[278] Conferència de David Marsh

M'escapo a Barcelona a sentir David Marsh a l'acte organitzat per Linguamón, la Càtedra de multilingüisme Linguamón-UOC i el Cesire Cirel en la conferència que duu per títol "CLIL as a Catalyst for Change i Languages Education". Vivim de prop, a la universitat, el corrent CLIL (o més aviat la introducció progressiva sense gaires reflexions de l'anglès a la docència), tot i que es tracta d'una metodologia desenvolupada sobretot en altres nivells educatius. Marsh és indubtablement un guru d'aquesta metodologia que es revela crucial en aquest moment per obrir els alumnes al multilingüisme o al coneixement d'altres llengües (sobretot l'anglès). Tal com ens ha recordat Isidor Marí en la introducció del ponent, Marsh té una solidíssima trajectòria des dels anys vuitanta sobre ensenyament i multilingüisme i és un dels fonamentadors de la metodologia CLIL. La intervenció de Marsh ha estat la d'un gran personatge que ho sap, s'ho creu i hi juga: l'hem vist traspuant un entusiasme desbordat pel mètode, divertint-se i divertint (amb un registre irònic incessant: ha començat comparant el CLIL amb el Cirque du Soleil) comunicant, sobretot, passió i creença. Diria que ha oficiat la seva conferència, i que hem vist, sobretot, entusiasme i espectacle. Isidor Marí ha anunciat la publicació d'una entrevista que li ha fet Miquel Strubell aprofitant la seva estada a Catalunya que apareixerà pròximament, al web de Linguamón. S'hi reflectirà, segurament, el pensament de Marsh d'una forma més sistemàtica. Avui el guru del CLIL ha actuat i interactuat molt (el diàleg amb el públic ha estat constant) i ha subratllat, des d'un convenciment absolut, els èxits del CLIL al continent europeu (ha citat els casos del País Basc, Catalunya, Itàlia, Holanda, Àustria, etc.), tot indicant que qualsevol canvi en un sistema educatiu necessita uns vint anys per implantar-se. També ha insistit en l'oportunitat que aquest corrent constitueix per canviar les polítiques educatives. Marsh s'ha mostrat un fervent defensor del learning by doing que el CLIL exemplifica i del constructivisme imprescindible perquè el CLIL funcioni (línia pedagògica que, segons ell, és el secret de l'èxit del sistema educatiu de Finlàndia, on resideix). M'han semblat decisives les referències al component motivacional que hi ha a la base del CLIL i tot un vessant interessantíssim de recerca recent de Marsh sobre el fet que les persones multilingües (via CLIL, per exemple) són més ràpides, flexibles i, sobretot, creatives, que les monolingües: "multilinguals have more potential for creative thinking than monolinguals". Els avantatges del multilingüisme, segons Marsh, són pertot: en memòria, en capacitat metalingüística, en consciència sobre les llengües, en els efectes positius en les malalties neurogeneratives dels adults... Marsh ha fet referència, al final de l'exposició, al Clil Cascade Network (CCN), projecte cofinançat per la Comissió Europea que David Marsh coordina i que s'orienta a fer un suport als formadors CLIL de diversos nivells educatius i diverses llengües. Es tracta d'un recurs imprescindible per estar al corrent d'aquesta metodologia educativa en expansió.

[277] Amfibis, híbrids i polialfabetitzats

Tot el que ens ajudi a conèixer els nostres alumnes és fonamental per entendre el nostre paper educatiu. Vull deixar una breu constància, avui, de l'obra d'Alejandro Piscitelli (autor de Ciberculturas 2.0), presentada no fa gaire a Buenos Aires, Nativos digitales: dieta cognitiva, inteligencia colectiva y arquitectura de la participación (Buenos Aires: Santillana, 2008), de la qual aquesta entrevista amb l'autor a LaVoz.com.ar (26/5/2009) és un bon aperçu. Recomano llegir les paraules de Piscitelli, que anticipen l'interès del llibre. Perquè els nois i noies de la generació Y, nascuts després de 1980, són ja el nostre públic majoritari als serveis lingüístics universitaris, els consumidors de formació lingüística i els generadors de productes verbals. Piscitelli defensa a l'entrevista la ja clàssica categoria dels nadius digitals (no necessàriament definida per l'edat) i la lluita cultural profunda que subjau al fenomen de la nova cultura digital, lluita en què una part, la tradicional, defensa aferrissadament la cultura del llibre i de la lectura profunda davant la cultura de la socialització i el mashup. La posició de Piscitelli és clara: "El libro es el libro y la pantalla es la pantalla, y es una pérdida de experiencia y de mundo no estar en uno de estos dos. Por eso hay que ser anfibio, híbrido y polialfabetizado". L'entrevista insisteix força en els temes educatius. M'interessen les visions del docent com a "creador de conflictes", i la de les possibilitats que dóna la xarxa per un ensenyament personalitzat al màxim ("Hoy existen herramientas de personalización de la educación como no han existido nunca"). L'autor fa referència, també, a les competències de Jenkins per a una alfabetització digital (consulteu el post d'Aprendre llengües en què s'hi va fer referència): "Ahora se dan más en el campo lúdico que en el campo del conocimiento, pero habrá que llevarlas a la escuela". Provarem de trobar el llibre. L'entrevista a Piscitelli, de moment, suggereix.

[276] Joc contra el plagi acadèmic

Sempre he pensat que els serveis lingüístics universitaris tracten amb un producte que la comunitat a què s'orienten els hauria de prendre de les mans. Tot allò que es refereix a la llengua, en un àmbit com el de l’ensenyament superior, hauria de ser considerat clau, una condició sine qua non de dels productes que s'hi generen. L’adequació formal de les produccions verbals que són objecte de construcció i transacció a la universitat no és un afegitó final, un accessori, un vernís últim, una pàtina embellidora. La cura lingüística no té res a veure amb una operació d’última hora, semblant a l’acció de sotmetre un text a un verificador ortogràfic. Res d’això. La formalització lingüística i comunicativa és consubstancial a les produccions universitàries, i la seva adequació allò que fa, ras i curt, que ho siguin o no ho siguin. Aquesta evidència hauria de situar la formació i el suport lingüístics que proporcionen els serveis de llengües de les universitats en un lloc central del sistema. A banda la qüestió crucial del tractament que donen a aquestes qüestions els nous plans d’estudi, i de l’espai d’intervenció (o no) que tenen els serveis lingüístics en aquest tema, cal espavilar-se a provar nous llenguatges per arribar al públic universitari. Les unitats de dinamització dels serveis lingüístics fa temps que fan molt bona feina en aquesta línia. El vessant lúdic és una possibilitat, indubtablement. El Servei de Llengües de la UAB l’ha explotat amb recursos com Incògnit. Vull donar a conèixer, des d'aquí, un joc divertit que pretén conscienciar els estudiants de la necessitat que no plagiïn (consulteu el material interuniversitari Argumenta si voleu consells per evitar el plagi). Es tracta d’un recurs interessant, que dóna idees i apunta maneres de fer, generat per la University of British Columbia per mitjà del seu Academic Integrity Ressource Center.

[275] WolframAlpha: alguna pregunta més?

WolframAlpha, de Stephen Wolfram, ja és aquí. Es tracta del nou cercador a Internet que havia de deixar enrere Google i constituir un nou paradigma en la cerca d'informació, el cercador que anuncia que és capaç de respondre qualsevol pregunta objectiva. És una mena de computador al qual s'hauria d'afegir el coneixement enciclopèdic d'Internet (computador + enciclopèdia). Es presenta com "the first step in an ambitious, long-term project to make all systematic knowledge immediately computable by anyone. You enter your question or calculation, and Wolfram|Alpha uses its built-in algorithms and growing collection of data to compute the answer". Li faig algunes preguntes en llenguatge natural (aquesta és una de les seves característiques destacades, entén el llenguatge dels humans). De moment només entén l'anglès (espero que aquesta qüestió no s'assumeixi com un fet natural, com ja sembla que s'hagi assumit, actualment, que la ciència es fa en anglès). Començo per una pregunta senzilleta: "Where is Barcelona" i em respon això. Li pregunto a continuació "How large is the Earth" i em respon això. Li pregunto, encara, "Where is Bin Laden" i només em pot dir això altre. Li pregunto també "What is the best ressource to learn catalan" i em respon: "WolframAlpha isn't sure what to do with your input". Tot allò que no sigui calculable o factual no pot tenir resposta a WolframAlpha. És el moment, evidentment, de començar a conèixer aquesta eina que tot just ha arribat. Les respostes a preguntes relacionades amb la llengua em satisfan: té alguns exemples de cerques sobre llengües que semblen interessants com per exemple informació sobre una llengua o els seus parlants, comparació de llengües, dades dels idiomes que es parlen en un país. Vegeu, per exemple, el que respon a la cerca de llengües de l'estat espanyol; o el que respon a la petició de dades comparatives català-finès (prou interessant). Llegeixo per aquí i per allà que l'eina no respon exactament al que se n'esperava, però que té un indubtable valor. Se n'opina, en general, que potser és poc menys que una gran calculadora de dades objectives i es rebutja la comparació amb Google, perquè són eines diferents: Google ens dóna documents; WolframAlpha calcula respostes. Entre les opinions que llegeixo veig que predomina la idea que és una aportació interessant, però complementària, i que no es pot considerar, com s'havia anunciat, que sigui una veritable revolució del coneixement. Encoratjo, des d'aquí, els lectors d'Aprendre Llengües a aportar al bloc tot el que els sembli interessant mentre utilitzin aquest nou giny de cerca des del punt de vista de l'ensenyament-aprenentatge de llengües.

[274] Comunicar la ciència

Les acadèmies d'idiomes universitàries han de carregar piles: les necessitats idiomàtiques genuïnament universitàries no són tant dominar el català, el castellà i l'anglès (sobretot l'anglès: hi ha una focalització desmesurada en l'aprenentatge d'aquesta llengua, que no deixa veure res més...), com saber comunicar la ciència. És això. Es pot saber tot l'anglès del món i no poder comunicar com un estudiant o un investigador universitari, no tenir la llengua suficient. Suspendre, per tant, estrepitosament, com a estudiant i investigador. La comunicació de la ciència demana reflexió, consciència crítica sobre l'ús de la llengua, competències comunicatives que van més enllà de l'estricte ús del codi lingüístic. Si un estudiant universitari, per exemple, no pot reflexionar sobre com ha de donar unes dades fruit de la recerca, per exemple, al seu públic lector; si no pot o no sap reflexionar sobre el format més adequat (menys feixuc, més visual, més estratègic) amb què ha de lliurar les seves dades a l'audiència; i, encara, si no sap trobar les eines que li permetin expressar aquestes dades tal com les imagina (el coneixement de les eines ben sovint és a la base de la imaginació de com formalitzar les dades!) és un estudiant que ha fracassat. I podria ser que tingués un nivell sisè d'anglès. ¿No hi ha manera que la comunicació acadèmica i científica a la universitat sigui vista com una prioritat, com un objecte real d'ensenyament-aprenentatge a càrrec d'un professional? ¿A quins especialistes (no s'hi val a pressuposar a tot professor universitari la capacitat de transmetre coneixements adequats sobre comunicació acadèmica i científica, és clar!) s'encarrega la capacitació comunicativa dels estudiants? Quina oficina, departament, servei, centre, assumeix la direcció, l'orientació, en aquesta qüestió? És trist, però ens movem entre les mirades de reüll dels regnes de taifes i les visions estèrilment territorials, i, a l'hora de la veritat, l'erma terra de ningú: perquè ningú no sembla capaç d'articular seriosament l'ensenyament als universitaris de la llengua que realment els pertoca d'aprendre a la universitat. No vull acabar aquesta entrada sense parlar d'una eina útil, Chartle.net, una magnífica aplicació gratuïta a la xarxa que permet elaborar gràfiques estadístiques (per a les opcions bàsiques no cal ni registrar-se), amb altes possibilitats de personalització, i incorporar-les després a una pàgina web. Doneu un cop d'ull, si us ve de gust, a aquest instructiu tutorial. ¿Qui s'ocuparà de fer arribar eines com aquesta, als estudiants, i de donar-los els criteris per usar-les? ¿Per què els serveis lingüístics universitaris catalans no s'aboquen a ensenyar a comunicar la ciència, com fan els serveis lingüístics de tantes universitats del món?

[273] Xarxes semàntiques

Sento una especial fascinació per les eines que ens mostren d'una manera gràfica les relacions semàntiques entre les paraules. Vull parlar ara breument de Lexipedia, un recurs en línia construït sobre el software multilingüe ConceptNet (empresa Vantage Learning). L'aplicació opera amb els idiomes anglès, neerlandès, francès, alemany, italià i espanyol. Resulta espectacular seleccionar llengua i introduir a continuació una paraula i veure com es desplega al teu davant tota una xarxa semàntica que vincula la paraula inicial amb altres amb les quals té una connexió de sentit (sinonímia, antonímia i els anomenats fuzzynyms). L'eina també dóna les indicacions de la categoria de la paraula, marcades amb codis de colors. No hi falten tampoc les definicions dels mots, els exemples i la possibilitat de sentir-ne la pronúncia (per bé que aquest darrer aspecte no sembla funcionar). Hi trobo a faltar, decididament, la possibilitat de desar (en forma d'imatges, per exemple), les xarxes semàntiques generades i també alguna opció d'impressió. Tot amb tot, les aplicacions de l'eina a l'aprenentatge són impressionants: a banda el potencial de treball multilingüe, comparant xarxes en diverses llengües, és clar que aquesta eina ens ajuda extraordinàriament a preparar el terreny per als nostres textos orals o escrits, per posar un exemple. Imaginem que hem de fer una exposició oral sobre la veritat a classe d'anglès: introduïm true a Lexipedia i se'ns mostra una extraordinària xarxa amb més de 50 paraules relacionades. Espigolant-ne mitja dotzena d'oportunes estem en bones condicions de començar a produir el nostre text amb rigor lèxic. Encara més, és clar, si cerquem les xarxes d'altres paraules clau de la nostra producció. Vet aquí una altra eina, doncs, per a l'entorn personal d'aprenentatge.

[272] Comparar escoles d'idiomes d'Europa

Molt sovint des dels centres d'idiomes es necessiten dades comparatives relacionades amb diversos paràmetres d'altres centres de llengües. Dono a conèixer breument Eurolanguages.com, amb seu a Dublín. Es tracta d'un projecte en creixement, que va començar el 2008 i que actualment ja té indexades més de 100 escoles d'idiomes i suma ja més de 700 cursos en 8 idiomes i 13 països. No és gaire encara, si tenim en compte el volum enorme d'escoles d'idiomes, però les possibilitats de consulta i comparació ja comencen a ser interessants per als gestors de la formació dels centres d'idiomes. Les dades que ens ofereix Eurolanguages.com estan relacionades amb el preu, les qualificacions obtingudes pels estudiants i la classificació dels centres. Els centres d'idiomes poden també donar-s'hi d'alta. No cal dir que l'interès per a l'aprenent és també molt gran. Eurolanguages.com és conscient que "Finding and confirming a place on an international language course is difficult, and searching online isn’t always helpful. There are thousands of results for every destination, without any indication as to which one is best. So how can anyone decide on which city? which school? and at what price? who do you contact? and who can you trust? You can trust us. We offer you more choice than ever before, with up-to-date information on all available schools and courses, and the insight and tools to compare them." Cal tenir present que Eurolanguages també dóna l'opció als aprenents de fer una reserva en els centres de què obtenen informació. Bona cerca.

[271] Tot fent servir la Viquipèdia

Els formadors i els aprenents de llengües fan un ús constant i reiterat de la Viquipèdia, una eina d'intel·ligència col·lectiva, paradigmàtica del que s'ha anomenat la filosofia web 2.0. Les possibilitats de consulta per a tots dos col·lectius són àmplies i els continguts lingüístics i de tota mena hi creixen a diari. Diversos professionals de les llengües, d'altra banda, conviden els seus aprenents a deixar-hi traça, en ple aprenentatge de llengua, sobretot amb tasques d'expressió escrita. Vull donar notícia, des d'aquí, de dues eines que ens ajuden a moure'ns per la Viquipèdia. Una és wikiAlarm, que ens permet rebre un avís quan altres persones modifiquen les pàgines de la Viquipèdia en què hem esmerçat, potser, força temps de redacció. Qualsevol alteració, per petita que sigui, ens serà notificada. La mateixa aplicació ens permet també seguir les modificacions de qualsevol article de la Viquipèdia, de manera que podem estar avisats ràpidament de tot allò que es mou en aquest espai de referència relacionat amb els temes que ens interessen. Una altra eina molt interessant és la Wikimindmap, recurs que aplica la filosofia dels mapes conceptuals de què la xarxa va plena a la Viquipèdia en diversos idiomes (hi ha també el català, entre onze llengües). La Wikimindmap ens permet navegar més fàcilment per la Viquipèdia perquè ens mostra el mapa de tots els articles que conté que es relacionen amb l'article que ens interessi. Dos recursos, doncs, per usar millor la Viquipèdia: un detector d'alteracions dels articles i el mapa conceptual d'aquesta eina sensacional creada pels internautes.

[270] Gestionar els processos formatius

Els autoaprenents i els formadors d'autoaprenentatge estan de sort. Vull parlar breument, avui, d'Study-HQ, una eina especialment adequada per als estudiants universitaris que ajuda en l'autogestió del processos de formació. Ens hi hem de registrar i després podrem fer un bon seguiment del temps que dediquem a l'estudi, i portar una bona planificació de les activitats i anotar els resultats que anem obtenint. L'eina ens deixa tenir-hi obertes diverses matèries i indicar el temps d'estudi, descriure les tasques que fem, els problemes que se'ns presenten i la forma de resoldre'ls. Study-HQ té també utilitats estadístiques, que ens permeten obtenir dades setmanals o mensuals del nostre progrés. Veiem que l'aplicació també permet una programació que ens envia missatges de correu electrònic per avisar-nos de les tasques que hem de fer o lliurar. Sense cap mena de dubte es tracta d'una eina amb possibilitats d'ús als centres d'autoaprenentatge i perfectament aplicable al treball de planificació i metacognició dels estudiants. I que es revela molt oportuna en el context de l'Espai Europeu d'Educació Superior. Aquí teniu un vídeo de l'aplicació. No proveu d'apujar el volum perquè no hi ha so.

[269] Llegir el (meu) diari

Tot es precipita cap a la responsabilitat, el criteri i la decisió de l'individu. Anar a comprar un diari ple d'escrits molts dels quals no ens interessen en absolut (quin percentatge del diari que comprem, si encara en comprem, és veritablement rellevant per a nosaltres?) és ja un absurd. Els diaris del segle passat contenien les notícies que, en general, a l'engròs, podien interessar el seu públic lector. Però ara el ciutadà del segle XXI es revolta pel dret personal a triar, a decidir allò que vol que digui el seu diari. Ara ja ens sembla una pèrdua de temps (i de recursos naturals, en un altre sentit) que ens caiguin a les mans planes plenes de textos que no són significatius per a nosaltres. La qüestió ja està resolta, però: amb aplicacions a la xarxa com MeeHive, un agregador que ens permet crear el nostre diari, amb actualitzacions periòdiques, amb la forma d'un diari. Un diari radicalment únic com nosaltres i ajustat estretament a allò que ens interessa. Es tracta senzillament de subscriure-s'hi, de determinar el tipus de notícies que es volen rebre (o feeds de diversos mitjans, blocs, o cerques que ens interessin) i ja podem començar a llegir-lo, cada dia del tot personal. El nostre diari permet també, com totes les aplicacions del web social, que compartim notícies amb altres lectors dels seus diaris. Les possibilitats de MeeHive en l'ensenyament-aprenentatge de llengües són òbvies: la creació del periòdic personal fàcilment es pot considerar una tasca o un projecte a la classe de llengua, i l'explotació des del punt de vista lingüístic (des de plantejaments monolingües o plurilingües) pot ser riquíssima. MeeHive, doncs, és una bona opció en aquesta línia: doneu un cop d'ull al vídeo explicatiu que incrusto més avall. Acabo: la nova tecnologia està liquidant els productes estàndard, vàlids per a tothom. Constitueix una manca de subtilitat personal imperdonable, en ple segle XXI, esdevenir per falta de recursos un clon del nostre veí, compartir-hi uns hipotètics interessos que algú altre ha decidit per nosaltres. Aviat qui no sàpiga 1) determinar clarament què vol i, sobretot, 2) comunicar-ho a les eines que l'hi han de facilitar esdevindrà un nàufrag en un oceà curull de signes sense sentit. És l'hora dels ciutadans amb esperit crític, amb criteri, amb capacitat de decisió i que disposin alhora de les habilitats tecnològiques que els permetin exercir-los.

Meehive Intro from Meehive on Vimeo.

[268] Aprenentatge autònom de llengües en tàndem

Dies enrere parlàvem de paraules buides en l'àmbit de les llengües a la universitat. N'estic segur que una altra d'aquestes paraules sovint utilitzades superficialment és tàndem lingüístic. Diverses universitats, començant per la UAB (la revista El Campus de març dedicava un article a aquesta qüestió: "Puja al tàndem lingüístic!", p. 16 i 17) tenen disponible per mitjà dels serveis lingüístics o entitats d'acollida la possibilitat que dues persones (solen ser un nouvingut i un autòcton) intercanviïn l'aprenentatge de llengües. Un tàndem és això, dues persones en acció. No aconsegueixo, però, trobar mai gran cosa explícita rere aquestes activitats, gran cosa més que algú que possibilita des del punt de vista organitzatiu que dues persones es trobin i aprenguin l'un la llengua de l'altre, generalment, o una llengua ben sabuda per l'altre. I després campi qui pugui. On és la reflexió per a un aprenentatge òptim? Perquè rere un tàndem lingüístic hi ha tota una colla d'implicacions metodològiques que són decisives a l'hora de realitzar un bon aprenentatge de llengua. Aborda de manera excel·lent aquesta qüestió el recull d'articles El aprendizaje autónomo de lenguas en tàndem. Principios, estrategias y experiencias de integración, coordinat per Ana Ojanguren i Margarita Blanco i publicat per la Universitat d'Oviedo (2006). Es tracta d'una obra adreçada a professors de llengua, assessors lingüístics i persones que vulguin donar suport a activitats de tàndem lingüístic. La publicació recull part dels resultats del projecte ODL (Open and Distance Learning) finançat per la Unió Europea, en què han participat 12 universitats del continent. El text es divideix en cinc seccions: 1) la primera es dedica a explicar els conceptes essencials d'aquesta mena d'aprenentatge (hi destaca un article de David Little sobre tàndem i autonomia de l'aprenent); 2) la segona descriu alguns dels factors que es relacionen amb l'eficàcia d'aquest model d'aprenentatge; 3) la tercera tracta del suport a l'aprenentatge en tàndem i de la figura de l'assessor, tutor o assistent a les diverses institucions on s'ha implantat l'aprenentatge en tàndem; 4) la quarta secció informa de les diverses possibilitats de suport en l'aprenentatge en tàndem (tant per a estudiants com per a assessors); 5) i la cinquena secció recull les experiències d'integració d'aprenentatge en tàndem a l'educació superior en institucions educatives de diversos països (universitats de Sheffield, de Bochum, d'Oviedo, etc.). Fins i tot s'aborda la integració d'aquesta activitat en els plans d'estudi universitaris. L'activitat de tàndem lingüístic, amb aquesta interessant publicació al davant, guanya un gruix immens. Un gruix que és satisfactori trobar en la fecunda cruïlla entre les àrees de dinamització lingüística i de formació i autoaprenentatge, perquè tot allò que és interdisciplinari és sempre molt més ric que allò que és estanc.

[267] L'educació mata la creativitat?

Al centre educatiu on treballo hem endegat un canvi cultural complex, però que estic segur que recollirà els seus fruits. Ja ho està començant a fer. Són ja diverses les persones que han optat per un sharism organitzat (de l'altre sharism, el caòtic, el dels passadissos, el cafè o la sala de professors no cal parlar-ne; és importantíssim, és clar, però no respon a cap planificació de la gestió del coneixement) posant a disposició de tots els companys de feina coneixements ben diversos en espais adients. En aquest context Liz Streater, professora d'anglès del Servei de Llengües, m'ha enviat un vídeo fenomenal que s'adiu del tot amb una preocupació personal (també meva) i que crec que hauria de ser la preocupació de qualsevol organització educativa. I a diversos nivells (alumnes, staff). Es tracta del vídeo que recull una intervenció de Ken Robinson a les TED Conferences de l'any 2006 als EUA. Una intervenció que duu per títol “Do schools kill creativity?” El discurs de Robinson és deliciós, ple de notes d'humor (voreja el subgènere del monòleg humorístic) i ple, sobretot, d'apreciacions subtils. La idea central de Robinson és que la creativitat és essencial en l'ésser humà (tant com l'alfabetització) i que justament els sistemes educatius (tots) no fan altra cosa que liquidar-la de manera obstinada. M'agrada especialment el passatge en què Robinson parla de com és d'important no tenir por d'equivocar-se, saber assumir riscos, no renunciar a la creativitat personal. Conduint el tema cap a l'aprenentatge de llengües: les persones relacionades amb l'ensenyament-aprenentatge idiomàtic sabem que la por a l'aula no ajuda gens, que assumir riscos i llançar-se és una de les claus de l'èxit en l'aprenentatge d'una llengua. Els formadors i tota la institució educativa haurien de reflexionar sobre fins a quin punt respecten i fomenten la creativitat, l'absència de por dels seus alumnes. I l'organització educativa hauria de pensar, també, és clar, si considera important o no la creativitat dels seus empleats, com l'estimula i com l'acull. Incrusto el vídeo de Robinson, en dues parts. He triat de YouTube la versió en anglès subtitulada en portuguès (hi ha també la la xarxa a versió en castellà, però de castellà ja en sabem).

[266] Plataformes sense plataforma

Llegeixo un article interessant d'Enrique Dans, "Educación online: plataformas educativas y el dilema de la apertura", aparegut a la Revista Universidad y Sociedad del Conocimiento. La reflexió de l'autor se centra en la tendència que viuen les organitzacions formatives despertes d'anar superant la seva formació uniforme basada en els Learning Management Systems i anar-se obrint a la utilització d'eines independents escollides per l'alumne i relacionades entre si d'una manera laxa (les small pieces loosely joined a què ens referíem fa temps). Els plantejaments de Dans coincideixen de ple amb observacions que ja hem anat desgranant des d'Aprendre llengües a partir de lectures espigolades ací i allà (llegiu, per exemple, els posts dedicats als entorns d'aprenentatge personal, els PLE) i ens refermen en la visió que els campus virtuals caduquen. Caduquen perquè encorsetar l'aprenentatge, en un moment d'hiperabundància de continguts i de canals d'accés a continguts i d'accés a eventuals companys d'aprenentatge (mestres-alumnes) és ja una activitat podríem dir-ne noucentista. No hi ha res més ridícul, avui dia, que ficar-se en una cofurna (campus) virtual. Els (auto)aprenents del segle XXI no poden acceptar més límits ni restriccions a la seva forma d'aprendre: ni continguts precuinats, ni canals de comunicació establerts, ni companys de classe numerats i ordenats alfabèticament! Retorno a l'article de Dans. L'autor hi fa una reflexió en profunditat sobre l'estratègia que han d'adoptar les organitzacions respecte al grau d'obertura que vulguin donar als seus continguts i respecte al grau d'obertura amb què s'han de formar els seus alumnes: l'evolució de la xarxa i dels usos que se'n fan aboca a l'aprenentatge amb metodologies basades en la plataforma sense plataforma, en el mashup, en l'entorn personal d'aprenentatge. Així, els entorns controlats (Blackboard, el principal, i Moodle, l'alternativa basada en codi obert) topen amb la filosofia del web 2.0, que obre les portes de bat a bat a l'originalitat, la indistinció dels espais formatius i els que no ho són, la creativitat sense límits de l'estudiant, i que esbatana espais, també, a un aprenentatge ubicu i basat en les eines al núvol, com se sol dir, o lluny de cap territori local. Treballar amb campus virtuals pot representar, segons Dans, per als joves estudiants, "renunciar a una filosofia de trabajo aprendida mediante la práctica a través de horas de navegación". És interessant el repàs que fa l'autor de les eines que tenen a les plataformes sense plataforma els joves estudiants alliberats de la dictadura formativa del XX i dels seus darrers cops de cua, les plataformes LMS: blocs, feeds RSS, tagging, watchlists, planets, folksonomies, etc. Tal com indica Dans, l'opció per les plataformes sense plataforma reclama unes organitzacions amb un grau elevat de maduresa: "la decisión de optar por una "plataforma sin plataforma" resulta, en contra de lo intuitivo, más compleja para las instituciones que la de simplemente seguir la "hoja de ruta" marcada por una plataforma y su inventario de herramientas." Estan madures les organitzacions per fer aquest salt? Seran capaços els centres de formació com ara les acadèmies de llengües universitàries d'ajudar els aprenents a alliberar-se, per fi, de la tirania que arrossega des de fa segles l'activitat formativa? M'agradaria creure que sí.

[265] Power... què?

Animoto és una eina innovadora per crear presentacions que relega els consabuts powerpoints a una altra dimensió: genera automàticament les nostres presentacions, en vídeo, amb un marcat segell de professionalitat i ens resol una tasca que amb tota probabilitat hauríem trigat dies a resoldre. A partir de la nostra elecció de música, fotografies o textos, l'aplicació ens munta (a nosaltres o als alumnes del nostre centre) un vídeo de gran qualitat que substitueix la nostra presentació clàssica. Cal destacar-ne les facilitats per compartir els vídeos creats (via missatges, incrustant-los en un bloc, enviant-los a YouTube, etc.). Les possibilitats d'ajustament d'opcions són múltiples, com és habitual en aquestes aplicacions (velocitat, tempo de la música, etc.). L'opció del remix també s'hi preveu. Llegim al web d'Animoto: “No two Animoto videos are ever the same, and our Remix button lets you quickly remix your videos to create a completely new video. Use our one-click remix to instantly create a new video, or do a complete remix with new photos and music.” Dono un enllaç a un vídeo creat amb Animoto, elaborat per un estudiant, que dóna una idea del que permet fer l'eina. No tinc cap dubte de la utilitat de l'aplicació a les classes de llengua o mentre els nostres estudiants universitaris fan presentacions orals a les aules. Una eina més, doncs, al servei de la millora de les competències comunicatives.

[264] Identificar qualsevol llengua escrita

Avui vull donar notícia d'un web interessant per a les persones que estem sensibilitzades per totes les qüestions relacionades amb les llengües, la diversitat lingüística, la manera com s'escriuen les llengües del món. Es tracta d'una eina fascinant, Langid, que ens permet introduir un fragment de qualsevol mena de text en qualsevol llengua i ens indica ràpidament a quina llengua pertany. Acabo de fer algunes proves amb l'aplicació, que és gratuïta. Em funciona bé en diverses provatures, tot i que hi entro algunes frases en les variants dialectals valenciana (un text amb un meua, per exemple) i balear (una primera persona verbal amb desinència zero) del català i no les reconeix: les considera espanyol i francès respectivament. També he de dir que m'hi sobren les banderetes nacionals associades (la bandera que correspon a l'èuscar és mitja bandera espanyola i mitja de francesa!), i que preferiria veure un mapa de localització de la llengua en qüestió i poder tenir alguna dada ràpida sobre l'idioma (nombre de parlants, alfabet que fa servir, etc.). Langid permet identificar la llengua de fragments de text, de fitxers, de textos del Twitter, de missatges de correu electrònic... Em fa gràcia haver descobert aquesta aplicació quan justament dijous, dia de Sant Jordi, el Servei de Llengües de la UAB va organitzar un concurs d'identificació de la llengua en què apareix escrita la frase Un món de llengües, que es presentava als participants en 19 idiomes. Ara he pogut saber ràpidament que Diller Dünyasi és la solució turca. El concurs es va tancar divendres amb unes dues-centes persones participants que aspiren a guanyar un iPod.

[263] Circuits d'intel·ligència col·lectiva

Aquests dies a la feina vivim la inquietud tecnològica a què em referia dies enrere en un post. Una de les decisions recents i que fa una setmana vaig explicar públicament ha estat crear una eina de treball al servei del professorat, entre un feix d'altres eines, que permeti recopilar informació de totes les aplicacions a la xarxa per a l'ensenyament-aprenentatge de llengües que entre tots els col·legues del Servei anem coneixent. Aquesta eina vol ajudar a evitar la situació de confusió tan típica que es mostra molt clarament al còmic amb què acompanyo aquest text. La clau de la proposta , és clar, és el circuit de gestió del coneixement a què va associada: la Unitat de Formació i Autoaprenentatge gestiona aquesta eina i la manté; el professorat (idealment per mitjà de sindicació) consulta i rep totes les noves entrades incoprorades a l'eina, que tracten de noves aplicacions a la xarxa, i, a partir del convenciment de les bondats de la intel·ligència col·lectiva, tothom pot fer arribar noves eines al repositori central i comentar les que li sembli. També es demana del professorat que retorni feedback perquè els col·legues puguin saber quines eines està utilitzant cadascú i quina opinió mereixen al professorat. La Unitat de Formació i Autoaprenentatge també potencia l'experimentació a peu d'aula amb les aplicacions basades en la tecnologia i promou la formació que es consideri necessària sobre la qüestió. Les respostes del professorat, de moment, han estat molt positives.

[262] Llengua i maduresa organitzacional

L'observació analítica de la praxi lingüística i comunicativa és un dels baròmetres que ajuden a determinar amb més precisió la maduresa d'una organització. Correspondria al nivell més baix de maduresa la manca d'unificació de la terminologia bàsica per referir-se a realitats rellevants per a l'empresa: seria el cas d'una universitat, per exemple, que utilitzés indistintament etiquetes com formació bimodal o formació semipresencial per referir-se a realitats idèntiques; o una sola denominació (massa) rica en sentits com assessorament, per exemple, per referir-se a realitats diferents, que convindria poder anomenar també diferentment. Una organització que no és capaç d'anomenar de manera unívoca les realitats rellevants que manipula és més que probable que no pensi bé. És una organització baldera: res no s'hi ajusta. He observat que a les organitzacions balderes molts actes comunicatius són innecessaris i pura faramalla formal i ritual i que el 90 % del paper que hi circula és paper mullat. Hi ha empreses, en canvi, en què es consensua un llenguatge per referir-se a les realitats rellevants i properes. No hi ha dubte que aquest és un bon indici de maduresa. Ara: es pot compartir un llenguatge a molts nivells. I un altre símptoma d'adolescència institucional, precisament, és la posada en circulació d'un llenguatge compartit però buit, insubstancial, que no té ni un mil·límetre de gruix al dessota. En aquests casos l'empresa comença a dir i repetir paraules de moda, allò que sembla que sona bé. En aquest tipus d'organitzacions ara mateix tot és adjectivat de dospuntzero i aviat (temps al temps) s'hi començarà a aplicar, n'estic segur, l'adjectiu semàntic a tort i a dret quan es comenci a estendre imparablement el terme web semàntica (aleshores hi haurà, segur, administració semàntica, formació semàntica, certificació semàntica, coordinadors semàntics, blocs i wikis semàntics i fins i tot es veurà la necessitat de referir-se a una semàntica semàntica). Hi ha termes que sembla que tinguin tots els números per ser usats amb una buidor esfereïdora: a l'àmbit de les llengües a la universitat els comodins sense rerefons estel·lars són, sens dubte, gestió del multilingüisme i sostenibilitat lingüística. Sense encomanar-se a Linguamón ni a Albert Bastardas es poden arribar a construir impunement frases com “Hem de fer una política lingüística basada en una bona gestió del multilingüisme a fi de contribuir a la sostenibilitat lingüística”, que poden arrencar alguns aplaudiments. A l'empresa madura, en canvi, la llengua que utilitzen els seus professionals i dirigents se li ajusta al cos com un vestit a mida. Els actes de comunicació formal són els imprescindibles i vinculen sempre les persones a uns compromisos basats en la paraula; els textos escrits valen; parlar no és mai perdre el temps; hi ha un respecte reverencial per la paraula donada; tothom sap com anomenar allò que té al davant, o ho investiga. I la principal ocupació dels professionals no és altra que construir aferrissadament, dia rere dia, el gruix del que diuen.

[261] SoopBook: crear llibres col·laborativament

Sant Jordi és un moment excel·lent per motivar la lectura entre els alumnes de llengües, evidentment, i també per fer-los participar en activitats d'escriptura. No hi ha centre vinculat amb les llengües que no organitzi alguna mena de certamen literari al voltant d'aquesta diada. Les possibilitats que ens dóna la xarxa relacionades amb l'escriptura d'obra literària són extraordinàries i es poden convertir en un bon recurs a les aules d'idiomes. Vull presentar, avui, una eina relacionada amb la creació col·lectiva de llibres a la xarxa, SoopBook, un recurs fenomenal per a qualsevol professor, que es presenta de moment en català i en castellà. Una vegada més es tracta d'una eina a la xarxa basada en la col·laboració. Els usuaris, si així ho determina l'autor que engega l'obra, poden decidir cap on volen conduir els textos d'altres persones i escriure aquests camins, marcar els llibres creats com a favorits, introduir valoracions per capítols o globals. Les possibilitats que dóna SoopBoook són de crear llibres normals (cada capítol de 200 a 5.000 caràcters); llibres ràpids (cada capítol de 10 a 40 caràcters) i altra mena de llibres, amb total llibertat. No tenim cap dubte que l'entusiasme per l'aprenentatge d'una llengua es pot congriar a l'entorn d'aquestes eines. Una altra de destacada en aquesta línia és Protagonize. Bon dia de Sant Jordi, amics. I que el llegir no us faci perdre l'escriure.

[260] Sindicació de continguts

Les qüestions de comunicació interna a les empreses són alhora complexes i interessants. Una de les eines de què fa uns anys disposem, que ens permet superar l'estadi feixuc de la comunicació per correu electrònic, és la possibilitat de sindicació de continguts. La sindicació consisteix bàsicament a definir un espai personal al qual vagin a parar les informacions que regularment ens interessa seguir a la xarxa, sense necessitat d'haver-les d'anar a buscar expressament. Els interessos, doncs, vénen a nosaltres. Als centres d'idiomes pot ser idoni que el col·lectiu del professorat que ho desitgi pugui seguir per aquest mitjà els òrgans de comunicació interna o el moviment que es produeix en espais de creixement col·laboratiu, permanentment actualitzats per intel·ligència col·lectiva. La sindicació no és pas un fenomen nou, però l'ús no és massiu i natural entre els professionals de centres com el nostre. Hi dedico aquest post per si algú que no s'hi hagi introduït en vol valorar les virtuts. Recomano, d'altra banda, aquesta explicació de Genís Roca (que s'autodefineix com una "explicación para no iniciados") i el vídeo que incrusto a continuació, que explica de manera molt clara com i per qui motiu pot ser oportuna la sindicació.

[259] Llengües regionals i minoritàries: jornada a Bilbao

Dono breu notícia de la Jornada organitzada pel Consell d'Europa a Bilbao sobre la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries: realitzacions i reptes (20-21 d'abril, Museu Guggenheim). Consulteu-ne, si voleu, el programa. La Jornada, que s'obrirà demà, tindrà especialistes internacionals (europeus i de fora d'Europa) sobre la qüestió i es fa amb motiu del desè aniversari de la promulgació de la Carta (Aprendre llengües va dedicar un post a parlar d'aquest document, des del qual oferia un enllaç a la versió aranesa del text). Els temes debatuts, en ponències i taules rodones fan referència al background, els problemes, les perspectives, casos locals de promoció i protecció i dificultats jurídiques relacionades amb l'aplicació de la Carta, un instrument que han anat ratificant parcialment, d'acord amb les seves polítiques lingüístiques o l'absència de polítiques lingüístiques (la més perversa de les polítiques lingüístiques), els diversos estats europeus. No sabem si amb una punta d'ironia, el web del Consell d'Europa afirma, fent referència a l'Estat espanyol, que “Though governments bear the primary responsibility for preparing the ratification and application of the Charter, the Spanish example shows that regional and local authorities also play a very important role, as they are confronted on a daily basis with the use of minority languages”. Potser és significatiu que l'única llacuna en el programa, l'únic ponent que no ha estat confirmat (“to be confirmed”, llegim), sigui el representant del govern espanyol que ha de parlar ni més ni menys que de “The protection of regional minority languages in Spain: a valid experience for Europe”. Seguirem l'esdeveniment, per veure qui acaba parlant en nom del govern i quina és la lliço que l'Estat pot aportar a Europa en relació amb aquesta qüestió.

[258] Conviure amb la incertesa tecnològica

Ens ha tocat viure un temps veritablement excepcional. Parafrasejant Z. Bauman, hem passat molts anys tendint cap a les utopies, o llocs desitjables on tot havia de funcionar en perfecta harmonia, i si ja teníem la intuïció que les utopies sempre quedaven massa lluny, és ara, en el vertigen del temps actual, que la utopia es revela veritablement una terra de ningú, perquè no existeix, és més que mai un no-lloc. Nedem en la més absoluta incertesa, una incertesa amb la qual potser no hem après a conviure serenament: potser encara provem de localitzar el lloc cobdiciat, somiat, idíl·lic, que no existeix. Cal superar la paradoxa: viure serenament en la incertesa. Passo als topants professionals d'Aprendre llengües en què es mou sempre la reflexió d'aquest bloc: molts companys de feina que són formadors de pedra picada, excel·lents professionals, alguns dels quals tenen competències i curiositats (una competència clau!) digitals avançades se senten totalment desbordats per l'allau d'eines, d'aplicacions, de webs dos punt zero o tres punt zero... No saben què fer-ne ni què fer, saben que s'han d'obrir a la tecnologia; que hi han de mantenir un peu posat i si pot ser dos millor; saben que no poden ni volen perdre el tren si han de ser uns bons professionals; i saben també que qualsevol opció que prenguin requereix un gran esforç i té una data de caducitat... se senten nàufrags de la incertesa tecnològica. La incertesa és ja el medi on vivim i viurem. Un company de feina em comentava que amb tres o quatre cursets de formació tecnològica es posaria al dia. Posar-se al dia? Què vol dir posar-se al dia? Aquesta expressió ha perdut ja tot el sentit. No sé si hi ha baixes laborals per angoixa davant la incertesa tecnològica (podria ser) i no veig que les empreses ofereixin, tampoc, formació per gestionar la incertesa o saber-hi conviure. La incertesa dels professionals de la llengua pel que fa a la tecnologia només es pot resoldre si aquests professionals en tenen consciència, per començar; si s'accepta que la incertesa és una situació normal, en segon lloc; si es té una enorme obertura de mires, en tercer lloc, i una capacitat d'adaptació a flor de pell i de cervell... I, sobretot, si es té una actitud oberta a compartir (llegiu, si voleu, l'entrada que vam dedicar en aquest bloc a l'actitud de sharism). Només les empreses que sabran propiciar aquesta actitud i dotar-se dels canals per fer aflorar la intel·ligència col·lectiva dels seus professionals tindran l'antídot a l'angoixa que genera la incertesa. M'atreviria a dir que un equip de professionals veritablement implicats entre ells està en bones condicions de conviure amb i en aquest nou medi vital. El moment que ens ha tocat viure, deia en començar aquest post, és excepcional. És excepcional perquè retorna el valor a valors perduts: compartir experiència i coneixement ja no és una opció altruista, ja és una obligació de l'empresa que vol ser competitiva. Aquesta és l'excepcionalitat i la grandesa dels temps presents: de l'aparent confusió en sortirem més humans.

[257] Youtubetime: retallar un vídeo a YouTube

Els formadors de llengües es troben, molt sovint, que volen treballar amb vídeos a la xarxa, de YouTube per exemple, però que són vídeos extensos i no sempre interessants completament per als seus objectius. Amb freqüència l'interès d'un vídeo per al formador és per un passatge concret, per exemple. A la xarxa hi ha eines que permeten retallar els vídeos (com per exemple tubechop.com o www.splicd.com). Avui vull parlar breument, però, de youtubetime, eina d'utilització elemental que retalla els vídeos de YouTube. Faig la prova amb el vídeo sobre la creativitat, de Bruce Branit, que vaig incrustar a l'entrada [251] d'Aprendre llengües: 1) retallo l'adreça URL de YouTube on es troba ubicat; 2) la situo a la primera caixa de text de l'aplicació i 3) indico, a continuació, a l'espai oportú, que vull tenir el vídeo a partir del minut 7.00 (moment màgic de la mirada de desencís de la noia quan s'esvaeix el món de somni). Doncs això: l'aplicació genera aleshores una nova URL de YouTube on hi ha el vídeo retallat, que trobareu, en aquest cas, en aquest enllaç. Facilíssim i útil. Si voleu veure el vídeo de Branit sencer (el torno a recomanar, per la seva bellesa), continua essent al seu lloc. Bon cop de tisora, amics.

[256] Forvo: pronunciar-ho tot

Forvo és una guia de pronúncia que creix gràcies a les aportacions de la multitud que col·labora en el projecte i que no té equivalent en cap altre recurs que coneguem. Va ser llançada fa poc més d'un any i ara conté ja més de 200.000 paraules pronunciades en 213 idiomes. La participació amb enregistraments és senzillíssima; n'hi ha prou de tenir un micròfon connectat. Forvo té un sistema de qualitat amb col·laboració de més de 80 correctors nadius que de manera voluntària revisen els enregistraments enviats a l'aplicació per qualsevol persona. El ritme de creixement de la guia de pronúncia és actualment d'unes 600 paraules noves cada dia. Forvo conté mapes per ubicar les pronúncies i diverses possibilitats de web social com posar-se en contacte amb les altres persones que intervenen, votar les pronúncies, esmenar-les, demanar pronúncies a altres usuaris, etc. Es pot accedir a les paraules buscant-les directament o per mitjà d'una classificació en categories. Les aplicacions a l'ensenyament-aprenentatge de llengües són evidents: possibilitat de sentir les paraules d'una llengua, de comparar les pronúncies dialectals, de sentir, quan és possible, més d'un locutor pronunciant la mateixa paraula.... Els estudiants i formadors de correcció fonètica, d'altra banda (a la UAB en tenim una colla) poden trobar-hi (o aportar-hi) les paraules que els interessin per al seu procés d'ensenyament-aprenentatge. No és pas inimaginable, d'altra banda, que els parlants de certes variants diatòpiques poc divulgades o conegudes s'organitzin per deixar la seva empremta fonètica a la xarxa. O els parlants de llengües amb pocs parlants o situacions de minorització. El català és la setena llengua de les 213 indexades amb més paraules pronunciades (4.752 paraules). Té al davant l'anglès (36.029), l'alemany, l'espanyol (10.000: una sola persona n'hi ha enregistrat 500), el portuguès, l'àrab i el francès (que n'hi té poques més que el català: 4.986). L'occità, el gallec i el basc hi tenen unes 300 paraules cada llengua. Després de donar-m'hi d'alta hi envio un parell de mots en català: aprendre i llengües. Escolteu-los, si us ve de gust.

[255] Wordle: núvols de paraules

M'agrada Wordle, aquesta eina senzilla a la xarxa que ens genera en un moment un núvol de paraules a partir d'un text prèviament introduït al web de l'aplicació, dimensionades segons les seves aparicions. A banda el positiu efecte estètic del recurs (les opcions de personalització en aquesta línia són ben diverses i els resultats, notables), em sembla un instrument molt valuós a l'hora d'aproximar-se a conèixer les característiques lèxiques de textos propis i aliens. En el cas dels textos propis, el núvol de paraules pot ajudar-nos a millorar aspectes cohesius i de variació dels textos com ara el control dels elements amb una referència idèntica (l'abús de les paraules repetides, de vegades difícil de veure en textos extensos, és ràpidament perceptible). En el cas dels textos aliens, sotmetre els escrits (textos o URL) a Wordle pot ser d'ajut valuós, per exemple, per provar de llegir rere les línies, anant al fons del discurs i a les intencions o a la ideologia des del qual s'ha produït, que de vegades es pot veure enterbolida per sorolls de la forma. L'estudiant universitari necessita eines per detectar la ideologia subjacent als textos, per entendre'ls veritablement, per tenir, en definitiva, una bona literacitat crítica. Aquesta competència és clau en la capacitació per a la vida acadèmica i professional. Posaré a prova, a continuació, un text. Prenc el missatge de Nadal de Joan Carles I de desembre de 2008 i facilito un enllaç al núvol generat. Una senzilla visualització al permet veure, destacades, España, Constitución, terrorismo i confianza. I la crisis també s'hi veu de seguida, és clar, entre altres paraules. Si voleu veure el núvol de l'esborrany d'aquesta entrada d'Aprendre llengües, aquí el teniu.

[254] El futur de les llengües

Llegeixo El futuro de las lenguas: diversidad frente a uniformidad (2008), nova contribució d'UNESCO Etxea a favor de la diversitat lingüística al món. Es tracta d'un recull d'articles de diversos experts sobre la qüestió, que obre un escrit de Belén Uranga (grup Amarauna, d'UNESCO Etxea) i tanca un text de Mònica Sabata sobre la prestigiosa entitat Linguapax. Els textos recollits al volum no tenen rebuig. S'hi troben escrits amb valoracions de caràcter general al costat d'altres que fan referència a zones calentes del planeta pel que fa a la diversitat lingüística: Mèxic, Veneçuela, la Xina, l'Àfrica, la zona de Papua Nova Guinea. Algunes d'aquestes àrees estudiades són entre les més diverses del món: Àfrica és el continent amb més diversitat lingüística, a Papua Nova Guinea deu milions de persones parlen un miler de llengües; Mèxic és el quart país del món pel que fa a nombre de llengües parlades, unes tres-centes. Vull destacar, per començar, les aportacions al volum de dues figures de referència sobre el tema, Juan Carlos Moreno Cabrera i Carme Junyent. Moreno hi és contundent: la globalització capitalista avança de bracet amb unes coordenades culturals i lingüístiques per a l'homogeneïtzació, que passen per la imposició cultural anglosaxona de l'anglès. La globalització no és ni espontània, ni descentralitzadora (valorant, per exemple, diverses llengües), ni redueix les desigualtats: Moreno indica que el nou anglès après per molta gent al món genera precisament desigualtat i proletaritza les persones en la mesura que és un anglès sovint amb poc prestigi i que no és reconegut com a mitjà de promoció. L'autor és contundent també a rebutjar els vaticins de l'expansió imparable de l'anglès arreu (ho exemplifica, com li sentiem a fer mesos enrere a la UAB, en el cas de l'Índia). L'autor conclou considerant que si s'aproxima una mort massiva de llengües, aquest fet té una correlació indubtable amb l'expansió d'altres, amb la de l'anglès, sobretot. I que no es tracta tant de la mort de les llengues, com de la seva aniquilació. L'article de Carme Junyent és també il·luminador. Hi analitza el fenomen de la immigració no pas com una amenaça sinó com una oportunitat per a la preservació de la diversitat, una oportunitat que no es pot desaprofitar. Junyent creu que aquesta és, precisament, la clau per a la defensa de les llengües, atès el fet que la bunkerització lingüística s'ha revelat inútil i fa encara més vulnerables les llengües que es volen defensar: “la diversitat genera diversitat”, afirma l'autora amb claredat. Junyent és conscient, amb tot, que el camí és llarg i demana la implicació de persones i institucions: “¿estamos dispuestos a comprometernos con la preservación de la diversidad lingüística?”.

[253] Xarxa social Erasmusu

Qui no corre, vola. Ens arriba informació sobre la nova xarxa social Erasmusu, una iniciativa OpenTalent del BBVA promoguda pels joves emprenedors de Cokidoo, la qual vol oferir servei als estudiants d'intercanvi: els Erasmus, però també els de qualsevol altre programa de mobilitat. Aquesta xarxa es troba actualment en fase de proves i només s'hi pot accedir per mitjà d'invitació. Erasmusu té per objectiu donar informació als estudiants sobre qualsevol ciutat i universitat del món a partir de les experiències i opinions d'altres estudiants. La xarxa permetrà accedir a les xarxes de contactes de les persones que en formen part, compartir-hi i, per mitjà d'un sistema de votació, establir una valoració de les millors universitats i ciutats. Erasmusu recollirà també el perfil de l'estudiant, on es faran constar les seves mobilitats (passades, presents i futures) i facilitarà als estudiants la possibilitat de conèixer i relacionar-se amb altres estudiants d'altres ubicacions. No cal dir que ens agrada aquesta iniciativa (biografies lingüístiques en moviment, és clar): pensem que enfoca bé el target, que focalitza en un àmbit en expansió imparable, la mobilitat i que obre una possibilitat relacional a un col·lectiu que es reconeix com a tal i que està molt obert a compartir a la xarxa. Caldrà seguir aquest projecte per veure si es consolida i, sobretot, com s'hi enfoca la qüestió lingüística i intercultural: “Erasmusu ofrecerá servicios cada vez más competitivos, adaptados a las necesidades de los estudiantes en torno a la comunicación, el turismo, el aprendizaje de idiomas, el flujo de información, las relaciones de amistad, y en definitiva en todo lo enfocado a la experiencia del viajero libre y sin fronteras que queremos ofrecer a los estudiantes de todo el mundo. Erasmusu está centrada en la persona, integrada y orientada al estudiante viajero, en que todos puedan crear, consultar, utilizar y compartir la información y el conocimiento, para que las personas, las comunidades y las asociaciones de estudiantes puedan emplear plenamente sus posibilidades en la promoción de su desarrollo personal y cultural.” Si us voleu afegir al grup Erasmusu al Facebook, aquí ho teniu.

[252] Mind maps

Una de les aplicacions fascinants que ens ofereix la xarxa actualment són els mapes conceptuals. Al web en podem trobar un bon grapat (un dia hi dedicarem una entrada). Es tracta d'eines que, sens dubte, poden ser oportunes en l'aprenentatge de llengües en la mesura que col·laboren a desenvolupar les capacitats estratègiques dels aprenents o, per posar un parell d'exemples, es poden revelar molt útils en la planificació dels textos que es volen generar, o en l'agrupació lògica del lèxic de la llengua que s'aprèn. Són només dues possibles utilitzacions. Avui vull parlar de l'eina Text2MindMap, que no facilita la construcció dels mapes conceptuals clàssics en què tot parteix d'una bombolla central, sinó que es basa en una estructura jeràrquica que l'usuari prèviament construeix: l'aplicació genera de manera molt senzilla mapes conceptuals des de llistes de paraules prèviament establertes i categoritzades. El resultat és la traducció gràfica de la jerarquia en forma d'un mapa. Les possibilitats de personalització són diverses: podem modificar els colors, el tipus de lletra, el gruix de les ratlles de relació, moure els elements i, si ho desitgem, treballar a pantalla completa. Quan tinguem el mapa conceptual ben definit, podem convertir-lo en una imatge. Es tracta d'una aplicació gratuïta i d'ús immediat: en uns pocs segons es genera el primer mapa conceptual. Consulteu, si us sembla, el tutorial següent:

[251] La creativitat: la nova tecnologia

El professorat de llengües està inquiet. I aquesta és una notícia sensacional. Al meu context la impagable inquietud ha sorgit, com sol passar en molts processos similars, per una sobtada necessitat d'adaptació. La necessitat d'adaptació ha posat damunt la taula tota una colla de qüestions de pedagogia, de metodologia, de continguts, d'eines i recursos que pot fer servir el formador de llengües que es trobaven ensotalades en algun soterrani massa profund. L'adaptació, al Servei de Llengües de la UAB, és la de la nostra formació a la del context més immediat, l'universitari, sense el qual el Servei no té sentit. Es tracta de l'adaptació de la formació a la que preconitza l'Espai Europeu d'Educacio Superior, la que es basa en els crèdits ECTS, a fi de trobar-nos en sintonia amb la resta d'ensenyaments universitaris i poder formar part inequívocament del sistema. La inquietud docent té molts caires vius. Un de destacat és el tecnològic: el formador es pregunta què ha de saber; quines competències digitals ha de tenir; quines eines ha de fer servir; quins dels recursos que coneix o mig coneix o desconeix poden ser més útils a l'aula o fora l'aula; d'on traurà el temps per formar-se en tecnologia; com pot ensenyar amb una tecnologia que els seus alumnes viuen i ell només utilitza; quant de temps li representarà gestionar una aula totalment o parcialment basada en la tecnologia... El formador sent l'angoixa de l'evolució vertiginosa de les eines informàtiques o de la xarxa i se sent desconcertat, atordit, descol·locat, inquiet. De vegades fins i tot acaba pronunciant-se contra la tecnologia perquè no pot assimilar-la. Aquests dies llegia unes ratles suggestives de Rob Wall, "Creativity is the new technology" (amb un vídeo veritablement fascinant de Bruce Branit: si teniu uns minuts i voleu veure representada la força de la creativitat, no us el perdeu, l'incrusto al peu del text) que presento aquí com una senzilla resposta al neguit tecnològic. El text afirma que el segle XX ha estat el segle tecnològic per excel·lència i que el XXI serà el segle de la creativitat, una creativitat basada, és cert, en una tecnologia que permet fer-ho quasi tot. Tranquils, doncs, si aquesta és la tendència: la recerca que emprèn l'individu i el professional no s'ha de plantejar com un acarament a un oceà immens i mutant de recursos fora d'un mateix (la inassolible tecnologia), sinó essencialment com un acarament a un pou interior i subjectiu (la irrenunciable creativitat). El moviment no és de fora a dins, sinó de dins a fora: no es tracta de buidar el mar a cops de galleda, sinó de pouar l'aigua interior i abocar-la al mar.

[250] II Concurs d'Oratòria

Ahir va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona l'acte final del II Concurs d'Oratòria, emmarcat dins el XII Seminari sobre Dret i Llengua. L'acte va passar del tot desapercebut en una institució ja abocada a les vacances de Setmana Santa (queda algú?), però no vull deixar d'explicar ni que sigui molt breument aquesta experiència formativa que considero d'un gran interès en un moment com l'actual. Un moment actual en què sembla que la universitat s'hauria d'abocar a reforçar decididament les competències bàsiques dels seus alumnes, entre les quals la de comunicació, lògicament, és una de les fonamentals. El concurs d'oratòria del Servei de Llengües i la Facultat de Dret es planteja com un curs amb algunes de les unitats formatives del programa Argumenta (exposició oral, argumentació) que els alumnes inscrits han pogut seguir a distància, al llarg d'un mes, sota l'excel·lent supervisió d'un e-tutor. Al final del curs, i d'acord amb un supòsit de dret plantejat, els participants han hagut de defensar públicament una posició davant un jurat. I ho han hagut de fer, és clar, amb un discurs ben construït, solvent i persuasiu, i alhora amb una bona fonamentació jurídica. Això és tot. Però és molt. N'hi havia prou, ahir, de ser a l'acte, al qual vaig participar com a jurat, per adonar-se que la iniciativa és l'embrió d'una línia d'actuacions imprescindibles en l'àmbit universitari: una línia d'accions que ha d'ajudar el nostre alumnat a saber parlar en públic argumentadament i a defensar les seves idees: és a dir, que ha de capacitar l'alumnat per a la vida professional. I molt més: l'ha de situar en òptimes condicions per exercir una ciutadania participativa i responsable. A l'acte d'ahir vaig veure uns participants enormement motivats (hi ha una manera millor d'aprendre?); conscients de la importància del llenguatge en la vida acadèmica i professional; reflexius sobre les estratègies de retòrica i oratòria que feien servir; altament empàtics i receptius; desitjosos d'aprendre i millorar... I vaig veure en acció, també, persones que fonien en una sola activitat la llengua i els continguts, indestriablement, i que entenien a la perfecció que sense un bon domini de la llengua i la comunicació no hi ha, en realitat, contingut imaginable. El Concurs d'Oratòria ha estat, també, per segon any, una oportunitat magnífica de treball col·laboratiu entre professionals: les unitats del dinamització i de formació i autoaprenentatge del Servei de Llengües hem treballat, un cop més, conjuntament. Alguns membres del Servei de Llengües, d'altra banda, hem tingut la sort de tornar a col·laborar en plena sintonia amb els professors de la Facultat de Dret. Hem d'agrair, també, la sensibilitat i l'interès del degà de la Facultat, que va assistir a l'acte i va valorar les intervencions i l'organització, en unes emocionants paraules de cloenda.

[249] Xarxes socials: Ning

Ning (paraula xinesa que significa ‘pau’) és el nom d'una coneguda plataforma per crear xarxes socials a mida que va aparèixer l’any 2005 i que s’ha transformat molt darrerament de manera que qualsevol persona la pot utilitzar fàcilment, sense necessitat de coneixements tècnics avançats. Al Servei de Llengües de la UAB vam engegar una xarxa Ning fa uns mesos per treballar col·laborativament diverses persones en un projecte i algun formador s'ha llançat, darrerament, a experimentar-ne l'ús amb els seus alumnes. Sembla una eina interessant, molt personalitzable (el disseny i les funcionalitats són determinades pel creador de les xarxes) i amb múltiples opcions de gestió i de comunicació (inclou eines com fòrums o blocs, per exemple) que la fan un instrument útil per a l'educació. Els comptes estàndard de Ning ofereixen una quota de 10 GB d'emmagatzematge. Es tracta d'una eina en expansió (fa un any Ning tenia més de 200.000 xarxes socials i actualment el nombre s'ha incrementat notablement). Recomano molt les explicacions breus i clares sobre Ning que hi ha a 7 Things You Should Know About Ning (EDUCAUSE), d'on extrec la citació següent: "Ning provides an avenue for instructors to take advantage of social networks in a neutral setting, offering functionality and an experience that are familiar and comfortable to students. By creating social networks around academic topics, or even about specific projects for a course, an instructor can facilitate a strong sense of community among the students, encouraging personal interactions that can lead to the creation of new knowledge and collective intelligence." També resulten interessant, entre el mar d'informació d'internet, les explicacions de la Viquipèdia sobre aquesta plataforma. Ja només falta entrar a Ning i crear xarxa, experimentar de prop amb aquesta aplicació i veure'n els avantatges i inconvenients i comparar-la amb altres eines o conjunts d'eines similars. Explicarem, en aquest bloc, amb realisme, els resultats de l'aplicació de Ning a experiències formatives concretes d'ensenyament de llengües. Acabo: no us perdeu el vídeo següent, que explica ràpidament què és Ning: