de la competència lingüística de les persones. En parlarem.

[40] Notetaking links

Prendre apunts és una de les activitats habituals dels estudiants universitaris, a classe, mentre llegeixen una obra recomanada a les bibliografies, o en actes acadèmics de mena ben diversa. El programa Argumenta, creat pels serveis lingüístics universitaris, té una unitat sobre la presa d'apunts. A l'entrada 38 comentàvem que el Centre de Redacció de la UPF té també unes orientacions en aquesta línia. Volem destacar, d'altra banda, la pàgina excel·lent sobre aquesta qüestió de l'Academic Skills Center del Dartmouth College: hi aborda com millorar els hàbits d'escolta ("improve your listening habits and retain more information from class"), com prendre apunts ("provide suggestions on ways to take good notes and use them well") i es presenta en forma de diverses guies descarregables. Recomanem, d'altra banda, el mètode Cornell per a la presa d'apunts, del qual es troba una clara explicació en castellà al bloc Estupendous. Es tracta d'un mètode aplicable a classes, conferències, seminaris, reunions, que consisteix, en síntesi, a fer una divisió de la pàgina d'apunts en tres àrees, una per a les notes habituals, una altra per a preguntes i dubtes i una altra, d'implementació posterior a la presa d'apunts, per a l'elaboració d'una síntesi de les notes preses. Al web indicat es poden trobar plantilles descarregables que permeten seguir adequadament el mètode Cornell. També és interessant la secció del web de la Universitat de Manchester (Facultat d'Humanitats) sobre note taking. O, per als amants de triar i remenar, el web de la Universitat de l'Estat d'Idaho amb desenes de notetaking links.

[39] Pla de llengües de la UAB: chapeau!

La Universitat Autònoma de Barcelona va aprovar a mitjan juliol el seu flamant Pla de llengües: una aposta estratègica pel multilingüisme, una realització que té la singularitat d'haver-se plantejat sota la forma d'un procés participatiu adreçat a tota la comunitat universitària (chapeau!), però que ha tingut uns noms propis al darrere, imprescindibles: els de la Marta Estella i la Sílvia Amblàs, del servei lingüístic. Elles mateixes han explicat l'experiència de l'elaboració en un article recent a la revista Llengua i Ús. El Pla... no té rebuig: es desglossa en diversos àmbits i línies de treball (institucional i de gestió, docència, acollida lingüística i cultural, recerca), concreta en actuacions, proposa un calendari d'execució i no oblida els aspectes d'avaluació. Tot un exemple de treball de qualitat en una dotzena de pàgines (només!) que presenten una claredat fulgurant. Termes com els de “seguretat lingüística” (lligat al de “transparència informativa”), “gestió del multilingüisme”, “competència pluricultural i plurilingüe”, “accessibilitat universal”, “diversitat lingüística i cultural del campus”, “competència intercultural”, “internacionalització a casa”, “escala de multilingüisme”, etc. són usats amb justesa i amb una visió penetrant de cap on han d'anar les coses en uns campus universitaris europeus cada cop més complexos pel que fa als usos lingüístics. La concreció (realista) del Pla... és un dels seus aspectes més destacats, acostumats com estem als pronunciaments plens de vaguetats sobre la promoció del multilingüisme, a tots nivells, que acaben conduint a paper mullat sobre paper mullat. Un altre aspecte general rellevant, des del meu punt de vista, és la reivindicació de la UAB com una institució amb el multilingüisme al seu codi genètic, que “reconeix i valora el capital lingüístic de la comunitat universitària” i que defensa amb un cert orgull la vivència d'aquest multilingüisme. ¿Us imagineu una universitat que pogués atraure estudiants de fora perquè s'hi viu una experiència de multilingüisme inusual, enriquidora, que contribueix tant o més a l'educació integral preconitzada per Bolonya que la millor de les assignatures del millor dels màsters europeus?

[38] Centre de redacció universitària de la UPF

La Universitat Pompeu Fabra té a disposició dels seus estudiants i del públic en general un Centre de Redacció virtual que es defineix com un "web de suport a les necessitats de redacció i comunicació acadèmica", que considero de consulta interessant. El Centre de Redacció vol ajudar a millorar les habilitats de comunicació escrita en l'àmbit dels gèneres acadèmics. Vol ajudar, també, a resoldre dubtes apareguts en elaborar un treball de classe (cerca d'idees, organització de les idees, estructuració dels apunts, etc.). I també a resoldre dubtes d'ordre lingüístic que no solucionen els diccionaris (com escriure de manera no sexista, com s'ha de presentar l'autor en un treball, com es presenta la bibliografia, com s'ha de presentar un treball, etc.). El web del Centre de Redacció vol donar, igualment, models de textos que orientin els aprenents, permet fer exercicis i dóna accés a recursos i bibliografia. El web, en construcció, es planteja amb una doble entrada, una que s'adreça als documents acadèmics en general i una altra als documents jurídics i té versió en català i en castellà. La part més interessant, des del meu punt de vista, és la de "tècniques d'escriptura" (planificació, textualitzacíó, revisió). Els textos que tracta el Centre, d'altra banda, són els següents: resum, comentari de text, apunts, fitxes, examen, treball acadèmic, test, informe, memòria, article d'investigació, currículum, protocol. Té seccions dedicades, també, a l'argumentació, la descripció, la narració i l'explicació.

[37] Indicador europeu de competència lingüística

A començament de 2009, finalment, la Unió Europea mesurarà el nivell d'idiomes dels joves comunitaris de 14 a 16 anys en les dues llengües estrangeres que hagin après (les més ensenyades a Europa són anglès, francès, alemany, espanyol i italià). Ho farà per mitjà d'un examen que determinarà el nivell d'idiomes en les quatre destreses i ajudarà a establir les estratègies d'aprenentatge més eficaces i a elaborar un indicador europeu de competència lingüística. La decisió d'establir l'indicador es va prendre l'any 2002 a Barcelona, en una reunió de caps d'Estat i de govern en la qual es va determinar també la idoneïtat que els europeus aprenguessin com a mínim dues llengües estrangeres. La Comissió Europea organitzarà l'examen amb la col·laboració dels Estats membres. Cada Estat podrà elegir els dos idiomes de què vol realitzar l'examen, que s'administrarà a no menys de 5.000 alumnes per Estat. Les puntuacions es basaran en les escales del Marc europeu comú de referència, i l'examen europeu cobrirà els nivells A1 a B2. Em semblen interessants les opinions del professor Artur Noguerol (UAB) sobre l'indicador, en una entrevista de fa un temps. Afirmava que l'indicador "Me parece del todo necesario para poder articular políticas educativas coherentes. Pero también creo que se tendrá que ser muy sensible a los datos que se toman para elaborarlo. Creo que olvidar que se trata de una competencia plurilingüe (algo más que la suma de competencias monolingües) puede llevar a resultados que falseen la realidad. No se trata solamente de saber escuchar, hablar, leer y escribir, se trata también de saber interaccionar y mediar (aspectos que aparecen rara vez reflejados). No se trata del dominio de cada lengua, sino también de ver las capacidades para enfrentarse a lenguas no conocidas, a hablantes de lenguas próximas, a personas de otras culturas…".

[36] Els videocurrículums

Els estudiants universitaris necessiten saber fer un currículum. Des de programes com Argumenta se'ls ensenya a fer-ne d'adequats (vegeu la unitat sobre el currículum d'aquest material elaborat pels serveis lingüístics universitaris). La xarxa, però, imparablement, està proporcionant noves maneres de donar a conèixer la trajectòria acadèmica i professional. Una iniciativa relativament recent és la del videocurrículum. Un exemple el trobem a la pàgina TuMeVes, de la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat Jaume I de Castelló, que permet pujar a la xarxa un vídeo breu amb el currículum personal i un document adjunt explicatiu, si es vol. El web proporciona també una guia d'ajuda perquè la presentació sigui eficaç. El projecte posa en relació empresaris i treballadors, però també permet que les persones que hi han enviat els vídeos els introdueixin dins el seu currículum electrònic. Al costat d'aquesta iniciativa ja hi ha empreses professionals que elaboren el videocurrículum, com VideoCurriculumdigital. I si es vol optar per una fórmula més senzilla, sempre quedarà YouTube. Un exemple de videocurrículum en aquest darrer mitjà és el següent:

[35] Interaccions multilingües

Les interaccions multilingües, actes de comunicació en què cada persona utilitza la seva llengua, són cada cop més freqüents, tot i que per a moltes persones són actes relativament forçats: el fet que els interlocutors no hi tendeixin a la convergència fa percebre aquests actes com a problemàtics. Mirat des del punt de vista de la pragmàtica, aplicant-hi el “principi de cooperació” de Grice (1975), aquestes interaccions podrien vulnerar la quarta i darrera de les màximes d'aquest autor que regulen la cooperació comunicativa entre els parlants, la que estableix que cal “ser clar” i “evitar l'obscuritat de l'expressió”. Mirat des de les aportacions d'altres autors destacats de l'àmbit de la pragmàtica, que han reflexionat sobre la “cortesia lingüística” entesa com una estratègia al servei de les relacions socials amb l'objectiu de mitigar els conflictes i les tensions i conservar la imatge pública, podríem considerar que les interaccions multilingües podrien, veritablement, fer-la perillar. R. Lakoff (1973) formulava, per exemple, entre les seves regles de “cortesia lingüística”, la que dictava: “sigues clar”. Seguint, d'altra banda, els plantejaments de G. N. Leech (1983) també sobre la cortesia lingüística, aquesta s'entendria a partir del cost o el benefici que l'acte comunicatiu genera en l'emissor o el receptor. L'acte descortès seria el que comportaria costos al receptor i beneficis a l'emissor. Estem convençuts que les interaccions multilingües poden ser un magnífic escenari per al respecte, la cortesia i l'assoliment de beneficis (l'enriquiment lingüístic i cultural) per a tots els interlocutors que hi prenen part a canvi, només, d'un cost molt baix, el d'una certa incomprensió que cal saber gestionar i superar sense angoixa. Llegim, a continuació, unes paraules de Juan Carlos Moreno Cabrera, lingüista que es mostra partidari de les interaccions multilingües (La dignidad e igualdad de las lenguas, 2000: p. 256).

[34] Autoaprenentatge d'italià (i 3)

També semblen interessants per a l'aprenentatge de l'italià els recursos següents: Eserciziario per corsi di lingua italiana introduttivi e medi (DIG-ITAL EDUWARE), pàgina amb exercicis de gramàtica autocorrectius de nivell inicial i mitjà; o els materials d'Iluss, o Matdid (Scudit. Scuola d'Italiano Roma). Destaquem també el curs d'italià per a immigrants Io parlo italiano o el recurs The Italian Electronic Classroom (Centro Studi Italiani), sobre els aspectes que solen resultar més difícils als aprenents. Com a recurs original, consignem Italia Italiano, revista didàctica bimestral que pretén ser "uno strumento didattico sul quale migliorare la propria conoscenza della lingua, e un ritratto del Paese la cui lingua si sta studiando".

[33] Autoaprenentatge d'italià (2)

A continuació ressenyem uns quants enllaços que poden ajudar a aprendre o autoaprendre l'italià. Destaquem, per la qualitat dels materials i recursos, els de la BBC i els de la RAI: La RAI per la lingua italiana, que és un excel·lent portal de suport a la divulgació de la llengua i la cultura italiana. Al mateix web de la RAI hi ha les Lezioni d'Italiano (recull d'eines per a l'aprenentatge de l'italià). I també de la RAI (Rai International Online) és molt remarcable: Dentro l'Italiano 4.0. Corso Elementare. Conté gramàtica, exercicis autocorrectius i diccionari visual i fraseològic. És interessant l'opció de triar la modalitat d'aprenentatge per situacions, per funcions lingüístiques o a partir d'una narració, segons l'estil d'aprenentatge o la preferència de l'aprenent.

[32] Intercomprensió (3)

Els objectius de l’ensenyament basat en la intercomprensió entre llengües a Europa, en qualsevol de les tres grans famílies que engloben la major part de les llengües del continent (romànica, eslava, germànica), tenen un aval en la Comissió Europea, que situa aquesta línia d’ensenyament com una de les línies cabdals en aquest moment: “Multilingual comprehension is about being able to understand a language if you speak one that is similar. For example, Dutch and German derive from similar origins, Italian and Spanish share much comparable grammar, and speakers of many other European languages find they can be part of a multilingual conversation, conversing in their own languages, and still be largely understood. The aim is to enable as many Europeans as possible to understand each other and to interact using their own language. Communication as a whole will be greatly enhanced across Europe if more people attempt to understand one another's language.” El treball amb la intercomprensió aboca a situacions en què cada persona fa servir la seva llengua, amb naturalitat, amb la qual cosa les llengües menys parlades són més utilitzades, i, alhora, ajuda els aprenents d'una llengua estrangera a introduir-s'hi amb més confiança.

[31] Intercomprensió (2)

Dies enrere vam anotar diversos recursos per a la intercomprensió de llengües romàniques. Un apunt, ara, de l'ideal a què es podria aspirar. Umberto Eco el sintetitza a la seva obra En busca de la lengua perfecta (1994): “El problema de la cultura europea del futuro no está sin duda en el triunfo del poliglotismo total (quien supiera hablar todas las lenguas sería como el Funes el Memorioso de Borges, con la mente ocupada por infinitas imágenes), sino en una comunidad de personas que puedan captar el espíritu, el perfume, la atmósfera de un habla distinta. Una Europa de políglotas no es una Europa de personas que hablan con facilidad muchas lenguas, sino, en el mejor de los casos, de personas que pueden encontrarse hablando cada uno su propia lengua y entendiendo la del otro, que no sabrían hablar de manera fluida, pero que, al entenderla, aunque fuera con dificultades, entenderían el "genio", el universo cultural que cada uno expresa cuando habla la lengua de sus antepasados y de su propia tradición.” És això.

[30] Autoaprenentatge d'italià (1)

Esmentarem en aquesta entrada diversos diccionaris i també diversos mitjans de comunicació que poden ajudar en l'autoaprenentatge o l'aprenentatge de l'italia. Podem destacar, entre altres, els següents: Dizionario De Agostini (Sapere.it), que permet fer cerques en italià, cerques de sinònims i antònims i cerques per parells de llengües des de l'italià i cap a l'italià (amb les llengües següents: anglès, l'espanyol, l'albanès, el francès, el portuguès, el turc, l'alemany i el polonès entre altres llengües). També es pot destacar el Dizionari De Mauro Paravia online. I també el Dizionari Garzanti online, al qual cal subscriure's, gratuïtament, per fer les consultes. Un darrer diccionari recomanat: IdiomaX , que conté les possibilitats de consulta italià-castellà i castellà-italià. Pel que fa, d'altra banda, a mitjans de comunicació que poden ser útils per aprendre italià, destaquem els següents: Corriere della Sera , Il Manifesto, La Repubblica, L'Espresso, Panorama, Internazionale i Rai. També entre les ràdios poden resultar útils: Radio 24 i Radio Deejay. O la Rai international online.

[29] Il tutor online: tipologie

Tornem sobre la qüestió de l'e-tutor (vegeu també les entrades 6 i 12). Diu Mario Rotta en un article en què aprofundeix en aquesta qüestió, que "[il] profilo del tutor online [è] una somma di tre sfaccettature: instructor, moderator, facilitator. Il primo atteggiamento è più orientato a un lavoro sui contenuti, il secondo alla gestione dei gruppi di lavoro e delle discussioni aperte, il terzo a varie forme di scaffolding." Rotta (que vistarà el Servei de Llengües de la UAB pròximament per parlar de l'e-tutor en el context del web 2.0) explica amb claredat el perfil i les característiques d'aquestes tres facetes i en dóna exemples.